Els membres de l'Altraveu ens desitgem i us desitgem un any 2008 de RECONCILIACIÓ AMB LA TERRA

Imatge de fons, torrent de Can Bages.

clica per ampliar-la

El nou polígon de Can Bages pot generar uns 14.000 viatges diaris més a la carretera B-124

El Pla de Mobilitat que ha servit per aprovar definitivament el Projecte d’Urbanització és força deficient

Per avaluar la mobilitat generada per nous desenvolupaments urbanístics com aquest, la Llei 9/2003 de la mobilitat preveu el desplegament de mecanismes que permetin avaluar la incidència de cada planejament urbanístic en la mobilitat de l’àmbit territorial més proper, per tal d’evitar una incidència negativa en el correcte funcionament de les xarxes de mobilitat ja existents. Aquests objectius s'han d'aconseguir mitjançant la realització de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada (EAMG) (Decret 344/2006). Aquest estudi té també com a objectiu afavorir els mitjans de transport més sostenibles, realitzant una proposta de mesures facilitant l’establiment d’un model de desplaçaments que incrementi l’oferta de transport col·lectiu i la millora de la xarxa per a vianants i bicicletes.

L'estudi de mobilitat presentat per part dels promotors del projecte de Can Bages no s’ajusta als criteris de l’EAMG. El càlcul del percentatge d’increment de la mobilitat és erroni, no hi ha cap previsió d’infraestructures per a bicicletes, desplaçaments a peu i transport col·lectiu. No hi ha cap especificació de la contribució als costos per assegurar una mobilitat sostenible.

El càlcul realista del nombre de viatges que generarà el polígon de Can Bages és alarmant

Seguint els paràmetres de càlcul continguts a l’Annex 1 del Decret, sense entrar a realitzar càlculs més precisos, podem avaluar la mobilitat generada pel desenvolupament del Polígon de Can Bages a partir del següent quadre: (veure taula en format pdf)

Tenint en compte que bona part dels desplaçaments atrets pel polígon industrial provindran de fora del municipi (de fet ara hi ha cues per entrar i sortir del municipi a les mateixes hores) i atenent també a la localització del polígon respecte el nucli urbà i els sectors residencials de Castellar, podem preveure que un 80% dels desplaçaments generats es realitzaran en vehicle privat. Això significa que, seguint el Decret esmentat podem preveure un augment de prop de 12.000 desplaçaments en vehicle privat, que tenint en compte la ocupació mitjana dels vehicles pot comportar un increment de 10.000 vehicles/dia a la carretera B-124, un augment d'entre el 26% i el 29% de la IMD de la carretera. Si la indústria que s’instal·la al polígon és del sector terciari, la xifra es multiplicaria per 4, i l’augment arribaria al 81%.

Cal més responsabilitat i fer les coses de forma raonada

Malgrat totes les incorreccions que hem esmentat, el passat novembre la Junta de Govern Local va donar el vist i plau definitiu al projecte d’urbanització de Can Bages, sense fer massa soroll i sense que s’hagi definit com serà la mobilitat en el propi Polígon, ni l’impacte que tindrà en la carretera actual, amb irregularitats en el traçat del torrent i sense un estudi d’impacte ambiental detallat.

L’Altraveu considera poc responsable aprovar el projecte d’urbanització sense resoldre totes les mancances esmentades.

reportatge gràfic de Can Bages

El Govern municipal ha aprovat definitivament el projecte d'urbanització de Can Bages, sense que s'hagi fet cap avaluació ambiental.

Aproximació al futur polígon de Can Bages

En el ple municipal del dia 30 d'octubre d'enguany, L'Altraveu va votar en contra de la insolidària connexió d'aigua al Ter-Llobregat i del conveni que serviria per continuar amb el procés d'urbanització de Can Bages.

Arrel del posicionament de L'Altraveu, s’han generat un seguit d’opinions contràries a reobrir el debat sobre la conveniència de Can Bages, al·legant que la decisió estava presa des de fa anys i era irrevocable. Es defensava que el que es va votar al ple d’octubre només era el conveni amb les juntes de compensació per una sèrie de compromisos a l’hora d'urbanitzar. L’evidència però, és que el 5 de novembre d'enguany, 5 dies després d'aquest ple, la Junta de Govern Local va aprovar definitivament el projecte d'urbanització d'aquest polígon. Queda clar doncs que el que es va aprovar el dia 30, no era únicament un conveni, si no el pas definitiu perquè l'Ajuntament deixés ben lligat aquest desencertat projecte.

L'Altraveu ha denunciat també que tot això s'ha tramitat sense que s'hagi fet cap estudi d’impacte ambiental. El 21 de juliol de 2003, l’equip de govern d’aleshores en resposta la petició d'una avaluació d’impacte ambiental per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, argumentà que de la tramitació del Pla Parcial de Can Bages no se’n derivava cap obligació legal d’incloure-ho. L’esmentat Pla s’havia aprovat inicialment el 20 de juny de 2002, curiosament 1 dia abans de l’entrada en vigor de la llei 2/2002 de 14 de març que obliga a aquesta avaluació. Així doncs, el dia abans de l’entrada en vigor de la llei, l’equip de govern, amb el suport dels grups municipals que governaven en aquell moment, aprovà inicialment el Pla Parcial de Can Bages per tal d’evitar l’avaluació ambiental. L’adaptació de la les lleis estatals a les normatives europees (BOE 102 de 29/04/2006 Sec 1 Pág. 16820 a 16830) obliga a la realització d’un “documento ambiental” que ha de ser avaluat “por el órgano ambiental”, que ha de dictar resolució. L’Altraveu considera que no es pot construir un polígon industrial sense fer aquets passos.

A més, cal seguir recordant que en el Parc Agrícola del Vallès, aprovat pel nostre ajuntament, Can Bages és reconegut com un espai d’interès bàsic connector. El projecte afecta plenament uns 67.000 m2 de bosc de pins, alzines, roures... i destruirem uns 115.000 m2 d'espai agrícola dels quals 18.000m2 actualment encara s'estan llaurant, a més hi ha un el torrent que queda molt afectat per construccions que es volen fer just a la riba o fins i tot sobre mateix del torrent. Volem també destacar que els mapes fets pel nostre municipi tenen greus deficiències com ara mala representació de les corbes de nivell fent que algunes de les parcel·les destinades a equipaments municipals són difícilment útils pel desnivell que tenen. Així mateix el dibuix del torrent de Can Bages, un espai ecològicament molt interessant, és incomplert. No podem entendre que les forces polítiques del nostre municipi siguin tan poc responsables com per no voler fer un estudi d’impacte ambiental abans de fer qualsevol projecte industrial. No mostrar voluntat política de fer-ho vol dir que el nostre entorn els interessa ben poc. En els darrers anys hi ha hagut massa errors que ara cal corregir. Des del Grup Municipal de l’Altraveu demanem formalment que el projecte d'urbanització de Can Bages s’aturi i es faci l’avaluació ambiental.

