A partir d'ara pots seguir-nos a través de Decidim Castellar

dimecres, 26 de març de 2014

T'ho fas amb L'Altraveu?



Ja falta menys d'un any i mig per les properes eleccions municipals. Des de L'Altraveu, creiem que ara és un bon moment per fer balanç d'aquests 7 anys de vida del nostre projecte, i plantejar-nos el futur de la nostre agrupació i de Castellar.

Durant aquests anys al consistori, el projecte de L'Altraveu ha crescut més a fora que a dins de la institució, i és per aquest motiu que volem obrir un debat, amb totes aquelles persones que participeu en el projecte, l'heu fet créixer i creieu que és necessari per aconseguir un poble millor. És per aquest motiu que convoquem un acte públic i obert a qui vulgui participar, el proper dissabte 5 d'abril a les 11:00h, on conjuntament farem una valoració de la feina feta, i debatrem sobre quin ha de ser el futur de L'Altraveu.

I per ajudar-nos en el debat, i per obtenir una visió des d'altres experiències similars, hem convidat a participar al Quim Arrufat, diputat de la CUP – AE al Parlament, i ex-regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que ens explicarà l'experiència de la CUP dins d'una institució com el Parlament de Catalunya, la seva articulació i vinculació amb els moviments socials, i el seu punt de vista sobre la necessitat i el paper que juguen els partits alternatius dins de les institucions. En definitiva, una bona oportunitat per conèixer de primera mà una experiència que sens dubte trobarà molts paral∙lelismes amb la realitat de L'Altraveu a Castellar.

La gent de L'Altraveu esperem una màxima assistència a aquest acte, per tal de seguir fent créixer el projecte, que es planteja més necessari que mai en l'actual context d'estafa econòmica que està patint la població, que no està obtenint cap mena de resposta per part dels polítics convencionals.

És per això que us esperem a totes el proper dissabte 5 d'abril a les 11:00h a la Plaça Major, per seguir fent poble des del poble, i perquè tota aquella política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. T'ho fas amb L'Altraveu?

La cuina del regidor Canalís

ARA

ABANS


L'altre dia passejant per les fantàstiques rodalies de Castellar vam comprovar l’estat en que es troba la repoblació forestal que es du a terme per minimitzar la devastació que havia produït el pas del futur gasoducte Martorell-Figueres. En una tertúlia a radio Castellar, el regidor d'urbanisme, el senyor Aleix Canalís comparava la destrucció forestal feta a la zona amb les obres a la cuina de casa; en aquesta interessant comparació deia que en un principi la cuina quedava en estat catastròfic, però que un cop enllestida la feina tothom diria: Caram quina cuina que tinc ara! Hem de dir al senyor Canalís que després de la visita a la zona, la cuina continua es estat de catàstrofe total; es troba en idèntic lamentable estat, dels arbres replantats no en queda ni rastre, tan sols n'han sobreviscut dos de cada cent. El contratista que vostè té per fer la cuina l'ha enganyat, o dit més clarament, l'ha timat, o sigui ens ha timat a tots els castellarencs i creiem que vostè és qui hauria d’assumir la responsabilitat d'aquest desastre. És una llàstima que aquesta sigui una cosa més de l'herència que ens quedarà del seu pas pel govern del poble.

dimarts, 18 de març de 2014

L’origen de la pobresa està en el repartiment desigual i injust de la riquesa


La setmana passada el Parlament va estar incapaç d’aprovar mesures per frenar l’increment de la pobresa a Catalunya. El Govern i els que li donen suport es van negar a incloure modificacions en el pressupost en aquest sentit, i per tant són els responsables directes del manteniment de la situació actual. En un article de l’economista Marc Vandepitte (http://www.rebelion.org/noticia.php?id=181366), s’assegura que mai el món ha produït tanta riquesa. Si la riquesa es repartís per igual entre tots els habitants del planeta, una família de tres fills tindria uns ingressos de 2.870 euros al mes i un patrimoni (estalvis, vivenda...) de 125.000 euros. Aquestes dades sorprenentment elevades ens donen una idea de l’enorme desigualtat en el repartiment de la riquesa. De fet l’1% més ric posseeix la meitat de la riquesa, mentre que el 70% més pobre només posseeix el 3% de la riquesa mundial. Sabem també que 32 billons de dòlars, més del 13% del patrimoni total del món, es troba en paradisos fiscals.

