A partir d'ara pots seguir-nos a través de Decidim Castellar

dijous, 24 de desembre de 2009

Habitatge social i ARE

Des de la Generalitat s'impulsa la construcció de 34.711 habitatges nous corresponents a les Àrees Residencials (ARE). Si alguna cosa hem après amb la crisi, és que en els darrers anys, al nostre país s'ha construït bàsicament per especular i no pas amb la voluntat de resoldre els problemes reals d'habitatge. Amb la construcció d'aquests nous habitatges potser resoldrem momentàniament part del problema d'ocupació laboral, però no el de l'habitatge, a Castellar les necessitats són d'habitatge social assequible i no pas de lliure.

L'Altraveu mai ha vist clara la proposta urbana de les ARE de Castellar i en concret el desplaçament del Camp de futbol Pepín Valls al costat del Pla de la Bruguera (pots votar a 7 diesVallès) a canvi de més pisos en un zona densament urbanitzada.

Una de les justificacions per fer-ho era que el camp de futbol no queda urbanísticament ben integrat en aquesta zona i que el seu entorn és molt lleig. Nosaltres creiem que seria molt més econòmic destinar recursos i diners per millorar aquest aspecte sense haver de traslladar el camp de futbol de lloc, per exemple, fent transparents els murs que l'envolten i generant espais verds accessibles als vianants al seu voltant amb vistes al camp. Podria ser una proposta de cara al 2011 i la celebració dels 100 anys de l'entitat: "Obrim el camp al poble". Cal pensar que la construcció d'aquest camp data de l'any 1994 i encara estem pagant la gespa artificial que hi ha. Creiem que abans d'engegar un procés com el d'aquesta ARE potser val la pena valorar altres possibilitats, i conèixer les dades actualitzades de les necessitats de Castellar. Cal tenir en compte que segons l’Avanç del Pla d’Habitatge del 2008, la major part de l’habitatge construït fins ara no s’adequa al sector de població d’emancipació o en dificultats, i tampoc hi ha un dinamisme elevat en el lloguer, malgrat els esforços que es fan en aquest sentit. Per això, queda clar que cal fer una aposta diversificada per fer front a la demanda d’habitatge social, principalment de dimensions reduïdes, de lloguer i a un preu assequible, per sota del de mercat. D’altra banda aquest mateix Avanç Pla d’Habitatge va estimar en 471 el nombre de llars en risc d’exclusió residencial, una dada molt preocupant.

divendres, 18 de desembre de 2009

Plaça Major: Manca de transparència en els diners públics

En el ple de setembre de 2006 es va aprovar el projecte d’acabats de la segona fase de la Plaça Major per un valor de 6.610.653,30 €. Gairebé dos anys després, el juliol de 2008, i quan l'obra ja estava totalment acabada, es va haver de tornar a portar al ple per modificar el projecte, ja que la despesa havia sobrepassat el pressupost en 2.164.968,38 € (total 8.775.621,68 €). Aquest punt es va aprovar amb els vots favorables del govern, les abstencions de CiU, ERC i el regidor no adscrit i els vots en contra de l'Altraveu. Vam votar en contra perquè no s'ha explicat amb detall quines són les modificacions del projecte que justifiquen el desviament de pressupost del 32%. Els tècnics directors de l'obra tenen un marge de desviament de fins a un 10% del pressupostat, per fer front a despeses imprevistes o a millores puntuals. Més enllà d'aquest marge, cal fer una modificació del projecte i aprovar-la abans de la seva execució. En el cas de les obres de la Plaça Major, ens trobem davant d'un augment de pressupost realitzat sense l'autorització prèvia i obligada del Ple, i que un cop acabat s'ha volgut regularitzar a tota pressa. Per què?

Volem saber quan s'han autoritzat les despeses que han dut a aquest increment i qui ho ha fet. En definitiva, volem conèixer si hi ha responsables d'una gestió, com mínim, incorrecta dels fons públics. L'Altraveu va demanar a l'Alcalde, la Interventora i el Secretari que cadascú fes un informe que clarifiqués aquesta situació. Tan sols hem rebut una resposta del senyor Alcalde, que en nom de tots tres justifica una vegada més l'augment sense aportar noves dades. Tenint en compte que, tal i com hem explicat, el procediment que s'ha seguit és anòmal, hem enviat dos expedients a la Sindicatura de Comptes de Catalunya. La resposta ha estat que arxivaven els expedients al departament corresponent, per si en un futur es decidís dur a terme una fiscalització dels comptes de l'Ajuntament de Castellar del Vallès, que dependrà de si hi ha més o menys queixes. Com tots sabem, darrerament a la Sindicatura de Comptes de Catalunya se li ha girat feina, i si abans no donaven a l'abast, ara encara menys.

