dijous, 20 de desembre del 2012

Pensant amb el Castellar dels propers 15 anys

Proporta alternativa traçat del tren a Castellar.
Més informació a Plataforma Tren Castellar: http://trencc.blogspot.com.es/
 Dimarts passat es va aprovar en el ple municipal l’Avanç Pla del POUM (Pla d’ordenació municipal). Aquest és un projecte que s’ha treballat des de fa més d’un any i en el qual l’Altraveu ha participat en totes les comissions informatives i de treball.

Des de L’Altraveu considerem que la revisió del Pla General de la Vila mereix ser explicada amb claredat i amb detall, atès que és un dels punts forts de decisió municipal. Amagat per la terminologia difícil d’un pla d’ordenació municipal, (POUM) es presenta el full de ruta de com volem el Castellar dels propers 10/15 anys.

Un dels aspecte més a tenir en compte és que planteja la contenció urbanística i no amplia la taca urbana. Es prioritza la ciutat densa contra la ciutat dispersa, es tendeix a equilibrar el model plurifamiliar d’habitatge respecte a l’unifamiliar. El pla té la voluntat de fer actuacions en la línia que va dir L'Altraveu en la nostra proposta d'habitatge i que ara es recullen com el criteri raonable i sostenible.

Trobem positiu el replantejament que enguany fa de les ARE l’equip de govern, ja que caldria recordar com es van aprovar amb el transfuga, i que l’Altraveu en va fer propostes les quals el temps ens ha donat la raó. També estem d’acord amb la revalorització dels espais, en el tractament que es fa dels sistemes d’espais lliures, amb l’obertura de Castellar al riu i en la recuperació i restauració del Ripoll.

Hi ha d’altres aspectes, però que ens semblen millorables, que ens plantegen dubtes i que es podrien haver tingut en compte. Els més importants són que no incorpora el traçat alternatiu del tren defensat per la Plataforma TCC. Pensem que el Pla ha de quedar suficientment obert perquè hi tingui cabuda qualsevol canvi en el traçat d’aquesta infraestructura ferroviària. A més, l’entrada per la carretera de Terrassa és un punt conflictiu no resolt, i tot i que no ens hi oposem, no ens agrada el projecte del vial de Can Barba.

En quan a habitatge, la zona Molcasa planteja un potencial urbanitzable molt gran que d'entrada ens planteja dubtes a l'espera de com es vol plantejar definitivament. En canvi, el Pla ja reconeix d'entrada que no es pot complir la llei en Habitatge protegit. Hi ha un dèficit de 681 habitatges HPO i L’Altraveu ha realitzat diverses propostes, les quals algunes han estat recollides en el document d’Avanç. En l’aspecte d’activitat econòmica no dóna solució a què es farà amb el polígon de Can Bages. La solució no pot passar en que s’activi de nou l’activitat econòmica. Finalment, també hem de tenir en compte que s’ha de trobar una solució per el problema del Rieral, on hi ha un assentament urbà en risc, en un terreny qualificat de no urbanitzable.



Des de l’Altraveu hem intentat realitzar una tasca constructiva que pensem que s’ha traduït amb un model de planificació que té la voluntat de fer actuacions en la línia que vam dir en la nostra proposta d'habitatge i que ara es recullen com a criteri raonable i sostenible.

Més informació a Propostes Urbanes de l'Altraveu: http://laltraveurbanisme.blogspot.com/

divendres, 14 de desembre del 2012

Intervenció ideològica


El ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, proposa una nova llei espanyola d’educació (LOMCE) que significa un atac a l’escola democràtica, a la immersió lingüística i a la necessitat de fomentar l’esperit crític i participatiu a les aules.

En el document es fomenta la segregació a les aules –amb més concerts per a aquelles escoles que fan diferència de sexe-, es menysprea les llengües cooficials com el català, el gallec, el basc, s’homogeneïtzen els continguts amb un control estatal mai vist en democràcia i s’estableix una preferència d’assignatures segons la seva aparició en el rànquing de l’OCDE; un autèntica rendició davant dels mercats quan la realitat va demostrant que la concessió a la mercantilització de l’ensenyament no fa res més que provocar desigualtats més grans a la societat.

Tots aquests aspectes són especialment preocupants perquè posen en perill el sistema educatiu públic, especialment pel que fa referència a la llengua, però sobretot perquè indiquen una clara involució als guanys que s’havien fet fins ara en educació. El model d’immersió lingüística ha estat defensat en matèria de drets lingüístics i també des de la perspectiva pedagògica amb reconeixement europeu. Així doncs, la notícia de la recentralització de continguts educatius i del menyspreu envers la llengua catalana no és la retòrica que hem anat sentint al llarg dels anys; els catalans i les catalanes ens hi juguem molt. La immersió lingüística forma part del patrimoni del nostre poble i, tot i els obstacles que ha tingut en els últims anys amb la seva actualització, ha donat resposta a una Catalunya feta, no només per espanyols i catalans, sinó per i per a múltiples realitats culturals. Així doncs, només queda dir que les propostes d’Educació de Wert les dirigeix la ignorància, el cinisme i la mala fe.

És un fet xocant incomprensible que quan caldria demanar que la ciutadania sabés més d’una llengua, cosa que per exemple no s’ha produït en el cas dels últims presidents de l’estat espanyol, un càrrec públic defensi la voluntat d’imposar-ne el coneixement d’una.

És a dir, no es pot entendre aquesta decisió sense explicar que aquesta llei és una clara intervenció ideològica sense cap fonament racional. El ministre ja va dir que volia “espanyolitzar” els alumnes catalans i efectivament, ara ho intenta portar a la pràctica.

Tampoc és acceptable que des de l’estat espanyol s’intenti controlar el 100% de les matèries troncals per poder explicar la història i les ciències socials (entre d’altres) des d’una perspectiva espanyola i centralitzadora que més recorda un control de dictadura que una democràcia.

La proposta de llei està tenint un rebuig generalitzat a tot el país i ha tingut també la seva resposta a Castellar amb la concentració als jardins de l’ajuntament. A banda de mobilitzar-nos, és necessari també que els partits catalans, com CiU, considerin aquesta proposta de llei, com qualsevol altre atac d’aquesta magnitud, com una línia vermella d’aquelles que fan innegociable qualsevol pacte amb el PP; perquè això és també actuar amb responsabilitat.

dijous, 6 de desembre del 2012

Fem que Castellar sigui gran

Possible proposta d’equipaments a l’Espai Tolrà
El Grup Pessebrista de Castellar inaugurava aquest cap de setmana la 62ª Exposició de Pessebres que porta per títol "Jocs i Pessebres", una celebració que posava de relleu que qui fa gran el poble són la seva gent, les seves entitats i les seves inquietuds. En aquell mateix moment coneixíem la gran notícia que la biblioteca municipal Antoni Tort recollirà un fons específic sobre literatura de pessebres i que serà un referent a nivell de Catalunya en aquest àmbit. La biblioteca municipal, de fet, és un dels espais més valorats per la ciutadania. Certament, la diversitat d'activitats que s'hi generen, i el fet que moltes persones l'hagin fet seva a l'hora d'organitzar qualsevol acte o, simplement passar-hi l'estona llegint, en són una prova. Tradicionalment, les biblioteques públiques han estat instruments que les societats democràtiques han posat a l’abast de tots els ciutadans per tal que aquests puguin accedir a la cultura i al coneixement. Així, podríem dir que la biblioteca ha esdevingut un agent educatiu més de la nostra societat. Des de L'Altraveu i aprofitant l'avinentesa de la notícia del nou fons, creiem que és un bon moment per posar sobre la taula la necessitat d'ampliació de la biblioteca. La proposta des de l'equip de govern és la d’ampliar la biblioteca ocupant l’espai de la ludoteca municipal. Tanmateix, la superfície aconsellada per la Diputació de Barcelona en un municipi com el nostre és d’entre 1800 i 2000 m2. Tenint en compte que la biblioteca actual en té uns 600 m2 i la ludoteca uns 340 m2, aquesta opció d'ampliació seria clarament insuficient. Pensem que els dos equipaments fa anys que conviuen junts i la sinergia que s’ha generat entre ells és molt positiva. Per això pensem que en un futur es podria pensar en una nova biblioteca que es podria ubicar a la planta baixa de l’edifici de l’Espai Tolrà, lloc on també hi proposem habitatge dotacional. Això permetria conservar el fet que biblioteca i ludoteca fossin en un espai compartit com ara. Creiem que cal anar pensant en els edificis municipals a llarg termini, però sobretot potenciant allò que ja funciona en l'actualitat. Aquesta proposta urbana, com moltes altres, les hem presentat a l'ajuntament i les hem publicat a http://laltraveurbanisme.blogspot.com.

