dimecres, 18 de desembre del 2013

Bones festes a tothom!


"El que compta en la vida no és el simple fet d'haver viscut.
Són els canvis que hem provocat en les vides dels altres el que determina el significat de la nostra"

Nelson Mandela (1918-2013)

Quart Cinturó i connexió a la ronda oest de Sabadell; fum, fum, fum ! ! !

Volem aclarir, una vegada més, que apostem per la connexió de la B-124 amb la Ronda Oest, per a que els ciutadans de Castellar puguin arribar a la C58 sense haver de travessar Sabadell. També renovem la nostra oposició al Quart Cinturó, una obra amb un cost econòmic enorme i plantejada de forma summament agressiva amb el nostre entorn. Aquest projecte a més ha caducat administrativament. El març del 2005 el Casa de la Vila reivindicava millores pel que fa a les connexions viàries i el transport públic del nostre municipi, fent una petició explícita per connectar la B-124 amb la ronda oest de Sabadell. En aquell mateix Casa de la Vila, el PSC deia que: “Si algun tema en la política local es pot considerar estratègic i justificar l’acord entre les forces polítiques, a part de l’urbanístic, és el de les comunicacions i els transports públics.” El comentari era una queixa per que considerava que l’equip de govern convergent d’aquell moment tirava pel dret sense consens amb la resta de grups del consistori.

Fa pocs dies que una representació de tots els grups municipals va fer una petició a la Comissió de Territori del Parlament per que des de la Generalitat s’impulsessin els tràmits per aconseguir ràpidament una connexió directa de la B-124 amb la C-58 a través de la ronda Oest de Sabadell.

El consens aconseguit entre els grups municipals del consistori, necessari per mostrar una postura ferma en defensa de les necessitats del nostre municipi, l’ha trencat sobtadament el nostre alcalde pactant amb el Conseller una solució diferent a la que feia uns dies havíem demanat al Parlament i reclamant que el Ministeri de Foment tiri endavant el Quart Cinturó. És sorprenent que el nostre Alcalde demani ara, sense haver-ho parlat amb els grups polítics del consistori, la represa del Quart Cinturó. En aquest país patim massa sovint la pèrdua de memòria d’alguns partits polítics que acaben fent allò que criticaven dels altres.

La demanda del nostre Alcalde i del Conseller és un pas enrere i no agilitza la necessària connexió de la B-124 cap a la ronda oest de Sabadell.

Tenim la sensació que l’Alcalde i el Conseller ens venen fum, i que sols busquen titulars i fotografies a la premsa. A cop de notícies com aquesta no es va enlloc, com queda sobradament demostrat amb les AREs, l’alta ocupació industrial del Polígon de Can Bages o l’arribada del tren.

I si ens posem a treballar d’una vegada per resoldre els problemes reals que patim amb mobilitat?

Des de L'Altraveu considerem important el consens entre les forces polítiques de Castellar, els seus vilatans i les entitats i col•lectius del poble, sempre que es treballi per solucionar els problemes de mobilitat de la comarca, amb unes propostes viables, respectuoses amb l’entorn i més econòmiques.

De Can Bages també pots veure:
17 de setembre de 2008 / TV3 (a partir del minut 15:20) - Telenotícies comarques

dijous, 12 de desembre del 2013

La Campanya Contra el Quart Cinturó reclama que s’abandoni definitivament el projecte


L’acord pel tram Terrassa-Sabadell presentat pel Conseller Vila no té consens ni justificació

La contínua fragmentació en trams evidencia la manca de solidesa del projecte

(Ja que l’Actual no ha publicat aquesta nota de la Campanya contra el Quart Cinturó, aquesta setmana l’Altraveu  hem cedit l’espai que disposem per opinar per la seva publicació).

Davant la presentació per part del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat d’un acord amb els Ajuntaments de Sabadell i Terrassa, la Campanya Contra el Quart Cinturó vol tornar a posar sobre la taula que el Quart Cinturó o B-40, com a projecte del Ministerio, no és la via adequada per servir als trànsits locals i comarcals.

L’anàlisi de la mobilitat presentat en l’acte d’avui en cap cas apunta a la necessitat d’una nova via de pas com la que defensa el Ministerio. De les dades presentades tampoc se’n desprèn la necessitat d’una via d’alta capacitat com la que es dibuixa, sinó que es posa de relleu l’existència d’una xarxa amb trams i moments puntuals de saturació. Una diagnosi correcta d’aquesta situació posaria més en evidència l’origen concret d’aquests problemes i les particularitats específiques d’un territori que no es pot voler simplificar amb una proposta ja antiquada que justificaria qualsevol nova carretera.

La concertació a què es fa referència no ha comptat amb la participació de bona part del món local, sinó que s’ha fet d’esquenes als agents locals. Nombroses entitats han mostrat des de fa vint anys la oposició a aquest projecte i han defensat la necessitat d’optar per altres solucions més barates, més eficients, d’acord amb els reptes de la mobilitat sostenible i més respectuoses amb l’entorn natural.

A dia d’avui, seria inversemblant considerar el Quart Cinturó com una actuació prioritària, tenint en compte l’actual context econòmic i els reptes territorials i ambientals de la comarca i del país.

Fragmentar aquest projecte en trams cada vegada més curts no fa més que demostrar la seva feblesa i evidenciar la manca d’arguments sòlids per seguir tirant-lo endavant.

divendres, 6 de desembre del 2013

Intervencions de l'Altraveu al ple de novembre


L'Altraveu reclama més espais de participació
Marc Serrà, en el punt sobre la ressolució de les al·legacions presentades al pressupost de 2014, va demanar que "s'obrin espais de participació en el nostre poble, també per la confecció dels pressupostos" i també va demanar que el govern argumentés els motius pels quals no va acceptar cap de les propostes aportades per l'Altraveu, que les respostes es donessin en el ple i no a través del bloc personal com ho va fer el regidor Pepe González.

L'Altraveu suggereix més objectivitat als mitjans de comunicació públics i que es disposi d'un lloc de venda de butà al municipi.
Al final del ple és quan els regidors de l'oposició poden fer suggeriments o preguntes a l'equip de govern. En aquest cas Dani Sagrera, representant de l'Altraveu va demanar al regidor de comunicació Pepe González, que actuï per que els mitjans de comunicació públics siguin més objectius, referint-se a un titular publicat un parell de dies abans sobre la notícia del quart cinturó: "La descongestió de la B-124 passa pel Quart Cinturó".

Dani Sagrera també va suggerir que es trobi una solució per que hi hagi un punt de recollida de butà al municipi per no haver d'anar a Sabadell a buscar-lo. No és el primer cop que l'Altraveu fa aquesta petició:

Pots escoltar els audios d'aquestes intervencions:
Audio de la intervenció (Marc Serrà)
Audio de la intervenció (Dani Sagrera)

dimecres, 4 de desembre del 2013

O ara o mai

elements de l'inventari de 2010
En el passat Ple municipal, des de l’equip de govern es va afirmar que el catàleg de béns culturals protegits “en cap cas ha d’estar inclòs en el POUM”. El catàleg de béns protegits és el document que permet als ajuntaments protegir els elements patrimonials (històrics, arquitectònics, arqueològics, i naturals) més significatius del municipi. No obstant, des de l’Altraveu pensem que és absolutament necessari aquesta inclusió. Segons la llei d’Urbanisme de Catalunya els catàlegs, “són part integrant de la documentació imperativa del pla urbanístic corresponent”, per tant el catàleg és un complement del Pla i de contingut obligat dins d’aquest. En el document d’Avanç Pla del POUM, realitzat per els equips tècnics de l’ajuntament i supervisat per l’equip de govern, ja s’explica la necessitat de fer un catàleg, el qual que no es va fer l’any 1999. En el mateix document també s’explica que segons el decret legislatiu 1/2010, referent als plans d’ordenació urbanística municipal, aquests queden formalitzats, entre d’altres, mitjançant el catàleg de béns a protegir, d’acord amb l’article 71.

