dijous, 29 de desembre del 2011

Què entenem per participació?


En les democràcies actuals és comú que la ciutadania se senti cada cop més allunyada de la vida política. És per això que cal tenir-la en compte d'una forma  constant, per tal d'aconseguir unes polítiques més properes a la seva voluntat, sense servilismes. No són temps per defensar només la democràcia representativa i hem d’anar articulant propostes veritables que contribueixin a construir un projecte de municipi, de societat feta amb el màxim de mirades possible.  Deixem que els ciutadans participin realment, prenguem la seva veu per a coses realment importants.
En el ple del mes de desembre es va portar a terme l’aprovació del pla de participació ciutadana d’ordenació municipal i el nostre grup va abstenir-se. Pensem que calia especificar si es tractava d’un pla amb conclusions vinculants o no. L’ajuntament ha de ser garant de la llei però també és cert que si censurem la participació posant-nos en un espai extrem de conflicte, no avancem. La participació es pot aplicar a qualsevol política, però per obtenir una bona resposta de la població cal fer-ne una selecció. Per això, creiem que els consells que ja existeixen han de contribuir a crear una cultura de participació perquè quan afrontem plans de la magnitud que se’ns presenten haguem fet una tasca pedagògica que faciliti la nostra tasca, que no és d’avui per demà. L’Altraveu ha fet un seguit d’aportacions, en la línia que calia establir un acord que visibilitzés quina era la intenció del procés participatiu. Quan nosaltres parlem de participació ciutadana parlem d'influir en la presa de decisions de forma vinculant quan aquesta no vagi en contra de la llei. Perquè confiem en els processos participatius i els resultats que se’n puguin desprendre. Pensem que no es tracta de consultar determinades decisions a la ciutadania sinó de traspassar-los el poder i fer un retorn. En definitiva, aquesta és la participació que defensem perquè quan som davant de la possibilitat d’allargar els espais de poder de la ciutadania, cal ser ambiciosos.

divendres, 23 de desembre del 2011

Compartir, també per Nadal

 
S’apropen dates de festa i l’èmfasi sobre la solidaritat, la generositat i, en definitiva, la inclusió d’aquells que pateixen més les desigualtats socials, també agreujades per la crisi i la gestió d’aquesta, es fa més gran. Els agents socials treballen dia a dia per fer que aquests desitjos de Nadal siguin una realitat quotidiana, i aquest és el camí a seguir.  L’Altraveu ha manifestat que les polítiques socials són una prioritat i en aquest sentit des de maig hem portat a terme la moció contra els desnonaments, el Pla d’Inclusió social, la taula d’emergència social i un seguit de bonificacions que ajudaran, per exemple, a les famílies monoparentals amb reducció a l’IBI. Cal dir que aquestes iniciatives s’han aprovat al ple municipal i tindran efecte immediat, per la qual cosa ens mostrem molt satisfets.

Però a banda de  treballar des de la institució, pensem que cal fer-ho també a través de diverses iniciatives socials per fer possible un municipi més solidari.  En aquest sentit, iniciatives com els bancs del temps que engegaran, per exemple, el Consell d’Infants i  sobre el que estan treballant, també,  els col•lectius de Cal Gorina ens semblen una bona recepta per defensar el fet de compartir coneixements i per adonar-nos que tenim molt a donar i a rebre els uns dels altres. La col•laboració entre la ciutadania de Castellar és la manera per enfortir els llaços comunitaris i ser conscients de la realitat que ens envolta.
Per altra banda, també ens agradaria convidar el 23 de desembre a participar d’un sopar organitzat per Cal Gorina, que porta per nom “Porta un plat i tasta’n molts”. Es tracta d’una trobada on cadascú aporta un menjar i té l’oportunitat de tastar-ne d’altres. Així mateix, i fruit de l’èxit d’altres anys, el 28 de desembre, a partir de les 17h de la tarda s’organitza al mateix espai un taller de reciclatge amb Josep Ubasart, que ens ensenyarà de nou, com reutilitzar diverses coses i crear-ne de noves. Tothom està convidat a participar-hi! Bones festes.

dijous, 22 de desembre del 2011

Segur que no es podia fer d'una altra manera?