divendres, 30 de novembre del 2012

L’endemà de les eleccions, punt de partida

Les eleccions parlamentàries catalanes del 25 de novembre han deixat un resultat obertament favorable al procés independentista iniciat amb la manifestació de l’Onze de Setembre que va provocar la convocatòria electoral. En comparació amb les eleccions del 2010, el resultat dóna un augment de 344.735 vots en les formacions favorables al dret d’autodeterminació, una xifra superior a l’increment de 185.144 vots en les contràries a la independència. Això a banda, aquestes eleccions també han servit per a demostrar que la desigualtat social i el retrocés en drets bàsics engegats per CiU no són impunes a les urnes. Així doncs, des de L’Altraveu celebrem que s’hagi evidenciat una posició crítica davant de les retallades liderades per Artur Mas i que s’hagi reflectit, a través d’un vot d’esquerres, la necessitat de frenar el desmantellament del sistema públic: les nostres escoles públiques, el nostre sistema sanitari, l’atenció als més vulnerables, etc. Una altra de les bones notícies a destacar és que la CUP irromp al Parlament per posar sobre la taula la necessitat de parlar no només sobre l’eix nacional i l’eix social sinó de la urgent regeneració democràtica i l’aprofundiment en canals de participació i transparència de la institució. L’augment de la participació (a Castellar, un 73,20% gairebé 10 punts més que al 2010) també demostra que quan la societat se sent realment interpel·lada en les decisions que els afecten, hi participa. I aquesta constatació, amagada sovint per l’Administració, ens anima a seguir treballant a Castellar per obrir la participació ciutadana en tots aquells temes relacionats amb la construcció del nostre poble com a espai comú. També es posa de manifest que els processos plurals han de ser liderats des de diversos posicionaments polítics i socials i mai des d’una perspectiva unipersonal i superba. El treball de base, coordinat i generador de sinergies, més basat en l’emancipació ciutadana que en el rèdit a curt termini, són una peça fonamental per encarar els processos democràtics i caldrà que ho comencem a tenir en compte d’ara en endavant. Per últim, no voldríem obviar que, mentre que els mitjans internacionals han sabut llegir el vot sobiranista i el càstig a les polítiques neoliberals de Mas, la institució espanyola, per exemple, segueix sense voler entendre res.

divendres, 23 de novembre del 2012

L'Altraveu, capacitat de proposta

Una de les responsabilitats de l'oposició és la de generar propostes per millorar l'acció de govern i és cert que no sempre aconseguim arribar a un consens. El que se'ns demana és que siguem capaços de proposar i de fiscalitzar l'acció de govern i això és el que estem fent. Per això, ens sorprèn que en alguns casos es posi en entredit la tasca que fem quan l'acompanyem de dures crítiques que també cal que siguin fetes. Una cosa no exclou l'altra. Tanmateix la virulència de les crítiques cap al nostre grup també evidencia que hem arribat, efectivament, al moll de l'os. Ens agradaria destacar que en el que portem de mandat hem portat al ple municipal onze iniciatives relacionades amb la paralització de desnonaments, amb l'estalvi, amb la possibilitat de generar més ingressos, amb el rebost solidari de Nadal, etc. Algunes han anat sent assumides per l'equip de govern com a pròpies i ens n'alegrem. En aquest sentit, les dades són objectives; L'Altraveu lidera l'oposició i el volum de les propostes és el mateix que el de l'equip de govern del PSC. És a dir, que hi ha hagut capacitat de generar alternatives a l'acció de govern i les crítiques sempre han anat acompanyades d'arguments sòlids. Sense anar més lluny, hem fet públics tots els nostres criteris i propostes al pressupost 2013 a www.laltraveu.org. Fet i fet, sembla que l'única participació i complicitat que es premiï sigui aquella que té a veure amb un vist-i-plau constant a les accions de l'equip de govern. Però ja avancem que no som aquí per això. Per a nosaltres, ser a l'oposició suposa desplegar el que vam defensar en el nostre programa electoral com si fóssim al govern sent conscients de totes les dificultats que se'ns presenten. Però tampoc se'ns pot demanar que ens tremoli la veu a l'hora de dir que moltes de les accions que ara paguem entre tots (connexió Aigües Ter-Llobregat que ara farà apujar les tarifes de l'aigua, aparcament soterrat de la Plaça Major que és un dèficit constant a les arques municipals, plans urbanístics fracassats, etc.) passen per una mala gestió de quan el mateix PSC i ERC pactaven amb CiU al govern. Posar de manifest que la memòria és la base de la democràcia és fonamental.

divendres, 16 de novembre del 2012

La politització de la gestió pública, un mal endèmic.

L’Altraveu va presentar en el darrer Ple municipal una moció per reduir despesa i optimitzar la gestió. Es tractava d’una reorganització de les regidories de l’equip de govern i la supressió dels dos càrrecs de confiança posats per el PSC quan va arribar al govern municipal. Pensem que les causes de la mala gestió pública en els ajuntaments s’han de buscar en la politització de les institucions. Les administracions més propenses a la mala gestió són aquelles amb un major número d’empleats públics que deuen el seu càrrec a un nomenament polític.

A Catalunya, el partit que controla un govern local pot nomenar gran quantitat de càrrecs de confiança i assessors, i a la vegada mantenir un sistema de concursos públics per a funcionaris. Això genera diversos incentius perversos. Els empleats públics anomenats a dit, amb un horitzó laboral limitat per la incertesa de les properes eleccions són més propensos a anar a favor dels que manen. En segon lloc, tota la cadena de decisió política pública està en mans de persones que comparteixen un objectiu comú: guanyar les eleccions. Això fa que es toleri més fàcilment la mala gestió i que, al haver molt més en joc en les eleccions no es pugui ser objectiu. En aquest context, el control dels mitjans de comunicació públics juga un paper important, ja que és l’aparador del que es vol transmetre (Castellar n’és un exemple significatiu).

La gran politització de les administracions locals podria reduir-se de forma dràstica si s’optés per una forma de govern (city-manager) on els càrrecs de confiança estarien nomenats per una majoria qualificada de regidors, del govern i de l’oposició i per un període de temps no coincident amb el cicle electoral, reduint així el grau de dependència política.

Aquest tipus de govern ha estat adoptat en les administracions locals de molts països perquè milloren la gestió pública. El partit que guanya les eleccions no té tanta màniga ampla per fer nomenaments i ha d’arribar a amplis acords amb altres forces polítiques, incloses les de la oposició, per nomenar càrrecs públics. Es tracta de buscar mecanismes perquè es seleccionin empleats públics la continuïtat dels quals en el càrrec depengui de la seva competència o mèrit, i no de la seva lleialtat política.

Podem aspirar a Castellar a una administració més flexible i eficient? Seria el més desitjable, i des de l’Altraveu no deixarem de defensar-ho. El principal obstacle són els partits polítics instal•lats en el poder que defensen una rigidesa tradicional de la administració pública. A Castellar, aquesta concepció de Nova Gestió Pública està molt lluny de ser entesa per l’equip de govern del PSC. Ni tan sols volen entrar en el debat i prefereixen quedar-se en la superfície, però qui paga en darrer terme aquestes ineficiències són els ciutadans. És per tot això que hauríem de ser capaços d’explicar amb claredat que no s’està malgastant amb males polítiques públiques sinó amb mals polítics, o millor dit, amb la pervivència de males institucions utilitzades per polítics més mediocres encara.

dilluns, 12 de novembre del 2012

14-N, VAGA GENERAL

Des de L'Altraveu per Castellar ens adherim a la vaga convocada per al proper 14 de novembre. 
Entenem aquesta jornada com un episodi més del que ha de ser una defensa dels nostres drets en tots els àmbits, perquè el que està en joc en aquests moments és una absoluta precarització de tots els àmbits de la nostra vida; la de la majoria social. Estem veient com tots els nostres recursos, els que aportem solidàriament per cobrir les necessitats del conjunt de la població, estan sent destinats a qui més té, que és justament qui ha provocat aquesta situació. I si no els tremola la mà a l'hora de deixar-nos a l'estacada, no ens ha de tremolar a nosaltres a l'hora de defensar-nos, perquè sí que podem i sí que hi ha alternatives, però passen per la implicació col·lectiva de tots nosaltres.
Plantem-nos el 14 de novembre davant del retrocés dels nostres drets: a favor de la sanitat i l'educació públiques, de les pensions, en contra de reformes laborals que ens deixen en situació d'extrema vulnerabilitat, de pèrdua de llocs de feina, en contra de reformes fiscals que aprofundeixen les desigualtats, els desnonaments i la pobresa...Treballem dia a dia sent als carrers, també des dels nostres ajuntaments i el dia 14 hem de tornar a sortir per defensar allò que hem construït col·lectivament amb les nostres mans i els nostres impostos. Ningú no ens ha regalat res. Al contrari, el poder i l'acumulació d'unes quantes persones és possible a través de la riquesa que generem la majoria. 
Tant la història com el sentit comú ens indica que és ingenu esperar que algú amb el poder de fer-ho pensi a millorar les condicions del conjunt de la ciutadania. Només es pot fer amb l'organització social, la solidaritat col·lectiva i la política alternativa. Sense dubte, serà la nostra capacitat col·lectiva la que ens durà a assolir una societat millor, sense explotació d'unes persones sobre les altres, sense desigualtats i amb la consolidació dels drets universals.
El dia 14-N atura't i lluita per la dignificació del teu present i pel teu futur. Ningú no ho farà per tu.  Demostrem que som la majoria. Aturem el país, demostrem qui el fa funcionar.
El 14-N, TOTES I TOTS A LA VAGA
Dimecres 11.30 Eix Macià

diumenge, 11 de novembre del 2012

Comunicat de L'Altraveu per Castellar sobre les eleccions al Parlament

Des de L'Altraveu creiem que ens trobem davant d'unes eleccions transcendentals pel futur del nostre poble i del nostre país. No només està en joc la nostra sobirania i la relació amb Espanya i Europa, sinó que també ens trobem davant d'unes eleccions que decidiran si el nostre país segueix amb el procés de retallades i polítiques neoliberals de desmantellament de les actuals estructures de l'estat del benestar, o ens plantem davant d'un retrocés en drets i serveis bàsics com no s'havia vist mai en democràcia.