Per tant, que no ens enganyin. Tothom sap que l’autèntic motiu per a no fer el catàleg és la pressa per entregar els documents a la generalitat i la falta de voluntat real per posar-se a fer una catalogació que no s’ha aconseguit mai. Realitzar un catàleg a partir de l’inventari de béns costa, no és una cosa de dos dies. S’ha de negociar amb els propietaris, s’ha de realitzar un treball tècnic costós, entretingut, i és evident que l’equip de govern fins ara no té aquesta intenció, especialment ara que estem a un any i mig de les eleccions.

Tanmateix des de l’Altraveu pensem que s’ha de governar en funció de les necessitats de Castellar en cada moment, i no per interès propi o per mandra. El moment és o ara o mai. En primer lloc perquè, el catàleg de béns de Castellar no s’ha fet mai, i ja l’any 99 va quedar només en un intent. En segon lloc perquè l’any 2010 es va ferl’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental, com a document de diagnosi previ per després poder formar aquest catàleg. I en tercer lloc perquè com hem demostrat, per fer un nou Pla General és necessari fer una catalogació. Si amb tots aquests motius, l’equip de govern no es posa a la feina, serà només per una qüestió de desídia i falta de voluntat.

Veure també: Cal incloure en el POUM el catàleg de béns protegits

dimecres, 27 de novembre del 2013

Cal incloure en el POUM el catàleg de béns protegits

L’Altraveu considera preocupants les declaracions del regidor Canalís en el darrer ple dient que “en cap cas ha d’estar inclòs al POUM”

Edificis i elements arquitectònics d'interès històric-artístic

L’any 2010 es va fer públic l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Castellar del Vallès. Aquest és un document de diagnosi previ per després poder formar el Catàleg de béns protegits. 

Segons la llei d’Urbanisme de Catalunya els catàlegs, “són part integrant de la documentació imperativa del pla urbanístic corresponent”, per tant el catàleg és un complement del POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) i de contingut obligat dins d’aquest. El POUM és "l’instrument urbanístic bàsic per a la protecció del patrimoni cultural i natural d’un municipi", tal com diu el document de les “Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció”. Les manifestacions del regidor d’urbanisme, Aleix Canalís en el darrer ple de novembre contradiuen el que diu la llei i són falses. En el document d’avanç Pla del POUM realitzat per els equips tècnics de la casa i supervisat per el regidor, ja s’esmenta la necessitat del catàleg; en totes les reunions prèvies s’ha parlat de la inclusió del catàleg en el POUM fins que des de l’equip de govern ha vist que no es tenia temps de realitzar la catalogació en el termini previst. És llavors quan s'ha decidit treure’l del Pla general, anant en contra de la llei i dels acords presos.

Des de l’Altraveu pensem que no es pot confondre als ciutadans amb afirmacions com la del regidor. Creiem que la revisió del Pla General vigent ha de contemplar l’elaboració d’aquest catàleg (per això es va fer l’inventari) i per tant considerem que la revisió del POUM s’ha de tancar després d’aquest treball.


veure també:
Sobre el catàleg de Béns i la Revisió del Pla General (I), L'Altraveu 14 de maig de 2013

El patrimoni cultural de Castellar es mereix quelcom més que un simple inventari, L'Altraveu 15 d'octubre de 2010


dimarts, 26 de novembre del 2013

El tercer Espiell

El tercer número de L’Espiell, la publicació que fem des de l’Altraveu, ja és a la vostra bústia. Per una banda, aquest número parla de l’activitat que hem fet a l’ajuntament centrant-nos amb el relleu dels regidors de la nostra candidatura. Per una altra, posa de relleu tota aquella activitat que es du a terme al poble i que creiem que contribueix a la transformació del nostre entorn més proper sobre criteris de solidaritat, justícia i radicalitat democràtica. Així podreu trobar una entrevista a Teresa Forcades que ens explica quin es el model econòmic i social que promou el Procés Constituent, també un reconeixement a l’entitat de Suport Castellar que ha rebut la Medalla de la Vila, un repàs de l’activitat que s’ha fet a Cal Gorina al llarg d’aquests mesos i una anàlisi sobre elements de participació ciutadana i transparència.

L’Espiell és una publicació semestral que pretén donar a conèixer l’activitat de l’Altraveu i donar comptes de tot allò que anem fent al llarg de l’any (dins i fora de la institució). Creiem que aquest gest és un retorn a la confiança de totes aquelles persones que creuen que una altra manera de fer política és necessària. Aquesta publicació es finança íntegrament amb els recursos que obtenen els regidors a l’ajuntament. Si voleu fer-ne comentaris, els podeu fer arribar a través de laltraveu@gmail.com, a través del nostre web www.laltraveu.org, on trobareu també tots els números publicats en format digital, o bé través de la nostra pàgina de Facebook.

dimecres, 20 de novembre del 2013

Qüestió de menjar

Les campanyes de recollida d’aliments, en realitat és un esforç més que es demana a la ciutadania per ajudar moltes famílies amb greus problemes econòmics. L’administració per la seva part redueix les dotacions econòmiques per a projectes socials i no paga a les entitats del tercer sector, les que s’enfronten dia a dia amb els problemes dels més necessitats. Així i tot, totes les administracions manifesten als quatre vents, sense que la cara se’ls enrogeixi de vergonya, que els pressupostos que presenten són els més socials que han fet mai. Sols cal comparar el que dediquen a pagar interessos i el que dediquen a despeses socials, i veurem que en els darrers anys, la primera partida ha augmentat i la segona ha disminuït. Per les administracions, totes elles, hi ha coses sagrades (pagar els interessos) i n’hi ha que no ho són gens (complir amb els més desafavorits). Espanya és el país de l’OCDE en que la renda disponible durant la crisi, és a dir el poder adquisitiu dels rics i dels pobres, s’ha distanciat més, per sobre de Itàlia i de Grècia.

Amb el titular “Superar les 4 tones de l’any passat” es va iniciar una nova campanya de recollida d’aliments a Castellar. De campanyes com aquesta el que podem concloure és que la ciutadania manté un elevat nivell de compromís i solidaritat amb les persones empobrides per una disbauxa econòmica deguda a la mala gestió dels fons públics. Per fer front al problema de forma eficient, cal en primer lloc identificar el nombre de famílies que necessiten ajut a Castellar, i treballar a fons per que tothom tingui cobertes les primeres necessitats: habitatge, menjar, higiene, medicaments...

Cal també fer un pas endavant i exigir que els grans supermercats del municipi, aquells a qui comprem el menjar que donem en campanyes de recollida d’aliment, no llencin cada dia tones de menjar que en molts casos podrien ser útils. Es llença menjar que per la data de caducitat ja no es pot vendre malgrat que està en condicions de ser consumit. S’han superat les quatre tones d’aliments recollits respecte l’any passat, però també esperem que les administracions siguin més útils als ciutadans i que negociïn i exigeixin canvis en la forma d’actuar dels supermercats del nostre municipi.

dimecres, 13 de novembre del 2013

Manipulació també als mitjans públics locals?


Aquests darrers dies davant l’amenaça del tancament del Canal 9 a València, alguns dels treballadors han iniciat una programació especial per protestar contra el tancament. Veient-ho tot perdut, les amenaces de perdre la feina o patir represàlies no tenien sentit, i van poder expressar-se lliurement, denunciant la censura a que estaven sotmesos, la manipulació que feien de certes informacions i les diferents pressions que rebien des del govern de la Generalitat Valenciana.

