dijous, 24 de desembre de 2009

Habitatge social i ARE

Des de la Generalitat s'impulsa la construcció de 34.711 habitatges nous corresponents a les Àrees Residencials (ARE). Si alguna cosa hem après amb la crisi, és que en els darrers anys, al nostre país s'ha construït bàsicament per especular i no pas amb la voluntat de resoldre els problemes reals d'habitatge. Amb la construcció d'aquests nous habitatges potser resoldrem momentàniament part del problema d'ocupació laboral, però no el de l'habitatge, a Castellar les necessitats són d'habitatge social assequible i no pas de lliure.

L'Altraveu mai ha vist clara la proposta urbana de les ARE de Castellar i en concret el desplaçament del Camp de futbol Pepín Valls al costat del Pla de la Bruguera (pots votar a 7 diesVallès) a canvi de més pisos en un zona densament urbanitzada.

Una de les justificacions per fer-ho era que el camp de futbol no queda urbanísticament ben integrat en aquesta zona i que el seu entorn és molt lleig. Nosaltres creiem que seria molt més econòmic destinar recursos i diners per millorar aquest aspecte sense haver de traslladar el camp de futbol de lloc, per exemple, fent transparents els murs que l'envolten i generant espais verds accessibles als vianants al seu voltant amb vistes al camp. Podria ser una proposta de cara al 2011 i la celebració dels 100 anys de l'entitat: "Obrim el camp al poble". Cal pensar que la construcció d'aquest camp data de l'any 1994 i encara estem pagant la gespa artificial que hi ha. Creiem que abans d'engegar un procés com el d'aquesta ARE potser val la pena valorar altres possibilitats, i conèixer les dades actualitzades de les necessitats de Castellar. Cal tenir en compte que segons l’Avanç del Pla d’Habitatge del 2008, la major part de l’habitatge construït fins ara no s’adequa al sector de població d’emancipació o en dificultats, i tampoc hi ha un dinamisme elevat en el lloguer, malgrat els esforços que es fan en aquest sentit. Per això, queda clar que cal fer una aposta diversificada per fer front a la demanda d’habitatge social, principalment de dimensions reduïdes, de lloguer i a un preu assequible, per sota del de mercat. D’altra banda aquest mateix Avanç Pla d’Habitatge va estimar en 471 el nombre de llars en risc d’exclusió residencial, una dada molt preocupant.

divendres, 18 de desembre de 2009

Plaça Major: Manca de transparència en els diners públics

En el ple de setembre de 2006 es va aprovar el projecte d’acabats de la segona fase de la Plaça Major per un valor de 6.610.653,30 €. Gairebé dos anys després, el juliol de 2008, i quan l'obra ja estava totalment acabada, es va haver de tornar a portar al ple per modificar el projecte, ja que la despesa havia sobrepassat el pressupost en 2.164.968,38 € (total 8.775.621,68 €). Aquest punt es va aprovar amb els vots favorables del govern, les abstencions de CiU, ERC i el regidor no adscrit i els vots en contra de l'Altraveu. Vam votar en contra perquè no s'ha explicat amb detall quines són les modificacions del projecte que justifiquen el desviament de pressupost del 32%. Els tècnics directors de l'obra tenen un marge de desviament de fins a un 10% del pressupostat, per fer front a despeses imprevistes o a millores puntuals. Més enllà d'aquest marge, cal fer una modificació del projecte i aprovar-la abans de la seva execució. En el cas de les obres de la Plaça Major, ens trobem davant d'un augment de pressupost realitzat sense l'autorització prèvia i obligada del Ple, i que un cop acabat s'ha volgut regularitzar a tota pressa. Per què?

Volem saber quan s'han autoritzat les despeses que han dut a aquest increment i qui ho ha fet. En definitiva, volem conèixer si hi ha responsables d'una gestió, com mínim, incorrecta dels fons públics. L'Altraveu va demanar a l'Alcalde, la Interventora i el Secretari que cadascú fes un informe que clarifiqués aquesta situació. Tan sols hem rebut una resposta del senyor Alcalde, que en nom de tots tres justifica una vegada més l'augment sense aportar noves dades. Tenint en compte que, tal i com hem explicat, el procediment que s'ha seguit és anòmal, hem enviat dos expedients a la Sindicatura de Comptes de Catalunya. La resposta ha estat que arxivaven els expedients al departament corresponent, per si en un futur es decidís dur a terme una fiscalització dels comptes de l'Ajuntament de Castellar del Vallès, que dependrà de si hi ha més o menys queixes. Com tots sabem, darrerament a la Sindicatura de Comptes de Catalunya se li ha girat feina, i si abans no donaven a l'abast, ara encara menys.

En definitiva, procediments que no s'ajusten a la norma, manca de transparència en la gestió de fons públics per part del govern municipal i, molt feble control sobre la despesa pública. Un còctel perillós.

El bon nom de l'Ajuntament de Castellar i de tots els seus càrrecs, polítics i tècnics, ens obliguen a demandar la clarificació que hem realitzat, per saber si la responsabilitat recau en un tècnic o en una empresa, en un funcionari o en un polític. No té cap sentit que el Ple de l'ajuntament assumeixi en bloc la responsabilitat i que oculti les raons profundes i més concretes que han fet augmentar el pressupost en un 32% a l'alça. El Ple de l'Ajuntament haurà d'assumir el sobre cost, cert, però la claredat no hi sobra: ÉS OBLIGADA.

dimecres, 16 de desembre de 2009

Narinant! o la historia inacabable dels censos!

Gemma Fruitós de l'Associació Sense Censos de Sentmenat, ha fet aquest escrit en el seu bloc, i el posem aquí per si el vols llegir.

Fa tant de temps que quasi no recordo el dia que, en la transacció de venda del meu petit piset, em vaig veure les cares amb aquelles velles dones i amb aquell advocat amb olor de "rescumit" que amb un totxo sota el braç em demanaven el pagament d’un cens.
Un cens? drets sobre el meu pis? però si les escriptures diuen lliure de càrregues i gravàmens… on son els seus drets senyor??
I aquella iaia incrèdula davant el meu «descaro» dient: «desagraïda... gràcies a mi has pogut viure en aquelles terres!» Tot i matisant que amb castellà s’expressava millor!
Aquell dia vaig fer dels censos una de les meves causes. ja no hi tenia res a perdre… jo ja havia pagat.
2003 potser?
Reunions per demanar recolzament, i cap al Parlament amb en Joan… ell em va escoltar, ell em va ajudar… qui sap, potser per què som cosins?
De l’un a l’altre, de l’altre a l’un, avui les eleccions, demà la presa de posicions, demà passat problemes del partit… carai, quanta feina tenen assegurant el seu lloc a la cadira. En Pere, peça fonamental —sense ell res hagués estat possible— fa un treball digne de doctorat. Planta a la taula d’un comitè jurídic un treball que demostra la hipòtesi que els censos ja varen ser abolits a l’any 1837… Que la resta ha estat tot fraudulent.
I no s’ho miren! Incrèduls i cansats proposem una festa medieval, i una altra, i ara ja pensem en signatures i manifestacions
Tot d’una el cansament em fa pensar en llençar la tovallola, però conscient que aquesta batalla no la guanyarem per la força , sinó per la resistència, avancem.
Lentament, però de forma contundent, fem saber que som aquí, que algun dia hauran, almenys, de comprovar la documentació presentada, i hauran de donar una resposta…
I Sentmenat paga censos, i les piranyes segueixen mossegant, i passen els dies i el anys…
Avui sé molt de política. Sé quanta feina i recursos per fer justament això… política! per vendre el producte, per convèncer, per seguir al peu del canó. dines amb assessors fins i tot d’imatge, amb persones que redacten els discursos, tot per continuar allí. I un podria pensar… volen resoldre problemes! no… no t’enganyis. L’altre dia una senyora em va dir… tenen molta cura del maquillatge i no destinen recursos per les sabates! mai una veritat més contundent.

Sentmenat… carai… planta cara! ja n’hi ha prou de posar el cul en pompa!

Hi tenim molt a dir… ja saps… qui paga mana!

divendres, 11 de desembre de 2009

Can Bages, a la ruleta sempre guanya la banca

Amb l'oposició de nombroses entitats agrupades en la Plataforma Aturem el Polígon Industrial de Can Bages, fa un any i mig van començar les obres per construir un polígon innecessari pel nostre municipi, que respon únicament a interessos particulars. Un polígon que, afectant a una zona d'interès com a connector biològic, s'ha aprovat pels diferents equips de govern del nostre municipi sense que cap d'ells hagi volgut fer un estudi d'impacte ambiental.

Un cop iniciades les obres, i amb la intenció de redreçar el projecte, l'Altraveu va plantejar una compactació del polígon, reordenant els volums per fer-lo més respectuós amb l'entorn. La proximitat de la futura estació dels FFCC, era un valor afegit per poder refer un polígon de qualitat a partir d'un amb molt poc criteri urbà. L'equip de govern, sense donar cap explicació va votar, amb els propietaris, en contra d'estudiar la proposta de compactació. Entre els propietaris hi havien les empreses encarregades de tirar endavant el projecte. L'equip de govern va apostar a un únic número i, com que aquestes empreses han fet fallida, ha perdut (hem perdut tots). Ja se sap, a la ruleta si perds s'ho emporta tot la banca, en aquest cas les caixes de Terrassa, Sabadell, Manlleu i Girona (en procés de fusió).