"Des de L’Altraveu ens continuem preguntant de què serveixen els estudis que encarrega l’administració i que identifiquen quines zones s’han de protegir de forma especial, si quan es fan actuacions dissenyades per la mateixa administració s’obvien les seves recomanacions"

Pla de Gestió de l’Espai Natural d’interès local Torrent de Colobrers; informe de Josep Germain i Otzet, març de 2007
El que queda d'aquest tros del torrent de Colobrers, 18 de desembre de 2011

diumenge, 18 de desembre del 2011

Les CAV denuncien l’actitud antidemocràtica dels governs municipals que han ocultat a la ciutadania els impactes del gasoducte


D'esquerra a dreta: Carles Escolà, actual conseller comarcal de les CAV i regidor de Compromís per Cerdanyola, Virginia Domínguez regidora de l'Entesa per Sabadell i Elisenda Alamany i Xavier Bella regidors de l'Altraveu per Castellar

Les Candidatures Alternatives del Vallès – CAV han denunciat l’actitud antidemocràtica dels governs municipals que no han informat en cap moment a la ciutadania dels efectes negatius del gasoducte i han intentat minimitzar els seus impactes.

L’Entesa per Sabadell i l’Altraveu de Castellar del Vallès han lamentat que els governs municipals hagin ocultat els veritables efectes del gasoducte sobre el Vallès, arribant a afirmar que no tindria cap impacte sobre el Bosc de Can Deu o que no passava pel terme municipal de Castellar del Vallès.

Les obres del gasoducte Martorell-Figueres, que promou l’empresa ENAGAS, fa setmanes que afecten el Vallès Occidental i els seus estralls ja són visibles al Bosc de Can Deu i el Torrent de Colobrers. Es tracta d’una canalització d’alta pressió, d’un metre de diàmetre, soterrada al llarg dels 160 km de longitud, les obres del qual impliquen la construcció d’una pista de 30 metres d’amplada amb maquinària pesant, arrasant amb tots els arbres i resta de vegetació. Els seus efectes seran especialment greus quan travessi el Riu Ripoll, el Torrent de Can Bages, el Torrent de Colobrers i el Riu Tort.

El Gasoducte creuarà els espais naturals del Vallès, provocant un gran impacte als camps i boscos del Rodal: els camps de Ca n’Argelaguet, Sant Julià, el Bosc de Can Deu, la Torre Turull, el Torrent Colobrers, el Parc Agroforestal de Llevant, etc. per continuar pels boscos de Sentmenat i Caldes de Montbui en direcció el Vallès Oriental.

L’Entesa per Sabadell i l’Altraveu de Castellar del Vallès han emplaçat els respectius equips de govern a donar totes les explicacions a la ciutadania i a fer un seguiment acurat de les obres per tal que es facin amb les màximes garanties i que es restitueixi el màxim de vegetació.

divendres, 16 de desembre del 2011

Història d'una destrossa natural silenciada

Torrent de Can Bages. Aquest bosc té els dies comptats

El gasoducte Martorell-Figueres que passa dins del terme municipal està tenint un impacte important en el torrent de Colobrers, en una zona considerada parc forestal d'especial protecció (Pla de Gestió de l’Espai Natural d’interès local Torrent de Colobrers; informe de Josep Germain i Otzet, març de 2007). Alhora, en queden afectats alguns camps de Torre Turull i les zones boscoses properes.
 
El torrent de Can Bages, recentment afectat per la construcció del polígon industrial també està amenaçat, les màquines han de passar prop de la desembocadura en el Ripoll, una zona humida de grans talussos i espessos boscos d’alzina i pins. Tal com hem pogut comprovar sobre el terreny s’estan creant unes pistes d'entre 20 i 30 metres d'amplada pel pas la maquinària, arrasant tot allò que hi ha. La destrossa afecta també de forma important als camins que de Castellar van cap a Togores, deixant un paisatge desolat en una zona d’alta utilització pels veïns i que l’Ajuntament de Castellar van declarar que es protegiria quan es va formalitzar el Parc Agroforestal de Llevant.

Des de L’Altraveu ens continuem preguntant de què serveixen els estudis que encarrega l’administració i que identifiquen quines zones s’han de protegir de forma especial, si quan es fan actuacions dissenyades per la mateixa administració s’obvien les seves recomanacions.  