Aquest repartiment escandalosament desigual no es dóna sols entre persones de països rics i pobres, l’abisme entre rics i pobres incrementa també a casa nostra. Segons l’informe anual del banc Crédit Suisse el percentatge de llars pobres a Espanya ha incrementat fins el 21.1% el 2012, i el poder adquisitiu mitjà ha disminuït un 22%. Segons Intermon Oxfam la pobresa a Espanya podria arribar al 40% el 2022.

Paradoxalment, els darrers anys s’ha incrementat un 13% el percentatge de milionaris a Espanya. De fet, Espanya és el país de l’OCDE on la diferència entre rics i pobres ha augmentat més els darrers anys.

És vergonyós el que ha passat al Parlament de Catalunya la setmana passada, i fa ràbia veure que els nostres governants, els de totes les institucions, parlin de pressupostos socials quan a la pràctica no tenen intenció de modificar les polítiques fiscals i redistributives. Com diu l’economista Jeffrey Sachs, la redistribució de la riquesa és una qüestió de “civilització”. Que poc civilitzats són els que aboquen a la pobresa a una gran part de la població.

dijous, 13 de març de 2014

El dia de la Dona treballadora


La jornada reivindicativa del Dia Internacional de la Dona treballadora, ha tingut un especial caràcter reivindicatiu enguany (la qual cosa és doblement greu!). Els drets de les dones lluny de ser equiparats als dels homes en molts àmbits: el laboral, el cultural i el familiar, es troben greument amenaçats. Les dones som ciutadanes de segona a ulls del govern del PP i la influència de la jerarquia catòlica. Certament, el caràcter masclista de les polítiques de la dreta a l'Estat i la misogínia de les cúpules eclesiàstiques fan que les dones es vegin arrossegades a una foscor de reminiscències franquistes.

Però no és només una qüestió discriminatòria pel fet de ser dona, també es tracta d'una qüestió de gènere que està afectant a l'imaginari de la nostra societat. COGAM (Colectivo de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales de Madrid) ha publicat un informe que aporta dades rellevants en aquest aspecte: el 90% de l'alumnat de la Comunitat de Madrid percep homofòbia en els centres educatius i el 80% dels estudiants no heterosexuals no parla de la seva orientació sexual per por al rebuig social.Sense anar més lluny 1 de cada 10 estudiants revela que pel fet de ser homosexual pateix assetjament i agressions a l'escola.

L'estat de la qüestió de gènere i d'orientació sexual és un reflex dels discursos i de les polítiques retrògrades que el govern de l'Estat ha engegat darrerament. El dia 8 de març va ser el dia de la Dona treballadora i malgrat els anys segueix sent un dia de reivindicació de lluita en contra de la violència de gènere, vingui d'on vingui, més que no pas de celebració.

dimecres, 5 de març de 2014

El PP i la discriminació (negativa)


Aquests darrers dies l'Estat ha presentat la nova Llei de la Discapacitat, una llei que introdueix canvis significatius en el dret al treball i en la concepció dels Centres Especials de Treball (CET). Amb aquesta normativa no es prioritza que les persones amb discapacitat siguin integrades dins de l'empresa ordinària, com passava abans. A més els CET deixen de ser mercat de treball protegit, és a dir, orientat prioritàriament a persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats d'inclusió laboral, i afavoreix l'entrada a persones amb un rendiment productiu més alt. La conseqüència directa de tot aquest desplegament és que les persones més vulnerables perdran un dels pocs recursos que tenen per treballar i seran desplaçades cap a serveis assistencials i centres terapèutics, perdent espais de socialització i oportunitats laborals. Això malgrat tenir, com s’ha demostrat fins al moment, una sobrada capacitat de treball. A més aquesta llei també suposarà un increment de la despesa social, perquè deixaran de ser contribuents actius per dependre de recursos assistencials.

Com passa darrerament; quan tanta gent perd és perquè hi ha algú que guanya, i aquests pocs que guanyen cada dia guanyen més. Aquest canvi legislatiu amaga una porta oberta per a l'empresa privada a un espai que fins ara havia estat ocupat per la iniciativa social que donava una oportunitat a milers de persones amb discapacitat al nostre país. Un model al que ens obliguen a renunciar en favor de les grans empreses i multinacionals. Una llei que torna a colpejar a aquelles persones que menys capacitat d’organització, i espais per donar a conèixer la seva situació, tenen. Una vergonya més d’aquest govern populista al que no li tremola el pols a l'hora d'enviar de tornada al pati del darrere a tantes i tantes persones que durant anys han demostrat la seva vàlua.