divendres, 28 de novembre del 2008

Més transparencia i més austeritat

La remodelació de la Plaça Major ha representat un esforç econòmic massa gran pel municipi de Castellar, i vistos els resultats i l'estat actual considerem que aquest esforç no ha valgut la pena.

Per poder pagar les obres, el municipi ha hagut de vendre gairebé tot el seu patrimoni al polígon de Can Bages, venda que encara no s’ha cobrat (l’empresa Greco encara deu 6 milions d'euros). El futur encara es veu més negre sabent que Tiferca, l'empresa que fa les obres de la Plaça i que està totalment vinculada a Greco, té actualment seriosos problemes econòmics que han fet que deixi diverses obres a mig fer.

També cal constatar que la desviació pressupostària del preu d’aquestes obres és escandalosa, el que representa una clara mostra de manca de previsió i de mala gestió del patrimoni públic per part d’aquest Ajuntament durant bastants anys.

No estem d'acord com l'actual equip de govern ha assignat els usos que s'han de donar a l'edifici pantalla, ni amb els luxosos acabats que es proposen. Només la porxada que envairà part de la plaça val més de 240.000 euros. El pressupost per acabar l’edifici puja gairebé un milió i mig d'euros.

Denunciem la poca seriositat i manca de transparència que ha tingut el govern municipal en l'exposició pública del projecte. Mentre estava obert el període d'exposició es va portar la licitació de les obres a aprovació en el Ple, i quan a demanda d'un ciutadà es va demanar veure el projecte, dins del termini establert, se'l va fer passar amb raons i se li va contestar que encara no estava en exposició pública per que no estava acabat. L’Altaveu hem demanat formalment la nul·litat de la fase d'exposició i que s'obri un nou termini de 30 dies per a la informació pública.

Ens agradaria més respecte a la ciutadania en aquests processos, ens agradaria més austeritat en la fase d'acabat d'aquest projecte, ens agradaria que els usos de l'edifici pantalla fossin fruit d'un procés de participació i que en tot cas responguin als usos culturals que ens van prometre.

dijous, 20 de novembre del 2008

On és l’estudi de la zona blava?

En el Ple del 16 de setembre, a suggeriments i preguntes, els regidors de L’Altraveu van preguntar amb quin criteri s’havia augmentat el nombre de places de zona blava i amb quina concepció de la mobilitat s’havia optat per aquest model. El propi alcalde ens va contestar dient-nos que ja estava bé de fer demagògia amb aquest tema, que s’havia parlat a la taula de mobilitat, i que venia avalat per un estudi de la Cambra de Comerç que aquell mateix dia es va presentar. L’alcalde ens va renyar, i nosaltres ja en aquell mateix Ple ens varem disculpar per no haver estat prou al cas.
I des de L’Altraveu varem quedar preocupats. Com podia ser que un estudi tan important avalat per la Cambra se’ns passés per alt? I com no podia ser d’una altre manera, per esmenar la nostra relliscada, de seguida varem demanar el famós estudi.
Doncs bé, dos mesos després encara no tenim l’estudi. L’hem demanat a l’alcalde i a dos regidors. Després de varis correus i peticions particulars i de derivar-nos uns als altres amb un cercle sens fi, l’estudi no apareix per enlloc. Esfumat.

L’última informació facilitada per un regidor és la més increïble de totes. L’estudi s’ha retornat a la Cambra de Comerç per què incorporin unes esmenes del propi ajuntament. I ara si que no entenem res: augmenta la zona blava per que un estudi així ho avala; s’executa; i un cop executat i pintat tot de blau, es demana a la cambra que incorpori esmenes a l’estudi que justifica la creació d’una zona blava ja realitzada. La quadratura del cercle.
Des de L’Altraveu, i passada la ingenuïtat temporal, pensem que aquesta zona blava no té res a veure ni amb la mobilitat, ni amb els estudis (si existeixen….) i si amb una empresa que es diu Tiferca, que últimament marca l’agenda i el calendari del nostre municipi.

dissabte, 15 de novembre del 2008

El Molí d’en Busquets: Història d’una altra destrucció


El Molí d'en Busquets és un indret amb més de 300 anys d'història on hi convivien fins fa molt poc valors ambientals, històrics, paisatgístics i arquitectònics que han fet del lloc un espai emblemàtic i de força interès. La fàbrica - molí tèxtil, instal·lada prop del riu Ripoll i coneguda amb el nom de Molí d'en Busquets-, data de l'any 1736 i acabà la seva activitat a inicis dels anys noranta del S. XX. A partir d’aleshores, la zona s’ha abandonat i s’ha anat deteriorant sense que ningú hi hagi fet res. El propietari dels terrenys, a principis d'aquest any 2008 i amb un permís d'obra menor que li va concedir l'ajuntament, va iniciar l'enderroc total sense cap projecte alternatiu.