Des de L’Altraveu creiem que cal un model de progrés autèntic on els catalans i les catalanes participin directament de les decisions que els afecten. Un progrés en què serà clau assegurar els drets laborals i els drets socials bàsics - com l'educació i la sanitat públiques -, la protecció del territori i dels nostres recursos naturals, la garantia d'un habitatge digne, l'ajuda cap als més vulnerables, i la renovació de la democràcia. La gent de L'Altraveu no podria entendre un procés d'alliberament nacional excloent tots aquests objectius, ja que són les lluites quotidianes que duem a terme a l’Ajuntament. Pensem que l'alliberament nacional i la justícia social són indestriables.

Per tot això i perquè creiem que és de justícia democràtica, volem fer-nos ressò del fet que en aquestes eleccions hi ha un projecte municipalista de base, amb representació a molts pobles de Catalunya que, responent a aquest moment històric, ha decidit presentar-se al Parlament: la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d’Esquerres (CUP-AE). La poca incidència mediàtica que tindrà aquesta opció per no tenir espai als mitjans públics pels blocs electorals imposats, és la mateixa dificultat que vam encarar en el seu dia L’Altraveu, quan vam voler presentar-nos a les eleccions municipals de 2007, i considerem que és una manifestació més de la pobresa del nostre sistema democràtic. La CUP-AE representen un moviment de base, assembleari, que aglutina molts moviments socials, que porta un programa de renovació i radicalitat democràtica, crític amb el sistema econòmic actual i que proposa alternatives a l'actual situació de crisi agreujada per l’estafa econòmica que estem patint amb la complicitat de la majoria de partits polítics amb representació institucional. La CUP són un projecte nascut des de la base dels pobles i ciutats, amb la participació directa de la gent, sense estructures jeràrquiques, obertes a tothom i amb qui hem compartit moltes de les nostres reivindicacions al carrer i als ajuntaments i ens agradaria que fos considerada per vosaltres com una opció electoral a tenir en compte en el mapa polític català.

Unes eleccions són sempre importants, però volem destacar que ens hi juguem la independència de Catalunya de la mateixa manera que ens hi juguem seguir sent còmplices de la injustícia, de les agressions a les classes menys afavorides, de les ajudes als bancs i de la cessió davant dels poders econòmics que ha provocat la mateixa crisi. És el nostre moment per fer evident que cal una majoria social que aposti per polítiques transformadores que reverteixin en la construcció d'una Catalunya justa i veritablement democràtica. Des de L'Altraveu volem que, a partir del proper 25 de novembre, tothom pugui sentir-se representat per persones valentes i amb la sensibilitat necessària per fer un país lliure en tots els sentits. 

divendres, 9 de novembre del 2012

L'Altraveu aposta per un camí més just

La tarifació social que presentava L'Altraveu al ple municipal va ser aprovada per unanimitat. Així mateix vam acordar una proposta per instar al govern a desenvolupar el un reglament per determinar què és un habitatge desocupat (a Castellar hi ha 827 habitatges desocupats). Pel que fa a les altres iniciatives proposades que no van aprovar-se fan referència a la petició d'optimitzar els 13 regidors de govern i els dos càrrecs de confiança amb el vot en contra del mateix equip de govern.

Crèiem que l'augment de taxes i impostos a la ciutadania absorbits per l'augment de despesa financera i la pèrdua de treballadors municipals no permet de mirar cap a una altra banda pel que fa a l'optimització de la partida política. El fet que el PSC assumeixi que això és intocable és força revelador del desprestigi amb què compta la classe política avui dia i creiem que un gest en aquest sentit hagués estat exemplar de cara als treballadors i la ciutadania. En definitiva, qui vol fer una cosa, troba un camí i qui no vol fer res, troba una excusa. Una altra de les propostes que vam presentar feia referència a la reducció del pes del paper de L'Actual, amb l'horitzó posat amb el possible estalvi que això podria generar però no va comptar amb l'aprovació del ple, tot i que esdevindrà una proposta que al final aplicarà el PSC, una altra prova de la dificultat amb què ens trobem per arribar a acords amb la regidoria de comunicació. Amb aquest pressupost 2013, L'Altraveu s'hi ha mostrat molt crítica perquè ens sembla abusiu que el 60% dels ingressos depenguin de la contribució ciutadana sense un retorn amb una millora o ampliació de serveis, però també no ha volgut desentendre's de la situació municipal i creiem haver contribuït a fer uns pressupostos més justos amb les nostres propostes.

dijous, 8 de novembre del 2012

L’Altraveu lamenta el baix to i la poca enteresa política del Regidor del PSC Pepe Gonzalez

En el Ple extraordinari de dimarts passat L’Altraveu va presentar dues mocions que van ser contestades per el regidor de l’equip de govern Pepe Gonzalez amb un to de menyspreu i desqualificació que no és digne d’un polític. L’Altraveu creu per sobre de tot en la política com a salvaguarda de la gestió pública i en els polítics com a exemples per els ciutadans, i actituds com aquestes fan un nul favor a la institució.

Entre d’altres coses, el regidor Gonzalez va parlar en el passat Ple municipal en termes de “Els regidors (del PSC) sacrifiquen el seu temps i els tractem (l’Altraveu) com si fossin delinqüents” o “la moció de l’Altraveu no pinta res, és oportunisme, insignificant i mentida” o “l’Altraveu no té el més mínim interès per la gestió municipal”

L’Altraveu creu en el Ple municipal com el màxim orgue de representació al municipi que mereix el respecte i les formes que li corresponen. Davant d’expressions del sr. González de “a la puta calle” (no referides a l’Altraveu) creiem que l’alcalde Ignasi Giménez hauria d’haver reprès al regidor i no deixar-lo continuar amb aquest to ofensiu.

Per tot això, L’Altraveu lamenta profundament el baix to demostrat per el regidor socialista i espera que actituds d’aquest tipus no tornin a produir-se en el plenari municipal.

Elisenda Alamany i Xavier Bella
Regidors de L’Altraveu per Castellar.

Resum pressupost 2013

INGRESSOS

Hi ha una caiguda en el pressupost d’ingressos d’un 5.37%, l'any passat ja hi havia una caiguda d'un 0.38 % respecte l'any anterior. 

Algunes de les causes principals han estat:

1. Disminució de transferències corrents de la Generalitat que afecta gairebé totes les partides; Cooperació (-26.49%), Benestar social (-1.11%), Educació (-40%), Promoció i ocupació (-66.67%) i que fa que el total de transferències corrents disminueixi dràsticament. En total, l’administració catalana retallarà un 33% les subvencions i això es tradueix en 828.000 euros menys respecte el 2012 passant dels 2,4 milions compromesos per al 2012 a 1,6 milions per al 2013. També és cert que mai el tancament ha reflectit les previsions que feia l'ajuntament en aquesta matèria. Per tant, la situació respecte el 2010 i el 2011 no és suficient per argumentar que ara cal una apujament fort a nivell d'impostos. Amb tot, no neguem que la gestió esdevingui cada vegada més complexa per aquest ajuntament però no especialment per aquest any. La històrica reivindicació d'un millor finançament per als municipis, no ha millorat ni amb uns ni amb uns altres al capdavant del govern de la Generalitat. La descentralització del poder cap al municipi, la importància de la política local la veiem reflectida en aquests números que fan que cada vegada més, ens sentim més inoperants i amb menys marge de maniobra per atendre la ciutadania. Si la política autoanomenada progressista del seu moment no va blindar aquella qüestió, potser cal responsabilitzar-la també, del fet que avui dia estiguem presenciant un desmantellament de la política cap a la pura gestió. Ara, quan la política ens cal més que mai i ara quan malauradament es presenta tan feble. No som els únics que pensem que des del PSC-PSOE s'ha estat incapaç de generar una alternativa al tipus de política neoliberal que ens ha governat durant anys. I és que jugar sobre unes regles de joc que són incoherents amb el socialisme acaben passant factura.