Aquesta forma de manipulació dels mitjans públics per part del govern, sembla que s'hagi d’acceptar com un fet normal que passa a tot arreu. D'exemples més propers en tenim a Sabadell, on a partir del cas Mercuri, es destapa l’afany de control que l’alcalde Bustos tenia sobre tots els àmbits per assegurar-se el seu lloc al poder. Al cas de Sabadell el control sobre els mitjans de comunicació era una prioritat. Tal com denuncia en un article Pilar Gonzalo, del Sindicat de Periodistes de Catalunya, els mitjans de comunicació públics locals són: “manipulació de curt abast però de gran intensitat”. (1)

A Castellar, des del 2008, tenim una publicació setmanal anomenada L’Actual. Aquest mitjà de comunicació impulsat per l’actual equip de govern socialista, teòricament està controlat pel Consell de Comunicació, l’òrgan que hauria de garantir la seva pluralitat, neutralitat i representació democràtica, tal com diu el seu reglament.

L’Altraveu formava part d'aquest consell, però després d’assistir-hi durant aquests anys, i fer-hi aportacions amb la voluntat de garantir el treball lliure i neutral dels periodistes, cap de les nostres propostes han estat recollides per l’equip de govern. Per aquest motiu vam decidir no perdre-hi més el temps i actuar des d’altres àmbits. Així doncs, a Castellar el control dels mitjans de comunicació s’exerceix directament des de la regidoria de comunicació, un càrrec de confiança, i el director de L'Actual, contractat a l’any 2010.


És una llàstima que l’esforç econòmic que fem entre tota la ciutadania per tenir uns mitjans de comunicació públics de qualitat, s’ens retorni d’aquesta manera.

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Perquè ens ignoren?

Aquesta setmana s'han aprovat els pressupostos municipals pel proper 2014 amb els únics vots a favor de l'equip de govern. En el ple de debat dels pressupostos, l'equip de govern ha ignorat completament la nostra intervenció, no contestant a cap de les preguntes formulades i ni tan sols rebatent els motius que han portat a L'Altraveu a votar en contra dels pressupostos presentats.

Els motius pels quals no ens semblen uns bons pressupostos és perquè es destina un 20% del pressupost al pagament del deute i els interessos amb els bancs. Alhora, no es millora cap altra partida ni servei respecte l'any passat, però en canvi, la majoria de les taxes pugen un 2%, inclòs l'IBI que ja porta un increment acumulat en els últims 2 anys de més del 20%. O la nova pujada de la factura de l'aigua que s'incrementa entre un 4 i 10% per al 80% dels castellarencs que viuen al nucli urbà, per a poder pagar el milió d'euros que devem a la companyia subministradora per les obres de connexió amb la xarxa Aigües Ter-Llobregat, una obra faraònica que s'està demostrant completament innecessària, ja que no s'està utilitzant. Entre d'altres qüestions des de L'Altraveu vam preguntar si repetir el mateix pressupost que l'actual, amb l'única diferència de l'augment de la càrrega fiscal que han de suportar els castellarencs, era la millor solució per resoldre els problemes d'atur, pèrdua d'habitatge i dificultats per accedir a aquest dret, falta d'ingressos, tant per part del consistori com per a moltes famílies, o simplement per a millorar la qualitat de vida dels castellarencs. Totes aquestes preguntes només es van respondre amb el simple gest d'aixecar la mà a l'hora de les votacions.

Aquesta manca d'explicacions als vilatans de Castellar demostra, o bé la falta d'arguments per rebatre el nostre discurs, o bé una supèrbia i una falta de respecte cap a les opcions polítiques de l'oposició, que no ajuden a la millora de la democràcia, i a l'establiment d'una confiança vers la política per part de la ciutadania. Des de L'Altraveu seguirem demanant explicacions, perquè creiem que és un deure del govern escoltar i donar comptes a tota la ciutadania de la seva acció i de les seves prioritats.

Finalment, des de L'Altraveu no trobem justificat prioritzar en aquests moments el pagament del deute, contret per una mala gestió política per part de tots els partits polítics presents a la institució durant l'època de vaques grasses. No creiem que sigui de justícia, fer pagar ara a tots els vilatans, les aspiracions de grandesa del passat. Cal començar a trencar amb aquesta pesada herència, per a poder superar aquesta enorme estafa on estem ficats.
 
 

dijous, 24 d’octubre del 2013

Qüestió de números

Ens trobem en un d’aquells moments que en el calendari polític municipal és de la major importància, l’aprovació dels pressupostos municipals per l’any vinent. Explicat d’una forma molt planera és la previsió dels ingressos i la proposta de despeses municipals pel 2014.

En aquest sentit, cal destacar que les ajudes a les entitats que desenvolupen una tasca al nostre poble han patit de nou retallades. Aquestes, sumades a les que hi ha hagut des del 2009, representen una pèrdua global de més del 43%. L’ajuntament, a més, no explica quins criteris es fan servir per aquestes concessions. Les rebaixes en el pressupost fan que, en comparació al 2009, s’arribi a reduccions acumulades del 62,45% per a les entitats d’educació i del 55,40% per a les entitats de caràcter social. També pateixen retallades superiors al 47% les associacions de veïns i superiors al 45% els projectes de cooperació al desenvolupament.

Els grups polítics amb representació municipal també han rebut retallades de més del 40%, però són, de mitjana, les segones entitats que reben més ingressos, només per darrera de les entitats de cooperació. Entenem que han d’existir uns mínims recursos per mantenir la independència en les decisions, però en aquest sentit l’Altraveu ja fa temps que reclama que els partits haurien de rebre menys diners del pressupost municipal.

El pressupost de l’equip de govern que presenta aquesta setmana com el pressupost més social no deixa de ser, al nostre entendre, una proposta continuista. A nivell social, el pressupost presentat no mostra cap nou repte ni tampoc noves propostes que puguin revertir en el conjunt de la ciutadania, especialment aquella més afectada per la situació de crisi financera.

dilluns, 21 d’octubre del 2013

L'Atraveu denúncia el mal estat en que es troba la coberta de l’edifici de l’Espai Tolrà.


L'Altraveu considera que l’estat actual de la coberta de l’Espai Tolrà, suposa un perill real i imminent per la seguretat i la salut pública.

Tal i com es pot observar perfectament des del carrer, a la part sud de l’edifici hi ha un pi arrelat a sobre el mur que fa cantonada entre els carrers Portugal i Suïssa. Les arrels del pi i el propi arbre deterioren l’edifici i poden provocar despreniments a la via pública, posant en perill als vilatans que passin per sota.

A més, a la coberta d’uralita hi ha diverses plaques trencades, i herbes que poden provocar un mal drenatge de l'aigua de pluja, goteres o més desperfectes, augmentant el deteriorament global de l'edifici.

D'altra banda, el despreniment de partícules d'amiant pel deteriorament de les plaques d'uralita, representa un problema greu de salut pública per la seva toxicitat.

Des de l’Altraveu exigim que s'apliquin de forma immediata i urgent mesures de protecció i un pla de restauració de tot l'edifici, i que s'estableixi un pla de manteniment del mateix.

Des de L’Altraveu també reclamem que es determini el més aviat possible l'ús que es vol fer de la zona sud de l'edifici, ja que es tracta d'un dels equipaments municipals amb més superfície que actualment presenta signes evidents d'abandonament.

En aquest sentit l’any 2009, l'Altraveu va presentar una proposta d’estudi per fer habitatge social, amb diversos espais públics en que s’incloïa l'Espai Tolrà. Es proposava destinar 1600m2 d’aquest espai a la construcció d’habitatge social.

La proposta no va ser acceptada ni recollida per cap dels grups municipals del consistori.

