Resum pressupost 2013

INGRESSOS

Hi ha una caiguda en el pressupost d’ingressos d’un 5.37%, l'any passat ja hi havia una caiguda d'un 0.38 % respecte l'any anterior. 

Algunes de les causes principals han estat:

1. Disminució de transferències corrents de la Generalitat que afecta gairebé totes les partides; Cooperació (-26.49%), Benestar social (-1.11%), Educació (-40%), Promoció i ocupació (-66.67%) i que fa que el total de transferències corrents disminueixi dràsticament. En total, l’administració catalana retallarà un 33% les subvencions i això es tradueix en 828.000 euros menys respecte el 2012 passant dels 2,4 milions compromesos per al 2012 a 1,6 milions per al 2013. També és cert que mai el tancament ha reflectit les previsions que feia l'ajuntament en aquesta matèria. Per tant, la situació respecte el 2010 i el 2011 no és suficient per argumentar que ara cal una apujament fort a nivell d'impostos. Amb tot, no neguem que la gestió esdevingui cada vegada més complexa per aquest ajuntament però no especialment per aquest any. La històrica reivindicació d'un millor finançament per als municipis, no ha millorat ni amb uns ni amb uns altres al capdavant del govern de la Generalitat. La descentralització del poder cap al municipi, la importància de la política local la veiem reflectida en aquests números que fan que cada vegada més, ens sentim més inoperants i amb menys marge de maniobra per atendre la ciutadania. Si la política autoanomenada progressista del seu moment no va blindar aquella qüestió, potser cal responsabilitzar-la també, del fet que avui dia estiguem presenciant un desmantellament de la política cap a la pura gestió. Ara, quan la política ens cal més que mai i ara quan malauradament es presenta tan feble. No som els únics que pensem que des del PSC-PSOE s'ha estat incapaç de generar una alternativa al tipus de política neoliberal que ens ha governat durant anys. I és que jugar sobre unes regles de joc que són incoherents amb el socialisme acaben passant factura.

2.No volem deixar passar l'oportunitat de manifestar la profunda incoherència que presenten forces com Convergència i Unió entre la il·lusió de bastir un projecte independentista (dia sí, dia no) i fomentant unes estructures de govern cada vegada més febles i amb concessions cada vegada més abusives al poder privat. Les estructures d'estat també són els nostres ajuntaments.

3.La impossibilitat de demanar préstecs per valor d’1 milió d’euros per ser dins d’un pla d’ajust ens posa també en una situació crítica. No és que l'equip de govern no en vulgui demanar, sinó que amb la situació per la qual passa no pot fer-ho. Creiem que és una diferència que cal subratllar.

Tot plegat suposa aproximadament la pèrdua d’ 1.356.775 respecte l’any passat. La proposta que planteja l'equip de govern és la d'apujar totes les taxes en un 3.5%. Passarem de tenir pressupost de 25 milions 265 mil euros euros a 23,9 milions d'euros. Les expectatives de futur que ens presenten per al 2013 són raquítiques, sense apostes proactives, i amb partides al límit, basant-nos sobre allò que hem executat, que en les partides socials és menys ja que s'aplica la retallada de la Generalitat. Un pressupost sense ambició per poder imposar-nos a una realitat que sabem que no serà millor en els propers anys. No volem ser apocalíptics, sinó constatar que no podem fer com qui dia passa, any empeny.

FILOSOFIA DELS IMPOSTOS?

Constatem que els impostos directes han augmentat un 7.93% respecte l'any passat. Concretament i amb una perspectiva més àmplia, l'impost de béns immobles que suporta el ciutadà ha augmentat el seu % de manera contundent. L'any passat en un 16% i enguany un 3.5% més. No estem en contra d'apujar impostos a aquells qui més tenen, sempre que es tinguin en compte els nivells de renda i la situació familiar, i en aquesta línia ja vam treballar des de L'Altraveu amb propostes que van ser aprovades en el ple de pressupost i ordenances de l'any passat, hem de dir que també enguany hi haurà una Incorporació positiva en les ordenances de 2013: que farà que les bonificacions sobre l’IBI –proposada per l’Altraveu l’any passat- tindrà en compte també als no propietaris que paguen l'IBI.