En definitiva, procediments que no s'ajusten a la norma, manca de transparència en la gestió de fons públics per part del govern municipal i, molt feble control sobre la despesa pública. Un còctel perillós.

El bon nom de l'Ajuntament de Castellar i de tots els seus càrrecs, polítics i tècnics, ens obliguen a demandar la clarificació que hem realitzat, per saber si la responsabilitat recau en un tècnic o en una empresa, en un funcionari o en un polític. No té cap sentit que el Ple de l'ajuntament assumeixi en bloc la responsabilitat i que oculti les raons profundes i més concretes que han fet augmentar el pressupost en un 32% a l'alça. El Ple de l'Ajuntament haurà d'assumir el sobre cost, cert, però la claredat no hi sobra: ÉS OBLIGADA.

dimecres, 16 de desembre de 2009

Narinant! o la historia inacabable dels censos!

Gemma Fruitós de l'Associació Sense Censos de Sentmenat, ha fet aquest escrit en el seu bloc, i el posem aquí per si el vols llegir.

Fa tant de temps que quasi no recordo el dia que, en la transacció de venda del meu petit piset, em vaig veure les cares amb aquelles velles dones i amb aquell advocat amb olor de "rescumit" que amb un totxo sota el braç em demanaven el pagament d’un cens.
Un cens? drets sobre el meu pis? però si les escriptures diuen lliure de càrregues i gravàmens… on son els seus drets senyor??
I aquella iaia incrèdula davant el meu «descaro» dient: «desagraïda... gràcies a mi has pogut viure en aquelles terres!» Tot i matisant que amb castellà s’expressava millor!
Aquell dia vaig fer dels censos una de les meves causes. ja no hi tenia res a perdre… jo ja havia pagat.
2003 potser?
Reunions per demanar recolzament, i cap al Parlament amb en Joan… ell em va escoltar, ell em va ajudar… qui sap, potser per què som cosins?
De l’un a l’altre, de l’altre a l’un, avui les eleccions, demà la presa de posicions, demà passat problemes del partit… carai, quanta feina tenen assegurant el seu lloc a la cadira. En Pere, peça fonamental —sense ell res hagués estat possible— fa un treball digne de doctorat. Planta a la taula d’un comitè jurídic un treball que demostra la hipòtesi que els censos ja varen ser abolits a l’any 1837… Que la resta ha estat tot fraudulent.
I no s’ho miren! Incrèduls i cansats proposem una festa medieval, i una altra, i ara ja pensem en signatures i manifestacions
Tot d’una el cansament em fa pensar en llençar la tovallola, però conscient que aquesta batalla no la guanyarem per la força , sinó per la resistència, avancem.
Lentament, però de forma contundent, fem saber que som aquí, que algun dia hauran, almenys, de comprovar la documentació presentada, i hauran de donar una resposta…
I Sentmenat paga censos, i les piranyes segueixen mossegant, i passen els dies i el anys…
Avui sé molt de política. Sé quanta feina i recursos per fer justament això… política! per vendre el producte, per convèncer, per seguir al peu del canó. dines amb assessors fins i tot d’imatge, amb persones que redacten els discursos, tot per continuar allí. I un podria pensar… volen resoldre problemes! no… no t’enganyis. L’altre dia una senyora em va dir… tenen molta cura del maquillatge i no destinen recursos per les sabates! mai una veritat més contundent.

Sentmenat… carai… planta cara! ja n’hi ha prou de posar el cul en pompa!

Hi tenim molt a dir… ja saps… qui paga mana!

divendres, 11 de desembre de 2009

Can Bages, a la ruleta sempre guanya la banca

Amb l'oposició de nombroses entitats agrupades en la Plataforma Aturem el Polígon Industrial de Can Bages, fa un any i mig van començar les obres per construir un polígon innecessari pel nostre municipi, que respon únicament a interessos particulars. Un polígon que, afectant a una zona d'interès com a connector biològic, s'ha aprovat pels diferents equips de govern del nostre municipi sense que cap d'ells hagi volgut fer un estudi d'impacte ambiental.