Xerrada-col•loqui Ciutadania i Religió

Dins del marc del dia dels drets humans, L’Altraveu participa en la xerrada-col·loqui sobre ciutadania i religió organitzat per la comunitat Bahá’í de Castellar del Vallès. Els organitzadors van convidar a la directora d'afers religiosos de la Generalitat, Sra. Montserrat Coll, al mossèn de la parròquia, un membre de Unescocat i un representant de cada grup polític de Castellar així com també un representant del col·lectiu Bahá’í. L’àmplia i diversa representació va contribuir a una millor riquesa en el debat i es van comptar amb diversos punts de vista tots encaminats a buscar ponts de diàleg perquè la convivència entre les diferents religions pugui ser possible. Des de L’Altraveu es va voler fer una mirada al passat per poder entendre una mica millor el present. D’aquesta manera, es va resseguir la relació entre cultura i religió des dels inicis de la civilització humana per intentar saber com afrontar el xoc de cultures en el que ens trobem en l’actualitat en el nostre país, i per extensió també en el nostre poble. Per llegir l'exposició complerta premeu aqui

La política social hauria de ser la prioritat de l’Ajuntament

En el marc d’un ple poc polèmic en el que tots els punts van ser aprovats per unanimitat, L’Altraveu va deixar clara la seva posició en favor d’una millor atenció de les polítiques socials i d’una correcta utilització dels fons i recursos públics.

Aprovació del Pla de Salut Municipal
En el darrer Ple Municipal del 27 de novembre es va aprovar el segon Pla de Salut Municipal on s’estableixen les orientacions que caldrà seguir per confeccionar el Programa de Salut Municipal. Tot i l’aprovació per unanimitat d’aquest Pla, la regidora de l’Altraveu Gemma Ubasart va fer la següent valoració sobre la dotació de recursos en l’àmbit d’atenció a les persones: "Ens agradaria insistir en la centralitat que haurien d’ocupar les polítiques socials en el desenvolupament d’una actuació municipal. La proximitat facilita que el govern local pugui ser un important aliat en aquest tipus de polítiques. Com ja s’ha fet en altres àrees en les que s’han constatat mancances tècniques (economia, urbanisme...), caldria posar tots els recursos necessaris perquè en una matèria com aquesta s’assoleixi d’una vegada per totes una competència tècnica i una visió estratègia a mig i llarg plaç. Caldria però no aprofitar la dotació de nous recursos per continuar perpetuant la situació d’amiguisme en l’àmbit de la contractació."

Comissió d’estudi per crear empreses municipals
També es va decidir per unanimitat crear una comissió que estudiï si és viable que des de l’Ajuntament es faciliti la creació d’ empreses en el marc de l´economia de mercat des d´on es puguin prestar serveis municipals, ja existents o de futura creació. En aquest punt el regidor Francesc Centeno va advertir que si bé en principi aquestes iniciatives poden ser positives, hi ha el perill que si no es gestionen amb transparència i rigor, poden acabar no fent la funció per la qual s’havien proposat.

Can Bages. El possibilisme no ha de ser la única opció

Sembla que ha sobtat l’oposició de L’Altraveu al conveni amb la Junta de Compensació de Can Bages. És obvi que es tracta d’un tema discutible i és per això que el discutim. Per nosaltres, hi ha moltes coses que no queden clares i sobre les quals hauríem de procurar fer un exercici de transparència per que els ciutadans rebin una informació clara. Canvis de posicionament L’actual alcalde de Castellar en el seu blog de candidat, del 21 de març d’enguany (només faltaven dos mesos per a les eleccions) va formular alguns perquè?, molt similars als que l’Altraveu es va preguntar a l’últim ple. En aquell blog, es podien llegir les següents afirmacions:Referint-se als condicionants aprovats per tots els grups polítics al ple, Ignasi Giménez diu: “Dèiem: senyors, fins que no estigui resolt el problema del col·lapse de la carretera i fins que no tinguem garantit l’abastament d’aigua, aquest polígon no es pot començar a urbanitzar. I es que no podem assumir el creixement industrial de Castellar si no posem solucions a aquests dos grans problemes”. Segons es queixava l’actual alcalde en el mateix escrit “sorprèn que,[...], siguem tan irresponsables d’accelerar la construcció d’un nou polígon industrial, és a dir, més cotxes i camions i més consum d’aigua.” Finalment es preguntava: “I tot això, per què? Responent ell mateix: “La meva hipòtesi és que penja el finançament de les obres de la plaça Major, que depèn en bona part de la venda de sòl públic a Can Bages”. La setmana passada, en un escrit a Forja, l’actual alcalde va escriure amb encert que quan es van poder fer al·legacions ningú, excepte els propietaris, en va fer. Sens dubte era llavors el moment, però també és veritat que L’Altraveu llavors no existia i per tant ara té tot el dret a posicionar-se envers el projecte. Ignasi Giménez, ara respon a la pregunta que ell mateix feia en el seu blog abans de les eleccions, explicant que la venda de sòl públic i l’aprofitament urbanístic “servirà per finançar la plaça Major.” Fa vuit mesos aquest era un argument utilitzat contra el llavors equip de govern. Què ha canviat? La qüestió de l’aigua Agraïm que el seu darrer escrit aclareixi algunes qüestions i que intenti centrar el debat, però considerem que en molts aspectes falten respostes i concreció. Ens agradaria una explicació pública de: Quant hem de finançar els ciutadans perquè l’aigua del Ter-Llobregat arribi abans del que la Generalitat té previst? Si no es construís el polígon de Can Bages caldria córrer tant per fer el transvasament? Com es pot afirmar que “Can Bages no implicarà un problema hídric”? (Carta del 9 de novembre del senyor Daniel Pérez i Morejón del Partit dels Socialistes de Catalunya a Forja). Què en pensa l’equip de govern actual de treure aigua d’una conca deficitària, on ara ja no es compleix la llei del cabal ecològic? Si fos a l’inrevés, què diríem? Fa molts anys que els responsables del govern català fan esforços importants perquè tinguem cura de no malgastar, d’estalviar aigua, i són ells els que han quantificat els cabals ecològics necessaris pel manteniment de la vida als rius. No podem pensar que el que passa al Ter no és important, ens afecta i molt i a més no podem caure a la trampa de pensar que podem resoldre els nostres problemes sense tenir en compte el que passa al nostre voltant. Cal informació i concreció També volem que hi hagi informació clara de qui son els propietaris dels terrenys de Can Bages, quines les empreses que duran a terme la urbanització, i quines són les que estan fent la plaça Major? Donades algunes afirmacions com : “serà un incentiu més per a la futura connexió del municipi amb el servei de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la C58”, o “el desdoblament de la carretera B-124 ja és una realitat no molt llunyana i, per tant, juntament amb la rotonda, no es generarà un agreujament dels problemes de mobilitat del nostre municipi; en tot cas millorarà la xarxa viària i la seguretat.”, no podem sinó quedar perplexos i demanar alguns aclariments. Què hi ha de concret? Quin pes atorga la Generalitat a Can Bages per prendre la decisió sobre l’arribada dels FFCC? Serà positiva o negativa aquesta decisió pels interessos de Castellar? Que diu l'estudi d'impacte ambiental?, S’ha concretat si el pont del Ripoll també es desdoblarà? S’han fet estudis de mobilitat tenint en compte aquests elements? o és que tirem pel dret esperant poder influir en les decisions sense haver arribat a concrecions? El debat és ara necessari Les preguntes que fem també serveixen per centrar el debat, i sens dubte la ciutadania agrairia que aquest, en lloc de ser agre, fos clarificant i informatiu. L’Altraveu entén i respecta que hi hagi posicionaments seus que no siguin compartits, però també creiem que, dins el respecte, tenim el dret de discutir en llocs públics per tal que la població tingui la màxima informació. S’ha afirmat que L’Altraveu “pren una decisió política i no una decisió que sigui favorable al conjunt de la ciutadania” al oposar-se al conveni de Can Bages. Sense tenir en compte els arguments econòmics, podem considerar que és una decisió favorable a la ciutadania construir Can Bages per pagar la plaça Major? Si més no, L’Altraveu ho dubta, i com ja hem comentat aquest dubte també el tenia l’actual alcalde fa vuit mesos. L’Altraveu no té la intenció de posicionar-se en contra de les propostes del Govern Municipal, però vol ser fidel a l’idea de construcció d’un poble millor per a tots els ciutadans. En aquest sentit tenim dubtes raonables sobre la venda de patrimoni per pagar la Plaça Major. Tenim encara més dubtes sobre els vertaders beneficiats d’aquesta operació i per tant demanem claredat. Ens hauria agradat veure un esforç més important en relació a disminuir el consum d’aigua a millorar l’aprofitament de recursos i no tirar pel dret amb polítiques de poc compromís mediambiental i nul·la sostenibilitat. És fàcil dir que el projecte no es pot dur a terme perquè s’ha de compensar els propietaris amb més de 100 milions d’euros, però potser hem de buscar camins per què el possibilisme no sigui la única opció.