Més informació:
L’habitatge social de lloguer a Castellar és possible. Ho hem demostrat http://laltraveu.blogspot.com.es/2010/11/lhabitatge-social-de-lloguercastellar.html

Els perills de l’amiant:
ttp://laltraveu.blogspot.com.es/p/blog-page.html

dijous, 17 d’octubre del 2013

Sobre política educativa local

 
El passat dilluns dia 14, L’Altraveu va ser present a la Jornada sobre política educativa local celebrada a Barcelona. En ella es va presentar un informe sobre la política educativa portada a terme per els ajuntaments en els darrers anys. A partir del que defineix la llei, els ajuntaments poden incidir de manera decisiva en molts aspectes educatius. Més enllà de les competències reconegudes com la gestió de llars d’infants, escoles de música, o escoles d’adults, els ajuntaments tenen uns actius que s’han de defensar. Aquests són el coneixement del territori, el treball en xarxa, els programes d’acompanyament de l’escolaritat, les lluites contra l’absentisme, els programes d’equitat, etc. Són qüestions molt importants on els ajuntaments han d’incidir com primera administració dels ciutadans.

No obstant, en el context de crisi actual, tots aquests actius poden veure’s afectats. L’avantprojecte de llei de la reforma de l’administració local (Arsal) promoguda pel govern del PP, pretén aprimar l’administració local fins a límits inassolibles. Amb aquesta llei, s’anul•laran els principis d’autonomia local, perdran pes les administracions locals en pro de les diputacions i l’estat, s’acaba amb les polítiques de coresponsabilitat (tan importants en un les accions locals), s’elimina el treball en xarxa i les complicitats, s’anul•la la creació i sosteniment de centres educatius públics (queda només la competència en obtenció de solars), es deleguen les competències en llars d’infants, activitats extraescolars i instal•lacions esportives (és a dir, serveis que probablement farà l’ajuntament de forma delegada); en definitiva, es restringeixen i controlen els instruments jurídics dels ajuntaments. I tot això amb un únic objectiu d’estalvi de personal i de diners. En aquest sentit, és simptomàtic que la nova llei ja no parla de govern local, sinó d’administració local.

Pel que fa estrictament a la qüestió educativa, que és la que ens ocupa avui, caldrà fer front a la llei de manera ferma, amb imaginació i creativitat perquè els ciutadans no quedin afectats. Des de L’Altraveu pensem que s’ha d’apostar decididament per la coresponsabilitat entre veïns. Les prioritats haurien de ser crear una àrea de referència com a zona educativa, mantenir els serveis propis del nivell municipal, fomentar la mobilització ciutadana i fomentar també altres agents del municipi, com per exemple el voluntariat. L’ajuntament és l’administració més propera, on els ciutadans hi acudeixen sempre en primera instancia, i la qual els ha d’oferir solucions. Les decisions s’han de prendre prop de l’escola i de baix a dalt, no des de despatxos a molts quilòmetres de distància. És la única manera de fer una educació més justa i de qualitat.

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Revoltant les consciències

Itziar González Virós a Castellar del Vallès 

Itziar, arquietecta i exregidora de Ciutat Vella, va fer ahir dissabte una excepcional xerrada a Cal Gorina.

No necessitem salvadors, sinó que necessitem ciutadans, subjectes polítics que prenen consciència, i al prendre consciència, s'organitzen i actuen” 

Això ens deia Itziar, prevenint-nos de les temptacions populistes o totalitàries en aquests temps de crisi. 

Itziar va criticar un sistema muntat perquè no hi hagi democràcia, dissenyat per corrompre. Va explicar en detall el procés de degradació i la privatització dels partits polítics, la seva opacitat i organització piramidal i clientelar. Va comparar-los amb les organitzacions que volen transformar el sistema, que rebutgen la forma piramidal d'organització, són horitzontals, i no jeràrquiques. 
Col·lectius amb alts nivells de coneixement, i transparents. Per canviar les coses, ens va dir, s'ha de matar el model, i dissenyar un accés a un poder que no ho sigui, perquè compti amb l'acompanyament auditor de la ciutadania, amb un control que obligui a la transparència.


"Mapa Cartogràfic de la Revolta"
Itziar va defensar el valor de les institucions que vam fer entre tots. La democràcia que es va crear és pobre, no és suficient, la transició va quedar a mig fer, però hem de rescatar el que té un valor i refer-ho entre tots. Per fer aquesta revolta, va dir la Itziar, necessitem ciutadans revoltats de veritat, persones coherents i responsables, que no vulguin ser còmplices ni coartada d'aquest sistema. Itziar va presentar a Castellar ahir en primícia una mapa de la Revolta a Catalunya, la cartografia de la ciutadania organitzada i en lluita per transformar el país en una democràcia real. Nodes de lluita diversos i compromesos, lligats entre ells de manera flexible per cooperacions que es creen quan cal. Va dir que les línies que oficialment marquen les divisions al territori tenen un transfons de caciquisme, de grans propietats de la terra, i que en aquest mapa han volgut marcar les vertaderes unitats a Catalunya que són les de paisatge, que és l'efecte de l'acció humana sobre el territori: 135 unitats de paisatge que defineixen el nostre país, i és sobre aquestes que hem de pensar per dissenyar la seva mobilitat i estructures en un futur que serà diferent, amb una energia més cara que condicionarà la nostra vida. 

"Ordenança de Participació"
Itziar, experta en participació ciutadana, va remarcar en referència a la modificació de l'ordenança de participació que vol fer el govern de Castellar, que no s'ha de dissenyar des del govern la participació, a través d'una regulació o una ordenança, perquè aquesta formalització només serveix per controlar-la. La participació l'ha de treballar la ciutadania i no es pot deixar en mans de l'administració actual. 

Itziar va acabar donant unes pinzellades del Parlament Ciutadà que estan impulsant, i va convidar tothom a les jornades del 18 i 19 d'octubre als Casinet d'Hostafranchs on es parlarà de lluites i propostes, entre elles la del Multireferèndum 2014 llançada per Som lo que Sembrem, Plataforma Aturem el Fracking, Aigua és Vida, Xarxa per la Sobirania Energètica i altres col.lectius i persones, que ja han fet una primera assemblea, i faran una segona el 9 de novembre a Barcelona (www.parlamentciutada.cat, multireferendum.cat). 

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Elogi a la complexitat

 
Vivim en un món complex, cada dia més. L’actual societat del coneixement ha portat a l’expertització de molts dels temes que afecten al conjunt de la societat i això situa als ciutadans dins d’una doble exclusió. Per un cantó el fet de no poder expressar-se més enllà d’un vot cada quatre anys, i per tant no poder participar de les decisions que es prenen en el àmbit de la política institucional, allunya al ciutadà del poder de decisió política. I per l’altre, el fet de no tenir un coneixement prou acurat com per poder tractar gran part dels temes, cada dia més tecnificats, que afecten al conjunt de la societat, inhabiliten la seva veu dins dels espais de debat.

Sota aquests paradigmes, el d’expert i el de representant, la sobirania del poble s’ha volgut presentar com un model obsolet, i la democràcia ha passat a ser l’espai d’uns pocs que governen i expliquen què és el bé comú i com s’assoleix a través de lleis i drets sobre les quals la gent no en pot dir res.

A aquesta creixent separació de la ciutadania respecte als espais de decisió cal afegir-hi la incertesa que genera aquest temps de crisi que vivim, que per un cantó serveix d’excusa per a una major tecnificació de l’espai de decisió política i per l’altre fa créixer la necessitat subjectiva de trobar certeses, veritats absolutes i persones o personalitats a les que agafar-se.

Però la realitat, o els coneixements i les creences sobre aquesta, és diversa. Cap certesa científica o tècnica, cap expert prestigiós o cap polític reconegut hauria de tenir la potestat de decidir per sobre d’aquesta complexitat. No existeixen vertaders governs dels millors, així com tampoc messies salvadors.

