Sobre el catàleg de Béns i la Revisió del Pla General (I)

Enguany s’està portant a terme a Castellar la revisió del Pla General (POUM) i després de les darreres reunions se’ns ha comunicat que es vol aprovar la redacció definitiva del projecte abans de finals d’any, i que malgrat estar recollit en el document inicial no hi haurà temps per fer la catalogació de Béns patrimonials i naturals de Castellar, tal i com s’havia promès. Des de L’Altraveu ens preguntem: perquè hi ha tanta pressa? Perquè es vol acabar abans de finals d’any? La redacció d’un Pla General suposa replantejar l’ordenament urbanístic i patrimonial de Castellar i no hi ha cap motiu per fer les coses amb presses, especialment quan han de quedar fixades pel futur dels propers 15 anys.

El document de l’avanç aprovat pel ple de desembre de 2012 contemplava aquest catàleg, per tant si no s’incorpora en aquesta revisió s’incomplirà l’acord del ple. Que aquest treball és laboriós i requereix temps ja ho sabien els que van impulsar la revisió. Cap llei obliga a obrir una revisió del Pla General (hi ha ciutats com Sabadell o Barcelona, que no l’han revisat mai) i tampoc cap llei marca un termini per tancar una revisió.

D’altra banda l'article 71 de la llei d'urbanisme diu que els ajuntaments han d'incloure un catàleg de bens que cal protegir. I Castellar no el té. El 2010 ja es va presentar l’inventari sobre el Patrimoni cultural de Castellar amb la promesa de que a continuació es crearia el catàleg de Béns. Si anem més enrere l’any 1999 ja se n’havia fet un altre però a la pràctica cap dels dos han arribat mai a formar part d’un catàleg, que és l’element que legalment protegeix el patrimoni. Cal dotar-se d'una normativa per protegir els Béns patrimonials amb singularitat pel municipi a fi efecte que en un futur cap particular ni institució pugui destruir-los. El fet de no tenir un catàleg ha obert la porta a malmetre o perdre alguns d’aquests béns, com per exemple la zona de Can Bages o el Molí d’en Busquets. Des de L’Altraveu pensem que aquesta catalogació és urgent i necessària, i ara en tenim l’oportunitat amb la revisió del Pla General. Demanem a l’equip de govern que es replantegi els terminis d’acabament del POUM i que inclogui la catalogació de béns tal i com estava previst. Qualsevol altra cosa serà un incompliment flagrant i una presa de pèl.

Què vol dir retallar l'administració pública?

Darrere dels criteris d'eficàcia i eficiència que proposa el govern central per a reduir la despesa que generen els ajuntaments s'amaga un retrocés democràtic que té com a principal afectada a la ciutadania. D'una banda, els municipis perden les competències de sanitat, educació i serveis socials que passen a ser autonòmiques allunyant serveis essencials a la ciutadania; de l'altra, els serveis bàsics que no puguin ser sostenibles econòmicament seran eliminats o gestionats pel sector privat i sense control del poble. Casos com aquests, podrien ser l'exemple local d'escoles bressol, transport públic, etc. Certament, el que ens ha arribat d'aquesta reforma és que hi ha una necessitat imperiosa de contenir la despesa pública. Però és cert que la causa de la crisi respon al deute de l'administració pública? No. De fet, és el deute privat que va triplicar el del sector públic en 2011. Tanmateix, segueix retallant-se sobre les polítiques que proveïm amb els nostres impostos i el que hem anat construint tots en comunitat. Sense anar més lluny, els ajuntaments representen només un 5.6% del deute públic. Per què, doncs retallar les administracions més properes a la ciutadania? És clar, doncs, que en la gestió de la crisi hi ha una voluntat de reduir el sector públic, d'atrevir-se amb la part més feble de la societat i d'acabar amb tot allò que no sigui rendible econòmicament abandonant les apostes que contribueixin a la cohesió i el benestar socials. És per això que des de L’Altraveu i les Candidatures Alternatives del Vallès creiem que cal apostar per la capacitat d'iniciativa dels ajuntaments, actuar des de la responsabilitat de cada grup en els diferents estaments administratius, desafiar la llei quan aquesta sigui injusta i apostar per l'aliança amb els moviments socials com hem fet sempre per fer retrocedir una reforma de caire tardofranquista en ple segle XXI.