Segueixen les irregularitats en els pisos de la Plaça Major

L’Ajuntament accepta que els pisos de la Plaça Major es venguin com a pisos de dues habitacions. La modificació del projecte presentada i aprovada no és coherent amb la informació que reben els compradors.

Els nous pisos de la Plaça Major de menys de 55 m2 es continuen venent com si fossin de dues habitacions malgrat que, a partir de la denúncia que va fer l’Altraveu sobre els incompliments de l’ordenança, sí que han canviat les fitxes tècniques que acompanyen la publicitat (ara parlen d’una habitació i d’un estudi que curiosament a la web de les immobiliàries venedores segueix tenint un llit). No sembla seriós modificar tramposament els projectes per tal que compleixin les ordenances municipals. Volem donar idees de com s’han de saltar les ordenances en el futur?

És de sentit comú que si un projecte no concorda amb una ordenança, o es canvia el projecte o es canvia l’ordenança. Si l’ajuntament no té intenció de canviar l’ordenança, entenem que té la obligació de fer canviar el projecte i deixar-ho clar per tothom. Si s’ha arribat a un acord amb la constructora, l’obligació de l’equip de govern és explicar-ho amb transparència i no confondre a la ciutadania. Esperem doncs les explicacions, per no pensar que la llei s’aplica de manera preferent (veure pdf adjunt).

Finances Municipals

El passat dimecres dia 7 es va organitzar a Cal Botafoc una sessió formativa a càrrec d’Anna Magem per parlar de finances municipals. Anna Magem és llicenciada en economia i tècnica d’intervenció de l’ajuntament dels Hostalets de Balenyà. La sessió estava adreçada als membres de L’altraveu per assolir un major aprofundiment en el complicat món de l’economia i les finances municipals. L’Anna va explicar als assistents les claus per encarar amb èxit l’estudi dels pressupostos municipals. Tenint en compte que properament s’hauran d’estudiar i aprovar els pressupostos del municipi per l’any vinent, des de l’Altraveu volem donar-li la importància que té i fer un estudi amb seriositat, rigor i transparència.

Per una gestió sostenible de l’entorn:

No al polígon de Can Bages

Mas de Can Bages, segle XVI

El 26 de maig de 1999 la Comissió d’Urbanisme del govern municipal va aprovar el Pla General d'ordenació de Castellar del Vallès on es contemplava desenvolupar un nou polígon industrial, anomenat Can Bages, com a prolongació del Polígon de Can Carner.

Can Bages, és un espai agroforestal d'unes 50 hectàrees (497.352 m2) situat entre Castellar i Sabadell i que limita per l’est amb la carretera B-124 i per l’oest amb el riu Ripoll. Es tracta d’una zona formada per una part forestal, de bosc de pins i alzines, el torrent de Can Bages (de 1.800 m) i alguns camps de conreu. La resta són camps que s'han deixat de conrear, però que estan en procés natural de regeneració tot començant a fer créixer el seu sotabosc. Tots aquests camps havien estat explotats amb ramaderia i conreu i és per això que hi trobem un mas del segle XVI (Can Bages), que queda afectat per la urbanització. També hi ha, des de fa temps, alguna petita indústria i alguns espais tancats destinats a magatzems, així com una zona de pàrking de caravanes. Gran part de l’espai s’ha deixat degradar amb gran quantitat de deixalles, restes de tot tipus (uralita, mobles, runes, electrodomèstics...) i fins i tot vehicles abandonats.

Parc Agrícola del Vallès
La fragmentació dels hàbitats és la primera causa de pèrdua de biodiversitat. Hi ha petites àrees que són peces essencials per garantir la connectivitat interna i externa dels parcs. És en aquest sentit que Can Bages forma part del Parc Agrícola del Vallès (PAV) on hi consta com a àmbit d’interès bàsic connector. Aquesta denominació va ser presentada a Castellar el 24 de maig de 2005 i aprovada en ple municipal, tal i com també ho han fet altres poblacions de la comarca. La urbanització industrial de Can Bages suposa trencar aquest enllaç natural de la franja que va d'est a oest i que uneix els sistemes del parc agrícola del Vallès enllaçant la via verda de St. Llorenç-Collserola fins a Tagamament-Céllecs. S’entén llavors, que el seu paper és bàsic per donar equilibri al sistema natural, ja molt degradat per la creixent urbanització. La construcció d'aquest polígon suposarà afegir més agressió visual i paisatgística en contra de qualsevol objectiu que pugui tenir el municipi per atreure el turisme natural i rural. (veure imatge PAV)
És coherent el nou polígon amb la degradació ecològica que pateix ja gran part del Vallès?