Tot i les propostes presentades pel nostre grup i l'assumpció d'aquestes per part de l'equip de govern manifestem que el criteri que promou l'increment d'impostos directes i taxes va en detriment de la filosofia dels impostos en general, que és que aquest diners que tenim de més, s'adrecin a millorar o augmentar els serveis a disposició, cosa que ara no succeeix; l'increment d'impostos va dirigit a pagar la despesa financera que ha contret l'ajuntament, l'últim el crèdit a proveïdors de 7 milions d'euros. De fet, pel que fa a ingressos, si bé aquesta administració havia viscut de la construcció, ara podríem dir que viu de la contribució ciutadana, ja que el que aporten els contribuents és més d'un 60% dels ingressos.

En canvi, els vilatans no obtenen cap retorn perquè aquests recursos serveixen bàsicament per pagar despeses financeres que incrementen any rere any sumat a un passiu financer de 3,2 milions d’euros pel crèdit a proveïdors. De fet és aquest mateix crèdit el que condiciona l’apujament de taxes actuals a la ciutadania i la restricció de personal (des de 2011 s'han incrementat en 300.000 euros que cal afegir als passius financers que suposen els 3,2 milions- pagàvem 620.000 euros, el 2012 en pagàvem 810.000 euros i enguany seran 926.480 euros.) Això vol dir que, el pacte social i comunitari que representen els impostos s'ha trencat. S'ha trencat per part de la Generalitat i s'ha trencat per part d'aquest equip de govern. Així, en algunes taxes els ciutadans pagaran la totalitat del que val el servei a què accedeixen. És això un criteri socialista? És això un bon discurs sobre el concepte de públic?

En definitiva, tornem a ser en una filosofia d'impostos i taxes que no parla en clau redistributiva per a la ciutadania. Tanmateix, al marge de la nostra crítica, volem manifestar que no ens desentenem de la situació per la qual passa Castellar. En aquesta línia i amb afany propositiu, hem posat a disposició de l'equip de govern la nostra voluntat de treballar en una tarifació social que tingui en compte reduccions a preus públics segons els ingressos d'unitat familiar.
Si parlem del deute viu de l’Ajuntament quan vam iniciar el pla de sanejament a 31/12/2008 era de 19.932.281,93 EUR i actualment ja parlem de 27 milions 902 mil 566 euros a data d'1 d'octubre de 2012. No només la situació econòmica se'n ressent. La cotilla de les condicions del crèdit de 7 milions, també ha precaritzat la situació laboral de molts treballadors de l'ajuntament i ha suposat la no-renovació de personal interí. Així mateix no podrem mantenir personal cobrint jubilacions o baixes ajudant en aquelles àrees que són prioritàries. I d'aquí que fóssim l'únic grup que vam abstenir-nos pels dubtes i les conseqüències que suposaven les condicions de l'accés a crèdit.