La nostra regeneració democràtica

Marc Serrà i Dani Sagrera, els propers regidors de l'Altraveu

A l'Altraveu portarem a terme el relleu dels nostres portaveus a l'Ajuntament de Castellar. Hi ha dos objectius bàsics en aquest fet: per una banda visualitzar que la tasca a la institució és vocacional i per l’altra, facilitar un constant canvi de representants per tal que la màxima quantitat de persones puguin participar directament de la política municipal, entenent que, com a representants de l’assemblea no hi ha d’haver grans canvis en cap decisió ja que l'essència de l'Altraveu és la d'un projecte col•lectiu.Aquesta característica també forma part dels moviments socials, col•lectius diversos, candidatures alternatives en què participem al Vallès, etc. Ara bé, que no hi hagi jerarquies no vol dir que no existeixi organització. De fet, per a portar a terme la nostra acció social i política amb l'objectiu d'incloure tothom, es necessita vetllar tant per la forma com pel contingut de les nostres propostes a Castellar. Quan vam presentar-nos a les eleccions municipals vam fer-ho per guanyar entenent que per a això, era important ser al govern però no imprescindible, com ho aval•la tota la feina que hem fet a la institució, des de Cal Gorina o al carrer. Guanyar vol dir moltes coses. No és fàcil, tot s’ha de dir, especialment perquè la política està excessivament esbiaixada cap als interessos dels partits majoritaris que funcionen de forma representativa; Castellar tampoc n'és una excepció.

Les dinàmiques de funcionament dels organismes municipals encara perceben la ciutadania com a client de l'administració pública; com a subjecte passiu de la política. Tot i això, les mesures vers la transparència i la participació han anat apareixent no només en matèria de discurs sinó com a realitat en les nostres pràctiques a l'ajuntament: som l'únic grup que fa públics els seus comptes, per exemple. És per això que ens reiterem en el fet que la regeneració democràtica comença per la voluntat dels partits, també a nivell local.

Fa més de 6 anys que lluitem d’aquesta forma i les polítiques de justícia social que hem aconseguit aprovar a l'ajuntament en benefici de la ciutadania en donen fe; aquesta és l'autèntica victòria, poder seguir treballant per canviar el nostre entorn més proper. Així, acomiadarem, després de dos anys de portar la nostra veu al consistori a l’Elisenda Alamany i el Xavi Bella, a qui els agraïm la seva dedicació a l'hora de representar l’assemblea de l’Altraveu. Ara donem pas a en Marc Serrà i en Dani Sagrera, que segur que ho faran amb el mateix esperit al llarg dels dos anys que resten de mandat.

Cobrar pels pisos buits a bancs i promotors

Aquesta setmana, el conseller de Territori i Sostenibilitat anunciava que s'està estudiant una nova taxa que gravarà bancs i promotors pels habitatges buits. A Catalunya hi ha uns 80.000 pisos nous tancats sense previsions d'entrar en lloguer, i més de 400.000 si a aquesta xifra s'afegeixen els pisos de segona mà. A Castellar, el Pla d'Ordenació Urbana Municipal estableix que hi ha 827 habitatges buits. És per això, que any rere any hem exigit amb altres Candidatures Alternatives del Vallès que els ajuntaments fossin capdavanters a l'hora d'aplicar un recàrrec del 50% de l'Impost de Béns Immobles sobre els pisos buits dels nostres municipis, un cop esgotats tots els possibles recursos i avantatges fiscals perquè es posin a disposició de la borsa de lloguer de l'ajuntament. Sempre hi ha hagut una negativa per part de l'equip de govern, emparant-se en la legalitat, encara que aquesta es reveli clarament injusta. Aquest fet evidencia la incapacitat de donar resposta als problemes, abans que aquests s'agreugin. Pensem que la proacció en matèria de drets, com ho és l'accés a un habitatge, és una qüestió clau a què els poders públics han de fer front, sobretot quan parlem de situacions generalitzades d'injustícia social. Ara que la política en clau catalana creu legítimes les reivindicacions que han fet diverses candidatures arreu del territori, caldrà esperar els esdeveniments i veure com acaba traduint-se això en el nostre entorn més proper. De moment, aquesta mesura que va establir-se a França, va fer que els habitatges buits es reduïssin en un 40% en cinc anys.

És "inadmissible", doncs, que davant d'aquesta oportunitat no siguem valents per aprofundir en aquesta matèria pendent a Catalunya, però també en els nostres municipis.