Ara ja fa un any que les obres s'han aturat, i les destrosses fetes en llocs que no s'haurien d'haver tocat segueixen igual malgrat l'expedient obert per l'Alcaldia. Ni la mina de Can Bages ni la bassa s’han recuperat, i el marge del torrent en la zona del Mas, segueix ple de la runa i deixalles que amb les obres s'hi van abocar. I per si encara fos poc, l’ajuntament ha cedit terrenys municipals a les juntes de compensació per que puguin construir la depuradora. Que hi posin els terrenys els que en trauran benefici particular!

L'obligació de l'administració, és vetllar per que les actuacions en el municipi tinguin un interès públic. En aquest cas, com queda palès, l'equip de govern sols ha vetllat per l'interès d'uns especuladors, que han deixat el polígon a mitges i que eren els mateixos que feien les obres i els pisos de la Plaça Major. Per cert, d'aquesta darrera actuació cal recordar que hi va haver un desviament pressupostari de més del 30% (més de 2 milions d'euros), però d'això ja en parlarem en una altra ocasió.

Tenim l'esperança que les caixes de Terrassa, Sabadell, Manlleu i Girona, que destinen part dels beneficis a accions socials i ambientals, optin per una proposta més respectuosa amb l'entorn vallesà i més coherent amb les necessitats del municipi. Nosaltres ja hem posat sobre la taula propostes en aquest sentit.

Informació de l'expedient al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya

dilluns, 7 de desembre de 2009

dijous, 3 de desembre de 2009

Memòria Històrica i Participació

Al Museu d’Història de Barcelona i també a Madrid les federacions d’associacions de veïns han inaugurat les exposicions “40 anys d’acció veïnal”, on es fa un recorregut per diferents accions de la lluita veïnal. La participació ciutadana organitzada en els barris, ha permès al llarg dels anys la recuperació d’espais per a un ús comunitari, impedint que fossin utilitzats per a l’especulació. Aquestes exposicions mostren la força que té la participació ciutadana sempre que sigui capaç d’organitzar-se i de presentar un discurs polític coherent. Tota decisió en l’àmbit públic és política, i quan la ciutadania organitzada s’erigeix com a part afectada, es fa escoltar, fa política, i esdevé determinant en les decisions que es prenen. Desprès de 30 anys de “democràcia”, és clar que l’interès ciutadà per participar de les decisions polítiques ha minvat, reduint-se la capacitat d’incidir en les decisions polítiques que ens afecten. Aquesta és una greu anomalia de funcionament democràtic, en part causada per l’acció dels partits polítics que han exercit el poder, doncs menys participació, menys maldecaps i menys control. Han aconseguit individualitzar-nos i adormir-nos, fins al punt que malgrat ser capaços de criticar, ho som molt poc d’organitzar-nos. La decisió de limitar o evitar la participació ciutadana du a la falta de control, que estimula la corrupció, provoca el desengany i pot acabar en solucions populistes antidemocràtiques. Els tres primer passos ja els hem recorregut, i potser no estem lluny del darrer pas, i cal evitar-ho. La millor forma d’aconseguir-ho és permetent la participació ciutadana en les administracions més properes, i és per això que tornem a posar sobre la taula que la negativa de l'equip de govern (amb la connivència d’ERC) a permetre que grups de veïns organitzats puguin fer preguntes al ple, és la millor forma de dur els ciutadans al desengany en relació als que ens governen. Ara que a Castellar reconeixem la tasca dels alcaldes durant la segona república, època farcida d’exemples d’una participació ciutadana àmplia, ens sobta encara més la negativa dels qui ens governen a obrir espais de participació ciutadana. Compten tan poc amb la ciutadania, que fins i tot a l’hora de fer l’escultura de la plaça major l’encarreguen a dit, i no obren un concurs per poder escollir entre diferents dissenys. La participació ciutadana ha de ser un eix central de la política i no, com passa darrerament, un tràmit políticament correcte que s’ha de pagar com a peatge, defugint d’una participació àmplia.

dilluns, 30 de novembre de 2009

Desinformació


Els pressupostos del 2010 no són únicament una qüestió de punt de vista. A L’Altraveu, li sorprenen les declaracions que apareixen a la premsa local, dient que el PSC té com a prioritat de l’ exercici Ocupació, Benestar Social, Educació i Gent Gran. Com es pot dir això si Benestar Social té una reducció d’ un 0’14 %? L'anunci de l'increment de la partida es deu a personal, però la major part de les partides assistencials presenten reduccions.
El PSC torna a evadir punts claus en una situació tan delicada com la que passen molts castellarencs/castellarenques avui dia, i no compleix acords de ple en el pressupost, com mantenir l’ 1% en Cooperació i Voluntariat o apostar fort pel dret d'accés a un habitatge. Tampoc és una qüestió de punts de vista el fet que hi ha hagut traspassos de carteres al llarg d’ aquest any. Alguns regidors han passat les seves àrees de responsabilitat a d’altres. Això, lògicament ha suposat un augment del sou que rebien els que passaven a gestionar les noves carteres, però el que deixava de gestionar-les no reduïa el seu sou. Això ha comportat que el total pressupostat i aprovat en ple s'agi incrementat en 17.000 euros aproximadament. És aquesta la congelació de sous que va prometre l'equip de govern i que ha publicat l’Actual? Tant és. També es passa per alt que la reducció en un 20% als grups municipals (estem d'acord en això) també afectarà a les entitats del poble. Cal explicar-ho tot. L’Actual, amb la seva política informativa sobre les decisions del ple, no actua de manera objectiva i sembla, cada vegada més, la corretja de transmissió de qui governa. Fa temps que ens preocupem per les informacions esbiaixades que surten a aquest setmanari. Articles d'opinió dels regidors de govern que apareixen a pàgines d'Actualitat, fotografies de regidors a tort i a dret,etc. Sense anar més lluny, la setmana passada una castellarenca publicava un agraïment a Forja i ho feia tot denunciant que semblava que només podia exercir el seu dret d’expressió en aquesta publicació. Lluny d’ entrar en una guerra entre mitjans de comunicació, de qüestionar la feina dels periodistes que hi treballen, ens preguntem sobre la pressió i el control que el govern exerceix sobre aquests i per què aquesta castellarenca va poder publicar la seva carta adreçada a Mercè Giménez, regidora de Benestar Social, en un setmanari i en l'altre no. Cal una explicació clara sobre aquest tema.

diumenge, 29 de novembre de 2009

Resum de la xerrada - Cal pagar el Censos Reials?

Des de l'Altraveu recomanem a totes les persones afectades que no accedeixin a les peticions del Sr. Fontcoberta en pagar el cens

Escoltar o descarregar l'audio de la xerrada (MP3 de 44.315 mb)

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la xerrada-debat titulada “Cal pagar els censos reials?”, organitzada per L'Altraveu i on van intervenir els membres de l'Associació Sense Censos de Sentmenat: Gemma Fruitós, Joan Casòliva i Antonio Hernández, amb Enric Pasquina, moderador i membre de L'Altraveu.

Van assistir-hi prop d’una trentena de ciutadans, molts d'ells, afectats pels censos del Sr. Fontcoberta. Al llarg de l’acte hi van intervenir nombroses persones del públic, aportant dades de la seva situació personal, o fent preguntes.

En relació a la vessant històrica, es van aportar dades sobre l'origen dels censos del Sr. Fontcoberta. Aquests censos provenen de l'època feudal entre els anys 1500 i 1700. En aquella època els marquesos de Sentmenat eren els amos de la major part de les terres, però també eren els que dictaven les normes i determinaven els impostos i els censos.
En l’acte es va fer esment dels estudis històrics fets per l’economista Pere Cristòfol. Segons aquests estudis, el 1836 es van abolir per llei tots els censos que procedien de l’època feudal. De fet, no apareixen en el registre de la propietat fins que es registren el 1911 amb la nova llei hipotecària. Es van inscriure quan, en el cas de Castellar, la Sra Dolores de Sentmenat i Despujol va presentar l'herència rebuda, sense acreditar res més. Aquest fet anòmal, doncs no es normal que s'inscrigui un cens sense demostrar que està vigent, es va deure probablement al fet que la llei hipotecària va permetre inscriure els censos sense control.
Els successius registradors han aplicat la llei i sistemàticament han continuat mantenint els censos inscrits el 1911 cada vegada que es fa una nova inscripció registral.

Sobre la vessant jurídica, cal destacar que la llei actual, recollida en el llibre Vè del Codi Civil Català, es va refer el 1990. La part relacionada amb els censos està entre els articles 565.1 i 565.33, amb les corresponents disposicions transitòries, derogatòries i finals.
Aquesta llei contemplava que els censos de procedència antiga quedaven redimits, però també va obrir la porta perquè es pogués demanar la seva vigència, fent inscripcions en notes marginals. La llei donava 5 anys per poder demanar la inscripció i demostrar la seva vigència, i el Sr. Fontcoberta es va personar en aquest plaç al registre, i va presentar la inscripció del 1911 per demostrar la vigència dels seus censos.
A partir del 1995, els censos registrats a Catalunya solament afecten uns 20 pobles aproximadament (no es tenen dades oficials). A la resta d'Espanya es van abolir i aquests tipus de censos procedents de l'edat mitjana no existeixen.
La nota més curiosa pel que fa a la llei, la trobem en el DOG del 10 de maig del 2006 on apareix la disposició tretzena a la llei de 1990, en la que modifica els articles de la llei on es sostenia que els censos solament es podien redimir a petició del censatari ( el propietari afectat ). Així doncs, es legisla de nou dient que a partir d'aquesta data el censalista ( el senyor feudal ) pot exigir la redempció del cens al censatari. La modificació de la llei aprovada el 2006 atorga doncs encara més drets als censalistes. A partir d’ aleshores, el Sr. Foncoberta comença a enviar cartes a través del Jutjat a tots els afectats reclamant la redempció del cens corresponent.
No és gens clar que els drets censals siguin legítims, doncs apareixen en el registre el 1911, quan sembla que havien estat abolits anteriorment. Degut a això, a Sentmenat van iniciar tràmits amb els partits polítics per tal d’impulsar un canvi en la llei.