Per aquesta raó des de l’Altraveu, com des de molts altres espais de transformació, apostem per la complexitat, per acceptar-la i abordar-la. En un sentit similar, Quim Brugué indicava en un article de fa pocs dies que la política comporta l’existència d’alternatives i la democràcia hauria de procurar la possibilitat de defensar-les. La gran política, la que va més enllà de sigles i partits, mai pot declarar-se en possessió de la veritat o, a la inversa, sempre podrà ser acusada de dubtar, de mostrar-se insegura. Aquest fet, lluny de fer por, lluny de fer-nos caure en opcions que es presentin com a fàcils i unívoques, ha de dur-nos a apostar per un model que accepti en tot el seu sentit la veu de l’altre, que replegui el màxim coneixement possible de la realitat, i que ho faci des de, i per al, poble. Sabem que no és un camí fàcil, però creiem que és el que ens pot dur més lluny, corresponsabilitzant-nos i fent-nos partícips de la nostra vida en comú. I és que en política, com deia Max Weber, el que no és possible, és fals.

Les CAV decideixen potenciar el treball municipal i de base

 
El passat dissabte 28 de setembre, les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), van celebrar la seva Assemblea General, al Casal Pere IV de Sabadell, durant tot el matí. En ella es van donar comptes de l'estat econòmic de les CAV, i es va informar als assistents d'alguns relleus de personal de caràcter organitzatiu intern.

Pel que fa al tema principal de l'Assemblea, el paper de les CAV en els diferents processos i projectes de construcció d'una alternativa política de l'esquerra alternativa hegemònica en el territori, les CAV han fet les següents valoracions.

• Les CAV basen el seu treball i funcionament en el municipalisme, assembleari i de base. No podem desatendre aquest front en detriment d'altres, els nostres esforços i recursos són limitats, i obrir més fronts ens pot fer perdre el nostre principal patrimoni.

• D'aquesta manera, decidim enfortir el nostre treball i compromís amb el món local. Alhora valorem molt positivament la relació entre les diferents candidatures que formen les CAV, de manera que aquesta relació s'ha de millorar i potenciar, fins i tot amb candidatures i assemblees similars de fora del Vallès.

• Creiem que el treball municipalista coordinat, és la nostres millor eina per fer front a les agressions que patim tots per culpa de la crisi i el sistema capitalista. L'Assemblea va decidir que la nostre forma de lluitar en contra les polítiques injustes i neoliberals imposades des d'organismes i institucions supramunicipals, serà amb el treball coordinat entre les CAV, i amb l'establiment de complicitats i col·laboracions amb els diferents moviments sectorials i territorials ja existents.

• La forma de relació amb cada un d'ells s'establirà en funció del moment i la problemàtica o lluita a tractar.

• Pel que fa a la relació amb projectes com el Procés Constituent o la CUP-AE, des de les CAV no podem oferir una resposta conjunta i unitària a aquests processos. La decisió de participar-hi queda en mans de cada candidatura local, que en funció dels seus interessos i capacitats establirà la seva aportació a cada una d'aquestes iniciatives. En tot cas, si que com a conjunt es valoren molt positivament el sorgiment d'aquest tipus d'iniciatives, i no descartem en cap cas la col·laboració puntual amb elles o en un futur.

D'altre banda, des de l'Assemblea es va demanar reformular la iniciativa del Construïm Alternatives, impulsada conjuntament per les CAV i d'altres organitzacions similars del territori, per definir una mica més els seus objectius i adaptar-ho al ritme de funcionament i treball dels impulsors. En tot cas, aquesta serà la proposta de les CAV a la propera trobada del Construïm que es celebri.

divendres, 4 d’octubre del 2013

Itziar Gonzalez: Noves formes de fer política per un temps de crisis

 
El 12 d’Octubre al matí, l’arquitecta, exregidora de Ciutat Vella, i experta en participació ciutadana Itzíar González Virós farà una xerrada a Cal Gorina on tractarà de noves formes d’acció política al nostre país des de l’assemblearisme i des de baix, amb compromís i generositat, i explicarà maneres d’aprofundir en la participació, caminant cap a una democràcia més real i directa, on les qüestion clau, comuns i que ens afecten a tots siguin debatudes i decidides per la ciutadania i no només gestionades per partits polítics sotmesos sovint a interessos privats, finacers o de lobbies concrets.

La xerrada ha estat organitzada per l’Altraveu amb participació de moviments socials com Som lo que Sembrem i el Parlament Ciutadà.

Lloc: Cal Gorina. Carrer del Centre, 8 Dia: Dissabte 12 d’Octubre Hora: 11.30

dijous, 3 d’octubre del 2013

Marxem del Consell de Comunicació

 
Ho hem intentat, però ja no creiem en els òrgans de participació que ens proposa aquest equip de govern. Són eines en què, en teoria, hauria de lluir la pluralitat de veus que hi ha al consistori i que representen la ciutadania, per debatre i poder-nos escoltar i respectar els uns i altres.

Un d’aquests espais de participació en el que es fa evident aquesta manca de voluntat d’escoltar a qui no pensa igual, és el Consell de Comunicació.

Aquest Consell es va crear amb l’objectiu d’aconseguir millorar els mitjans de comunicació municipals, amb la participació d’un representant de cada formació política al consistori, experts del sector i un representant de la ciutadania. Però l’objectiu queda lluny de la realitat. L’òrgan (diuen) de participació no és més que un espai on s’informa del funcionament de l’Actual i la ràdio, però on no s’accepten opinions ni crítiques per fer-los crèixer.

Nosaltres considerem que per millorar un mitjà cal incidir en el seu contingut (sempre respectant la feina dels periodistes que hi treballen), però qualsevol intent de parlar sobre això ha estat sempre rebutjat de males maneres. No estem per perdre temps ni esforços. En l’últim Consell vam anunciar que si no canviava el funcionament i es valorava la possibilitat de dedicar un espai a parlar del tractament de determinats continguts a l’Actual i a la ràdio ens plantejaríem marxar. Res d’això s’ha tingut en compte i, un cop més, se’ns ha ningunejat. N’estem cansats i ja en tenim prou. Per això, lamentant-ho (perquè podria esdevenir un òrgan útil per a tots i totes) marxem assumint-ne les conseqüències. No és una decisió presa d’un dia per l’altre, sinó valorada en assemblea després que diversos membres de l’Atraveu hagin constatat per activa i per passiva que aquest òrgan de participació no funciona perquè no volen.

dissabte, 28 de setembre del 2013


El Ple de Castellar del 24 de Setembre aprova amb els vots de PSC, CiU i l'Altraveu una moció a instàncies de l'Altraveu reconeixent la imminència de la crisi energètica i rebutjant al mateix temps el fracking (tècnica de fractura hidràulica d'extracció d'hidrocarburs). La moció original proposada per l'Altraveu contenia a més uns punts que denunciaven l'especulació al voltant d'aquesta tècnica per part dels lobbies i els grans interessos financers, realitat que la lluita i l'esforç de la gent implicada en la Plataforma Aturem el Fracking han aconseguit posar sobre la taula i mostrar a la llum pública. Recordem que l'Altraveu va convidar al juliol passat al físic i expert en qüestions energètiques Antonio Turiel, que va fer una exposició profunda sobre la crisis energètica i econòmica, i la baixa rendibilitat del fracking i dels hidrocarburs no convencionals (enllaç audio). La conferència va ser organitzada després que PSC, CiU i PP rebutgessin la primera moció de l'Altraveu demanant la prohibició del fracking, en el ple del 28 de maig de 2013. Des de l'Altraveu i altres moviments socials com la Plataforma Aturem el Fracking i Som lo que Sembrem, esperem que l'aprovació d'aquesta moció en el ple del 24 de setembre, i per tant el reconeixement de la gravetat de la crisi energètica - indissolublement lligada a l'econòmica- impliqui canvis substancials en les polítiques de l'equip de govern i en el seu discurs públic. En aquest sentit continuarem treballant des de l'Altraveu.