2.No volem deixar passar l'oportunitat de manifestar la profunda incoherència que presenten forces com Convergència i Unió entre la il·lusió de bastir un projecte independentista (dia sí, dia no) i fomentant unes estructures de govern cada vegada més febles i amb concessions cada vegada més abusives al poder privat. Les estructures d'estat també són els nostres ajuntaments.

3.La impossibilitat de demanar préstecs per valor d’1 milió d’euros per ser dins d’un pla d’ajust ens posa també en una situació crítica. No és que l'equip de govern no en vulgui demanar, sinó que amb la situació per la qual passa no pot fer-ho. Creiem que és una diferència que cal subratllar.

Tot plegat suposa aproximadament la pèrdua d’ 1.356.775 respecte l’any passat. La proposta que planteja l'equip de govern és la d'apujar totes les taxes en un 3.5%. Passarem de tenir pressupost de 25 milions 265 mil euros euros a 23,9 milions d'euros. Les expectatives de futur que ens presenten per al 2013 són raquítiques, sense apostes proactives, i amb partides al límit, basant-nos sobre allò que hem executat, que en les partides socials és menys ja que s'aplica la retallada de la Generalitat. Un pressupost sense ambició per poder imposar-nos a una realitat que sabem que no serà millor en els propers anys. No volem ser apocalíptics, sinó constatar que no podem fer com qui dia passa, any empeny.

FILOSOFIA DELS IMPOSTOS?
Constatem que els impostos directes han augmentat un 7.93% respecte l'any passat. Concretament i amb una perspectiva més àmplia, l'impost de béns immobles que suporta el ciutadà ha augmentat el seu % de manera contundent. L'any passat en un 16% i enguany un 3.5% més. No estem en contra d'apujar impostos a aquells qui més tenen, sempre que es tinguin en compte els nivells de renda i la situació familiar, i en aquesta línia ja vam treballar des de L'Altraveu amb propostes que van ser aprovades en el ple de pressupost i ordenances de l'any passat, hem de dir que també enguany hi haurà una Incorporació positiva en les ordenances de 2013: que farà que les bonificacions sobre l’IBI –proposada per l’Altraveu l’any passat- tindrà en compte també als no propietaris que paguen l'IBI.

Tot i les propostes presentades pel nostre grup i l'assumpció d'aquestes per part de l'equip de govern manifestem que el criteri que promou l'increment d'impostos directes i taxes va en detriment de la filosofia dels impostos en general, que és que aquest diners que tenim de més, s'adrecin a millorar o augmentar els serveis a disposició, cosa que ara no succeeix; l'increment d'impostos va dirigit a pagar la despesa financera que ha contret l'ajuntament, l'últim el crèdit a proveïdors de 7 milions d'euros. De fet, pel que fa a ingressos, si bé aquesta administració havia viscut de la construcció, ara podríem dir que viu de la contribució ciutadana, ja que el que aporten els contribuents és més d'un 60% dels ingressos.

En canvi, els vilatans no obtenen cap retorn perquè aquests recursos serveixen bàsicament per pagar despeses financeres que incrementen any rere any sumat a un passiu financer de 3,2 milions d’euros pel crèdit a proveïdors. De fet és aquest mateix crèdit el que condiciona l’apujament de taxes actuals a la ciutadania i la restricció de personal (des de 2011 s'han incrementat en 300.000 euros que cal afegir als passius financers que suposen els 3,2 milions- pagàvem 620.000 euros, el 2012 en pagàvem 810.000 euros i enguany seran 926.480 euros.) Això vol dir que, el pacte social i comunitari que representen els impostos s'ha trencat. S'ha trencat per part de la Generalitat i s'ha trencat per part d'aquest equip de govern. Així, en algunes taxes els ciutadans pagaran la totalitat del que val el servei a què accedeixen. És això un criteri socialista? És això un bon discurs sobre el concepte de públic?

En definitiva, tornem a ser en una filosofia d'impostos i taxes que no parla en clau redistributiva per a la ciutadania. Tanmateix, al marge de la nostra crítica, volem manifestar que no ens desentenem de la situació per la qual passa Castellar. En aquesta línia i amb afany propositiu, hem posat a disposició de l'equip de govern la nostra voluntat de treballar en una tarifació social que tingui en compte reduccions a preus públics segons els ingressos d'unitat familiar.
Si parlem del deute viu de l’Ajuntament quan vam iniciar el pla de sanejament a 31/12/2008 era de 19.932.281,93 EUR i actualment ja parlem de 27 milions 902 mil 566 euros a data d'1 d'octubre de 2012. No només la situació econòmica se'n ressent. La cotilla de les condicions del crèdit de 7 milions, també ha precaritzat la situació laboral de molts treballadors de l'ajuntament i ha suposat la no-renovació de personal interí. Així mateix no podrem mantenir personal cobrint jubilacions o baixes ajudant en aquelles àrees que són prioritàries. I d'aquí que fóssim l'únic grup que vam abstenir-nos pels dubtes i les conseqüències que suposaven les condicions de l'accés a crèdit.

PERSONAL DE L'AJUNTAMENT
Enguany l'ajuntament treballarà amb 14 treballadors menys i àrees com Educació, Joventut, Benestar Social i Salut patiran amortitzacions de personal. Una de les idees força de l'any 2012 que va dir-se en aquest plenari era el de l'aprimament de l'administració però ara mateix podem dir que només ha anat en la línia de no tenir més personal a disposició del ciutadà. L'any passat reduíem en despeses de personal un 4% (430.000 euros) i enguany un 5%,és això un motiu per fer titulars en positiu? Nosaltres creiem que no. Almenys aquesta gent s'havia guanyat la seva plaça en un concurs i qui l'havia de substituir compliria els mateixos criteris. Aprimar l'administració no vol dir reduir el personal i deixar la mateixa estructura organitzativa. Aprimar l’administració vol dir optimitzar recursos, millorar la gestió i la relació entre ciutadans i treballadors municipals, buscar un sistema d’administració pública més àgil. Vol dir en definitiva reduir i millorar la burocràcia. Si es redueix personal sense cap altra acció, només s’aconseguirà sotmetre a major estrés el personal restant i disminuir-ne l’eficiència. Cal assenyalar que en dos anys hem estalviat 900.000 euros, 900.000 euros!!! en personal laboral en aquest consistori i no podem mirar cap a una altra banda, sense fer cap optimització de la partida política. No és això una retallada de personal, al cap i a la fi? Per això, és intolerable seguir pensant que si les regidories disminueixen els seus recursos humans i materials, no haguem de fer el mateix amb aquells regidors que se’n fan càrrec respecte la seva jornada laboral i ens sorprèn que no s’hagi fet cap gest en aquest sentit. Per això, hem volgut fer una proposta de racionalització dels regidors de l'equip de govern i dels càrrecs de confiança perquè ens sembla que celebrar austeritat per no tenir paga de Nadal no passarà d'un gest simbòlic si no som capaços d'anar més enllà. Amb això, no volem vulnerar la voluntat ciutadana de les urnes, sinó que reivindiquem un exercici de responsabilitat i de destinar els recursos que tant ens falten a àrees que són prioritàries. Els plantegem, honestament, què és el que faria L'Altraveu si fos al govern. Cap de les dues persones contractades pel PSC però pagades per tots és a àrees destinades al servei a les persones del pressupost. Cap dels dos càrrecs de confiança han guanyat un concurs públic, cap d'aquestes dues persones han estat votades pels ciutadans. En definitiva, mantenir aquestes dues persones, no només representa una anomalia democràtica, si no que suposa una manca de sensibilitat per part d'aquest equip de govern a la hora de demostrar realment quines són les seves prioritats.

MODEL ECONÒMIC
El model econòmic dels nostres ajuntaments ha tocat sostre i cap dels partits polítics amb representació en aquest consistori van tenir la voluntat de capgirar-ho en el seu moment. Aquest ha estat un model que ha predominat a pobles com el nostre i a l'Estat en general fent que la construcció suposés la principal font d'ingressos del nostre ajuntament, i s'ha estat incapaç de cercar noves fonts d'ingressos o d'enfrontar-nos a l'especulació, que lluny de generar polítiques i propostes per evitar-la, se l'ha afavorit amb obres faraòniques que només buscaven un rendiment electoral, com la Plaça Major, l'Espai Tolrà o la Plaça Catalunya, o desenvolupant plans urbanístics que s'han demostrat no només completament innecessaris, sinó que al final no han resolt absolutament cap problema. L'Altre gran solució a tots els problemes de finançament ha passat per l'externalització per sistema que acaba sortint cara. I de tot això en són tots còmplices, ja que la majoria d'aquestes accions han estat aprovades amb els vots dels seus partits.La pobresa de les arques municipals d'avui són l'aposta de fals progrés de l'ahir.

D'aquí que, ens mostrem rotunds de nou per una banda, en l'aposta per fomentar el lloguer i de l'altra, per intentar recaptar de la manera més justa possible, relligant ambdues coses. Més endavant presentarem la moció sobre apujar l'impost de béns immobles a habitatges habitatges desocupats fruits de desnonaments o permanentment buits amb afany especulatiu.