En relació a la vessant política, a la xerrada es van explicar les experiències dels membres de l'Associació Sense Censos de Sentmenat. Es va explicar que a Sentmenat s’han fet protestes continuades, que s’ha intervingut en nombrosos mitjans de comunicació, i s’han fet tasques de sensibilització dels partits polítics per tal que presentin una moció al parlament per modificar la Llei de 1990. En aquest punt, ens van explicar que a Sentmenat han trobat suport d’Esquerra Republicanan de Catalunya. De fet, un dels membres de l'associació,Casòliva, és regidor per ERC a Sentmenat i s'ha solidaritzat amb aquest tema, portant-lo a la màxima direcció del seu partit. Inicialment el procés va quedar paralitzat a nivell del mateix partit però després de molt insistir sembla que ha trobat ressò en la direcció. Sembla que gràcies a aquesta insistència, a nivell del Parlament podria estudiar-se el tema i hi ha esperances que es tingui en compte la informació aportada sobre els censos i que la Llei pugui ser modificada.

Pel que fa a les accions futures, els membres de Sense Censos reclamen que ara més que mai cal :
- Aconseguir implicar i agrupar a tots els pobles afectats per presentar mocions conjuntes als seus respectius plens municipals.
- Presentar accions conjuntes en contra de la llei i dels censalistes que reclamen les redempcions.

Des de l'Altraveu recomanem a totes les persones afectades que no accedeixin a les peticions del Sr. Fontcoberta en pagar el cens, ni tan sols que facin cas de la citació del Jutjat per interposició de conciliació, ja que aquesta conciliació és voluntària. Si no s’hi assisteix no passa res. El temps que es guanyi pot ser important fins que la llei sigui modificada.

Si us cal més informació sobre els censos reials a Castellar del Vallès us podeu adreçar a: nocensos@gmail.com
o al telèfon : 658 966 869

dissabte, 28 de novembre de 2009

Cal pagar els censos reials? - 28 de novembre de 2009

Escoltar o descarregar l'audio de la xerrada (MP3 de 44.315 mb)

Si us cal més informació sobre els Censos Reials a Castellar del Vallès us podeu adreçar a: nocensos@gmail.com
o al telèfon :
658 966 869

Gemma Fruitós i Antonio Hernàndez [membres Sense Censos de Sentmenat]
Joan Casòliva [regidor d'ERC de Sentmenat]
Moderat per Enric Parquina [membre de l'Altraveu]

Voluntat política

La transparència en les administracions és un aspecte en el qual l’ assemblea de L’Altraveu ha apostat fermament perquè sigui un estat natural de la gestió del nostre govern local. En temps de desafecció política creiem que és important que totes les accions de govern estiguin allunyades de qualsevol opacitat. Per això precisament, sobta que el Partit Socialista hagi fet saber que arrel d’ aquestes reiterades demandes de transparència, optin per no difondre informació via electrònica als grups de l’ oposició. Lluny d’ una reacció en positiu respecte a les critiques que havia fet la nostra agrupació, ens sorprèn la rebequeria del partit que governa Castellar. A partir d’ ara, els regidors de l’ oposició haurem de passar a buscar per l’ ajuntament tota aquella informació que sigui del nostre interès i fotocopiar-la si així ho creiem convenient.
És a dir, que en lloc de fer passos endavant en democràcia, retrocedim. La postura del PSC se sustenta sobre l’ argument de la legal·litat. El ROM no obliga a l’ equip de govern a difondre la informació de manera escrita. Vaja, nosaltres pensàvem que en això de governar era important que s’ arribessin al major d’ acords possibles, i que per a això és important que estiguem en igualtat de condicions. Disposar dels mateixos recursos materials, quan l’ equip de govern els té a la seva disposició, és imprescindible per fer una feina rigorosa entre tots. Legalment no hi ha cap responsabilitat, és cert, però creiem que democràticament és molt pobre.
Però no només això, contradiu la modernitat que ha de tenir tot ens local, tota relació amb les noves tecnologies i la difusió d’ informació. No sabem com treballa l’equip de govern, però nosaltres necessitem compartir la informació amb tots i cadascun dels membres de l’ assemblea per centrar les bases del debat sobre qualsevol tema. De debò costa tant? On queden les mesures de l’ estalvi de paper impulsats en el Pla de sanejament econòmico-financer? O és que allò només era un altre exponent del paper mullat que es porta per aprovar a Ple? Suggerim que l’ajuntament rectifiqui en aquesta postura i que realment, apliqui el “bon tarannà” del qual sempre en fan campanya. Acompanyin això de fets i no de tanta paraula i copet a l’esquena.

dimecres, 25 de novembre de 2009

"Fa molts anys que a Castellar s'ha anat pagant aquest cens reial al senyor del castell de Clasquerí. Tot i que és un tribut anacrònic i amb dubtosa base històrica i jurídica ningú, ni la població ni la classe política ha aixecat mai la veu per aturar aquesta anomalia social.
Ara des de l'Altraveu us proposem una Xerrada amb membres de la Associació Sense Censos de Sentmenat, perquè ens expliquin les seves estratègies socials, jurídiques i polítiques per aturar el seu senyor feudal, el Marqués de Sentmenat."

divendres, 20 de novembre de 2009

El Dret a decidir

Properament es celebrarà a Castellar una consulta popular sobre l’autodeterminació de Catalunya. L’Altraveu, des del primer moment s’ha posicionat a favor de donar suport aquesta iniciativa ciutadana. Som una agrupació d’electors d'àmbit municipal però tenim un criteri i una visió prou àmplia per tractar qualsevol qüestió. Ens sembla que la possibilitat que un poble pugui escollir el seu futur, a través del sufragi universal, és un dret inalienable com a tal. En un temps en què a l’estat Espanyol, els drets democràtics i fonamentals s’estan retallant, en què s'il•legalitzen partits segons les ideologies, en què es permet manifestacions feixistes mentre es posen pals a les rodes a consultes populars, que són el més pur exemple de democràcia participativa, pensem que qualsevol defensa d’aquesta democràcia és un exercici de responsabilitat. No volem passar de puntetes en qüestions que afecten el nostre país, no volem parlar en veu baixa per no ferir susceptibilitats. Una consulta popular sobre l’autodeterminació de Catalunya, encara que es faci a nivell municipal, és molt més que un acte simbòlic. Es pot estar a favor o en contra de la independència, però és clau que Catalunya decideixi quin tipus de govern vol tenir. Decidir el futur mitjançant l’expressió més clara de la democràcia, un vot, és un dret, tot i que aquesta vegada el vot no sigui vinculant. No poden haver-hi mitges tintes, o s’està d’acord que els ciutadans es pronunciïn, o s’està en contra de la democràcia. La posició neutral no respon a una visió honesta del que es vol i del que es pensa, sinó que respon a qüestions partidistes i electoralistes que escapen a l'àmbit clar i precís del que estem parlant. Més enllà de la retòrica i dels textos de les preguntes, estem d’acord que qualsevol poble té dret a decidir el seu futur com a poble? L'Altraveu ho té clar, endavant.

dilluns, 16 de novembre de 2009

Jornada de valoració


L' Altraveu va portar a terme el dissabte passat a la Muntada (Vall d' Horta) una jornada per valorar el seu paper institucional i social en els seus dos anys de presència al consistori.

Van celebrar-se dues sessions. La primera consistia a valorar la feina feta a nivell institucional, de la qual se'n van treure conclusions positives, tot i que va evidenciar-se que calia fer un seguiment d' aquelles propostes presentades a ple i aprovades per unanimitat, de les quals s' ha complert ben poc. És el cas de la moció per a la reducció de l' ús de bosses de plàstic, per a la millora del transport públic, per a la creació d'un pas de vianants que permeti creuar la zona industrial de banda a banda de la carretera, del Pla director de la bicicleta, del transport adaptat, de la migració a software lliure, etc.

També, però, va valorar-se la incidència sobre alguns aspectes que sí que s' han materialitzat en l' acció de l' equip de govern com ara bé en ordenances fiscals, en el debat de polítiques alternatives d' habitatge (en base al document confeccionat per part de L' Altraveu), temes de Benestar Social com ara el Pla d' Inclusió Social que engegarà el PSC, la sensibilitat pels prejudicis del fibrociment,la necessitat d' informar dels serveis de la Deixalleria municipal al ciutadà, criteris per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques a propietats municipals, etc.

Pel que fa a nivell social es va estar d' acord que L' A ha suscitat un debat molt més ampli en diverses qüestions, i major sensibilitat en la ciutadania envers la política, ha elevat l' exigència del govern però també la de l' oposició, i ha reivindicat la necessitat d' establir mecanismes de participació ciutadana que obrin l'ajuntament al/a la castellarenc/a. També van valorar-se les xerrades i debats diversos com ara bé el de l' arribada del tren, de l' espai cívic, de la celebració dels 30 anys d' ajuntaments democràtics, de la trobada comarcal de les Candidatures Alternatives del Vallès i la cessió del local a col·lectius juvenils i a les dues Cooperatives de Consum locals.