Aquesta setmana en junta de portaveus ens ha quedat palès el poc control que l'ajuntament està exercint sobre aquesta obra. L'equip de govern ha buscat complicitat per que els hi fem costat amb un problema que ara diuen que no volen però que són ells qui han donat el vist i plau. Estem a l'espera de rebre tota la informació que hem demanat...

dilluns, 12 de desembre del 2011

L'Altraveu als pressupostos participatius de Figaró


L'Altraveu va desplaçar-se aquest cap de setmana a conèixer el procés de pressupostos participatius que porta a terme l'equip de govern de Figaró-Montmany. L'alcalde del municipi, Lluc Pelàez, va acollir els regidors Xavier Bella i Elisenda Alamany i altres membres del grup a qui va explicar l'experiència que porten aplicant ja fa vuit anys.

Enguany la votació del Pressupost Participatiu per escollir les propostes que seran incorporades al Pressupost Municipal de l'any 2012 es realitzaven conjuntament amb la votació per escollir les grans Inversions del mandat. Totes les propostes estaven detallades en un Quadern de propostes i també es podien consultar els avantprojectes de les grans inversions a l'apartat de PAM i grans inversions 2012-15 de la pàgina web o bé a l'Ajuntament.

Xavier Bella declarava que "el compromís de L'Altraveu ja s'ha manifestat en la creença radical de la participació, però no en la línia del populisme sinó amb el treball quotidià dels agents socials i l'aliança amb l'administració". Per això L'Altraveu va acordar una trobada amb l'alcalde de la població. Alamany manifestava que "tot i que el tamany del Figaró no és comparable amb el de Castellar sí que serveix per conèixer eines factibles d'apropament i conscienciació de la cosa pública".

dissabte, 10 de desembre del 2011

L'Altraveu i L'Entesa per Sabadell a la zona afectada pel gasoducte


L’impacte que està tenint la construcció del gasoducte ha fet que aquests dos grups municipals (Candidatures Alternatives del Vallès) es trobessin avui per inspeccionar la zona i l’abast de la destrossa natural. Les dues formacions alerten sobre la desinformació de l’execució del projecte, tot i les al·legacions que van fer-se en 2008 quan altres municipis afectats (en total dotze) van proposar un traçat alternatiu que seguiria l’autopista AP-7.

Actualment afirmen que no tenen constància de quines són les conclusions de la suposada comissió de seguiment de l’obra per part dels municipis afectats i per què no s’han fet arribar a les forces polítiques dels consistoris corresponents, ni a la ciutadania.

A Castellar

El pas del gasoducte afectaria els torrents de Can Bages i Colobrers a més dels camps de Torre Turull en direcció cap a Sentmenat i en opinió de les dues candidatures “fragmenta el territori d'una manera innecessària i sense control per part de l’administració”. Des de les dues candidatures expressen que no hi ha hagut sensibilitat mediambiental per combatre un traçat especialment agressiu en zones protegides.

L’Altraveu per Castellar demanarà explicacions formalment al ple de dijous 22 de desembre, així com ja ha fet Entesa a Sabadell.

En quin punt es troba l'obra del gasoducte Martorell-Figueres?

Espais per on ja han passat les màquines

divendres, 9 de desembre del 2011

La solidaritat a Castellar sí que es retalla


L‘any 1994 milers de persones acampaven reclamant als governs que destinessin, almenys, el 0,7% del PIB als països empobrits. S’exigia que les institucions es comprometessin a participar en la construcció d’un món més just, que tendís a garantir l’accés als drets fonamentals i al lliure desenvolupament de les persones i els pobles d’arreu. És clar que d’una manera o altra som corresponsables de les desigualtats existents i a través del compromís de molts ajuntaments, sorgit d’aquesta pressió ciutadana, a destinar una part dels ingressos a polítiques de cooperació, s’han pogut desenvolupar molts projectes amb els que s’ha contribuït a donar accés a una vida més digna als qui més ho han necessitat.