Tothom parla de sostenibilitat
L'increment d'indústria i el creixement urbà de Castellar, està assentant un model de municipi cada cop menys sostenible. Estem augmentant sòl industrial, quan en els polígons ja existents del Pla de la Bruguera i Can Carner encara s'hi construeixen naus i queden parcel·les per ser edificades. El futur no consisteix amb malmetre allò que tenim, sinó en preservar-ho i millorar-ho. Per tal de garantir l’abastament d’aigües al nou polígon, s’ha aprovat l’arribada d’aigües del sistema Ter-Llobregat. Un riu al que no se li respecta ni el cabal ecològic que per llei s’hauria de complir. Els recursos propis que disposa al municipi no poden atendre el cabal màxim d’aigua potable que necessita la nova urbanització industrial tot i tenir-ne prou per les necessitats actuals dels seus habitants. Can Bages a més de generar un greu problema d’abastiment d’aigua que ens obliga a la construcció de nous dipòsits provocarà un altre problema important de depuració d’aigües residuals amb un sistema que caldrà mantenir. És això sostenible?

El problema de la mobilitat
Des de el punt vista de la mobilitat, ja fa anys que Castellar pateix problemes de transport públic per comunicar-se amb els municipis de l'entorn. El poc servei que tenim és deficitari i no compleix amb les necessitats que s'han anat generant al llarg dels anys. Castellar és un dels municipis amb un índex més baix de desplaçaments en transport públic i més elevat en desplaçaments amb vehicle privat. Com és lògic patim embussos i problemes greus de mobilitat, que des de fa anys es van acceptant resignadament, malgrat que al mateix temps deixem que el nombre d'habitants vagi incrementant. Aquesta problemàtica no només és generada pels desplaçaments en vehicle privat dels habitants de Castellar i les urbanitzacións, sinó també pels polígons de Can Carner i del Pla la Bruguera, que generen una gran mobilitat afegida, tan comercial, com de transport de mercaderies, com dels propis treballadors/res, que en gran nombre venen de fora del municipi. S’ha de tenir present que als dos polígons ja existents, hi ha assentades no només petites i mitjanes empreses sinó grans empreses amb el corresponent tràfec de tràilers i vehicles de gran tonatge. A aquest problema, s’hi afegeix ara la disponibilitat per edificar en 207.000 m2 en el futur polígon de Can Bages. Això pot equivaler a més de 200 noves naus industrials. És evident que això complicarà de manera encara més insostenible la problemàtica de mobilitat que ja estem patint. La construcció prevista d'una rotonda en aquest sector no serà un element que ajudarà a millorar la mobilitat global d'aquesta carretera tan saturada, sinó únicament contribuirà a que el propi futur polígon quedi més ben comunicat amb la carretera. És responsable crear un nou polígon industrial, sense tenir un sistema de mobilitat col·lectiu que funcioni adequadament i sense tenir garantida la mobilitat dels habitants de Castellar?

Un únic propòsit
L’interès per tirar endavant aquest projecte rau bàsicament en una qüestió econòmica. A través de tots els ciutadans i ciutadanes de Castellar s’haurà d’invertir molt diners perquè tot això es dugui a terme. De tots és conegut el problema econòmic que pateix el municipi, que ha anat augmentant progressivament, i que ha culminat en la despesa per la construcció de la polèmica plaça major i els seus equipaments. L’únic benefici de vendre els terrenys de Can Bages i possibilitar la construcció del polígon industrial és tenir suficients guanys per pagar part de les obres de la plaça major. Ja des d’un inici ha estat possible la construcció del la nova plaça tenint sempre present que una part important de la seva financiació provindria de la venda de Can Bages.

Encara podem decidir el futur de Can Bages
Can Bages és un espai bastant degradat i pateix abandó, però això no vol dir que no tingui possibilitats de ser recuperat i per tant s'hi puguin fer activitats amb menys impacte. Si s’acaba instal·lant un polígon industrial, haurem acabat amb totes les possibilitats que aquests espai ens ofereix, com a part de l'entorn natural del nostre poble.

Què podríem fer a Can Bages si no s’urbanitzés?

• Circuits senyalitzats de descoberta de l’entorn natural incloent la zona de la Torre Turull.
  
• Es podria fer un centre d’interpretació del Parc Agrícola del Vallès i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, essent un lloc de parada prèvia pels visitants del parc natural.
  
• Centre d’ensenyament i pràctica d’agricultura biològica.
  
• Càmping o centre de parada i pernoctació d’autocaravanes (a l’estil de molts pobles i ciutats de França) perquè no hagin de travessar el municipi i connexió amb transport públic amb el centre del municipi i el parc natural.

Propostes per millorar el nostre entorn no en faltaran i de ben segur que es pot buscar la col·laboració d’ens comarcals i supracomarcals.

La planificació del futur del poble sí que demana participació ciutadana. Cal que obrim un procés sobre quin poble volem pel futur, i en aquest debat hi entra Can Bages. Tan se val si això es va decidir ara fa 8 anys, d'aleshores ençà, les coses han canviat molt, i sempre hem de tenir les portes obertes per que el que estem fent, pugui ser qüestionat i repensat.