La segona sessió va consistir a establir un pla anual d' actuació, dividint les accions en trimestres, sempre en base al programa però també amb noves propostes que van sumar-se al calendari. Aquestes accions es desenvoluparan en els mesos que queden abans d' arribar a les eleccions municipals.

dimarts, 3 de novembre de 2009

L'Alcalde i els Drets dels Infants



Us recomano que llegiu l'entrada “Formar en democràcia” del diari de L’Ignasi Giménez. No té desperdici (desaprofitament, seria el correcte).

Sr. Alcalde, triar d’un catàleg una joguina no té res a veure amb educar en valors democràtics ni amb una ciutadania responsable i solidària.

Quan la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants de 1989, de la qual aquest any es celebra precisament el seu vintè aniversari, va recollir el dret dels infants a expressar la seva opinió sobre els assumptes que els afectin, li ben asseguro que no estava pensant en res semblant al que vostè diu. Ben al contrari s’estava referint a un dret que vostè i el seu equip de govern han negat sistemàticament als infants com va ser participar a la consulta de la plaça major o rebutjar la proposta de que els infants puguin dirigir-se i ser escoltats als Plens Municipals, per posar només dos exemples.
Si realment vostè es creu que triar un gronxador d’un catàleg és un exercici d’educació en valors democràtics hauria de proposar declarar el dia de Reis com el dia de la Democràcia o declarar el Toys’R’us bressol del parlamentarisme democràtic.

Encara que sigui per ignorància i sense mala fe, hauria de vigilar una mica i no permetre’s cap frivolitat amb els drets de les persones, petites, però persones i drets al cap i a la fi.

Francesc Centeno

divendres, 30 d’octubre de 2009

Memòria històrica

Sembla que el monument a la memòria històrica ja està assignat, definit i ubicat. En el darrer Consell de Cultura es va presentar la proposta que dues persones van decidir en la Comissió d'Història Local. Fer això així considerem que és una manca de respecte envers el propi Consell de Cultura, la gent que forma la Comissió d'Història Local i la resta de ciutadania.

Aquest acte és una bona excusa per implicar el poble. En les escultures que posem al carrer i que paguem amb fons públic, tothom ha de poder participar en el procés i encara més si és per commemorar coses tant injustes i importants com aquestes.
El nou govern ja ha presentat el projecte de l'escultura als portaveus dels diferents grups municipals, ha explicat on la pensen ubicar i ha dit el nom de l'escultor que la farà (el mateix que va pintar les boles de la Plaça Major), ha reconegut que s'han equivocat en el procés però que no pensen rectificar. Nosaltres també creiem que és un error fer-ho així i per tant estaria bé rectificar i si no millor estalviar els esforços i diners per destinar-los a altres necessitats que té el municipi.

No dubtem de la qualitat i la vàlua de la persona a qui s’ha encarregat aquesta obra però la forma, el lloc i l’autor de l'escultura hauria de sorgir d'un treball col•lectiu ciutadà. En el municipi encara hi ha persones que han viscut aquesta dura part de la nostra història i hi tenen molt a dir, elles poden transmetre els sentiments, els noms i els detalls d'uns moments que mai més s'han de repetir. Tot aquest conjunt de coses són les que han d'acabar donant forma i lloc a l'escultura. Cal que l'acte sigui cosa de tots i totes. Cal fer l'esforç per fer-ho junts, no només des de visions, capricis o compromisos personals que aquest nou govern pugui tenir amb segons qui. No serveix de res que ens facin obres sense ànim de lucre si per compensar després les hem d’acabar pagant més cares. Aquest no és un acte polític, sinó un acte CIUTADÀ amb majúscules.

divendres, 23 d’octubre de 2009

Setmana pel desarmament a Castellar del Vallès

El nostre municipi, s’ha adherit a la “Campanya pel Desarmament” promoguda per l’ONU per tal d’evitar la proliferació d’armes, és a dir la fabricació i sobretot la venda. Per expressar el nostre rebuig a la proliferació armamentística, volem mostrar algunes dades extretes d’uns articles del periodista Gervasio Sánchez, que podeu llegir complerts a la web de l’Altraveu, on a més trobareu els enllaços amb els llocs on s’han publicat. Tan sols recordar que a aquest periodista se li va concedir el 2007 el Premi Ortega i Gasset de fotoperiodisme pel seu treball “Vidas Minadas” sobre les mines antipersones.

Referint-se a la venda d’armes, es diu que “Espanya trafica millor ja que hem escalat dues posicions i ara ocupem el sisè lloc (de venda d’armes) del rànking mundial darrera dels EEUU, Rússia, Alemània, Regne Unit i França”. Dubtós mèrit oi?

Organitzacions com Amnistía Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace y Fundació per la Pau informen que “hi ha hagut transferències (d’armes) a destins preocupants sense que es coneguin els criteris que han permès aquestes exportacions”. El document d’aquestes organitzacions assegura que “la informació proporcionada pel Govern sobre les vendes de material de defensa i de material de doble ús, incloent armes i munició de caça y tir esportiu, segueix sent insuficient per realitzar un control parlamentari efectiu. A més, no existeix coincidència entre les dades de Duanes i les estadístiques oficials en relació a les quantitats exportades”. Dit d’una altra forma, podem estar venent més armes que les que declarem.

La “Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso (ley 53/2007)”afirma “que no s’han de vendre armes quan hi hagi indicis racionals que es puguin utilitzar en accions que pertorbin la pau, puguin incrementar tensions o conflictes latents, puguin ser utilitzades de forma contrària al respecte degut i la dignitat humana, puguin ser utilitzades amb finalitats repressives o de violació dels drets humans, tinguin com a destí països amb evidència de desviaments de materials transferits o puguin vulnerar els compromisos internacionals contrets per Espanya”. La llista de compradors inclou països amb conflictes armats, violacions del Dret Internacional Humanitari (DIH), violacions dels drets humans i elevats índexs de violència armada com ara Angola, Aràbia Saudí, Algèria, Bolívia, Cuba, Colòmbia, Egipte, Estats Units, (el seu exèrcit s’ha vist involucrat en violacions de drets humans y del DIH a l’Irak o l’Afganistan), Geòrgia, Ghana, India, Indonèsia, Israel, Jamaica, Líban, Marroc, Pakistan, Paraguai (“destí habitual d’operacions triangulars amb països limítrofes”), Senegal, Sri Lanka, Sud-àfrica, Turquia i Veneçuela.

En aquests temes cal ser clars i honestos, i totes les actuacions han de ser transparents. Hem de pressionar per que així sigui, per neutralitzar aquells que ens intenten prendre el pèl amb discursos falsament pacifistes.

dijous, 15 d’octubre de 2009

Castellar del Vallès s’adhereix a la Setmana del Desarmament

Repsol dicta la política exterior de España (I)
Gervasio Sánchez
, 2-09-2009
Publicat en el bloc "Los desastres de la guerra" a el Diari Heraldo de Aragón i Soitu

Kazajstán, Uzbekistán, Turkmenistán, Guinea Ecuatorial, Venezuela, Libia. Desde principios de julio, el ministro de Asuntos Exteriores, Miguel Ángel Moratinos ha recorrido estos países, con grandes reservas petrolíferas y de gas, firmando acuerdos bilaterales y elogiando a regímenes y gobiernos que violan sistemáticamente los derechos humanos.
Antonio Brufau, presidente de Repsol, ya ha conseguido su principal objetivo: dictar la política exterior de España. Aunque no es la primera vez que ocurre en nuestra reciente historia, nunca se había hecho con tanto descaro y proselitismo. [continuar llegint...]

Repsol dicta la política exterior de España (II)
Gervasio Sánchez, 7-09-2009
Publicat en el bloc "Los desastres de la guerra" a el Diari Heraldo de Aragón i Soitu

Una mesa muy querida porque recuerda la última cena con el periodista Miguel Gil, muerto en una emboscada dos días después en mayo de 2000. Tres comensales en un país africano. Un misionero valiente, un alto directivo de Repsol y quien esto suscribe.
La cena se la come una fuerte discusión. “Trabajé en el departamento de Petén en Guatemala entre 1978 y 1982”, explica el directivo. “En los años de las masacres y de las desapariciones forzosas”, indico dando por supuesto que se trata de datos históricos incuestionables. “Son calumnias, propaganda comunista. El petróleo ha traído riqueza a Guatemala”, responde sin respirar. [continuar llegint...]

España trafica mejor
Gervasio Sánchez
, 15-10-2009
Publicat en el bloc "Los desastres de la guerra" a el Diari Heraldo de Aragón i Soitu

“A mi me parece muy hipócrita que un gobierno que habla de derechos humanos, de compromiso por la paz, de alianza de civilizaciones, se dedique a vender guerra, muerte y destrucción”. Aunque todavía falta un trimestre para finalizar 2009 me atrevo a decir que esta es la mejor frase que he escuchado durante todo el año.
Su autor es un joven traductor de 29 años llamado Rafael Lafuente Blanco y su interlocutor, el presidente del gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero. Ocurrió el 26 de enero en el programa Tengo una pregunta para usted ante una audiencia de seis millones de televidentes. [continuar llegint...]