RESPONSABILITAT
En definitiva, volem manifestar que no ens en desentenem ni hem volgut desentendre'ns mai de la situació de l'ajuntament i les propostes alternatives han estat sempre sobre la taula. No ens demanin, però, que ens tremoli la veu quan diguem que hi ha hagut molta culpa en les aliances que es van fer en el passat en aquest consistori. No oblidem que durant el mandat 1999-2003 i tot i comptar amb majoria absoluta, l'alcalde Corominas arribà a un pacte de govern amb ERC i PSC amb la voluntat d'escapolir-se de la crítica i de la molèstia de la discrepància. Vostès van acceptar-ho, per tant en són corresponsables de la gestió que va fer-se durant aquells anys i en aquells que van ser a l'oposició. Sabem que segurament és un capítol que els agradaria esborrar, sobretot quan sembla que l'antic equip de govern sempre hagués governat en solitari.

DESPESES

Totes les partides socials pateixen una reducció considerable el 2013

EDUCACIÓ
Des de L'Altraveu ens agradaria fer un repàs a les àrees que considerem prioritàries. Així, Educació, per exemple, perd una persona a l'àrea que no serà substituïda per ningú, i els recursos a disposició així com serveis a Escoles Bressol, Ludoteca i Escola de Música es redueixen en més d'un 80% conjuntament. En el cas de les Escoles Bressol ens preocupa especialment la seva reducció eliminant l'assessorament psicopedagògic i l'educació musical. Creiem que no podem permetre cap retrocés en el primer espai d'oportunitats d'igualtat social com ho són les escoles bressol, perquè les seves tarifes també han estat incrementades. Les transferències corrents a Educació disminueixen 10.000 euros, la qual cosa acaba deixant la partida amb una disminució de 150.000 euros, aproximadament.

SERVEIS SOCIALS I IGUALTAT
Pel que fa a Serveis socials i igualtat, pilars intocables, disminuiran els recursos humans, ja que perdrem una persona en aquesta àrea per jubilació que no podrà ser reemplaçada, els ajuts socials es reduiran en un 33% i la situació de l'Obra Social Benèfica encara està per definir, després d'un expedient de Regulació fracassat que ha posat en una situació d'incertesa treballadors, pacients i famílies. En total, el tant per cent de disminució respecte al pressupost inicial de 2012 és d'1.06%. Els aspectes positius d'aquesta àrea que sí que voldríem manifestar és la de la nova iniciativa de l'acompanyament familiar per a l'èxit educatiu, que creiem que encerta en la detecció de la importància que tenen les transicions educatives i el nucli familiar i de la qual ens agradaria anar sabent-ne la seva evolució. Per altra banda, la feina desenvolupada per la Comissió per a la Inclusió Social, proposada per L'Altraveu està ja donant resultats positius amb la campanya solidària de Nadal, aquesta és la prova que quan les persones entre el govern i l’oposició es mostren dialogants, s’obtenen resultats. Al marge de la campanya, haurem d’anar més enllà i veure les necessitats que té Castellar. En aquest sentit també pensem que l'equip de govern ha de tenir un projecte a llarg termini i estudiar la possibilitat de crear un banc d'aliments estable, més enllà de la campanya de Nadal que estem portant a terme ara mateix; la responsabilitat política ha d’anar per davant de la implicació altruista de la ciutadania.

GENT JOVE
La gent jove som qui segurament ens veurem més ressentits amb la disminució en polítiques en aquest àmbit. La regidoria que en el seu moment va voler liderar l'alcalde el 2007 ha quedat relegada a 80.000 euros anuals, amb una disminució d'un 30% respecte l'any passat. Aquesta àrea perd un tècnic auxiliar que no serà substituït,per altra banda la delegació de la responsabilitat als joves a l'hora d'autogestionar-se tampoc queda reflectida en un pressupost on les transferències corrents a entitats es veu disminuïda de 4.000 a 1000 euros. A hores d’ara només s’han executat 500 euros de la partida inicial, quan pensem que els recursos que en vam preveure haurien de ser imprescindibles per desenvolupar idees i elaborar projectes en aquest àmbit. El foment de la participació dels joves en la construcció del municipi és una qüestió que no es pot desatendre, i la manca de recursos és una excusa per no voler implicar aquest sector de la població. Altres aspectes a destacar en aquesta àrea, tenen a veure amb el trasllat de l'Espai Jove a El Mirador, segurament que per mirar de reduir despeses i aprofitar el nou edifici de la plaça major. Creiem que amb el canvi podem estar perdent el caràcter pedagògic que tenia abans el punt de trobada i que possibilitava acollir un determinat col·lectiu juvenil, potser amb unes característiques específiques encarades a fer una tasca d'inclusió social. Per altra banda, hi ha altres alternatives que no han estat posades en marxa i que no requereixen d'una partida pressupostària, només de ganes, és el cas , per exemple, del Fòrum Local Juvenil que encoratgem a treballar.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA, CONVIVÈNCIA I CIVISME
Pel que fa a un dels pilars que més hem treballat a L'Altraveu i que bé podria ser considerada com una de les reivindicacions fetes ja des del moment que vam començar a articular-nos com a candidatura és el de Participació ciutadana i civisme que enguany es veurà reduïda en un 50%. Hi ha 2.000 euros pressupostats per aquesta partida. Després d’una ordenança de civisme com la que ha plantejat el PSC i que han votat la resta de forces, on són les polítiques proactives de la convivència? I, on és l’ordenança de participació que se'ns va prometre? On és el nou reglament en participació que englobava les propostes de l’Altraveu i pretenia fins i tot anar més enllà? Però ens volen prendre el pèl? La reducció del 50% en participació és l’exemple més significatiu de la importància que l’equip de govern dóna a la qüestió. No sabem què en pensa el regidor responsable de l'àrea. Si jo fos en el seu lloc, no m'agradaria que menyspreessin una de les poques responsabilitats que he de desenvolupar en aquest consistori. Consegüentment, caldria que es plantegessin aquesta regidoria, ja que no hi ha intenció de fer propostes ni pressupost destinat per fer-les.

CULTURA
No volem deixar de fer referència a la cultura, la gran oblidada. Estem d'acord en la reducció d'accions protocol·làries i representatives però ens sembla abusiu que, per exemple, la programació de cinema augmenti un 315% i activitats com la programació estable de teatre es vegi reduïda en un 24.43% o les despeses diverses de biblioteques en un 30%. La transferència corrent a entitats també es veu reduïda en un 22% quan està clar que en aquests moments, són les entitats les que estan mantenint viva l'activitat cultural del poble. Prova d'això és l'última Festa Major, on la gran majoria de les activitats estaven programades per entitats, a qui any rera any els exigim més per poder desenvolupar les seves propostes. Potser, i en la línia que moltes entitats del municipi ja comencen a parlar seria òptim que des de l'ajuntament es creés una infraestructura perquè existís una xarxa real d'entitats amb capacitat per compartir i organitzar esdeveniments culturals autogestionats. Però és obvi que cal una coordinació i estimulació per part de la regidoria, que o ha de ser econòmica o humana, però no podem permetre que el patrimoni cultural de Castellar es vagi reduint fins a la mínima expressió. Hem de decidir quin és el criteri polític a seguir en cultura perquè promoure el que és nostre, és promoure la vila.

AIGUA
Un esment a part es mereix la gestió de l'aigua a Castellar i que des de L'Altraveu hem qüestionat des dels seus orígens. Cedir davant d'aquells que volen fer negoci amb l'aigua, és comprendre la lògica d'un sistema il·lògic. No m'estendré en aquest punt perquè ja hi haurà temps per dedicar-nos-hi més endavant però recordo que quan des de L'Altraveu criticàvem la connexió Aigües Ter-llobregat que ara apujarà la tarifa de l'aigua en 3.6 euros/mensuals érem hippys, uns antiprogrés i menjaflors. Doncs bé, aquest és el resultat del seu progrés. No em sento identificada amb cap d'aquestes etiquetes. Però posats a acceptar-ne, sí, preferim ser tot això abans que seure amb aquells qui especulen amb l'aigua i apugen el seu preu a la nostra ciutadania. Ens agradaria que alguna vegada s'atrevissin a dir que alguna cosa van fer malament allà on comença el nostre poble.