Per una gestió sostenible de l’aigua

El nou polígon de Can Bages demana una quantitat d’aigua que d’entrada Castellar no disposa, que requereix una inversió milionària, i que perpetua un model de creixement insostenible i injust. L’aigua a més de valorar-la com a recurs cal reconèixer-la com a part indispensable de la vida i el medi ambient. Cal reconèixer la seva funció ecològica i social i el seu paper com un bé públic que cal protegir i conservar. Entendre la gestió de l’aigua des d’una mirada basada en un ús sostenible d’aquest bé natural. Aquesta és la orientació de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA/60/CE) aprovada pel Parlament Europeu l’any 2000. La DMA promou la protecció de totes les aigües per tal de prevenir-ne el deteriorament i millorar l'estat dels ecosistemes aquàtics, assegurar la reducció progressiva de la contaminació i evitar noves agressions ambientals i promoure un ús sostenible de l'aigua a través de l'estalvi, la reutilització, etc. És el que s’ha anomenat la nova cultura de l’aigua, el pas d’una visió exclusivament hidràulica a una nova cultura que comporta compatibilitzar el seu ús i l'explotació amb la conservació del medi. Aquest discurs és el que va servir per aturar el Pla Hidrològic Nacional i aturar el transvasament de l’Ebre. Cal valorar bé les necessitats A Castellar però, s’ha aprovat l’arribada d’aigües del sistema Ter-Llobregat per tal de garantir l’abastament d’aigües al nou polígon de Can Bages. Es considera que els recursos propis que disposa al municipi no poden atendre el cabal màxim de 1020m/diaris d’aigua potable que necessita el Pla parcial. No obstant això, l’aqüífer del que s’abasteix Castellar es preveu abundant i suficient per atendre les necessitats actuals i futures dels seus habitants. Es dóna la paradoxa que mentre Castellar demana aigua a les conques d’altres rius, l’Ajuntament permet el subministrament fins a 300.000m³/any a la companyia “Mina Pública de Aguas de Terrassa SA”, que són uns 821m³/diaris, aproximadament el màxim de consum que necessitarà el nou polígon de Can Bages. Riscos ecològics La xarxa Ter-Llobregat és una infrastuctura realitzada als anys cinquanta per poder abastir l’àrea metroplitana. Per una banda agafa aigua del Ter del pantà del Pasteral (8m³/s) per conduir-la fins a Cardedeu on és potabilitzada. L’aigua del Llobregat es canalitza a Abrera i es connecta en xarxa amb el sistema del Ter. La conseqüència d’aquesta explotació intensiva de l’aigua ha portat que les parts baixes d’ambdós rius presentin un estat lamentable des de el punt de vista ecològic. A la Gola, desembocadura del Ter, hi ha dies que no hi arriba l’aigua. Els 3m³/s que dicta la llei que han de córrer per la part baixa rarament és compleixen, així com tampoc els cabals de manteniment. Entre les minicentrals elèctriques i l’aigua que es deriva per l’àrea metroplitana, el Ter està per sota del cabal ecològic. El Llobregat no presenta condicions massa millors. El delta pateix un procés de salinització dels aqüífers d’aigua dolça afectant les zones agrícoles de la desembocadura del Llobregat. Actuar amb coherència Tothom parla de sostenibilitat, d’ecologia i de polítiques ambientals, però a l’hora de les actuacions no es dubta a seguir escanyant les conques internes dels nostres rius. Des de L’Altraveu pensem que la sostenibilitat consisteix en l’optimització dels nostres recursos, en l’estalvi d’aigua, i en un model que no vegi el medi com un recurs que podem explotar infinitament i sense conseqüències. Cada gota d’aigua que surti de les nostres aixetes, serà aigua que no baixarà pels ecosistemes del Ter-Llobregat. És per això que L’Altraveu s’oposa a aquest transvasament . Mentre no es facin veritables polítiques d’estalvi, no es tingui un model de creixement que no es basi en el poder de comprar-ho tot, no és just demanar aigua a canvi de una visió del territori restrictiva i especulativa. Ens cal una veritable cultura de l’aigua.

________________________________________________________

PLE MUNICIPAL

L’Altraveu és l’únic grup municipal que s’oposa al conveni per la industrialització del nou polígon de Can Bages i per l’arribada d’aigua de la xarxa Ter/Llobregat. En un ple de més de tres hores s’aprova el conveni del nou polígon de Can Bages i l’arribada d’aigües del sistema Ter/Llobregat amb el beneplàcit dels tres grups municipals PSC-CIU-ERC i amb l’única oposició de L’Altraveu. L’acord PSC-CIU-ERC permet que tiri endavant la industrialització del nou polígon i una inversió milionària perquè arribi aigua de fora de Castellar. Els dos regidors de L’Altraveu expressen el seu desacord per considerar que va en contra d’una política ecològicament sostenible, perquè degradarà encara més el medi ambient i l’entorn natural del municipi i perquè agreujarà de manera gairebé insostenible el problema crònic de mobilitat entre Sabadell i Castellar. Concretament el regidor Francesc Centeno va expressar que ni la creació del nou polígon industrial ni l’arribada d’aigua del Ter/Llobregat portarà cap benefici pels ciutadans de Castellar i sí molts inconvenients. Al final del ple, la regidora per L’Altraveu Gemma Ubasart va realitzar una pregunta referent a les irregularitats dels pisos de la Plaça Major que el grup municipal L’altraveu va fer públic fa unes setmanes i que encara no s’havia rebut cap contestació oficial per part de l’ajuntament. La resposta va ser que ja s’ha acordat amb el constructor convertir la segona habitació en estudi. La regidora va fer notar no obstant que les immobiliàries continuen anunciant aquests pisos de 45m2 i 50 m2 amb 2 habitacions. (la imatge del text és extreta de Vilaweb)

VEURE REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE CAN BAGES

Taula rodona sobre consens

Martí Olivella participa en una taula rodona amb membres de L’Altraveu per parlar de Consens.

El passat divendres es va celebrar a Cal Botafoc una conferència a càrrec de Martí Olivella per parlar de consens. En Martí fou dels primers objectors de consciència l’any 1975 i ha estat treballant en entitats socials, alternatives i polítiques des d’aleshores. Actualment és director de NOVA, centre per la innovació social, des d’on s’impulsen projectes participatius a partir de formules com la democràcia directa i el consens. També és membre de Forces de Pau Noviolentes des d’on es treballa en la formació d’agents de pau a l’Irak i Palestina. La sessió estava orientada als membres de l’Altraveu per assolir un millor funcionament i una més gran coordinació interna a l’hora de prendre decisions. Es va parlar de les avantatges del consens per sobre la simple votació. En Martí Olivella va deixar clar d’entrada que no hi ha solucions màgiques per arribar al consens però sí que hi ha tècniques per apropar-s’hi. En una democràcia representativa, quan elegim a un representant perdem la nostra veu i la capacitat de presentar les nostres idees i projectes. Una majoria pot guanyar l’opinió d’una minoria però no té perquè ser la millor solució. Això pot portar en últim terme a l’apatia política. La idea és moure’ns en tots els àmbits que podem cap a un model de democràcia directa, amb decisions per consens i una participació activa de tots i totes. Una de les qüestions que va destacar en Martí, fou la figura del moderador o facilitador. Aquest, que ha de ser totalment imparcial, s’ocuparà de moderar el debat, controlar els temps, equilibrar els torns de paraules i quan sigui necessari, reformular les qüestions per tal d’arribar a acords. En aquest àmbit es va remarcar la importància de les minories. Si un percentatge alt dels membres d’una assemblea està d’acord en un tema i una minoria no, son aquests els primers que han de parlar per exposar els seus punts de vista i així explicar a la majoria el perquè del seu desacord. Si el desacord no és tant gran és possible que el facilitador pugui reformular la pregunta per tal de que tothom s’hi pugui sentir còmode en la resposta. També va explicar qüestions de metodologia, com el sistema de targetes, que son molt útils per realitzar un sondeig del grau d’acord o desacord sobre la qüestió. Es tracta de valorar els pros i els contres col·lectivament, a partir d’unes icones o targetes (D’acord, A mitges, En contra o No ho sap/ no ho entén) que permeten expressar fàcilment la posició i la valoració de cadascú sobre qualsevol tema a tractar. A patir del posicionament personal, es tracta d’anar expressant la opinió i anar deliberant fins a assolir el consens necessari, amb l’ajut del moderador o facilitador. Fou, en resum, una classe pràctica sobre com parlar, deliberar, i prendre decisions en un marc assambleari divers. Creiem que el resultat fou molt positiu i ara cal treure les conclusions oportunes i posar en pràctica els consells per tal de seguir millorant el nostre sistema assambleari.

