A partir d'ara pots seguir-nos a través de Decidim Castellar

dimecres, 30 d’abril de 2014

35 anys reivindicant Ajuntaments democràtics


Com cada mes d'abril des del 1979, podem commemorar la celebració de les primeres eleccions democràtiques municipals després de 40 anys de dictadura franquista. I malauradament, i sobretot els últims anys, hem vist com any rere any, cada vegada tenim menys motius de celebració. A l'eterna demanda de manca de finançament dels Ajuntaments, cal sumar-hi ara la voluntat del govern de l'Estat a minvar encara més de competències l'administració més propera als ciutadans, la que rep amb més força totes les demandes i problemàtiques dels ciutadans derivades d'aquesta estafa anomenada crisi, i per tant la que necessita més recursos i eines per poder fer-hi front.

Amb tot, des de L'Altraveu creiem que aquests fets no són excusa per deixar d'actuar i deixar-se endur pel desencís i el conformisme, sinó tot el contrari. El repte que suposa governar un Ajuntament s'ha d'afrontar amb valentia, amb un fort compromís envers els ciutadans, i sobretot amb la ferma convicció de que tot és possible. No ens podem permetre excuses, com ja deia Joan Subirats cinc anys endarrere en relació al llibre “Construint municipi des dels moviments socials”, que va sorgir de les jornades celebrades a Castellar sota el mateix títol per reivindicar els trenta primers anys de municipis democràtics; “Cada vegada més, serà difícil voler construir formes diferents de plantejar-se l’activitat política si es pensen i es practiquen al marge dels debats socials. Si es posa molt d’èmfasi en l’àmbit polític institucional, molt probablement es reforcen les concepcions dominants i convencionals de la política, cada vegada més impotents i aïllades davant d’una realitat que se’ls escapa”.

Per tant cal seguir construint municipi, i cal seguir-ho fent reivindicant tots els actors presents que treballen en la construcció d’un món comú, entre totes i tots sense supeditar-se a oligarquies i poders econòmics, de forma valenta. Recordant en tot moment, que tot està per fer i tot és possible.

dimarts, 22 d’abril de 2014

La crisi és l’excusa perfecta per acumular riquesa en poques mans


Els mateixos dies que el Parlament de Catalunya debatia sobre la pobresa, la revista Forbes publicava el rànquing de les persones més riques del món. Entre els 10 més rics, sols un va perdre mil milions de dòlars respecte el 2013 (de 73 mil milions que tenia, ara l’hi queden 72), la resta van guanyar en el darrer any una mitjana propera als 5 mil milions cadascun, és a dir van incrementar el seu patrimoni al voltant d’un 10% en un any.

La crisi és una excusa per fer neteja a l’economia, neteja que paguen els treballadors i les persones més dèbils. La crisi dels 80 n’és un exemple. Si a Europa els salaris representessin la part del PIB de l’any 1981, ara cobraríem de mitjana 950 euros més al mes. Ara ens està passant el mateix. Del 2008 fins ara, a Europa 4.500 persones s’han incorporat al grup dels super rics (més 22 milions d’euros), mentre el poder adquisitiu dels grecs ha baixat un 33%, un 22% el d’ espanyols i anglesos i un 12% el dels italians. De l’empobriment tampoc s’escapen els treballadors dels països rics, a Bèlgica els ingressos del 30% més pobre de la població s’han reduït en un 10%.

Sense treure responsabilitat als governants d’aquí per la seva mala gestió dels recursos públics, la troika (Comissió europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) ha imposat polítiques econòmiques que són les principals responsables de la situació actual. A casa nostra han obligat que el deute privat (el d’inversors de risc, entre ells bancs europeus) es transformi en deute públic (que paguem entre tots). Fa pocs dies el Sr. Olli Rehn, comissari europeu d’assumptes econòmics i monetaris, el mateix que permet l’acumulació de riquesa en poques mans i s’oblida la paraula pobresa en els milers de documents de la Comissió Europea sobre la situacióeconòmica actual, tenia la barra de demanar rebaixes addicionals en els salaris espanyols.

dimecres, 9 d’abril de 2014

Hi hem de ser i tu ens pots ajudar!