CONCLOENT
Per concloure en la nostra argumentació respecte el nostre vot en contra a pressupost i ordenances, dir que cada any ens enfrontem en aquest ple amb la necessitat de compartir la responsabilitat de fer unes perspectives de futur al màxim de justes al llarg d'un any, però cada any constatem que poques solucions màgiques hi ha a problemes estructurals. No sabem per què els altres grups de l'oposició no han fet cap proposta. En tot cas, estem d'acord que és ingenu pensar que és fàcil incidir en l'acció de govern d'una majoria absoluta. L'Altraveu no hi era a la institució en la gestió dels nostres recursos en èpoques de vaques grasses però és el malestar davant d'aquesta política la que precisament va fer que féssim el salt a l'ajuntament. No hi érem, deia, però ara hi som i creiem que és el nostre deure el d'intentar incidir en el disseny de les polítiques municipals. Tenim la responsabilitat des dels nostres municipis (però les seves cúpules de partit la tenen encara més gran) a l'hora de decidir com transitem i avancem dins de la situació actual, vostès que són professionals de la política, que pretenen viure sempre més de la política hi tenen aquest deure. És el mateix que es demana a qualsevol altre professional, amb la diferència que vostès gestionen els nostres impostos. La nostra posició, tot i la nostra voluntat propositiva, es reflectirà en un vot en contra.

divendres, 2 de novembre del 2012

Un pressupost marcat per les propostes de L’Altraveu

L'Altraveu ha donat a conèixer quatre propostes per a la sessió plenària del pressupost municipal i les ordenances fiscals. Ha estat un mes d’intens treball en què hem pogut presentar quatre iniciatives referides a la justícia social i la generació de recursos a través de mesures d’estalvi per a partides socials i educatives. L’Altraveu calcula que les seves propostes generarien un estalvi de més 150.000 euros que es podrien destinar a partides prioritàries. Amb la vista posada en la justícia social, i per l’increment de taxes i impostos en un 3,5% per part del PSC proposem una tarifació social a preus públics tenint en compte, a l’hora d’establir els preus, la renda i els membres de la unitat familiar. D'altra banda, apostem per fomentar el mercat de lloguer de pisos buits. Hi ha 827 pisos buits perquè així ho diu el POUM, proposem un increment de l’impost de béns immobles (IBI) de fins el 50% a grans propietaris que mantenen els habitatges buits a la borsa de l’Oficina Local de l’Habitatge, així com efectuar el mateix increment de l’IBI a aquelles entitats bancàries en disposició de pisos buits fruit de desnonaments i que s’han negat a negociar amb la família desnonada un lloguer social.

Per reduir despeses i generar recursos per a partides prioritàries creiem que cal reorganitzar l’equip de govern per optimitzar recursos, ja que ara l’aprimament de l’administració només ha anat en la línia de prescindir de personal que s’ha guanyat la seva plaça. De cara a l’any que ve tindrem 14 persones menys a servei de l’ajuntament. L'Altraveu també presentem mesures d’estalvi del setmanari L’Actual, com ara reduir el gramatge de la publicació.

En tot cas, volem manifestar l'intensa voluntat d’arribar a un acord que afavoreixi la ciutadania de Castellar, tot i la crítica que ens mereix un pressupost esquelètic amb pèrdua de serveis i increment d’impostos i taxes que només contribuirà a pagar despeses financeres calculades en prop d’un milió d’euros. No és el nostre pressupost però no ens desentenem de la situación del nostre municipi. 

dijous, 25 d’octubre del 2012

L’aigua en venda


Amb l'onada privatitzadora del govern més neoliberal dels últims anys, ara li ha tocat el torn a l'aigua. El govern de CiU ha començat el desmantellament de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) i la privatització d'ATLL (aigües Ter-Llobregat). En aquest moments Acciona i Agbar competeixen per qui es queda amb pràcticament tot el monopoli de l'aigua durant els propers 50 anys. Només ATLL subministra aigua a prop de 5 milions de persones. Mentre CiU reclama estructures d'estat, es ven allò que és de tots i privatitza el que ha costat dècades de bastir.

En el nostre model de poble, de país, l'aigua, com la vida, no hauria de ser una mercaderia. El fet que sigui un bé escàs li dóna un valor econòmic que no hauria de caure en mans d'aquells que només en volen treure benefici. Que l'aigua tingui preu -i afegim que cal pagar-la- no vol dir que se'n pugui fer un negoci privat. L'aigua no és només allò que surt per l'aixeta. És allò que configura un territori, que modela un ecosistema, que teixeix un entorn fluvial, que permet regar i desenvolupar una economia per allà on passa i que, finalment, permet allò que és un dret de tots: poder-la consumir amb responsabilitat. I per garantir tot això el lucre privat no es la millor opció. Només una gestió pública integral d'acord amb la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) assegura l'equilibri entre respecte, necessitat, eficiència i preu just.

Tot això com afecta Castellar? Doncs caldrà estar atents. Fins fa molt poc l'aigua era dels nostres aqüífers i per tant érem gestors dels nostres propis recursos. Per garantir el subministrament al polígon fantasma de Can Bages es va voler fer la connexió amb la xarxa Ter-Llobregat. En el mandat passat, el Ple municipal amb acord de CIU, PSC, ERC i el vot en contra de l'Altraveu es va aprovar la connexió. El que havia de ser una obra pagada a mitges, a petició del consistori per avançar tenir aigua en els solars erms, l'ajuntament es va fer càrrec de 3/4 del cost total amb un cost molt superior al que es va adjudicar inicialment de 3,3 milions d’euros.

Tota aquesta operació ara repercutirà directament a la ciutadania amb un increment important del cost de l’aigua, sabent que sense la connexió estalviaríem 600.000 euros anuals. Ara a tot això, hi hem d'afegir la privatització de la part de què no en tenim gestió directa. L'impacte ecològic i social que tenen els transvasaments ja n'hem parlat altres vegades; però quan valdrà en diners recomprar allò que ens hem venut i era de tots?

Més informació del que ha dit l'Altraveu

divendres, 19 d’octubre del 2012

Implicació ciutadana, responsabilitat política

La comissió d'inclusió social que va impulsar L'Altraveu a l'ajuntament està sent un espai proactiu compartit entre diverses entitats, tècnics de Serveis Socials i representants al consistori. Una de les activitats que engeguem per Nadal és la recollida d'aliments a diferents espais del municipi, on també hi serà Cal Gorina, destinats a famílies amb dificultats socieconòmiques a Castellar del Vallès. Aquesta proposta ha estat motivada per la creixent necessitat d'atenció a la ciutadania. Per això, pensem que a banda de la col•laboració, implicació i generositat que està demostrant la ciutadania de Castellar, cal que l'administració nacional i la local demostrin audàcia política a l'hora de dissenyar accions que no sempre passin per delegar el seu paper a la voluntat de persones, col•lectius i entitats. Una cosa sense l'altra no tindria cap sentit. Per donar un exemple, els recursos que transfereix la Generalitat per als pressupostos d'enguany es reduirà en un 30% aproximadament i l'ajuntament no pot consolidar aquestes retallades també des de l'administració local. Encarem el debat de pressupostos i ordenances 2013 i l'Altraveu proposarà mesures d'austeritat que passin per la priorització de regidories a l'ajuntament racionalitzant els càrrecs de govern i els càrrecs de confiança i cercant noves fonts d'ingressos que passin per explorar fórmules noves i justes com ara aplicar el 50% de l'IBI a aquells pisos desnonats i encara buits a mans d'entitats bancàries. La implicació ciutadana ha d'anar de la mà de la responsabilitat política.

dijous, 18 d’octubre del 2012

L’Altraveu demana no desviar l’atenció en el pressupost municipal del 6 de novembre


Xavier Bella i Elisenda Alamany, regidors de L'Altraveu al ple municipal
L’Altraveu creu que l’impacte que pot tenir la pujada d’impostos i taxes a la ciutadania es vol disfressar amb la proposta feta pel PSC sobre el fet de decidir l’encaix entre Espanya i Catalunya. L’Altraveu també defensa que un ple extraordinari sobre la situació econòmica del municipi ha d’excloure estratègies electorals de cara a les eleccions del 25-N i  és per això, que demana al PSC centrar-se en el pressupost municipal i les ordenances fiscals que es portaran a votació el 6 de novembre.

L’Altraveu al·lega també haver presentat propostes sobre la participació i el dret a decidir de la ciutadania en els òrgans de l’ajuntament al llarg de cinc anys. Aquestes iniciatives sempre han estat negades per l’equip del PSC, cosa que otorga a la proposta que ara es realitza un caràcter oportunista.

Alamany, portaveu de L’Altraveu, considera que “la posició de l’alcalde va quedar explícita quan no va donar el vist-i-plau a les consultes populars pel dret a decidir a Castellar i és incoherent amb l’abstenció del Parlament el PSC  a l’hora de fer una consulta, així com la posició del PSOE al Congrés”. Aquesta petició s’ha fet arribar al mateix alcalde de l’ajuntament aquest matí.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Canvis a l’Obra Social Benèfica

Obra Social Benèfica de Castellar del Vallès
L’Obra Social Benèfica (OSB) és una entitat emblemàtica i històrica del nostre municipi avesada a la cura de la gent gran amb dependència i que ha estat exemple per a l’administració en múltiples ocasions.

Degut a les dificultats econòmiques que travessava l’OSB, a l’any 2009 l’ajuntament va impulsar un canvi de gestió, fent-se’n càrrec el Consorci de Salut i Social de Catalunya. Malgrat aquell canvi, l’OSB ha vist agreujada al llarg dels últims anys la seva situació econòmica, sobretot en un context de retallades als col•lectius més desafavorits de la societat. És per això, que a principis de setembre d’enguany els regidors i regidores del consistori vam ser convocats per l’equip de govern que va explicar que a l’entitat serà gestionada per la Corporació del Parc Taulí perquè faci una avaluació de l’estat.