Un cop iniciades les obres, i amb la intenció de redreçar el projecte, l'Altraveu va plantejar una compactació del polígon, reordenant els volums per fer-lo més respectuós amb l'entorn. La proximitat de la futura estació dels FFCC, era un valor afegit per poder refer un polígon de qualitat a partir d'un amb molt poc criteri urbà. L'equip de govern, sense donar cap explicació va votar, amb els propietaris, en contra d'estudiar la proposta de compactació. Entre els propietaris hi havien les empreses encarregades de tirar endavant el projecte. L'equip de govern va apostar a un únic número i, com que aquestes empreses han fet fallida, ha perdut (hem perdut tots). Ja se sap, a la ruleta si perds s'ho emporta tot la banca, en aquest cas les caixes de Terrassa, Sabadell, Manlleu i Girona (en procés de fusió).

Ara ja fa un any que les obres s'han aturat, i les destrosses fetes en llocs que no s'haurien d'haver tocat segueixen igual malgrat l'expedient obert per l'Alcaldia. Ni la mina de Can Bages ni la bassa s’han recuperat, i el marge del torrent en la zona del Mas, segueix ple de la runa i deixalles que amb les obres s'hi van abocar. I per si encara fos poc, l’ajuntament ha cedit terrenys municipals a les juntes de compensació per que puguin construir la depuradora. Que hi posin els terrenys els que en trauran benefici particular!

L'obligació de l'administració, és vetllar per que les actuacions en el municipi tinguin un interès públic. En aquest cas, com queda palès, l'equip de govern sols ha vetllat per l'interès d'uns especuladors, que han deixat el polígon a mitges i que eren els mateixos que feien les obres i els pisos de la Plaça Major. Per cert, d'aquesta darrera actuació cal recordar que hi va haver un desviament pressupostari de més del 30% (més de 2 milions d'euros), però d'això ja en parlarem en una altra ocasió.

Tenim l'esperança que les caixes de Terrassa, Sabadell, Manlleu i Girona, que destinen part dels beneficis a accions socials i ambientals, optin per una proposta més respectuosa amb l'entorn vallesà i més coherent amb les necessitats del municipi. Nosaltres ja hem posat sobre la taula propostes en aquest sentit.

Informació de l'expedient al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya

dijous, 3 de desembre de 2009

Memòria Històrica i Participació

Al Museu d’Història de Barcelona i també a Madrid les federacions d’associacions de veïns han inaugurat les exposicions “40 anys d’acció veïnal”, on es fa un recorregut per diferents accions de la lluita veïnal. La participació ciutadana organitzada en els barris, ha permès al llarg dels anys la recuperació d’espais per a un ús comunitari, impedint que fossin utilitzats per a l’especulació. Aquestes exposicions mostren la força que té la participació ciutadana sempre que sigui capaç d’organitzar-se i de presentar un discurs polític coherent. Tota decisió en l’àmbit públic és política, i quan la ciutadania organitzada s’erigeix com a part afectada, es fa escoltar, fa política, i esdevé determinant en les decisions que es prenen. Desprès de 30 anys de “democràcia”, és clar que l’interès ciutadà per participar de les decisions polítiques ha minvat, reduint-se la capacitat d’incidir en les decisions polítiques que ens afecten. Aquesta és una greu anomalia de funcionament democràtic, en part causada per l’acció dels partits polítics que han exercit el poder, doncs menys participació, menys maldecaps i menys control. Han aconseguit individualitzar-nos i adormir-nos, fins al punt que malgrat ser capaços de criticar, ho som molt poc d’organitzar-nos. La decisió de limitar o evitar la participació ciutadana du a la falta de control, que estimula la corrupció, provoca el desengany i pot acabar en solucions populistes antidemocràtiques. Els tres primer passos ja els hem recorregut, i potser no estem lluny del darrer pas, i cal evitar-ho. La millor forma d’aconseguir-ho és permetent la participació ciutadana en les administracions més properes, i és per això que tornem a posar sobre la taula que la negativa de l'equip de govern (amb la connivència d’ERC) a permetre que grups de veïns organitzats puguin fer preguntes al ple, és la millor forma de dur els ciutadans al desengany en relació als que ens governen. Ara que a Castellar reconeixem la tasca dels alcaldes durant la segona república, època farcida d’exemples d’una participació ciutadana àmplia, ens sobta encara més la negativa dels qui ens governen a obrir espais de participació ciutadana. Compten tan poc amb la ciutadania, que fins i tot a l’hora de fer l’escultura de la plaça major l’encarreguen a dit, i no obren un concurs per poder escollir entre diferents dissenys. La participació ciutadana ha de ser un eix central de la política i no, com passa darrerament, un tràmit políticament correcte que s’ha de pagar com a peatge, defugint d’una participació àmplia.