PERSONAL DE L'AJUNTAMENT

Enguany l'ajuntament treballarà amb 14 treballadors menys i àrees com Educació, Joventut, Benestar Social i Salut patiran amortitzacions de personal. Una de les idees força de l'any 2012 que va dir-se en aquest plenari era el de l'aprimament de l'administració però ara mateix podem dir que només ha anat en la línia de no tenir més personal a disposició del ciutadà. L'any passat reduíem en despeses de personal un 4% (430.000 euros) i enguany un 5%,és això un motiu per fer titulars en positiu? Nosaltres creiem que no. Almenys aquesta gent s'havia guanyat la seva plaça en un concurs i qui l'havia de substituir compliria els mateixos criteris. Aprimar l'administració no vol dir reduir el personal i deixar la mateixa estructura organitzativa. Aprimar l’administració vol dir optimitzar recursos, millorar la gestió i la relació entre ciutadans i treballadors municipals, buscar un sistema d’administració pública més àgil. Vol dir en definitiva reduir i millorar la burocràcia. Si es redueix personal sense cap altra acció, només s’aconseguirà sotmetre a major estrés el personal restant i disminuir-ne l’eficiència. Cal assenyalar que en dos anys hem estalviat 900.000 euros, 900.000 euros!!! en personal laboral en aquest consistori i no podem mirar cap a una altra banda, sense fer cap optimització de la partida política. No és això una retallada de personal, al cap i a la fi? Per això, és intolerable seguir pensant que si les regidories disminueixen els seus recursos humans i materials, no haguem de fer el mateix amb aquells regidors que se’n fan càrrec respecte la seva jornada laboral i ens sorprèn que no s’hagi fet cap gest en aquest sentit. Per això, hem volgut fer una proposta de racionalització dels regidors de l'equip de govern i dels càrrecs de confiança perquè ens sembla que celebrar austeritat per no tenir paga de Nadal no passarà d'un gest simbòlic si no som capaços d'anar més enllà. Amb això, no volem vulnerar la voluntat ciutadana de les urnes, sinó que reivindiquem un exercici de responsabilitat i de destinar els recursos que tant ens falten a àrees que són prioritàries. Els plantegem, honestament, què és el que faria L'Altraveu si fos al govern. Cap de les dues persones contractades pel PSC però pagades per tots és a àrees destinades al servei a les persones del pressupost. Cap dels dos càrrecs de confiança han guanyat un concurs públic, cap d'aquestes dues persones han estat votades pels ciutadans. En definitiva, mantenir aquestes dues persones, no només representa una anomalia democràtica, si no que suposa una manca de sensibilitat per part d'aquest equip de govern a la hora de demostrar realment quines són les seves prioritats.

MODEL ECONÒMIC

El model econòmic dels nostres ajuntaments ha tocat sostre i cap dels partits polítics amb representació en aquest consistori van tenir la voluntat de capgirar-ho en el seu moment. Aquest ha estat un model que ha predominat a pobles com el nostre i a l'Estat en general fent que la construcció suposés la principal font d'ingressos del nostre ajuntament, i s'ha estat incapaç de cercar noves fonts d'ingressos o d'enfrontar-nos a l'especulació, que lluny de generar polítiques i propostes per evitar-la, se l'ha afavorit amb obres faraòniques que només buscaven un rendiment electoral, com la Plaça Major, l'Espai Tolrà o la Plaça Catalunya, o desenvolupant plans urbanístics que s'han demostrat no només completament innecessaris, sinó que al final no han resolt absolutament cap problema. L'Altre gran solució a tots els problemes de finançament ha passat per l'externalització per sistema que acaba sortint cara. I de tot això en són tots còmplices, ja que la majoria d'aquestes accions han estat aprovades amb els vots dels seus partits.La pobresa de les arques municipals d'avui són l'aposta de fals progrés de l'ahir.

D'aquí que, ens mostrem rotunds de nou per una banda, en l'aposta per fomentar el lloguer i de l'altra, per intentar recaptar de la manera més justa possible, relligant ambdues coses. Més endavant presentarem la moció sobre apujar l'impost de béns immobles a habitatges habitatges desocupats fruits de desnonaments o permanentment buits amb afany especulatiu.

RESPONSABILITAT

En definitiva, volem manifestar que no ens en desentenem ni hem volgut desentendre'ns mai de la situació de l'ajuntament i les propostes alternatives han estat sempre sobre la taula. No ens demanin, però, que ens tremoli la veu quan diguem que hi ha hagut molta culpa en les aliances que es van fer en el passat en aquest consistori. No oblidem que durant el mandat 1999-2003 i tot i comptar amb majoria absoluta, l'alcalde Corominas arribà a un pacte de govern amb ERC i PSC amb la voluntat d'escapolir-se de la crítica i de la molèstia de la discrepància. Vostès van acceptar-ho, per tant en són corresponsables de la gestió que va fer-se durant aquells anys i en aquells que van ser a l'oposició. Sabem que segurament és un capítol que els agradaria esborrar, sobretot quan sembla que l'antic equip de govern sempre hagués governat en solitari.