L’Altraveu celebra una jornada de treball a la vall d’Horta

El passat diumenge es va celebrar una trobada de l’Altraveu. Des de 1ª hora del matí, una vintena de membres es van reunir a La Muntada, a la vall d’Horta, per treballar en diversos aspectes de l’altraveu.

La trobada era bàsicament de caire intern per analitzar i replantejar el nostre funcionament, l’estructura i els nostres objectius, i per fer una autoavaluació d’aquest mig any de funcionament.
Es va treballar a bon ritme durant tot el matí, formant quatre grups que van aprofundir en diversos punts ja preparats, com els aspectes positius i negatius de l’agrupació, així com els objectius a curt, mig i llarg termini.

Després de treballar els diferents aspectes, als vols de migdia es va realitzar una reunió de síntesi en la qual els diversos membres van estar debatent sobre els aspectes tractats i extraient conclusions.
En definitiva fou una trobada molt enriquidora en la qual l’aspecte intern, de relació i sobretot d’organització va sortir molt enfortit. Estem segurs que el treball redundarà en una millor organització i funcionament de l’entitat.

A partir del migdia, moltes famílies van pujar per dinar, i l’ambient fou molt agradable.
A la tarda es va seguir xerrant ja de manera distesa concloent el que fou un molt bon dia de treball i relació entre tots.

El projecte dels nous pisos de la Plaça Major no compleix l'ordenança municipal

L'anterior equip de govern (CiU-ERC) va donar la llicència d'obres a Greco (filial de Tiferca), sense revisar el projecte bàsic.

Vint dels 35 pisos del projecte de la Plaça Major no compleixen l'ordenança municipal. Quatre ja estan venuts. A aquests pisos no se’ls hauria de donar llicència de primera ocupació ni cèdula d’habitabilitat pels següents deficiències:

Segons art.36 de l'ordenança municipal els habitatges amb dues habitacions han de tenir com a mínim un total de 55 m2 útils.

Dades de les fitxes de venda del web, les superfícies útils de 20 pisos del bloc 1 són:
8 Pisos de 2 habitacions - 52,82 m2 (útils) falten 2,18m2 (1 de venut )
4 Pisos de 2 habitacions - 51,69 m2 (útils) falten 3,31m2 (1 de venut)
8 Pisos de 2 habitacions - 45,36 m2 (útils) falten 9,64m2 (2 de venuts)

A més a l’anterior mandat, l’Àrea d’urbanisme va donar llicència de construcció a partir d’uns plànols que no compleixen alguns dels requisits mínims que exigeixen els decrets de la Generalitat de Catalunya. En els plànols no hi consten superfícies útils ni noms de les dependències tal com estipula el decret.

Des de l'Altraveu considerem aquest fet molt greu ja que és una irregularitat dels processos administratius del consistori, els quals podrien fer dubtar del rigor dels equips tècnics que atorguen les llicències d’obres en aquest municipi.

Reclamem que tots els processos, siguin administratius, tècnics o polítics es realitzin amb la màxima correcció i transparència.

Imatge virtual extreta de la web de Finques Forcadell

L’Altraveu vota en contra d’una modificació pressupostària

En el passat Ple municipal van advertir que denunciarien qualsevol desviació irregular de pressupost que es pugui donar.

“Voldríem demanar a l’equip de govern i als funcionaris d’aquest Ajuntament que facin tot el possible perquè aquest desgavell pressupostari que estem entreveient no torni a passar. Caldria fer saber a tots els proveïdors de l’Ajuntament que a partir d’ara tota i cada una de les seves relacions contractuals amb l’administració local que representem hauran de regir-se per l’escrupulós respecte a la legalitat vigent i als procediments administratius previstos. Així mateix, advertim que des de l’Altraveu denunciarem políticament, així com també per via administrativa i, si cal, penal, les desviacions que es produeixin en aquest cas, en qüestions pressupostàries”.

Amb aquestes paraules s’expressava la regidora Gemma Ubasart en el darrer Ple en el moment de justificar el seu vot negatiu a una modificació pressupostària.

Això va ser després de llegir fragments de l’informe que la interventora municipal va emetre notificant ireregularitats per part de l’anterior equip de govern en l’adjudicació de determinades obres.

Vot positiu per agilitar la sisena escola i per la creació del Consell de Cultura de Castellar.

El regidor Francesc Centeno, va justificar el seu vot positiu a la construcció de la sisena escola en el solar de les antigues piscines municipals tot i considerar que el lloc no és el més adient per a una escola per que “és la única possibilitat de tirar endavant el tema de la sisena escola sense demora”. Centeno va lamentar la manca de previsió de l’anterior govern municipal per no haver fet reserva de sòl adequat per a la construcció d’equipaments com l’escola.

També es va donar el vot positiu a la proposta d’ERC de creació d’un consell local de cultura de Castellar. Abans però, el regidor Francesc Centeno va subratllar l’absència d’una proposta semblant per part d’ERC en els vuit anys que va estar en el govern municipal.

Gran èxit d’assistència en el debat sobre el tren

La sala de ca l’Alberola va quedar petita per acollir als assistents al debat que va convocar L’Altraveu amb el títol: Cal que arribi el tren a Castellar?

L’entitat SabadellCruïlla va explicar, per invitació de L’Altraveu, l’evolució de les seves propostes per al traçat de l’ampliació de la línia de tren de Sabadell. De l’acurada presentació que van fer, es constata que l’entitat sabadellenca al final ha arribat al punt de proposar una gran línia forta que uneixi la franja de Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers amb ramals que permetin l’accessibilitat de poblacions del nord del Vallès, com és el cas de Castellar.

El debat obert a partir de l’exposició va posar sobre la taula un segon possible model per a pensar aquesta infraestructura, que consistiria en incorporar poblacions com Castellar de ple en la xarxa central del ferrocarril.

La part final de l’acte va permetre poder expressar pros i contres d’un i l’altre model, i prendre consciència de que malgrat que estem parlant d’una obra que trigarem anys a veure realitzada, cal que des de les parts interessades, en aquesta cas la població de Castellar, ens mobilitzem per crear debat i fer pressió a les administracions pertinents. L’oportunitat que s’obre en aquests moments no es tornarà a repetir, i les infraestructures de dintre de deu o quinze anys s’han de pensar ara.