La falta de transparència municipal arriba als plens

Al darrer ple de l’ajuntament es va arribar a una situació esperpèntica pel que fa a la falta d’informació que l’equip de govern dóna a la resta de grups municipals. Habitualment, una setmana abans del ple hi ha una Comissió Informativa, reunió dels grups municipals que es fa una setmana abans del ple per tractar dels temes del mateix. Altres vegades ens havíem queixat que en aquestes reunions se’ns dona una informació molt parcial i incomplerta dels temes que es tractaran al ple, però a la darrera l’equip de govern ha fet un pas més, ha institucionalitzat la desinformació a la resta de grups municipals i ha provocat deliberadament que els plens esdevinguin una pantomima de democràcia. Aquesta vegada, no tan sols no van aportar la informació necessària per a que la resta de grups municipals puguin estudiar i valorar els temes que aniran al ple, sinó que amb posterioritat van afegir temes importants a l’ordre del dia del ple. Amb aquesta actitud, l’equip de govern incompleix amb l’obligació d’informar a la resta de grups a la comissió informativa i limita la informació, impedint que la resta de grups tinguin tots els elements necessaris per valorar els temes del ple.
Aquesta forma d’actuació del nostre equip de govern és una anomalia greu en el funcionament democràtic. El fet que tinguin assegurada la majoria no justifica que menystinguin a la resta de grups municipals. La falta de transparència i la deliberada desinformació a que ens sotmet l’actual equip de govern ens porta per un pendent perillós, doncs no permet que la resta de grups puguin fer la tasca de control de forma adequada, que recordem-ho és el mandat que han rebut dels electors. Sincerament, quan hem vist en diversos reportatges d’algunes poblacions turístiques del llevant espanyol la falta d’informació envers els grups de la oposició, pensàvem que això sols passava en altres llocs, mai ens haguéssim cregut que aquí també tindríem situacions esperpèntiques.
L’Altraveu, encoratja l’equip de govern a modificar la seva actitud i que temes com la proposta d’ubicació del nou institut o les rectificacions del cost del projecte de la Plaça Major, es presentin de forma més seriosa, informant adequadament a les comissions informatives i aportant tota la documentació que permeti resoldre els dubtes que es generin. Tenim la rara sensació de que sense tenir la majoria pels vots però tenint-la de facto, intenten aplicar el rodet i no tenen la voluntat de jugar net i clar. Potser per això els fa tanta por obrir el consistori a una major participació i facilitar informació a la ciutadania de tots els acords que vostès van prenent. Els recordem que hi ha poblacions que retransmeten els plens en directe fel facebook, i no sols això, sinó que qualsevol veí pot preguntar al final del ple. Són exemples d’aprofundiment en la claredat i en la participació democràtica, cosa que no està renyida amb la presa de decisions. Aquest és el futur, si no aprofundim la democràcia senzillament anem fent passos en fals.

divendres, 2 d’octubre de 2009

Els grup municipal del PSC vota contra la transparència municipal

Les actes de la Junta de Govern del nostre Ajuntament (Grup de Regidors amb Cartera), desprès d’estar molts anys a la pàgina web de l’ajuntament on tots les podíem consultar, han estat retirades i ja no estan a l’abast dels ciutadans. Cal dir que la majoria de decisions executives del nostre Ajuntament s’aproven en Junta de Govern, i per tant que els ciutadans sols se’n poden assabentar llegint les actes de l’esmentada Junta. La retirada de les actes es deu a una interpretació molt restrictiva, per part de l’Equip de Govern del PSC, d’un dictamen de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, que diu que no es pot donar publicitat a les actes de la Junta de Govern que afectin a persones, sense el consentiment d’aquestes. El grup municipal de l’Altraveu no considera necessari que les actes mostrin les opinions dels participants en la Junta de Govern, ni tampoc que els noms de les persones afectades per les decisions quedin reflectits en les actes que es fan públiques. Dit això, si que ens sembla imprescindible que els acords que es prenen siguin públics i accessibles a la ciutadania. Per tal de conjugar el dret a la informació sobre els acords municipals i alhora preservar la protecció de les dades dels ciutadans, L’Altraveu va presentar una moció al Ple de l’Ajuntament proposant que es facin de nou públics els acords de la Junta de Govern, i que si s’escau s’esborrin les referències personals com noms o DNI. D’aquesta forma s’informaria a la ciutadania dels acords de la Junta de Govern, i no s’incompliria amb la llei de protecció de dades.
En tota acció de l’administració, la transparència és una obligació envers els ciutadans. En l’administració local, aquesta transparència passa per informar a la ciutadania amb claredat de tots els acords i decisions preses i per tant de fer públiques les actes dels òrgans on es prenen les decisions. No fer-ho, és un atac clar a la transparència i a la netedat democràtica. No es pot obrir la porta a que les decisions de la Junta de Govern quedin ocultes per a la ciutadania.
Aquesta moció va ser rebutjada amb els vots en contra del grup municipal del PSC i l’abstenció d’ERC. L’Altraveu i Convergència i Unió van votar a favor.

Rebutjades 3 mocions en foment de la transparència i la partcipació ciutadana presentades per l'Altraveu

En les darreres eleccions municipals tots els grups polítics tenien al seu programa la voluntat de fomentar la participació ciutadana. L’Altraveu, fidel a aquest compromís, ha estat treballant al llarg dels dos anys en aquesta direcció. No entrarem en un debat terminològic, per nosaltres fomentar la participació ciutadana és simplement aquell procés que permet allargar els espais de decisió més enllà de l’àmbit estrictament tècnic i polític, es a dir, treballar perquè un nombre major de persones i col·lectius pugui decidir sobre qüestions rellevants del futur del seu municipi. Al ple del dimarts vam portar a aprovació tres mocions que van ser rebutjades, oposant-se el PSC fermament a totes elles. No preteníem proposar grans canvis sinó tant sols que es duguessin a terme unes quantes mesures que creiem de sentit comú, fins que no es modifiqui l’ordenança de participació ciutadana que data de 1992 i que ja ha quedat obsoleta. Els i les tècniques de participació ciutadana parlen de 4 esglaons de la participació: l’accés a la informació (com a pas previ), la possibilitat de deliberació, la decisió i la congestió. Les modestes propostes de l’agrupació d’electors es movien en el primer i segon esglaó, condició necessària, encara que no suficient, per poder continuar treballant en els altres esglaons. Volem evitar la construcció d’una enginyeria participativa (multiplicació de fòrums, consells i consultes populars sobre temes irrellevants...) sense que haguem consolidat pilars bàsics d’una cultura cívica democràtica. Començar la casa per la teulada no ens ajuda a construir unes institucions públiques més obertes o un teixit social més dinàmic. En aquest sentit, L’Altraveu proposava l’aprovació de mesures encaminades en un primer moment cap el foment de la transparència i l’accés a la informació. D’aquesta manera, demanàvem al govern que tornés a penjar al web les actes de les Juntes de Govern Local, ometent en cas que fos necessari dades personals si entraven en col·lisió amb la llei de protecció de dades. Cal recordar que aquestes actes han estat molts anys consultables a la web. També apuntàvem la necessitat d’estudiar la possibilitat que algunes (les que fos possible i es creies convenient) comissions informatives o delegades del ple es celebressin de manera pública i no a porta tancada com es realitzen en l’actualitat. Per últim, proposàvem l’obertura d’espais de participació a ciutadans/es i entitats als plens municipals, òrgan màxim de representació i participació de l’àmbit local. Totes aquestes mesures són possibles des d’un punt de vista tècnic i tant sols cal mirar a municipis del nostre voltant on s’estan implementant. El problema és que el PSC no te voluntat política per implementar-les a casa nostra, i prefereix treballar sense transparència, en contra del que van proclamar durant la campanya electoral.

dijous, 1 d’octubre de 2009

Transparència

No és la primera vegada que des de L'Altraveu ens queixem que a les reunions informatives se'ns dóna una informació parcial i incompleta dels temes que es tractaran al ple. Aquesta no és sinó una anomalia greu en el funcionament democràtic. El fet que el PSC tingui assegurada la majoria no justifica que menystingui la resta de grups municipals. El mandat dels electors exigeix que els que governen, però també la resta del consistori, puguin treballar els temes a debatre amb temps, i això no està sent així. No es dóna tota la informació a les reunions informatives i un cop fetes, s’afegeixen punts a l’ordre del dia sense una informació completa. Aquest funcionament porta a un pendent perillós ja que no permet que la resta de grups puguin fer la seva tasca de forma acurada. Aquesta forma d’actuar, retallant la informació als vilatans i també a la resta de grups municipals, pensàvem que era més típica d’algunes poblacions turístiques del llevant espanyol, on les decisions ja estaven preses abans d’anar al ple.
Encoratgem el PSC per modificar la seva actitud i fer partícips a tots els grups municipals de les propostes que es volen dur a terme, demanem que es presentin de forma més seriosa, informant adequadament i aportant tota la documentació que permeti resoldre els dubtes que es generin. Tenim la rara sensació que sense tenir la majoria pels vots però tenint-la de facto no hi ha la voluntat de jugar net i clar. Potser per això fa tanta por obrir el consistori a una major participació. Recordem que hi ha poblacions que retransmeten els plens en directe pel Facebook, i no sols això, sinó que qualsevol veí pot fer preguntes al final del ple. És així com aprofundim en la claredat i en la participació democràtica, cosa que no està renyida amb la presa de decisions. No cal que tots estiguem d'acord, segur que discreparem en alguns temes, però el fil de la confiança no s'hauria d’haver trencat mai. La discrepància és també lleial però jugar amb informació privilegiada, informar incorrectament a la resta de grups i evitar la transparència en totes les accions municipals no ho és. Jugar net és una necessitat i una obligació per a tots, encara que finalment no votem el mateix.

diumenge, 20 de setembre de 2009

I de la uralita, què en fem?