dijous, 26 de setembre del 2013

Mantenint un model de recollida de deixalles conservador

A la nostra societat els residus no han parat d’augmentar en les últimes dècades, tant en toxicitat com en quantitat, i invertir aquesta tendència és un dels majors reptes al que ens enfrontem en el futur. La reducció dels residus que es generen és la millor solució al problema. L’únic residu que no genera problemes és el que no es crea. Però malauradament només veiem un interès real de les administracions públiques, en el reciclatge. Perquè? Promocionar la reducció de residus xoca frontalment, per una banda, amb la industria que els fabrica, i per l’altre, amb la que els recicla. Per tant des del sector privat és difícil trobar aliats per fer una política de residus que ens porti a solucionar el problema ambiental i econòmic que suposen, i menys quan les campanyes de conscienciació de la població les fan els sectors que hi tenen interessos econòmics. Un exemple ben clarificador és el dels envasos. És més car fer un envàs que no genera residu, o sigui reutilitzable, que un que sigui rebutjable, senzillament perquè el primer té inclosos tots els costos sanitaris i ecològics, mentre que el segon trasllada els costos del seu tractament a la societat. Des de l’àmbit polític no es fa res per que les grans empreses assumeixin el cost que suposa el residu que generen, acceptant des de l'Ajuntament que aquest cost sigui assumit per la ciutadania. I a més a tots per igual, sense distincions. Redueixin o no, reciclin o no. Ara que hem de renovar el contracte de recollida de deixalles, des de l'Ajuntament no s'exigeix res de nou en aquest sentit. L’Ajuntament pretén imposar un model de gestió de residus caduc i obsolet, durant 10 anys més, quan el conveni actual permet prorrogar un any més el contracte vigent i d’aquesta manera poder treballar per trobar nous i innovadors models de gestió que a Catalunya, Euskadi o Europa ja fa temps que s’estan practicant amb èxit. Aquest no és el món que volem, on fins i tot s’especula amb la merda, i fem plecs de condicions perquè continuï sent així. Per tots aquests motius, l’Altraveu va votar en contra de la nova licitació del contracte.

dilluns, 23 de setembre del 2013

Discurs presentació curs polític 2013/2014

Avui presentem un nou curs polític que coincideix per l’Altraveu amb el canvi de regidors realitzat fa tres mesos. Pensem que l’alternança en política és necessària i per això, un dels eixos que defineix l'acció política de L'Altraveu és la regeneració democràtica. Som conscients que per assolir aquest objectiu debatem qüestions de plantejament polític diferents als partits tradicionals, de manera concreta i general. A través de la nostra experiència local, constatem que sovint els espais de participació són espais inerts per la seva única direcció i, sobretot, perquè els acords que es prenen no són vinculants. En aquest sentit, des de L'Altraveu hem intentat trencar amb dos conceptes: el fet que la participació sempre ha de nodrir-se de mecanismes institucionals i que sigui una experiència puntual sempre demandada des d'aquest àmbit administratiu.

Per aconseguir un dels objectius bàsics de L'Altraveu, que és transformar el nostre entorn més proper amb criteris de justícia social, la participació i la transparència són aspectes clau. Per a això, la voluntat de fer participar a tothom de la política local (dins i fora de l'ajuntament) ha traspuat el debat polític, alhora, que la nostra estructura. Per a això, vam establir que els nostres càrrecs electes serien rotatoris per un període de dos anys, partint de la base que la política pot fer-se amb professionalitat, però que no és necessària la professionalització dels nostres càrrecs. Els regidors i regidores de L'Altraveu no són representants, sinó portaveus dels acords presos per assemblea a l'Ajuntament. D'aquesta manera també demostrem que el treball col·lectiu és la base per construir alternatives. Moltes vegades el coneixement popular ha servit per bandejar discursos avalats pel tecnicisme. A més a més, seguint amb la línia de la no-professionalització de la política, els regidors i regidores de L'Altraveu gestionen col·lectivament el seu sou. És a dir, que aquests recursos econòmics van directament a gestionar un espai com aquest, Cal Gorina, del que avui celebrem el segon aniversari. L'obertura d'aquest espai ha comportat la recuperació d'una casa amb identitat per al poble. Actualment, hi ha moltes entitats que en formen part de manera estable i puntual, que organitzen diverses activitats. Gràcies a les diverses dinàmiques que s'hi han creat, hem pogut anar estenent polítiques d'acció comunitària, que no es projecten des d'una perspectiva merament d’assistència, sinó que han anat construint un referent a través de xarxes d'intercanvi, cooperatives de consum, política alternativa, etc.

En aquests dos anys de mandat, l’Altraveu ha intentat en tot moment fer propostes constructives que permetessin millorar molts àmbits de la nostra vila. Hem combatut uns pressupostos que han permès un endeutament extraordinari de Castellar per els propers 15 anys. Hem denunciat la política irracional d’augment de tarifes com l’aigua degut a la mala gestió i per afanys només recaptatoris i sense una millora dels serveis. Hem presentat mocions de participació per apropar l’administració als ciutadans. Hem fet propostes per a una ordenança de civisme la qual penalitza al ciutadà fins a extrems ridículs i sense sentit. Hem fet front al greu problema dels desnonaments forçant a l’ajuntament a dialogar amb la PAH i a aprovar propostes consensuades. Ens hem avançat al problema del fracking demanant que el municipi quedi lliure d’aquesta pràctica. Hem promogut la creació de la taula d’emergència social a partir de les fortes retallades del govern central i català. Hem treballat a fons pel nou pla d’ordenació urbana de Castellar. Hem donat sempre suport al dret a decidir i hem defensat el camí cap a la independència nacional com a un mitjà per obtenir un país millor, més democràtic, i no com a un objectiu sense més.

Això són algunes de les propostes que hem presentat durant aquests dos anys. Tanmateix, com ja he dit el sentit de la nostra existència és la participació ciutadana en la gestió pública. I no es pot parlar de transparència i participació sense esmentar la regeneració democràtica urgent que necessita el nostre sistema democràtic. Els reptes de futur són molt grans. El procés és complex perquè no parlem només de política; sinó d'un context general que va més enllà del nostre municipi. Per això, un partit polític alternatiu no pot aspirar només a governar, sinó a ser un referent comunitari d'un nou model de gestió pública (a dins i fora de l'ajuntament). Modernitzar una administració no passa per tenir en compte tan sols diferents processos formals de participació, sinó per acceptar que moltes vegades un ajuntament ha d'actuar i dissenyar polítiques públiques conjuntament amb els moviments socials, sobretot quan en els últims anys s'evidencia que han estat aquests els qui han sabut anticipar-se a problemàtiques que han posat de relleu la manca de resposta i també de flexibilitat de la institució.

És per això que en aquest nou curs polític, amb dos nous regidors, tenim encara molta feina per fer i molt pel què lluitar. Aquests dos propers anys, seran anys en que la tasca des del món local serà més decisiva que mai. Seran anys en els que s’haurà de fer front a una llei de l’administració local que pretén treure tot el poder que queda als ajuntaments, que pretén fiscalitzar i portar un control des de l’estat, donar més poder a diputacions i treure’l dels ajuntaments. En definitiva una llei que allunyarà al ciutadà de l’administració més propera. És per això que des de l’Altraveu combatrem aquesta llei i farem el possible perquè no s’acabi aplicant.

En aquests dos anys hem de consolidar el mitjà de comunicació de l’espiell com a canal directe i sense traves entre l’Altraveu i els ciutadans, hem de lluitar perquè silencis mediàtics com la construcció del gasoducte no puguin tornar a produir-se, hem de seguir treballant en un pla general d’ordenació urbana que està en la fase decisiva i del qual queden encara moltes coses per canviar. Hem de seguir construint per tenir una xarxa viària de de comunicacions útil i sostenible amb l’entorn, hem de demanar la catalogació de l’inventari patrimonial de la vila, hem de seguir el control perquè l’ajuntament no rebaixi la tensió en aspectes socials i d’habitatge...és a dir, hi ha molta feina encara. El repte és molt gran però la il·lusió i les ganes també són fortes. Per tant animem a tothom a que participi amb nosaltres per canviar el que ens envolta, que vingui a les assemblees, a les comissions, i en definitiva que ens ajudi a construir entre tots, una vila a l’alçada dels seus ciutadans.

dimecres, 18 de setembre del 2013

Dos anys de Cal Gorina!