Cal destacar que l’actuació de l’anterior gerència així com la del nostre ajuntament han afavorit el clima d’incertesa vers aquesta residència. Abans de l’actual canvi de gerència, l’equip de govern va engegar un ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) per intentar resoldre els problemes econòmics de la residència. Aquest expedient s’ha hagut d’aturar per l’alerta de l’INEM, ja que es demostrava que no es podia seguir aplicant-lo per estalviar-se diners, quan és evident que de feina n’hi ha, i molta. El resultat d’aquesta gestió ha estat doncs un fracàs.

En aquest context arriba l’actual canvi de gerència, que esperem que permeti que l’OSB torni a ser un model de residència geriàtrica de qualitat tant pel municipi com per la comarca. La incertesa en les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores té una repercussió directa en el nivell assistencial dels avis i àvies de la residència, però també cal que s’estudiïn amb cura els possibles canvis en els serveis que ara disposa. El nivell de qualitat de l’entitat ha de seguir sent excel•lent i demanem des d’aquí que es tingui en compte l’important servei social que fa pel municipi. 

dijous, 4 d’octubre del 2012

L’accessibilitat a Castellar


Les escales de Cal Calet
Els mitjans de comunicació locals han parlat d’inversió milionària sobre la sol·licitud d’una subvenció de la Diputació al nostre municipi. L’objectiu d’aquest ajut és millorar, entre d’altres coses, l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques però aquests diners encara estan pendents de ser aprovats. 

Castellar té un pla d’accessibilitat de maig de 2003 i un pla de mobilitat de 2011 amb actuacions encara pendents d’executar: accessos a edificis públics, parades de transport urbà, escales de la via pública, carrers amb voreres estretes i mobiliari urbà que obstrueix el pas dels vianants, etc. 

Molts d’aquests dèficits que esmentem ja fa temps que s’haurien d’haver resolt ja que l’accessibilitat en els municipis és un dret de tots els ciutadans i l’administració és l’encarregada d’aconseguir que aquest dret es dugui a terme amb la màxima eficiència i per tant hauria d’haver estat sempre una prioritat. 

Un exemple és l’edifici d’El Mirador, un espai de recent construcció que ara encara incompleix el codi d’accessibilitat. Les rampes que connecten les plantes interiors de l’edifici no tenen els passamans que obliga el decret (D.135/1995 del 24 de març). Així mateix la inclinació dels pendents és superior al que dicta la llei i per això hi ha els ascensors però aquests tampoc faciliten l’accés a les persones amb dificultats. 

Un altre exemple és la parada de l’autobús de Can Carner que incompleix el Decret 135/1995 que a l’apartat 1.2.5 de l’annex 1 que indica les condicions que han de complir les rampes als espais lliures i vies públiques i l’Ordre VIV 561/2010, d’aplicació obligatòria des del 12 de setembre de 2010. Sovint s’actua a partir de la queixa particular i puntual i no sempre amb un pla pautat i coherent. 

Per això pensem que havent-hi entitats, com ara l’ONCE, que tenen una trajectòria i coneixement d’aquests tipus de normatives, caldria demanar opinió per aplicar-hi les solucions pertinents, evitant d’aquesta manera inversions innecessàries i així optimitzar els recursos. Esperem que el futur de la subvenció també passi per millorar aquestes mancances encara existents.

Pots llegir també:

dijous, 27 de setembre del 2012

Els sous de l’Ajuntament

El ple de dimarts va significar l’aprovació de la retallada de la paga de desembre de regidors/res, càrrecs de confiança i grups polítics. Això suposarà que 24.277 euros es destinin a partides socials i educatives del pressupost municipal. El caràcter necessari de la mesura va fer que L’Altraveu hi votés a favor i expliqués també quines són les seves conviccions pel que fa a sous polítics. En el nostre cas, al llarg d’aquests cinc anys al consistori amb dos regidors, hem renunciat al lucre personal dels nostres càrrecs electes i hem revertit en aproximadament 80.000 euros la nostra acció a Castellar amb iniciatives diverses. Això, segurament, no ens fa ni millors ni pitjors, només demostra que és possible apropar-se a la política amb vocació de servei públic i així ho hem fet al llarg d’un mandat i mig a Castellar del Vallès. No farem demagògia ni serem ingenus a l’hora de pensar que per ocupar un càrrec polític de responsabilitat no cal tenir una retribució però cal cercar l’equilibri entre les dedicacions i les responsabilitats que se’n deriven. És per això que vam reclamar al plenari que a banda de portar a terme una acció puntual calia pensar en mesures de racionalització a llarg termini; un full de ruta que parli de cap a on vol anar l’ajuntament de Castellar en els dos anys i mig que queden de mandat. Pensem que és una decisió política municipal la que ha d’establir la flexibilització dels 13 càrrecs amb dedicació del PSC si el que hom vol és donar exemple de sensibilitat i cooperació amb allò que l’envolta; arribem als pressupostos de 2013 amb la necessitat de fer front a aquest debat de nou. A banda d’aquest vot favorable, vam manifestar el nostre desacord davant de les mesures imposades pel govern central que passen per la retallada salarial del personal al servei públic; una nova vulneració dels drets dels treballadors que no podem permetre de cap manera.

dijous, 20 de setembre del 2012

En marxa, en moltes direccions


Comencem el curs polític amb molta intensitat i força. La històrica manifestació de Barcelona ha marcat una inflexió en la nostra política nacional i estatal. Ara caldrà seguir defensant que la Catalunya del futur haurà de sostenir-se sobre un model de fiscalitat justa per a una societat sense desigualtats socials; perquè sense cohesió no hi ha projecte d'emancipació nacional possible. Això contrastava, doncs, amb l'endemà de la diada ja que començava el curs escolar amb més alumnat per aula i amb menys docents per atendre'ls. Així sonaven amb força les reivindicacions del professorat (l'actiu i l'aturat) davant d'un curs que s'allunyarà de la normalitat. Només una educació de qualitat pot formar l'esperit crític i compromès dels ciutadans del demà i per això, caldrà sortir al carrer les vegades que faci falta; es tracta de tenir consciència democràtica. Una altra bona notícia és que més metges desafiaran el decret llei del PP i seguiran atenent els immigrants sense papers.Un exemple de professionalitat i humanitat. Per altra banda, més notícies de desnonaments aturats per la PAH que van plantant cara a les entitats bancàries amb una actitud de generositat que va estenent-se dia rere dia. Així doncs, un poble en marxa en moltes direccions.

Castellar no és una excepció en totes aquestes lluites globals i a banda de seguir mobilitzant-nos com a ciutadania, des de L'Altraveu hem contret la responsabilitat d'articular també aquesta veu a la institució. Així doncs, aquest curs polític seguirem proposant mesures per ajudar els col•lectius més vulnerables de Castellar mitjançant una fiscalitat justa, seguirem obrint espais de participació des de Cal Gorina, seguirem defensant amb diverses iniciatives la transparència a l'administració, seguirem defensant que el dret a decidir és un dret propi d'un sistema democràtic. El primer objectiu per aquests mesos és evitar les conseqüències que puguin tenir les sancions que es posaran en marxa a partir de l'ordenança de convivència i civisme, perquè en definitiva del que se n'extreu de totes aquestes experiències i moviments és que cal anar teixint complicitats, amb una tasca constant i obstinada, no només per defensar l'educació, la sanitat i el dret a un habitatge sinó per anar construint un discurs assumit per una majoria i que sigui l'alternativa al model econòmic i polític que ens ha dut fins aquí.

diumenge, 16 de setembre del 2012

Cal Gorina segueix caminant


El proper dia 22 de setembre l'entitat de Cal Gorina celebrarà el seu primer aniversari. Durant aquest any s'ha configurat l'organització i definit el projecte d'aquest nou espai obert al poble. Les activitats i la gestió de l'espai es realitza a través d'una gestora formada per representants de totes les entitats que conviuen en aquest espai, buscant el màxim consens, obertura i pluralitat possible.

Dins els objectius principals de l'Altraveu hi trobem revitalitzar l'espai públic de Castellar, fomentar la  participació ciutadana i augmentar els espais de trobada i realització personal i col·lectiva, on poder realitzar qualsevol tipus d'activitat que fomenti i potenciï els valors, ideari i reivindicacions de L'Altraveu. D'aquestes inquietuts sorgeix el projecte de Cal Gorina, un espai que més enllà de ser la seu i lloc de reunió de L'Altraveu, vol esdevenir un referent al poble com a espai obert, plural, divers, viu i participatiu. Un lloc d'integració d'aquells que creuen que la transformació social és necessària i passa pel canvi d'aquelles petites coses que tenim més a prop, de petites accions locals que ens permenten avançar cap a una societat més justa, igualitària i feliç.