Aquests dies ha fet un any que va començar la destrossa de Can Bages, i cal recordar que entre les irregularitats denunciades per l'Altraveu i la Plataforma Aturem el Polígon industrial de Can Bages estaven els abocaments il·legals de deixalles, especialment quantitats importants d’uralita (fibrociment). La deixadesa en aquestes obres aturades permet encara trobar mostres d’uralita, que recordem conté amiant. Els elements que contenen amiant són perillosos per la salut i el contacte amb la seva pols pot provocar greus malalties, tal i com adverteix la O.M.S. És per això que a Europa ja fa anys que van prohibir aquest element en la construcció.
Cerdanyola, és un municipi que n’ha patit les conseqüències doncs fa anys hi havia una industria (Uralita) que en fabricava, i molts dels seus treballadors i gent pròxima han estat i estan greument afectats. Per això, la deixalleria de Cerdanyola està especialitzada en recollir la uralita, facilitant un plàstic pel seu embalatge a la mateixa. De fet a aquesta deixalleria s’hi poden adreçar els habitants de l’àrea metropolitana.
En canvi, a Castellar no ho tenim tant fàcil, doncs el nostre municipi no forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona. Si portem a la deixalleria municipal la uralita, ens la fan tornar a casa, i ens demanen que a casa l’emboliquem amb paper de film transparent, doncs no hi ha la possibilitat d’embalatge a la pròpia deixalleria. Si anem al punt blau (deixalleria de Sabadell pròxima), no l'admeten de cap manera, ni embolicada ni sense embolicar, i ens remeten al telèfon d'una empresa especialitzada, a qui haurem de pagar les despeses. Aquesta situació provoca que el control sobre la uralita no sigui prou efectiu, i que per tant sigui un element clàssic en alguns abocaments furtius.
És per això que L'Altraveu ha decidit presentar una proposta al proper ple municipal per tal que s’estableixin els protocols necessaris que facilitin l’admissió d’uralita a la deixalleria municipal. Aquesta proposta pretén també que des de l'administració municipal es sensibilitzi a la ciutadania sobre aquest tema. No pot ser que per falta de voluntat de les administracions municipals o per entrebancs administratius, es posi impediments als ciutadans que volen reciclar els materials. Especialment un material tòxic com l’amiant. Amb aquests procediments obsolets només s’aconsegueix que sigui més fàcil abocar l’amiant a una cuneta de la carretera que complir el deure de portar-lo a reciclar. Reflexionem-hi.

dissabte, 12 de setembre de 2009

Els ajuntaments estan ofegats econòmicament?



Des de l'Altraveu sempre hem denunciat els problemes econòmics que arrossega el nostre ajuntament per la mala gestió tant de l'equip de govern anterior (CIU i ERC) com l'actual (PSC). S'han realitzat obres innecessàries, s'ha cedit a interessos econòmics particulars, s'han seguit ordres de partit que no s'ajustaven a les necessitats particulars del nostre municipi, ha faltat sovint transparència a l'hora d'explicar les despeses. En definitiva s'ha seguit la política de "Pan para hoy, hambre para mañana" centrada sobretot en el boom de la construcció, que tants diners fàcils ha generat per els ajuntaments, però també en una mala gestió a l'hora de realitzar obres públiques, moltes innecessàries i d'altres mal enfocades. El penúltim desencert és la desviació pressupostària de més de dos milions de Euros per les obres de la plaça major.

En època de crisi, els més hàbils se'n podran sortir millor, per molt enfangats que estiguin, i desitgem que el nostre municipi pugui resoldre satisfactòriament els seus problemes. Nosaltres hem denunciat sempre el que no ens ha semblat encertat, però si no ens fan cas a nosaltres, com a mínim que escoltin als catedràtics. Pengem una entrevista al catedràtic d'Hisenda pública, Joaquim Solé i Vilanova, que fa un retrat molt lúcid dels problemes econòmics dels ajuntaments i les seves causes i conseqüències. L'ajuntament de Castellar del Vallès seria un exemple perfecte.

dilluns, 7 de setembre de 2009

Feudalisme a Castellar del Vallès (II)


Com vam explicar la setmana passada, el senyor feudal de Castellar es fa anomenar Don Carlos de Fontcuberta y Balaguer. És sabut que aquesta persona s'ha beneficiat vergonyosament d' una quantitat elevada de diners mitjançant el cobrament de censos feudals com a vist-i-plau per a hipoteques de finques heretades dels seus avantpassats.

Actualment i, degut al fet que els bancs es mostren més conservadors en el nombre d'hipoteques a concedir, el senyor Fontcuberta ha fet una llista de les finques en les quals la seva demanda encara no s'ha vist executada i ha enviat una carta a través del Jutjat al·legant el seu dret a cobrar el cens i amenaçant de passar a la via judicial si no rep la quantitat exigida.

La llei actual sobre censos està recollida en el Llibre V del Codi Civil Català i aprofita les febleses de la Llei de CiU de 1990 i perpetuada per la socialista del 2006 que actuen com a porta oberta per reclamar aquests pagaments. D'aquesta manera, el senyor Fontcuberta no té cap mirament a l'hora de perseguir els castellarencs i reclamar uns drets propis de l' època medieval.
La procedència del títol del cens que va inscriure aquesta persona i la legalitat del cobrament per la seva redempció no és gens clara, com tampoc ho són les inscripcions dels censos donades les múltiples divisions, segregacions i parcel·lacions de finques rústiques, actualment qualificades com a urbanes.

Ens consta que hi ha persones que per pròpia iniciativa s’han negat a pagar perquè s’han adonat que l'exigència del pagament és un fet abusiu i obsolet. Amb tot, qui encara estigui exposat a aquesta injustícia ha de saber que l'obligatorietat d'assistir a una citació al Jutjat de Pau no existeix ja que és una demanda del senyor Fontcuberta per reclamar al censatari que s'avingui a redimir el cens en un acte de conciliació al Jutjat. Per altra banda, la llei contempla que solament es pot redimir un cens sempre que ho demani el censatari, no pas el censalista. El senyor Fontcuberta és hereu de drets d'un censalista feudal.

Per tant, ningú no està obligat a redimir el cens com es pretén. És per això que hem de reclamar als partits polítics que s'impliquin en la defensa dels drets dels ciutadans i que lluitin per tal que els censos de procedència feudal quedin tots, i sense cap excepció, redimits per llei i que els actuals beneficiaris d'aquests deixin d'abusar econòmicament dels ciutadans gràcies a una legislació ambigua. Qui vulgui més informació o es vegi afectat per aquesta qüestió pot posar-se en contacte amb L’Altraveu.

dilluns, 31 d’agost de 2009

Feudalisme a Castellar del Vallès (I)


Una part de les propietats de Castellar del Vallès estan sotmeses a les especulacions de procedència feudal.

Encara que sembli una broma, es del tot veritat. A l’edat mitjana, la noblesa feudal (l’Església, els comptes, els terratinents,..) dominaven a les classes baixes (camperols i artesans..) i els imposaven tot tipus de normes i impostos.

Amb la decadència del feudalisme i degut als problemes econòmics, molts d'aquest Senyors Feudals van vendre part de les terres heretades, regalades o robades a persones amb pocs recursos econòmics. Aquest compradors quan no disposaven dels diners per comprar les terres arribaven a tractes amb els terratinents, els quals els oferien les terres amb condicions. Aquestes condicions passaven per realitzar pagaments que els compradors havien de fer cada any al recollir la collita i lliurar al Senyor una part de la mateixa, o lliurant altres bens o diners. En cas de no complir aquestes condicions el Senyor Feudal es tornava a quedar les terres venudes.

Aquestes vendes i les corresponents condicions eren inscrites en els llibres de la època, anomenant Censos a les condicions de venda pactades. Si el censatari no pagava, l’amo es tornava a quedar les terres.

Aquests Censos que gravaven les primitives finques de Castellar del Vallès igual que en d’altres pobles, es van anar mantenint en els manuscrits de l'època, per tant aquests Censos van continuar inscrits quant es van constituir els Registres de la Propietat. Més endavant, les entitats bancàries van començar a donar préstecs en garanties de terres i obligaven a cancel·lar els Censos per tal de tenir el ple domini de la finca i forçar l'embargament en cas de no pagar les quotes pertinents. Quan els Bancs volien redimir algun Cens, en moltes ocasions no trobaven els descendents, i aleshores degut a aquests problemes l’any 1990 CIU va fer una nova Llei que pretenia acabar amb el problema dels Censos oblidats. No obstant aquesta llei va deixar la porta oberta pels descendents dels Senyors Feudals per si volien ratificar la validesa dels títols de Censos, de manera que la llei donava 5 anys per a tots els hereus de censos registrats per si volien ratificar la vigència dels mateixos, i els que no es ratifiquessin quedaven extingits.

El 90 % dels Censos van quedar extingits, però a Castellar hi va haver un descendent d’un Senyor Feudal que es va personar al Registre de la Propietat i va ratificar i inscriure els seus censos (molt difícil de comprovar), no va avisar a ningú, però el van legitimar per extorsionar als propietaris actuals sempre que haguessin de vendre, parcel·lar, dividir o hipotecar les seves finques. Aquest descendent s’anomena Carlos Fontcuberta y Balaguer.

dimecres, 29 de juliol de 2009

Aclariments


L’estiu ja fa dies que ha arribat, i tot i que l’agenda de L'Altraveu seguirà sobre la taula, encara amb reptes pendents, la tasca de les nostres comissions i la feina al ple passa per un parèntesi temporal. L’estiu és temps d’ordre i perspectiva, si hom vol. I és per això, que passats dos anys de vida de la nostra agrupació ens agradaria aclarir algunes de les coses que s’han publicat enguany sense que entréssim a desmentir-les.