DESPESES

Totes les partides socials pateixen una reducció considerable el 2013

EDUCACIÓ

Des de L'Altraveu ens agradaria fer un repàs a les àrees que considerem prioritàries. Així, Educació, per exemple, perd una persona a l'àrea que no serà substituïda per ningú, i els recursos a disposició així com serveis a Escoles Bressol, Ludoteca i Escola de Música es redueixen en més d'un 80% conjuntament. En el cas de les Escoles Bressol ens preocupa especialment la seva reducció eliminant l'assessorament psicopedagògic i l'educació musical. Creiem que no podem permetre cap retrocés en el primer espai d'oportunitats d'igualtat social com ho són les escoles bressol, perquè les seves tarifes també han estat incrementades. Les transferències corrents a Educació disminueixen 10.000 euros, la qual cosa acaba deixant la partida amb una disminució de 150.000 euros, aproximadament.

SERVEIS SOCIALS I IGUALTAT

Pel que fa a Serveis socials i igualtat, pilars intocables, disminuiran els recursos humans, ja que perdrem una persona en aquesta àrea per jubilació que no podrà ser reemplaçada, els ajuts socials es reduiran en un 33% i la situació de l'Obra Social Benèfica encara està per definir, després d'un expedient de Regulació fracassat que ha posat en una situació d'incertesa treballadors, pacients i famílies. En total, el tant per cent de disminució respecte al pressupost inicial de 2012 és d'1.06%. Els aspectes positius d'aquesta àrea que sí que voldríem manifestar és la de la nova iniciativa de l'acompanyament familiar per a l'èxit educatiu, que creiem que encerta en la detecció de la importància que tenen les transicions educatives i el nucli familiar i de la qual ens agradaria anar sabent-ne la seva evolució. Per altra banda, la feina desenvolupada per la Comissió per a la Inclusió Social, proposada per L'Altraveu està ja donant resultats positius amb la campanya solidària de Nadal, aquesta és la prova que quan les persones entre el govern i l’oposició es mostren dialogants, s’obtenen resultats. Al marge de la campanya, haurem d’anar més enllà i veure les necessitats que té Castellar. En aquest sentit també pensem que l'equip de govern ha de tenir un projecte a llarg termini i estudiar la possibilitat de crear un banc d'aliments estable, més enllà de la campanya de Nadal que estem portant a terme ara mateix; la responsabilitat política ha d’anar per davant de la implicació altruista de la ciutadania.

GENT JOVE

La gent jove som qui segurament ens veurem més ressentits amb la disminució en polítiques en aquest àmbit. La regidoria que en el seu moment va voler liderar l'alcalde el 2007 ha quedat relegada a 80.000 euros anuals, amb una disminució d'un 30% respecte l'any passat. Aquesta àrea perd un tècnic auxiliar que no serà substituït,per altra banda la delegació de la responsabilitat als joves a l'hora d'autogestionar-se tampoc queda reflectida en un pressupost on les transferències corrents a entitats es veu disminuïda de 4.000 a 1000 euros. A hores d’ara només s’han executat 500 euros de la partida inicial, quan pensem que els recursos que en vam preveure haurien de ser imprescindibles per desenvolupar idees i elaborar projectes en aquest àmbit. El foment de la participació dels joves en la construcció del municipi és una qüestió que no es pot desatendre, i la manca de recursos és una excusa per no voler implicar aquest sector de la població. Altres aspectes a destacar en aquesta àrea, tenen a veure amb el trasllat de l'Espai Jove a El Mirador, segurament que per mirar de reduir despeses i aprofitar el nou edifici de la plaça major. Creiem que amb el canvi podem estar perdent el caràcter pedagògic que tenia abans el punt de trobada i que possibilitava acollir un determinat col·lectiu juvenil, potser amb unes característiques específiques encarades a fer una tasca d'inclusió social. Per altra banda, hi ha altres alternatives que no han estat posades en marxa i que no requereixen d'una partida pressupostària, només de ganes, és el cas , per exemple, del Fòrum Local Juvenil que encoratgem a treballar.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA, CONVIVÈNCIA I CIVISME

Pel que fa a un dels pilars que més hem treballat a L'Altraveu i que bé podria ser considerada com una de les reivindicacions fetes ja des del moment que vam començar a articular-nos com a candidatura és el de Participació ciutadana i civisme que enguany es veurà reduïda en un 50%. Hi ha 2.000 euros pressupostats per aquesta partida. Després d’una ordenança de civisme com la que ha plantejat el PSC i que han votat la resta de forces, on són les polítiques proactives de la convivència? I, on és l’ordenança de participació que se'ns va prometre? On és el nou reglament en participació que englobava les propostes de l’Altraveu i pretenia fins i tot anar més enllà? Però ens volen prendre el pèl? La reducció del 50% en participació és l’exemple més significatiu de la importància que l’equip de govern dóna a la qüestió. No sabem què en pensa el regidor responsable de l'àrea. Si jo fos en el seu lloc, no m'agradaria que menyspreessin una de les poques responsabilitats que he de desenvolupar en aquest consistori. Consegüentment, caldria que es plantegessin aquesta regidoria, ja que no hi ha intenció de fer propostes ni pressupost destinat per fer-les.