Durant aquest primer any de vida, el mas de Cal Gorina s'ha convertit en un espai transformador, alternatiu,  de coneixement i participació ciutadana. Han estat varies i diverses les activitats que s'hi han fet organitzades  per diferents col•lectius, entitats i associacions: cicles sobre energia, sobre gènere, contra els desnonaments,  presentacions de llibres, trobades, reunions i assembles de tot tipus de col·lectius, rodes de premsa,  exposicions reivindicatives, concerts en un entorn emblemàtic com és el pati d'aquesta antiga masia del  centre del poble i el naixement de la revaixella (http://revaixella.blogspot.com.es), entre d’altres. Des de L'Altraveu creiem fermament en el projecte i convidem a totes les castellarenques a venir, gaudir-lo, coneixe'l i participar, per tal de seguir creixent i fent de Castellar un poble millor per tots. 

Per molts anys Cal Gorina! 

Pots llegir també : Primer aniversari de Cal Gorina

dimarts, 11 de setembre del 2012

Discurs de L'Altraveu a la diada de Catalunya


 Imatge de l'acte unitari per la independència
(L'A, ANC, CAL, CiU, ERC, ICV, Reagrupament, SI)


Acte institucional
Fotografies extretes del setmanari L'Actual
Avui, Onze de setembre de 2012, som aquí per participar d’un acte per la defensa de les llibertats de la ciutadania. Som aquí per fer palès que som una societat plural i heterogènia que persegueix un únic objectiu: tenir el dret a decidir el nostre futur. Pensem que des de Castellar hem d’explicar a la ciutadania que els Països Catalans han de poder ser sobirans. Perquè l’únic camí de llibertat possible ara per ara, ens l’ofereix el dret a l’autoderminació individual i col·lectiva, un dret que l’Espanya actual no ens dóna. Per això, Castellar també ha de tenir una veu clara en el dret a decidir del nostre país. No podem seguir contemplant discursos institucionals de poca volada política referits a reclamar un finançament local durant més de trenta anys, que no arriba i que hipoteca, cada vegada més, els nostres pobles; la resposta ha de ser-ne una altra. Castellar i el poble de Catalunya sap que som en un moment important, decisiu per al nostre futur, i això s’ha de proclamar amb veu alta. Avui demanem que el govern català sigui valent i que tots aquells independentistes i tots aquells demòcrates que són al govern de Castellar, també.
Des de L’Altraveu, com a força local, sempre hem pensat que la reivindicació dels drets nacionals, així com el treball per a la transformació social que fem dia a dia, és l’única via per defensar de veritat la llibertat i l’autonomia dels nostres ciutadans. Les lluites independentistes del país estan estretament lligades als municipis, tal i com va demostrar la generositat de les persones que van participar voluntàriament en el desenvolupament de les consultes populars sobre la independència. Ja ho hem manifestat altres vegades, la gent ha de tenir el dret a decidir i per a nosaltres aquest dret ha de venir avalat per la conformació d'un moviment popular protagonista d'un procés polític i amo de les seves decisions.
Ara és el moment. Aquest Onze de setembre ha de ser diferent; ha de ser decisiu.
Des de L’Altraveu també som aquí per defensar que la Catalunya del futur ha de tenir un clar eix social i per assenyalar que l'actual crisi econòmica, de credibilitat institucional també requereix de posicionaments clars tant en relació a la qüestió nacional com a la qüestió social. En aquest sentit, el model polític i econòmic neoliberal que ens ha conduït a la crisi i que condemna també avui molts catalans i catalanes a l'atur i a la pobresa no pot ser el nostre full de ruta.
Pensem que en un context de retallades a l’educació i la sanitat pública, a atacs contra la nostra identitat lingüística i cultural, cal apostar per uns Països Catalans amb un nou model polític, econòmic i social que faci del nostre país, un model nacional de progrés autèntic on els catalans i catalanes siguin en el centre de les decisions que els afecten, i on les polítiques es facin pensant en la majoria i no en uns pocs. A favor del desenvolupament d'aquestes polítiques, tindrem unes administracions properes, sense duplicitats, capaces de prendre decisions, i assumir responsabilitats; sense excuses. Cal recordar que no hi haurà cap país lliure, per molt català que sigui, si segueix tolerant la desigualtat social. Així ho va deixar escrit Lluís Maria Xirinacs: una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya per la humanitat. I aquesta és la Catalunya que volem; no abaratim el somni.
L’acte d’avui, per altra banda, és també l’ intent més normalitzador per a un país. La millor manera de fer créixer la base social de l’ independentisme és precisament aquesta: oferir als catalans i catalanes tot l’espectre ideològic que aquesta mateixa societat reclamaria.
Així doncs, tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, qüestió que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics que proclama que “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació”, l’Altraveu sempre estarà a favor d’aquells que defensin la necessitat d’exercir aquest dret.
La independència ha d'esdevenir la nostra llibertat. La cultural, la lingüística, la política, la social, la individual i, al capdavall, la col·lectiva. La defensa d’aquest valor, darrere dels altres, ha de ser ara més ferma que mai per construir un futur il·lusionant i en llibertat. Visca Catalunya, lliure i justa!

dijous, 6 de setembre del 2012

L’Onze de setembre, tothom al carrer!


Aquest Onze de setembre L’Altraveu participarà del primer acte unitari per la independència amb altres formacions polítiques i col·lectius del municipi.

L’esdeveniment serà al carrer de les Roques a partir de les 9.30 h i és obert a tothom.

La qüestió nacional està estretament lligada a la voluntat dels nostres pobles, tal i com ho han anat demostrant els moviments populars i les consultes sobre la independència que han anat sorgint arreu del territori amb la voluntat de posar la ciutadania en el centre de les decisions polítiques. Així doncs, L’Altraveu sempre serà al costat dels qui defensin que el dret a decidir sobre el futur del nostre poble i del nostre país és una prioritat.

Per a nosaltres, l'actual crisi econòmica, de credibilitat institucional també requereix de posicionaments clars no només en relació a la qüestió nacional. En aquest sentit, també cal recordar que el que ens ha conduït a la crisi no pot ser un model a seguir i per tant, pensem que a banda de la construcció d’un eix nacional, cal una regeneració democràtica que passi per un nou model polític, econòmic i social que faci del nostre país, un país de progrés. A favor del desenvolupament d'aquestes polítiques, hi haurà unes administracions properes, sense duplicitats, capaces de prendre decisions i assumir responsabilitats, sense excuses. La solució inajornable del finançament local també caldrà que sigui una prioritat en l’agenda del govern del futur, ja que ha estat el govern espanyol qui ha anat buidant de poder i d’autonomia els municipis al llarg dels anys al servei dels seus interessos.

Ens agradaria posar èmfasi en el fet que no hi haurà cap país lliure, per molt català que sigui, si segueix tolerant la desigualtat social. Així ho va deixar escrit Lluís Maria Xirinacs: una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya per la humanitat.

Així doncs, l’Onze de setembre, tothom al carrer!

dilluns, 27 d’agost del 2012

Sobre les aportacions econòmiques per part de L’Altraveu


A partir de la proposta de modificació de la Llei de Règim Local per part del govern espanyol, s’ha reobert el debat sobre el finançament dels ajuntaments i les aportacions econòmiques a regidors i partits polítics.

Des de l’Altraveu, com ja vam expressar en el ple extraordinari de juliol de 2011, estem plenament d’acord amb la reducció de sous per tots els membres de la corporació i amb la supressió dels dos càrrecs de confiança que manté l’equip de govern socialista de Castellar.

També volem expressar la nostra solidaritat i preocupació per les retallades del govern central que afecten el món local, i especialment la reducció de les pagues extres dels funcionaris.

Tanmateix, volem deixar clar una vegada més que l’aportació econòmica que reben els regidors i el grup polític de l’Altraveu no va en el seu benefici propi i no s’ho queden els regidors, sinó que una petita part es destina a campanya electoral i difusió pròpia, i la gran majoria reverteix per fer tasques socials i col•lectives per la vila de Castellar. És gràcies a aquests diners que s’ha pogut posar en marxa l’espai de Cal Gorina, obert des de fa un any a tota la ciutadania, on es mantenen tres cooperatives de consum responsable, on es porta a terme un banc de temps, una associació de joves, l’associació d’indignats del 15M i on s’han realitzat moltes xerrades de caire ecològic i social adreçades tan a col•lectius en risc d’exclusió, xerrades sobre comerç just, banca ètica, dació en pagament d’habitatges propietat dels bancs, energia, cultura, música, cinema...

Aquesta realitat és possible gràcies a la col•laboració de tots els col•lectius que formen part de Cal Gorina i especialment amb l’aportació econòmica que reben els dos regidors del l’Altraveu que són a l’ajuntament i a l’aportació com a grup polític present al consistori.

Aquests són els comptes de l'Altraveu

També pots veure:
Aclariments, 29 de juliol de 2009
Què fa amb els diners l'Altraveu, 7 d'abril de 2011
L'Altraveu: Feina feta, 31 de març de 2011
Els regidors i regidores de l'Altraveu, 25 d'abril de 2011

Cal Gorina un projecte ciutadà, 10 de febrer de 2012