 
Aquest proper dissabte 21 de setembre Cal Gorina celebrarà el seu segon aniversari. Ja són dos anys d’activitats i acollida de molts i diversos projectes sorgits del teixit associatiu castellarenc i de persones individuals.

En aquests dos anys hem pogut gaudir de més d’un centenar d’activitats com xerrades temàtiques, concerts, vespres de cinema, documentals, sopars populars, participacions a la festa major i un llarg etcètera d’activitats obertes que, d’una o altra manera, fan de Castellar un poble més dinàmic i cohesionat.

Certament aquest espai social de la vila, totalment autogestionat, ha aconseguit una gran solidesa i s’ha convertit en un espai de referència.

Així són molts i moltes els castellarencs/ques que d’alguna manera hi participem, i per això, a la festa d’aquest segon aniversari, es presentarà al carrer del Centre una mostra dels col.lectius que, cada un a la seva manera, habiten i treballen a Cal Gorina amb l’objectiu comú de lluitar per una societat més justa; La PAH, el Banc del Temps, l’Altraveu, les 3 cooperatives de consum responsable, els joves amb la Revaixella i el Documental del mes. A més de les paradetes hi haurà un acte de celebració d’inici del curs polític de l’Altraveu i un vermut amenitzat per la gent de Sona Swing de Castellar, a més de tallers, jocs, contacontes i d’altres activitats pensades per als més petits. La festa acabarà amb un sopar obert amenitzat pel concert de Blue Velvet i una festa final amb música triada entre totes les persones assistents.

Moltes gràcies a tots/es per aquests dos anys i esperem comptar amb molta més gent i moltes més iniciatives dins d’aquest espai transformador i alternatiu obert i de referència al nostre poble.

dijous, 12 de setembre del 2013

Diada de Festa Major

 
Ja ha passat la Festa Major i una nova Diada històrica de l'11 de setembre. Els dos fets han tingut en comú l'enorme participació ciutadana, organitzada i mobilitzada de forma individual però també, i sobretot, des de diferents entitats i col•lectius, que lluiten al dia a dia, per a la construcció i reivindicació d'estructures de poder i autonomia popular.

Hem viscut a Castellar una Festa Major on la majoria dels actes han sigut organitzats per entitats del poble. A Castellar el teixit associatiu és més viu que mai, però calen polítiques valentes per a seguir recolzant i impulsant aquest teixit. Per molta crisi que tinguem, no podem permetre'ns perdre aquesta font de vida, cultura i autèntica participació popular, que és el que dóna sentit, vida i personalitat a un poble.

I un any més hem tingut una Diada que ha tornat a ser un clam d'una voluntat popular de llibertat, expressada amb claredat, contundència i sense complexos ni matissos. Aquesta demanda impulsada des del poble i per entitats i col•lectius amb anys de lluita i reivindicació, no pot ser ara patrimonialitzada per ningú, i menys encara desdibuixada amb l'excusa de legalitats que no respecten el principi més elemental de la democràcia, el dret a decidir.

Una vegada més, el poble pren les regnes del seu destí, marca el camí que vol seguir, i no se'l pot aturar ni intentar enganyar. Cal recolzar-lo i acompanyar-lo des de totes les institucions, amb tots els mitjans i fins a les últimes conseqüències. Per això des de L'Altraveu reclamem, des dels nostres inicis, polítiques actives de participació ciutadana, per escoltar i fer valer la voluntat popular a Castellar, aconseguint un poble on tothom es senti integrat i responsable del seu present i futur.

Mai s'ha aconseguit cap dret obeint lleis injustes o a base de reglaments i ordenances. Un poble es construeix des del carrer i amb la màxima implicació de la seva gent. És l'hora del poble, a Castellar i als Països Catalans.

dimecres, 11 de setembre del 2013

Discurs l'Altraveu 11 Setembre 2013 - Carrer de les Roques



 
Un altre any aquí, al carrer les Roques, 11 de setembre, homenatjant a Lluís Companys. Amb aquest són 33 anys, 33 anys que hi hem vist passar gent de tots colors. Fins i tot hi van passant cada any els que, encara avui, no volen condemnar l’aixecament militar del 36, que va provocar milers d’afusellaments com el de Lluís Companys.....i per surrealista que sembli, no se’ls ha exclòs mai de l’acte d’avui! .....Estem parlant dels representants del PP. També hi van passant representants polítics dels que, havent governat l’estat en llargs períodes, no han anul•lat les sentències judicials dels afusellaments de l’avui homenatjat i de molts altres afusellats abans i després d’ell......i per surrealista que sembli, no se’ls ha exclòs mai de l’acte d’avui......estem parlant dels representants del PSC.

És per això que ens indigna, i molt!!!!, que l’alcalde Ignasi Jiménez Renom, en el discurs fet aquí l’any passat, insinués constantment que el procés nacional que s’està vivint a Catalunya, fos excloent o hagi de provocar una fractura social. Cites textuals: “..... necessitem un projecte comú que no exclogui a ningú”, “....els vertaders projectes nacionals són els que integren no els que separen. Els que sumen, no els que resten. Els que busquen complicitats, no els que creen enemics.” i advertia d’un “ punt de ressentiment primari i casolà que ens fa renunciar a les nostres millors actituds”

És curiós que quan els que no ens sentim espanyols, semblava que érem minoria, no hi havia perills d'exclusions ni de fractures socials. Curiós, sobretot, perquè mai durant més de 30 anys de democràcia, més 40 de franquisme i així sumant fins a 300 anys, no hem tingut mecanismes democràtics per portar a terme els nostres plantejaments polítics. I quan els hem expressat democràticament en públic, s’ha perseguit, empresonat, torturat, dispersat, i assassinat a les persones que ho feien, amb impunitat. I ara que l’independentisme sembla que sí que és majoria ens surten amb aquests discursos del perill de l'exclusió i la fractura social. Aquest tipus de plantejaments, que són els que va fer l’Ignasi aquí i els que fa el PSC a nivell nacional, només es poden titllar de reaccionaris. Si la societat catalana no s’ha fraccionat identitàriament ni en dictadures ni en suposades democràcies, com es podria fraccionar quan el que es demana és un augment de la democràcia participativa?

Des de l’Altraveu mai renunciarem a les nostres millors actituds, i la millor actitud que tenim és la DEMOCRÀCIA per sobre totes les coses. Renunciareu vosaltres a les vostres millors actituds??? Hi renunciareu en front d’una legalitat vigent hereva del franquisme? O us hi escudareu per preservar els vostres sentiments unionistes primaris i casolans? Des de l’Altraveu demanem a les forces polítiques de tarannà democràtic al llarg de la seva història, que ho siguin en plenitud, i que defugin d’argumentaris perversos i sense cap tipus de fonament. L’única fractura que volem, és la que trenqui l’ensarronada que va significar la transició, la que fracturi el sistema polític actual per aprofundir en la radicalitat democràtica, la que faci miques un sistema econòmic que ho devora tot.

Al president Companys, sectors de l’esquerra política el trobaven massa catalanista. El catalanisme barretinaire de “centre” el trobaven massa d’esquerres. A nosaltres és el Companys que ens agrada més. Nosaltres sí que hi volem a tothom. I hi volem a tothom perquè ho volem tot.

I si algú es vol sentir exclòs o fracturat perquè els seus plantejaments polítics no són majoritaris, que tingui paciència i que piqui pedra......com molts hem fet, fem, i farem La gent de L'Altraveu seguirem lluitant perquè la democràcia d'aquest país sigui rica i plena en tots els sentits.