Es va cloure l’acte amb l’encoratjament dels membres de SabadellCruilla per que els habitants de Castellar prenguem partit de forma activa en aquests processos.

SabadellCruïlla, es va constituïr com entitat al gener de 2007 amb la voluntat d'obrir un debat a la ciutat i treballar una alternativa al traçat dels ferrocarrils que s'havia plantejat des de l'administració. L'entitat vol que el tren no quedi reclòs a Sabadell i que s'obri a la resta del vallès, cap a l'est en direcció Granollers i al nord direcció a Castellar. En el projecte oficial semblava díficil que el tren en un futur pogués arribar amb facilitat a Castellar i és per això que ells plantegen un opció que simplica i fa més pròxima aquesta possibilitat. Actualment SabadellCruïlla s'està reunint amb l'administració i estan valorant les possibilitats de les diverses propostes.

Al·legacions de l'Altraveu al desdoblament de la B-124

Al·legacions proposades a l'Estudi Informatiu i l'Estudi d'Impacte Ambiental "Millora general. Desdoblament de la carretera B124 , PK 3+300 i 6+500. Tram: Sabadell - Castellar del Vallès".

Valoracions sobre el resultat final en la fluïdesa de trànsit:

a) En l’estudi informatiu sobre el desdoblament no hi ha cap apartat que valori com afectarà el trànsit, un cop realitzades les obres, l’efecte coll d’ampolla en la zona de la deixalleria (pk 3.300). Si bé sembla que en el tram2, el desdoblament i les rotondes poden facilitar la fluïdesa i la distribució de vehicles als seus destins (sobretot als vehicles que han d’accedir als respectius polígons), el resultat del tram 1(en direcció Sabadell) no sembla que hagi de millorar la fluïdesa, sinó tot el contrari. Caldrà passar de dos carrils de baixada, amb velocitat elevada, a un de sol, produint un efecte embut o coll d’ampolla, tot just sortint d’una corba. Les reduccions de velocitat en ambdós carrils per facilitar la incorporació dels vehicles a un únic carril, i l’efecte multiplicador a la resta de vehicles, pot produir una disminució de la velocitat que acabi amb retencions i cues. Cal pensar també, que si s’acaba executant tot el polígon de Can Bages, totes les xifres de mobilitat que s’utilitzen poden variar notablement.

Carril bici:

a) L’inici del carril bici en el tram 1, en qualsevol de les dues variants A o B, té un pendent a totes hores excessiu. Per passar de la cota altimètrica 220m a 225m ho fa amb un pendent que supera el 20%. Així mateix, en altres zones concretes de la pujada el pendent oscil·la per aquesta xifra. Actualment, les recomanacions per la viabilitat d’ús, recomanen no passar de pendents superiors al 6%. El carril bici s’ha de pensar amb criteris per facilitar que la bicicleta sigui un mitja de transport realment alternatiu, i no només una espai de lleure. En aquesta zona caldria buscar solucions per minimitzar la pendent i aconseguir que el carril bici sigui més paral·lel a la carretera.
b) L’inici del carri bici en el tram 1 no està ben resolt. Mentre que els ciclistes que venen de Castellar en direcció Sabadell es podran incorporar a la carretera pel carrer del Punt Blau, els ciclistes que venen en direcció contraria no tindran accés al carri bici. Per poder-ho fer haurien d’anar pel carril de l’esquerra en direcció nord (el carril ràpid) i travessar la carretera per l’accés al Punt Blau. Per tant, el carril bici entre l’inici del tram 1 i la primera rotonda en realitat seria unidireccional; només de baixada.
c) No som partidaris de compatibilitzar el trànsit de persones i bicicletes. El carril bici hauria de ser reservat a bicicletes per esdevenir veritablement un vial ràpid i segur de connexió entre Castellar i Sabadell. Preferim un carril bici d’una àrea de passeig. És imprescindible que sigui asfaltat, pintat i rotulat en la seva totalitat.

Patrimoni arquitectònic:

a) L’estudi d’impacte tampoc contempla el forn de calç situat al camí de baixada a la font de Can Moragas, dintre del terme municipal de Castellar, que tot i no estar directament afectat està dintre del àmbit d’estudi.

Fauna:

a) Entre les espècies directament afectades, en l’estudi no es cita la presència del xoriguer comú (falco tinnnuculus). Tot i ser una espècie no amenaçada i considerada poc sensibles (encara que és una espècie protegida), és habitual de veure-la en el límit entre la zona agrícola i la forestal d’ambdós costats de la carretera, tant en la zona de la Torre Turull, com en la zona de Can Bages, on podria haver-hi alguna parella reproductora en la zona directament afectada.

Carril bus:

a) És necessari que un dels dos carrils de circulació en cada sentit es destini a carril exclusiu per al transport públic i vehicles d’alta ocupació. Al nostre entendre, aquesta possibilitat tindria dos avantatges evidents. En primer lloc facilitaria i milloraria el servei públic d’autobusos que ara mateix té forces mancances. Aquesta mesura feria el servei més ràpid, els horaris serien més regulars i fixes (ara estan molt condicionats al trànsit i a les cues) i alhora farien que un servei eficient augmenti el nombre d’usuaris i redueixi l’ús del transport privat. Així mateix, un carril d’alta ocupació, també pot potenciar polítiques encaminades a la promoció del transport públic i l’ús compartit del cotxe. En segon lloc, l’altre avantatge és evitar l’efecte embut en les zones que es passa de dos a un carril, doncs es reduiria el nombre de vehicles que s’haurien d’incorporar al carril únic.

Corba:

a) Prestar especial atenció a l'execució del peralt de la corba, la correcció del qual és molt important per reduir l'accidentalitat d'aquest punt.

Comunicat de l’Altraveu sobre l’enquesta de la Plaça Major

Davant la propera enquesta ciutadana organitzada per l’equip de govern sobre l’edifici de la plaça major, L’Altraveu vol comunicar el següent:

• L'equip de govern ha pres una decisió unilateral sobre com portar a terme l’enquesta ciutadana i sense donar opció a la resta de forces polítiques del consistori a opinar sobre com fer-la i quines opcions posar.

• Per L’Altraveu les dues alternatives que es proposen son gairebé la mateixa i no justifica la convocatòria d’una consulta popular.

• Si igualment, la consulta s’ha de realitzar, L’Altraveu ha proposat a l’equip de govern una tercera opció: que es finalitzin totes les obres relacionades amb el mercat, condicionament plaça, carretera Sentmenat, aparcament..., però que s’aturin les que corresponen a les obres de l’Edifici Pantalla, per engegar un procés d’autèntica participació ciutadana durant un període de sis mesos i poder decidir així amb coneixement de causa, prèvia recollida de tota la informació i els debats corresponents. Però la resposta ha estat negativa.