L’Altraveu va néixer arrel del descontentament polític que hi havia en el municipi i d'un grup de ciutadans que van proposar de crear una candidatura alternativa independent al municipi de Castellar. La proposta va prendre força després d'un acte públic i obert a tothom on es demanava si a Castellar calia una candidatura alternativa independent. A l'acte es va convidar persones d'altres municipis que ja tenien experiència en el tema i va haver-hi una resposta ciutadana important. Aquell va ser el nostre naixement. Des d’aleshores, estem treballant perquè el nostre camí sigui obert a tot aquell que ho vulgui i procurem fer-ho amb la màxima transparència. En un intens debat entre allò que és normal i habitual creiem que és important constatar aquest fet. És per això que davant de les acusacions de la secció local d’Iniciativa (que havíem deixat al calaix per raons òbvies) que apuntaven l’enriquiment dels nostres regidors no podem respondre sinó és amb un diagnòstic: es tracta de miopia. L’estat de comptes de L’Altraveu està disponible per a aquell que el vulgui perquè vegin quina mena d’enriquiment tenen els nostres regidors que dediquen el seu temps a la política municipal. Zero. Ens diuen, també, que amb aquests diners paguem la nostra seu. El nostre local no és seu pròpia. El local del Passeig, número 142 és un espai obert a tothom qui ho demana i així ho evidencia que hi hagi gent que hi passi, que hi treballi, sense tenir cap tipus d'afiliació o sentiment cap al nostre grup. Entre altres coses, que es facin aquestes generalitzacions, ens sembla una falta de respecte i de responsabilitat envers tota aquesta gent.

Totes les crítiques són acceptables. Sempre i quan siguin certes. Ara que vénen vacances, reflexionem-hi.

divendres, 24 de juliol de 2009

Desviament pressupostari

El ple municipal del 21 de Juliol va aprovar, amb els vots favorables de l’equip de govern, el vot contrari de l’Altraveu i l’abstenció de la resta de grups, la modificació del projecte d'urbanització de la Plaça Major i del projecte de les obres d'acabats del mercat i l'aparcament i el contracte amb les UTE. Això s’hauria d’haver fet abans i no ara que ja fa mesos que aquestes obres s’han executat. El pressupost contractat inicialment era de 6.610.653,30€ (1.099.920.110 de ptes) i ha acabat sent de 8.775.621,68€ (1.460.140.476 de ptes), 2.164.968,38 euros (360.220.366 de ptes) més del que inicialment es va pressupostar, és a dir, més d’un 30% de desviament. La llei permet desviaments del màxim d'un 10% i és per aquest percentatge escandalós, que cal aprovar la modificació del projecte i els contractes amb les empreses, malgrat estigui tot fet.

Per visualitzar millor les magnituds econòmiques de les que parlem, per exemple, la construcció de la nova escola bressol està pressupostada en 1 milió d’euros. En una situació de crisi econòmica com la que estem vivint, desviacions pressupostàries d’aquest tipus poden suposar una disminució de tot allò destinat a polítiques educatives, socials i culturals. I això ens preocupa.

L’equip de govern va argumentar que aquests desviaments pressupostaris són “normals”. Nosaltres no ho considerem així, amb els diners de tots no podem admetre que hi hagi obres que enlloc de 6 milions en costin 8. Sabem que és habitual que hi hagin desviaments però això no vol dir que sigui normal. De vegades alguns contractistes es postulen per obres públiques amb ofertes econòmiques preveient les posteriors desviacions pressupostàries. Aquesta és una pràctica fosca que fa mala olor i que entre tots hauríem d’anar arraconant. La senyora Rita Barberà, Alcaldessa de València diu que és normal que els polítics rebin regals, l’equiparació entre el termes “habitual” i “normal” ens posa en un pendent que porta directament a la corrupció.
L’obligació de l'administració és vetllar per que la situació “habitual” sigui el que és normal, que les desviacions pressupostàries de les obres públiques siguin petites i hi hagi la sana tendència d’arribar a que no n’hi hagin. Si no treballem en aquest sentit correm el risc de perdre la credibilitat en les institucions que ens governen.

divendres, 17 de juliol de 2009

La Pedrera de Vallsallent


Una de les qüestions importants per la vila aquesta legislatura és la gestió de la pedrera de Vallsallent. Recordem que ja fa un any es va fer un primer pas per aprovar el pla parcial per la restauració de la pedrera. Inicialment es va atorgar una concessió de 40 anys amb una planta de reciclatge de residus. Volem recordar que ja aleshores, l’equip de govern estava fermament convençut de tirar ell sol el projecte segons aquests termes, amb tota la oposició en contra i amb l’ajuda només del trànsfuga.

Un any després, amb l’intermediació del grup municipal de CIU i d’intenses negociacions amb l’AV del Racó, s’ha establert una concessió de 25 anys i l’eliminació de la planta de residus. Aquest pas endavant és el que ha portat a L’Altraveu a votar a favor de la moció presentada per CIU. Ens sembla que la millora és substancial, i s’ha de reconèixer.
No obstant, a l’aprovació del pla parcial no podem donar-hi suport. Ens sembla que les coses han millorat, però no ho han fet per la bona gestió de l’equip de govern i no suficientment al nostre parer. La restauració tal com està plantejada no respon ni ha criteris ambientals ni ha necessitats socials. No cal buscar els perfils originals quan ja no existeixen. Cal omplir el forat central, donar sortida natural al Torrent de la Penitenta, estabilitzar talusos allà on fa falta i reforestar allà on sigui necessari. Tot allò que s'allunyi d'aquí només respon a interessos econòmics. Interessos per un pastis sucós del qual les arques municipals se’n veuran recompensades en una ínfima part. Interessos que no tenen en compte les molèsties per tots els castellarencs, no només dels veïns del Racó. La paciència que han tingut les persones afectades durant tot el temps d'explotació i la solidaritat dels castellarencs amb les necessitats de la comarca fa temps que han estat abastament complertes. Restauració sí. I si es possible el negoci fins que la restauració finalitzi molt millor; però que no sigui com vàrem dir fa temps: primer va ser el gran negoci d'obrir el forat i ara es busca el gran negoci de tancar-lo. Des de L'Altraveu no volem ni un metre cúbic més dels necessaris.

dissabte, 11 de juliol de 2009

Roda de premsa CAV - 9 de juliol de 2009

El proper diumenge 12 de juliol les Candidatures Alternatives del Vallès organitzen la 2a bicicletada amb el lema en defensa dels camins, les vies verdes i els carrils bici al Vallès segurs.

Des de Castellar del Vallès, Terrassa, Rubí, Cerdanyola, Ripollet, Badia i Barberà del Vallès sortiran grups de ciclistes per confluir al Passeig de Sant Oleguer de la nostra ciutat. Des d’allà, tot passejant per Sabadell, ens dirigirem al Parc Catalunya on s’oferirà un refrigeri als assistents i es llegirà un manifest reivindicatiu.

La bicicletada compta amb la col·laboració de l'associació Bici-choper que animarà la jornada amb les seves espectaculars bicicletes.

Aquesta activitat és una segona edició de la bicicletada celebrada amb molt èxit d’assistència l’estiu de 2008, que va acabar a Ripollet, i s'emmarca dins la campanya que des de llavors porten a terme les candidatures alternatives per intentar fer visible un enfocament diferent pel que fa a les infraestructures futures i la mobilitat a la comarca.

La finalitat de la bicicletada és reclamar un altre model de mobilitat que aposti pels mitjans més sostenibles: caminar i anar en bici, no tan sols com a lleure sinó com a mitjà de transport habitual per desplaçar-se a qualsevol indret i també per anar a treballar. Uns mitjans que sovint troben moltes dificultats, obstacles, itineraris discontinus, perills, etc.

Les CAV reclamen les següents mesures:
· Disseny d’una xarxa de camins interurbans, que connectin diferents poblacions del Vallès entre les quals es mouen molts ciclistes i vianants.
· Establiment d’itineraris segurs per anar en bicicleta als polígons industrials
· Adequació de les vies verdes del Vallès com a itineraris segurs per a bicicletes
· Adequar el pas natural del Riu Ripoll amb un itinerari continu fins el Besòs

Des de les CAV conviden a la població del conjunt del Vallès a participar de la jornada en defensa del nostre territori i concretament de mesures que permetin anar caminant i en bicicleta pels municipis dels Vallès i d'uns als altres, més enllà de carrils bici aïllats al centre de les ciutats.


Punts de trobada:
9:30 Plaça major de Castellar; Plaça Abat Oliva de Cerdanyola; Parc de Ca n’Oriol de Rubí.
10:00 Plaça de la Sardana de Badia; Camp municipal de futbol de Ripollet
10:30 La Romànica, Barberà del Vallès ; Plaça Doctor Robert de Sabadell
11:00 Pavelló Municipal d’Esports de Sabadell (Ps. Sant Oleguer) per fer tots plegats un recorregut pel centre fins al Parc Catalunya.

Acte final i lectura de manifest a partir de les 12:00 a la Plaça Ernest Lluch (Parc Catalunya).