En aquest sentit, a Castellar podíem estar orgullosos de ser, fins ara, un municipi solidari que destinava l’1% dels ingressos propis als països que més ho necessitaven. Diem fins ara perquè els pressupostos per al 2012 no han tingut en compte, com sempre passa en aquestes situacions, als més desafavorits ni la responsabilitat social que que es deriva de viure i participar d’aquest món injust i ha rebaixat un 30% aquesta partida. Una rebaixa inadmissible que encara és més sagnant tenint en compte que el total que s’estalvia l’Ajuntament és només de 31.000 €, una xifra molt petita comparada amb altres partides (com són les de comunicació o les destinades als sous dels representants públics) que hauria permès mantenir el nom de Castellar i dels seus ciutadans ben amunt i hauria situat a Castellar com un referent dins del mapa de pobles compromesos amb la cooperació al desenvolupament, fins i tot en temps de crisi. Perquè no oblidem que són precisament aquests països on es destinen els recursos de cooperació els que més pateixen les conseqüències d’aquesta crisi global.

No ens agraden les falses premisses emprades en temps de crisi que generen aquests perillosos idearis perfectament definits amb la frase “primer els de casa”; els governs que creuen en la justícia social mantenen aquest percentatge de cooperació aquí i arreu del món, es pot fer. No ens creguem que, pel fet de destinar recursos a cooperació al desenvolupament, hem de desatendre les polítiques locals: a països com Suècia (gens sospitós d’oblidar els serveis públics del propi país) mantenen el seu compromís amb la cooperació destinant-hi l’1% del PIB. Creiem amb força que Castellar ha de seguir sent un municipi solidari, i ara més que mai.

També pots veure

dilluns, 5 de desembre del 2011

Els Torrents de Can Bages i Colobrers amenaçats

Segons hem pogut comprovar, s’està construïnt un gasoducte que passarà dins del terme municipal i afectarà de ple dos torrents i els boscos que es trobarà al pas. El torrent de Can Bages, recentment afectat per la construcció del polígon industrial serà travessat prop de la desembocadura en el Ripoll (Estudi de recuperació paisatgística del Ripoll, informe de Xavier Mayor, desembre 2009) una zona de grans talussos. Després de travessar la carretera B-124 afectarà  els camps de Torre Turull i travessarà de ple el Torrent de Colobrers en una zona considerada parc forestal d'especial protecció (Pla de Gestió de l’Espai Natural d’interès local Torrent de Colobrers; informe de Josep Germain i Otzet, març de 2007). Segons el projecte que hem pogut consultar, per fer l’obra s’estan creant unes pistes d'entre 21 i 29 metres d'amplada pel pas la maquinària, arrasant tot allò que hi ha.
Ens preguntem de què serveixen els estudis que encarrega l’administració i que identifiquen quines zones s’han de protegir de forma especial, si quan es fan actuacions dissenyades per la mateixa administració s’obvien les seves recomanacions.  No entenem que al segle XXI, hi hagi tan poc control dels ajuntaments de Terrassa, Sabadell i Castellar sobre el desenvolupament d’aquestes infraestructures, ni tampoc la nul•la sensibilitat mediambiental que permet un traçat especialment agressiu en zones protegides.
També volem destacar que considerem del tot inadmissible la poca informació que s’ha donat a l’oposició sobre el traçat i el canvis d’aquest projecte.
Esperem que l’Ajuntament de Castellar no faci la vista grossa i actuï amb la màxima diligència per preservar el patrimoni natural dels rodals del municipi de Castellar.

Gerard Coll tanca el cicle de xerrades: DIVERSITAT SEXU@L I DE GÈNERE

Autora: Marina Llauger
L'Altraveu, en col·laboració amb l’associació de Dones Hipàtia i l’associació Reacciona! ha organitzat entre el mes d’octubre i desembre un cicle de conferències sobre Diversitat Sexual i de gènere. Les xerrades han abordat temes com el moviment feminista, el movimens Trans o la figura de les dones treballadores de la indústria tèxtil. La portaveu de l’Altraveu, Elisenda Alamany, assegura que estan satisfets tant per l’assistència a les conferències com per la diversitat de temàtiques que han pogut atraure a diversos perfils de més d'un centenar de ciutadans.