Des de L’Altraveu volem denunciar la possible especulació que s’està duent a terme a la zona. Amb aquest enderroc s'han tallat arbres i alzines centenàries, s'han colgat horts i el que és més greu: s’ha destruït, altra vegada amb nocturnitat i traïdoria, patrimoni històric del municipi com són fàbriques tèxtils de més de dos segles d’antiguitat. Ara que molts municipis del Vallès, com Sabadell o Terrassa, estan recuperant i restaurant els antics vapors i fàbriques per altres usos, i fins i tot es promocionen turísticament, al nostre municipi permetem que s’enderroqui la nostra història. De tot el que hi havia només s'ha preservat la xemeneia i la sèquia Monar. Aquesta sèquia és un antic rec d’aigua construït probablement pels monjos del monestir de Sant Llorenç, per poder donar regadiu i fer funcionar els molins establerts a les seves vores. Aquests dos elements ja estaven protegits i per això s’han salvat, no obstant la resta no ha sigut possible. L’ajuntament ha permès, una vegada més, la destrucció de paisatge i patrimoni mentre l'especulació ha acabat amb elements que formen part de la nostra història. Quan n’aprendrem?

dijous, 6 de novembre del 2008

Paper mullat, molt mullat


El Ple municipal va aprovar per unanimitat l’adhesió de Castellar al Pacte d´Alcaldes impulsat per la Comissió Europea, una iniciativa que vol ser un mecanisme de participació ciutadana en la lluita contra l´escalfament de la Terra.

Des de L’Altraveu ens alegrem i compartim aquestes bones intencions. Les declaracions de bones intencions, però, no aporten res si no van acompanyades de mesures efectives, i reals que incideixin directament en un canvi del model de societat a nivell energètic, de mobilitat, d’infraestructures i de consum. Calen fets i no sols paraules.

No deixa de ser curiós que precisament l’equip de govern que s’acaba de carregar una zona verda per posar-hi un immens polígon industrial, sense ni tan sols fer un estudi de l’impacte ambiental que produirà, ara plantegi l’adhesió a aquest pacte. Paper mullat abans de començar.

D’altra banda, en el document que han presentat queda explícita la necessitat de conscienciar a la població i de fer-la partícip del procés. Determinades aprovacions de temes relacionats amb el document (p. ex l’aprovació definitiva del projecte de Can Bages), s’han realitzat en Junta de Govern Local, sense discutir-ne la legalitat, aquests tipus d’aprovacions són la millor manera de tenir desinformada la població. Just el contrari del que diu el document que han presentat per a l’adhesió.

Clar que hem votat a favor de l’adhesió, però alhora estem segurs que el compromís per reduir en més del 20% les emissions de CO2 l'any 2020 no s’aconseguirà generant un volum de 15000 vehicles més en una carretera ja saturada diàriament, ni estimulant que s’agafi el cotxe per anar a comprar al centre del poble, ni donant suport al 4rt cinturó, ni dificultant que es puguin fer carrils bici... més aviat el contrari.

Aleshores, per què caram tenen tant d’interès en fer que ens adherim a un pacte que no tenen cap intenció de complir?

dilluns, 3 de novembre del 2008

Trobada cap a la unitat popular

La “Trobada cap a la unitat popular” que s’ ha portat a terme aquest cap de setmana a Ribes (Garraf), organitzada per diverses Candidatures per a la Unitat Popular (CUP) ha comptat amb la presència de diferents persones i col·lectius amb voluntat de compartir i generar diàleg després dels darrers resultats aconseguits a les eleccions municipals.
L’ Altraveu va ser convidada com a agrupació d’ electors amb representació, juntament, amb altres CUP (Vilafranca, Berga, Vilanova,Valls, Sallent, Martorell,Vila de Capellades) i candidatures alternatives com UM9 (Ribes i les Roquetes) per parlar a la jornada sota el títol Quan la Unitat Popular té la clau de govern. L’ Altraveu va parlar de la seva experiència a la política municipal i va debatre amb els altres grups i els assistents sobre els encerts i errors en la manera de fer política des de les candidatures alternatives esteses arreu del territori i per fer balanç de la seva experiència.
Aquest espai ha estat de trobada, participació, coneixences i enfortiment de vincles entre diverses persones i col·lectius on s’ha combinat diverses xerrades: Governar des de la Unitat Popular, Construint alternatives des de l'esquerra independentista, exposicions, debats, exposicions diverses de cada col·lectiu, organització i mitjans contrainformatius així com també concerts i sopar popular. Ha estat un intercanvi d’ experiències, i de coneixements útils tant per a les candidatures alternatives com per a la gent que vol conèixer l’ organització interna i la presa de decisions que es porta a terme arreu dels municipis des de qualsevol candidatura alternativa. Ja sigui des del govern o des de l’oposició.