Aturar motors, baixar del cotxe i mirar que tot funcioni correctament. Una revisió de tant en tant no fa mal, més aviat el contrari, i això és el que vam voler fer a l'acte del passat dissabte. Sota el lema: “Fes-t'ho amb l'Altraveu”, vam reflexionar sobre el nostre futur i ho vam fer de manera oberta al poble, perquè tothom hi pogués dir la seva. Hem agafat noves idees, tenim nous reptes i, sobretot, seguim tenint molt clara quina és la nostra manera d'entendre la política: com un projecte col•lectiu que hem de construir entre totes i tots.

Abans d'aquest acte ens preguntàvem si valia la pena el desgast que suposa estar a la institució, a l'Ajuntament, però ara no en tenim cap dubte: HI HEM DE SER! Pot semblar-nos, en moltes ocasions, que és un territori hostil (que de fet ho és tal com està concebut actualment), però cal que hi siguem per combatre'l i canviar-lo. Perquè, com ens va recordar el diputat de la CUP-AE al Parlament Quim Arrufat: “L'Ajuntament és el primer esglaó en la defensa de les demandes ciutadanes”, i una de les nostres raons de ser és, precisament, portar la veu del poble dins de la institució i fer visibles les seves necessitats. Volem aconseguir el que, a dia d'avui, sembla una utopia però hauria de ser una realitat: que l'Ajuntament esdevingui una autèntica assemblea de càrrecs electes al servei del poble i del bé comú i per això hem de canviar les coses des de dins.

Volem construir espais de contrapoder, volem reforçar els espais d'arrelament popular i, sobretot, volem tornar a la nostra essència: ser, més que mai, un moviment social i no tant un partit polític. Tornarem a aconseguir les victòries al carrer, serem poble i lluitarem pel poble, des de dins i des de fora. Però tot això no ho podem fer sols. Volem arribar a molts llocs -quants més millor-, fer moltes coses... I per això necessitem ser molta gent. Necessitem que tu també t'ho facis amb l'Altraveu i entre totes i tots construïm el poble que volem, el nostre poble. Us ho feu amb nosaltres?

dimecres, 2 d’abril de 2014

Fes-t'ho amb l'Altraveu: Els nostres somnis no caben a les vostres urnes


Aquest era el punt de partida, i segueix sent la base del projecte que vol seguir creant alternatives al nostre poble de la mà de tants i tants altres projectes que pretenen transformar la realitat política i social del nostre país, un espai on els nostres somnis tenen cabuda perquè no estan supeditats a cap altre tipus d’interès que no sigui el bé comú.

Fa prop de vuit anys naixia a Castellar del Vallès la candidatura alternativa “l’Altraveu”, fruit de la inquietud de castellarencs/ques vers la política i les seves formes. Naixia amb l’únic afany d’acostar el carrer a la institució i trencar el joc partidista que determinava, de forma interessada, el present i futur de Castellar. En aquest mateix sentit, ara fa quatre anys, ens preguntàvem si realment calia que l’Altraveu es tornés a presentar a les eleccions municipals. Molta gent va decidir seguir i sumar-s’hi, aportant noves visions i treballant en un projecte polític i social ambiciós (amb dos regidors/es al ple i alliberant un espai per al poble, Cal Gorina). Un projecte que no ha parat de créixer i que ha de seguir reformulant el seu espai i els seus objectius.Ara, amb aquesta mateixa idea de no parar de repensar-se, de ser un punt de trobada per a totes aquelles persones que desitgin canviar les coses des de baix i per seguir sent una eina més per als moviments socials, aquest dissabte a les 11 del matí obrim una jornada per a la reflexió i per a la mobilització. Per a fer-ho, i per tal d’engegar un debat en torn al futur de l’Altraveu i sobre què és i com s’ha d’articular l’esquerra transformadora al nostre país, comptarem amb la presència de Quim Arrufat, diputat de la CUP-AE al parlament i antic regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Així, si tens ganes de participar de la construcció d’un Castellar més just i d’una manera diferent d’entendre la política, volem que siguis amb nosaltres aquest proper dissabte al matí a la Plaça Major. Per seguir fent poble des del poble.