En referència a la programació de xerrades al cicle, la regidora de L’Altraveu apunta que han volgut abordar des de diferents perspectives “un problema tan complex com la desigualtat de gènere, que es manifesta en qüestions com la violència masclista o la discriminació que pateixen col·lectius com els tansexuals”. “La violència de gènere no només fa referència a la desigualtat entre home i dona. Hi ha altres identitats que no són tan visibles com l’homosexualitat o la sexualitat Trans que posen de relleu que el problema de gènere no és només entre home i dona sinó que és més profund”, afegeix la portaveu de L’Atraveu.

Cal seguir amb aquest treball a través de totes les esferes com l’administració, les associacions, i els diversos agents socials.

 

dissabte, 3 de desembre del 2011

L'Altraveu a Gràcia. Municipalisme combatiu.


Més de 50 persones s'apleguen a Gràcia a la xerrada Municipalisme combatiu als Països Catalans.

Elisenda Alamany, regidora de L'Altraveu i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès, va explicar l'experiència des d'un punt de vista ampli on els moviments socials intervenen en l’arena del govern local, amb intervencions com la protesta, la col·laboració amb el disseny de les polítiques públiques d’àmbit local, el dret a petició, la relació amb càrrecs electes i els partits polítics tradicionals i des d'un punt de vista restringit; l'articulació dels moviments socials locals en candidatures amb voluntat d'obtenir representació. Alamany apuntava que "construir comunitat és donar sentit polític i col·lectiu a qüestions que preocupen als i les ciutadanes des dels nostres espais més propers" i que per no abandonar-se en els rols i les lògiques dels partits polítics tradicionals, "tan important és ser en els espais decisoris com mantenir les vies de pressió que els han fet possibles".

Àlex Maymó, regidor de la CUP de Molins de Rei, va basar la seva intervenció en l'experiència a nivell municipal, aportant alguns dels reptes i dels desafiaments que planteja treballar des de la proximitat. Algunes de les intervencions que van donar-se en el marge de la xerrada van servir per explicar la política econòmica d'aquestes candidatures municipalistes així com la sociologia de la militància i de l'electorat.

divendres, 2 de desembre del 2011

Caminem plegats


El Consell sociosanitari és l’òrgan on són representades les entitats, els col·lectius, les persones a títol individual i els partits polítics preocupats per la situació social i sanitària, així com per la igualtat al nostre municipi. Actualment, en aquest Consell existeixen cinc comissions (igualtat, persones amb discapacitat, salut emocional, hàbits saludables, drogues, sexualitat i sida). Des de L’Altraveu el mes de setembre vam presentar la proposta de dinamitzar la comissió d’inclusió social que té la intenció de sensibilitzar la ciudadania sobre els llindars de pobresa al nostre municipi i engegar diverses iniciatives dirigides cap a la inclusió, no només des de l’administració sinó també des del teixit associatiu de Castellar. Hem adquirit la responsabilitat de treballar colze a colze amb la regidoria en aquest sentit, perquè a banda de l’esfera pública és molt positiu que des de cadascun dels nostres espais socials i polítics adquirim responsabilitats i puguem coordinar esforços. Creiem fermament que cal dotar de contingut els òrgans de participació dels quals disposem, com és el cas d’aquest consell. Per això, creiem que donada la proposta de modificació de l’ordenança vial que afectarà la gent amb mobilitat reduïda, hauria valgut la pena d’exposar aquesta iniciativa en aquesta comissió. Creiem que les decisions que prenem des de l’administració no són l’única cosa important, sinó el procés que engeguem per arribar aquestes. Amb tot, és una bona notícia que la regidoria de mobilitat, seguretat i serveis socials avaluïn i valorin la situació de persones dependents perquè som del parer que els documents tècnics cal mirar-los des del punt de vista polític, més que no pas de gestió. Alhora, és cabdal que comenci la redacció del Pla d’Inclusió Social, tal com vam proposar des del nostre grup (i va ser acceptat de manera unànime per part de la resta d’agrupacions al ple) ja que aquest serà una eina bàsica a l’hora d’analitzar els col·lectius en risc d’exclusió social i de dissenyar polítiques integrals en aquest sentit. Ara més que mai els agents socials i els polítics cal que caminem plegats.