CULTURA

No volem deixar de fer referència a la cultura, la gran oblidada. Estem d'acord en la reducció d'accions protocol·làries i representatives però ens sembla abusiu que, per exemple, la programació de cinema augmenti un 315% i activitats com la programació estable de teatre es vegi reduïda en un 24.43% o les despeses diverses de biblioteques en un 30%. La transferència corrent a entitats també es veu reduïda en un 22% quan està clar que en aquests moments, són les entitats les que estan mantenint viva l'activitat cultural del poble. Prova d'això és l'última Festa Major, on la gran majoria de les activitats estaven programades per entitats, a qui any rera any els exigim més per poder desenvolupar les seves propostes. Potser, i en la línia que moltes entitats del municipi ja comencen a parlar seria òptim que des de l'ajuntament es creés una infraestructura perquè existís una xarxa real d'entitats amb capacitat per compartir i organitzar esdeveniments culturals autogestionats. Però és obvi que cal una coordinació i estimulació per part de la regidoria, que o ha de ser econòmica o humana, però no podem permetre que el patrimoni cultural de Castellar es vagi reduint fins a la mínima expressió. Hem de decidir quin és el criteri polític a seguir en cultura perquè promoure el que és nostre, és promoure la vila.

AIGUA

Un esment a part es mereix la gestió de l'aigua a Castellar i que des de L'Altraveu hem qüestionat des dels seus orígens. Cedir davant d'aquells que volen fer negoci amb l'aigua, és comprendre la lògica d'un sistema il·lògic. No m'estendré en aquest punt perquè ja hi haurà temps per dedicar-nos-hi més endavant però recordo que quan des de L'Altraveu criticàvem la connexió Aigües Ter-llobregat que ara apujarà la tarifa de l'aigua en 3.6 euros/mensuals érem hippys, uns antiprogrés i menjaflors. Doncs bé, aquest és el resultat del seu progrés. No em sento identificada amb cap d'aquestes etiquetes. Però posats a acceptar-ne, sí, preferim ser tot això abans que seure amb aquells qui especulen amb l'aigua i apugen el seu preu a la nostra ciutadania. Ens agradaria que alguna vegada s'atrevissin a dir que alguna cosa van fer malament allà on comença el nostre poble.

CONCLOENT

Per concloure en la nostra argumentació respecte el nostre vot en contra a pressupost i ordenances, dir que cada any ens enfrontem en aquest ple amb la necessitat de compartir la responsabilitat de fer unes perspectives de futur al màxim de justes al llarg d'un any, però cada any constatem que poques solucions màgiques hi ha a problemes estructurals. No sabem per què els altres grups de l'oposició no han fet cap proposta. En tot cas, estem d'acord que és ingenu pensar que és fàcil incidir en l'acció de govern d'una majoria absoluta. L'Altraveu no hi era a la institució en la gestió dels nostres recursos en èpoques de vaques grasses però és el malestar davant d'aquesta política la que precisament va fer que féssim el salt a l'ajuntament. No hi érem, deia, però ara hi som i creiem que és el nostre deure el d'intentar incidir en el disseny de les polítiques municipals. Tenim la responsabilitat des dels nostres municipis (però les seves cúpules de partit la tenen encara més gran) a l'hora de decidir com transitem i avancem dins de la situació actual, vostès que són professionals de la política, que pretenen viure sempre més de la política hi tenen aquest deure. És el mateix que es demana a qualsevol altre professional, amb la diferència que vostès gestionen els nostres impostos. La nostra posició, tot i la nostra voluntat propositiva, es reflectirà en un vot en contra.