L’eix principal de les polítiques de l’Altraveu és la participació ciutadana i creiem que s’ha pres una decisió per part de l’equip de govern sense tenir en compte una participació real i efectiva de la ciutadania, i sense donar-li, al la pràctica, la possibilitat de decidir res. A més a més, aquesta consulta popular, tal com ha estat portada a terme, ha confós més a la població que no l’ha ajudat a participar. Ateses aquestes circumstàncies, creiem que no té cap sentit anar a votar i L’Altraveu es retira de la taula de seguiment sobre l’enquesta.

Les despeses de la campanya electoral de l'Altraveu

L’ALTRAVEU hem fet una campanya que prioritza el missatge per sobre de les cares de la gent, acomplint el principi de la reducció de residus, utilitzant només elements d’informació estrictament necessaris, sense empastifar el poble, sense atabalar, sense malbaratar. Totes les feines de campanya les hem portat a terme els membres de L’ALTRAVEU, amb el nostre esforç i treball voluntaris.
El total de diners que hem gastat per fer la campanya electoral són 2.486 euros (413.636 ptes.)

Neteja mobiliari urbà - 28 de maig de 2007

L’ALTRAVEU ja ha retirat del mobiliari urbà tots els elements que formàven part de la campanya electoral

L'Altraveu, tercera força política a l’Ajuntament

L’ALTRAVEU irromp amb força al panorama polític castellarenc amb dues regidories.

Un moment històric. Així és com s’expressaven molts castellarencs i castellarenques en acabar el recompte de vots. A més del canvi històric que representa la victòria del PSC després de 28 anys de govern de CiU, l’altra gran notícia és que l’agrupació d’electors L’ALTRAVEU ha aconseguit en la primera oportunitat que es presenta a les eleccions, situar-se com a tercera força política, per davant d’ERC.

L’ALTRAVEU ha fet una campanya en la que ha prioritzat el missatge per sobre de la imatge dels candidats i candidates. Totes les feines de campanya les han portat a cap els membres de L’ALTRAVEU amb el seu esforç i treball voluntaris. El total de diners que hem gastat per fer la campanya electoral són 2486 euros (413.636 ptes.)

Sabem que L’ALTRAVEU ha recollit el vot de moltes persones que, cansades d’una forma de fer política basada en dinàmiques partidistes, han vist en aquest projecte la possibilitat de gestionar el municipi des de criteris estrictament locals i a partir de la participació ciutadana.

Agraïment

Volem donar les gràcies, per tant, a totes les persones que al llarg de les diferents fases de consolidació d’aquest projecte ens han donat suport en forma de signatures, suggeriments i col·laboració, així com per les innombrables mostres de suport i ànims que hem rebut. En definitiva volem agrair sincerament a les 782 persones que ens han donat la seva confiança en les votacions.

També lamentem l’escassa participació dels electors a Castellar. El nostre eix principal és la participació ciutadana i aquesta és una qüestió que ens preocupa. Ens hem proposat fer el possible per reduir la distància entre els polítics i els ciutadans per fomentar la participació.

Som conscients que la gestió d’aquest important rèdit electoral que ens situa com a tercera força municipal ha de continuar fomentant la il·lusió per una feina ben feta i és ara quan hem de demostrar que som capaços de tirar endavant aquest projecte, essent fidels a les idees que l’han fet néixer.

Comunicat de l'Altraveu - Setmanari Forja

L'ALTRAVEU no entén per què el setmanari Forja ha exclòs aquesta formació de les entrevistes individuals als/les caps de llista publicades el passat dia 18 de maig.

L'ALTRAVEU en cap moment s'ha negat a concedir entrevistes individuals als seus membres i hauria volgut estar present també en les entrevistes que Forja va fer.

L'ALTRAVEU no va ser convocada ni tenia cap coneixement de la intenció de Forja de publicar entrevistes individuals a les/als caps de llista.

L'ALTRAVEU lamenta que el diari del poble hagi exclòs conscientment una associació de castellarencs i castellarenques que, de forma desinteressada i altruista, ha decidit implicar-se en la gestió municipal, conculcant d'aquesta manera el Dret a la informació dels seus lectors i lectores.

Una campanya austera

L’ALTRAVEU ha fet una campanya que prioritza el missatge per sobre de les cares de la gent, acomplint el principi de la reducció de residus, utilitzant només elements d’informació estrictament necessaris, sense empastifar el poble, sense atabalar, sense malbaratar. Totes les feines de campanya les han portat a cap els membres de L’ALTRAVEU amb el seu esforç i treball voluntaris.

L’acte electoral més divertit.
En la popular, participativa, il•lusionada i divertida festa que L’ALTRAVEU va organitzar el passat dissabte a la Plaça Calissó, en la que van participar més de 300 persones, es van explicar els eixos del programa animant als castellarencs i castellarenques a fer el pas cap a una nova manera de gestionar el poble amb aquestes paraules:

“Demanem el suport d’aquelles persones decebudes amb tants anys de govern inoperant i partidista de Convergència i Unió.

Demanem el suport d’aquelles persones que van confiar en els republicans d’esquerres i després de 8 anys governant amb convergència, encara no saben què s’ha fet i de què ha servit.

Demanem el suport d’aquelles persones que han esperat en va durant anys que l’oposició socialista es despertés abans dels últims tres mesos de cada legislatura.

Demanem el suport d’aquelles persones que encara esperen la iniciativa d’una esquerra unida que sigui alternativa a alguna cosa.

Demanem el suport d’aquelles persones que no se senten representades per ningú, que voten en blanc, que s’abstenen perquè se senten traïdes pels polítics i la política.

Demanem el suport de cada dona i cada home de Castellar que creuen en la solidaritat, l’ecologia, la convivència, l’honestedat, la participació i el consens. I sobretot, en que totes i tots plegats encara tenim una possibilitat. “

La festa, amb l’humor del pallasso Xarop i la música dels Van de Vinatxo, va culminar amb una botifarrada popular enmig d’un ambient molt agradable que augura una excel•lent participació i suport al projecte amb vista a les eleccions.

Comunicat de l'Altraveu - MSR

La primera obligació de tots els partits i ciutadans que es consideren demòcrates és la defensa dels valors de la democràcia. En aquest sentit L'ALTRAVEU no vol estar al costat de partits que defensen valors no democràtics com la xenofòbia i el totalitarisme, i no serà present als actes de campanya on hi hagi la presència del MSR. Amb aquest acte testimonial volem mostrar el nostre rebuig a les actituds, ara emparades en la legalitat, que malmeten de manera continuada la nostra convivència.