Fins a la victòria sempre, companys......!

dimarts, 3 de setembre del 2013

Una medalla per a la reivindicació

 
Ens fa molt feliç que des de l’Ajuntament es concedeixi la Medalla de la Vila d’enguany a Suport Castellar, una d’aquestes entitats que des d’una posició cada vegada més difícil, desenvolupa una tasca imprescindible al nostre poble.

Imprescindible perquè és precisament la feina del dia a dia d’aquestes entitats la que permet dues grans fites: Per un cantó, a nivell intern, facilita l’autonomia i la integració de les persones amb trastorns mentals dins la societat, a més de teixir un espai de suport per a aquestes persones i per a les seves famílies. I per l’altre, a nivell extern, promou activitats que són una porta oberta per al món, un món en el que encara trobem que el trastorn mental evoca imaginaris maldestres sobre la seva naturalesa. Com deia Foucault, el malalt mental ens toca perquè és en la seva “regressió” que se’ns revelen els trastorns que patim i que hem normalitzat i incorporat a la nostra lògica interna. És impagable aquesta tasca de mostrar al món, tan poruc, una forma més de ser “persona” dins de la nostra societat.

Òbviament però, també volem deixar clar que amb premis i bones paraules no n’hi ha prou. A Castellar les ajudes a les entitats del tercer sector que ha concedit el govern PSC s’han retallat en gairebé un 50% des del 2009, retallades que es sumen a les aplicades a la llei de dependència, de 1.108 milions d'euros, o a l’àrea de salut mental del Departament de Sanitat, que ha perdut any rere any més d’un 10% del pressupost. Aquestes retallades posen en greu perill tota la bona feina que s’ha fet fins al moment i deixen a col•lectius com el de persones amb trastorns mentals, arraconats a les zones més grises de la societat. Sembla que és més fàcil retallar a aquells qui tenen menys opcions de fer-se sentir, i és per això que ens sembla prou important aquest premi, un premi que ha de servir d’altaveu per seguir lluitant i defensant un model de societat més justa.
 

dimecres, 28 d’agost del 2013

Tanta opinió!


Tanta opinió!

Les xarxes socials fan possible que un conjunt de la població pugui opinar, organitzar-se, mobilitzar-se de manera diferent a com estàvem acostumats. Fins al moment, tal i com deia Jordi Mir, Professor i director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la UPF, al seu article a El diario.es (http://www.eldiario.es/autores/jordi_mir_garcia/), els mitjans de comunicació massius, els partits polítics amb major presència institucional o les grans empreses continuen disposant d'espais per decidir de què es parla, quan i de quina manera. Però avui hi ha nous espais oberts que estan permetent la presència de veus que no ho tenen tan fàcil per ser escoltades.

En els últims mesos hem pogut escoltar diferents expressions de representants polítics al Govern que són un senyal de cert descol•locament davant d’aquesta situació. Les declaracions han anat en contra de moviments socials organitzats a través de diverses plataformes com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o bé en relació amb la #ViaCatalana. Així doncs, com deia Jordi Mir al Diario.es, “sembla evident el malestar que genera en la política de Govern institucional que el relat no depengui només dels despatxos”. Mentre que a uns ens omple d’esperança i d’il•lusió que des de les places puguin sorgir projectes, mobilitzacions, idees, que aconsegueixin fer-se el seu espai en l'opinió pública; a d’altres els preocupa que això no pugui ser controlat pels seus interessos. Però és en aquest marc que caldria recordar que la democracia és també posar a l’abast de tothom la possibilitat de deliberar, d’actuar i d’informar-se amb total transparència. Malfiem-nos doncs d’aquells a qui els molesti que tot sovint opinem, perquè l’opinió, sense dubte, és la base sòlida d’un estat democràtic.

divendres, 26 de juliol del 2013

A favor de totes les entitats

Des de l'inici d'aquest any algunes entitats esportives de l'estat han tingut inspeccions de treball que buscaven fer complir la legislació laboral d'aquelles persones que col•laboren amb aquestes entitats. Aquestes han acabat amb greus sancions que han generat una gran alarma.

Aquestes inspeccions es produeixen perquè les lleis actuals, redactades i aprovades des de fa anys per governs de tots colors, no distingeixen ni tenen en compte les particularitats i la realitat actual del teixit associatiu, actualment en un procés profund de canvi. La davallada cada vegada més accentuada del voluntariat, ha provocat que les entitats hagin de remunerar i compensar d'alguna manera, l'esforç i la dedicació de les persones que les tiren endavant, creant perfils semiprofessionals, a cavall entre el voluntariat i el treball remunerat.

Des de L'Altraveu creiem completament imprescindible i necessari el treball que realitzen totes les entitats del nostre territori, per ser elements cohesionadors i desenvolupadors de la societat organitzada. D'aquesta manera cal adaptar les lleis a la realitat d'aquestes entitats, per tal de garantir que puguin seguir oferint totes les seves activitats complint la llei, i amb les màximes garanties laborals i de dedicació de tots aquells que hi participen.

Però per demostrar el suport a les entitats, cal molt més que una proposta formal de partits polítics al ple municipal. Des de l'Ajuntament i l'equip de govern cal impulsar polítiques valentes i imaginatives per aconseguir coordinar esforços entre entitats i institucions, per tal de poder superar juntes i amb força totes les dificultats i adversitats que estem patint actualment: servei d'assessorament legal, gestió conjunta dels equipaments, cessió gratuïta de pàgines per a publicitat als mitjans públics, espais de participació, coneixença, debat i decisió, són només alguns exemples de les moltes accions que es poden portar a terme a nivell municipal per ajudar, impulsar i donar suport al teixit associatiu. Demanar una moratòria de les inspeccions i un canvi de legislació per adaptar aquests casos laborals a les entitats esportives, deixant totalment de banda la resta de entitats culturals i socials que també fan una feina, com a mínim, igual d’important en el nostre poble, és just? Per què no es demana que les lleis laborals s’adaptin a la seva idiosincràcia com amb les esportives?

Des de L'Altraveu seguirem participant activament des de dins i fora de les entitats, al carrer i amb la seva gent, per vetllar que el pols de Castellar segueixi ben viu.

diumenge, 21 de juliol del 2013

L'experiència de L'Altraveu, al programa de Qualitat democràtica de la Generalitat

Elisenda Alamany: “La ciutadania ha de ser la protagonista de la transformació social”


Imatge del taller de representació institucional. Font: Generalitat de Catalunya.


El Departament de Govern i Relacions Institucionals de la Generalitat ha celebrat aquest juliol la “Jornada de joventut, participació i política”. En aquest esdeveniment on han assistit un centenar de persones s'han presentat diverses experiències de l'àmbit polític, dels moviments socials i de l'educació que pretenen afrontar el repte de la millora de la qualitat democràtica. L'Altraveu, amb Elisenda Alamany, va ser convidada en l'àmbit de representació institucional per debatre amb altres càrrecs electes joves, sobre la necessitat de la participació i la transparència.

Alamany va explicar l'experiència de L'Altraveu i va assenyalar que “No es pot parlar de transparència i participació sense esmentar la regeneració urgent que necessita el nostre sistema democràtic”. Així mateix, va coincidir amb alguns dels ponents que els ajuntaments han d'actuar i dissenyar polítiques públiques conjuntament amb els moviments socials assumint-ne les seves dinàmiques. Va afegir que “en els últims anys s'evidencia que han estat aquests els qui han sabut anticipar-se a problemàtiques que han posat de relleu la manca de resposta, també de flexibilitat, de la institució.” El Departament de Govern i Relacions Institucionals ha publicat les experiències de la Jornada. Podeu consultar la ponència completa de L'Altraveu en aquest apartat a www.gencat.cat

Baixar el comunicat: PDF 57Kb