Convoquen: Candidatures Alternatives del Vallès – CAV
AEB Badia del Vallès
L’Altraveu Castellar del Vallès
ACR Rubí
EAB Barberà del Vallès
Entesa per Sabadell
COP Ripollet
CUP Sant Cugat
CUP Terrassa
PAS Cerdanyola

dilluns, 6 de juliol de 2009

Segona bicicletada pels camins i carrils bici al Vallès


A Castellar del Vallès sortirem a les 9:30 des de la Plaça Major

Les Candidatures Alternatives del Vallès organitzen la seva segona bicicletada en defensa dels camins, les vies verdes i els carrils bici. La bicicletada recorrerà el proper dia 12 de juliol diferents municipis del Vallès començant per Rubí, Castellar, Cerdanyola i Ripollet, per confluir a Sabadell després de passar per Barberà i Badia fent via per alguns dels camins a recuperar segons la reivindicatió de les candidatures.
La diada compta amb la col·laboració de l'associació Bici-choper que animarà la jornada de la manera que ve fent en diferents actes per reclamar carrils bici. Des de les CAV conviden a la població a participar de la jornada en defensa del nostre territori i concretament de mesures que permetin anar caminant i en bicicleta pels municipis dels Vallès i d'uns als altres, més enllà de carrils bici aïllats al centre de les ciutats.
Aquesta activitat és la continuació de la primera bicicletada celebrada amb força èxit d’assistents l’estiu de 2008 i s'enmarca dins la campanya que des de llavors porten a terme les candidatures alternatives per intentar fer visible un enfocament diferent pel que fa a les infraestructures futures i la mobilitat a la comarca.
En concret la bicicletada s’inicia a les 9:30 a la plaça major de Castellar, a la Plaça Abat Oliva de Cerdanyola i al Parc de Ca n’Oriol de Rubí. A les 10 es trobaran amb ciutadans de Badia a la Plaça de la Sardana d’aquesta localitat per seguir fins a La Romànica a Barberà, on a les 10,30 es trobaran amb els veïns de Ripollet que hauràn sortit a les 10 del camp municipal de fútbol. Finalment, la comitiva es trobarà al Pavelló Muncipal d’Esports-de Sabadell al Ps. Sant oleguer amb els sabadellencs que a les 10,30 s’hauran trobat a la Plaça Dr. Robert, per fer tots plegats un recorregut pel centre de la capital vallesana fins al Parc Catalunya.

divendres, 3 de juliol de 2009

Acusacions malintencionades

El PSC de Castellar ha acusat l’Altraveu de no voler condemnar el darrer atemptat d’ETA. Aquesta afirmació no respon a la realitat ja que l’Altraveu va condemnar enèrgicament l’atemptat que va acabar amb la vida de l’Inspector Eduardo Puelles García, va expressar la seva total oposició a la utilització de la violència i va recalcar que la vida humana és el primer dels drets humans. Per tant, l’acusació del PSC no podem sinó considerar-la una malintencionada maniobra. Una altra cosa és subscriure el comunicat que se’ns va presentar. Seguint una directriu del seu partit, ara que governa al País Basc, l’equip de govern va presentar una proposta de moció al ple de la qual no es podia modificar ni una coma i que, per tant, obligava a la resta de grups municipals a una adhesió infrangible. Com als vells temps d’un règim ja passat. Aquesta actitud de “conmigo o contra mí”, sense matisos, sense discussió possible, recorda l’actitud dels temps més durs del PP quan semblava que aquests eren els únics posseïdors de la veritat. Recorden Aznar afirmant que a l’Irak hi havia armes de destrucció massiva i desprestigiant tots aquells que no hi estaven d’acord gairebé acusant-los de còmplices del règim de Sadam Hussein?
L’Altraveu va oposar-se a la part del comunicat on es demanava “el suport incondicional a les forces i cossos de seguretat de l’Estat”. La paraula “incondicional” no és de rebut en aquests casos ja que no totes les actuacions policials s’ajusten al que seria desitjable en una democràcia. Tan sols cal fer una ullada als informes anuals d’Amnistia Internacional. No diem que de forma general aquesta sigui l’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, però aquests casos no fan aconsellable donar-hi un suport “incondicional”, i per això ens vam abstenir a la votació. L’actitud del PSC de Castellar del Vallès, incapaç de buscar el consens i tergiversant el sentit del nostre vot és molt perillosa, i els apropa més a membres del seu partit condemnats per la "guerra bruta" com Rafael Vera, que a personatges més solvents democràticament com l’Ernest Lluch, buscador incansable del diàleg i el consens per aconseguir la pau.

Falta de voluntat

En el ple municipal del passat dimarts es va portar a votació una moció presentada per l’equip de govern per condemnar el darrer atemptat d’ETA al País Basc. L’Altraveu es va abstenir en la votació per falta de voluntat política per arribar a un consens en el text presentat. Com molts dels temes que portem a ple, vam sol·licitar al govern municipal la introducció d'esmenes a la moció i la consecució d'un text consensuat per tots els grups municipals. La nostra sorpresa va ser la negativa rotunda a qualsevol modificació: el senyor alcalde ens va dir que del text no es podia tocar ni una coma.
L’assemblea de l'Altraveu condemna i rebutja tot tipus de violència, i com no l’assassinat d’Eduardo Puelles, i mostra solidaritat cap a les famílies de víctimes que pateixen al País Basc. Tot això perquè estem en contra de la violència ja que la vida és el primer dels drets universals. Tot això també perquè estem a favor de la llibertat de viure en pau, a favor de viure sense haver de mirar sota el cotxe, a favor de no haver de patir per ser torturat o detingut injustament, a favor de poder votar a qui més ens agradi, a favor de poder triar a quin país volem viure.
Des de L’Altraveu no podíem admetre acceptar el darrer punt de la moció en que es donava suport a les forces i cossos de seguretat de l’estat en la seva lluita contra ETA. La lluita antiterrorista a l'Estat espanyol ha estat àmpliament denunciada per violació de drets i llibertats fonamentals per part d’organismes internacionals i associacions de drets humans. Sense anar mes lluny, el senyor Martin Scheinin, Relator especial sobre la protecció de drets humans en la lluita contra el terrorisme de l'ONU, va alertar -desprès de la seva visita oficial a l'Estat espanyol- del greu perill que es corre en una democràcia quan es fa un ús extensiu del concepte de delicte de terrorisme per penalitzar activitats que no constitueixen i no guarden suficient relació amb actes de violència greu. El Relator en aquest sentit afirmava que “quan es comença a caure per aquesta pendent es corre el risc de conculcar molts drets”. Cap persona que cregui en l'estat de dret pot recolzar la practica de la tortura, les il·legalitzacions de partits polítics i organitzacions socials, el tancament de mitjans de comunicació i un llarg etcètera de practiques... pilars bàsics de la lluita antiterrorista espanyola.
Les persones que creiem en la resolució dialogada i negociada dels conflictes mai ens cansarem de recordar que de poc serveixen mocions d'aquest tipus si no ens posem a treballar de veritat per la pau. Segons els experts, el conflicte basc es de senzilla resolució i només es qüestió d'una mínima voluntat per totes les parts. Una solució d'aquest tipus ha de comptar, per suposat, amb una aturada dels atemptats, però també de les tortures (denunciades insistentment per l'ONU, Amnistia Internacional i mes de quaranta organitzacions de tot l'estat espanyol), la repressió desmesurada i de l'anomenada “guerra bruta” .
Sembla ser que l’ancestral costum dels tirans neuròtics segueix vigent a la “España democrática”, i matar al missatger produeix un cert alleujament entre els que pensen amb les vísceres. Avui parlar de l'existència d'un conflicte i assenyalar l'arrel d'un problema, treballar per la consecució de la pau a traves del diàleg i la negociació es criminalitzat. Nosaltres, tossuts, continuarem apostant per aquesta via. I no tant sols perquè creiem que sigui la millor sinó perquè estem convençuts que es la única possible.

divendres, 26 de juny de 2009

La Gestió dels Residus

Aquests dies s'ha presentat el nou Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2012, que s'haurà d'aprovar el proper mes de juliol. Aquesta proposta marcarà les directrius per als propers anys de com hem de gestionar els residus municipals i les solucions que planteja són un pas enrere en la gestió dels residus, ja que no s'utilitzen criteris de sostenibilitat per tal de crear un autèntic equilibri entre economia, medi ambient i persones. Una de les propostes més polèmiques que apareixen en aquest Programa és la construcció d'una planta incineradora de residus al Vallès.
Des de L'Altraveu, ens unim a les moltes veus de tots els àmbits de la societat, que alerten de la perillositat d'aquest tipus de plantes i de la seva ineficàcia per solucionar veritablement el problema dels residus. Les plantes incineradores no fan desaparèixer les deixalles, les transformen en gasos, cendres i escòries molt més tòxiques i perilloses per a la salut que les originals, a més d'augmentar la contaminació atmosfèrica i agreujar el canvi climàtic. Els costos d'aquestes plantes són extremadament elevats, comparats amb la inversió necessària per realitzar plantes de recuperació. L'excusa de que en aquestes plantes es revaloritzen les deixalles transformant-les en energia elèctrica, no és vàlida tenint en compte que hi ha alternatives menys contaminats, tant per aconseguir energia, com per tractar els residus. A més per generar energia requereixen d'un flux constant d'entrada de residus d'elevat poder calorífic, desactivant qualsevol mesura de reducció i recuperació de residus.
La construcció d'aquesta i qualsevol planta incineradora és evitable si aconseguim un canvi de model global encaminat a la reducció i minimització dels residus, eliminant per exemple les bosses de plàstic o els envasos d'un sol ús o massa voluminosos. La reducció de residus també comporta altres avantatges, com l'estalvi energètic, de matèries primeres, de costos econòmics i de transport, avançant cap a una societat més respectuosa i en equilibri amb el seu entorn.
També s'ha de treballar per aconseguir una bona recollida selectiva en origen i de qualitat, amb bones campanyes de sensibilització, amb plantes descentralitzades i pròximes als ciutadans, i sancions econòmiques a tots aquells que no compleixin amb els criteris mínims de reciclatge i reducció.
El problema dels residus ens afecta a tots, i per això és important també generar un autèntic debat social amb tots els agents implicats, per tal d'aconseguir entre tots, aquells mecanismes que ens permetin reduir al màxim la quantitat de residus generats i aconseguir tractaments, sense perills per a la salut i el medi ambient, dels residus inevitables.