Amb la informació, no tot s’hi val…

Un dels elements bàsics pel bon funcionament d’una democràcia és l’accés a la informació i l’òptim estat del salut dels mitjans de comunicació. Malauradament, bona part dels mitjans actuals estan en estat de coma, ja que descuiden la seva vocació de servei públic per servir a interessos polítics i econòmics i cedir a les pressions que exerceixen determinats lobbies, que són els que tenen l’autèntic poder.

Necessitem i hem d’exigir, com a ciutadans, una informació ètica, és a dir, veraç, rigorosa, contrastada i independent. Ja no serveix la màxima de “quant més informats, més lliures”. Hem de saber seleccionar quina informació volem, i és que vivim en un context de sobreinformació on som incapaços de canalitzar tots els “inputs” informatius que ens arriben cada dia, i això té com a conseqüència directa la desinformació.

Davant de la dificultat de canviar uns mitjans de comunicació que obliden que es deuen al poble i no al poder, i unes rutines periodístiques que porten als propis mitjans i a la professió a la caiguda lliure; cal prendre part activa en el procés de rebre informació. Informar-se és un dret que hem de continuar exigint, però cal ser conscients que també és un deure i que requereix un esforç.

Per això, hem de potenciar la facultat de fer-nos preguntes; de llegir entre línies tot allò que ens arriba dels mitjans; de preguntar qui hi ha darrera d’aquelles informacions; de qüestionar tot allò que ens ensenyen; d’interpretar i aprendre a mirar des dels propis ulls i no a través de les ulleres que ens ofereix els mitjans. Perquè només així aconseguirem ser ciutadans lliures, crítics i participatius a l’entorn democràtic.

La deixalleria de Castellar admet productes amb amiant

El setembre de 2009 l'Altraveu va presentar una moció per que la deixalleria de Castellar admetés l’emmagatzematge de productes que contenen amiant, i així evitar que vagin a parar als marges dels rodals, esmicolats amb les runes o al mig del carrer. Aquesta moció es va aprovar per unanimitat.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), adverteix que manipular sense cura productes que contenen amiant pot ser molt perillós per la salut, per això la moció proposava l’el•laboració d’un pla de mesures per poder deixar el producte a la deixalleria amb la màxima seguretat i que aquest es pogués guardar correctament.

La moció també proposava la difussió a tota la ciutadania d’aquest servei i la sensibilitatzió de la problemàtica amb coordinació amb els pobles de l’entorn.

La setmana passada, es publicava que: “Castellar recicla més”. En aquesta notícia es posava de relleu que Castellar a l’any 2012 incrementa la valoratizació amb un 41,50% i redueix els residus en un 0,76% respecte l’any anterior, quan hem anat a valorar aquestes dades al web del Consorci per la Gestió de Residus hem comprovat que la informació és basada en xifres encara provisionals.

Si a la deixalleria de Castellar des de l’any 2009 s’estan recollint productes que contenen amiant es fa extrany que no s’esmenti aquest servei en aquesta notícia, sobretot, per que en l’àmbit del vallès occidental i fora de l’àrea metropolitana de Barcelona possiblement és l’única deixalleria que ofereix aquest servei.

Segons el nostre parer, els mitjans de comunicació públics haurien d’informar amb més detall sobre la capacitat de la deixalleria per rebre fibrociment atès que és un material perillós. Així mateix, el govern municipal hauria de fer-ne la difusió adequada tal i com es va comprometre amb l’aprovació de la moció que esmentava que calia fer-ne difusió i proporcionar el material necessari. Aprofitem doncs aquest espai d’opinió per fer saber a tothom, que a Castellar i gràcies a l’acord unànim del ple, la deixalleria admet aquest material.

En aquest web hem creat un espai anomentat  "L’Amiant a Castellar" on hi trobareu informació d’aquest tema: precaucions que cal tenir en la manipulació, elements que poden contenir amiant, imatges d’abocaments a Castellar, normatives o com gestionen l’amiant d’altres deixalleres que ofereixen aquest servei.

Construint alternatives a la crisi

El proper dissabte 6 d’abril, des de les Candidatures Alternatives del Vallès es realitzarà una trobada a Ripollet per posar en comú experiències, lluites i alternatives a la crisi social i de valors actual. Des de L’Altraveu defensem trobades com aquesta per conèixer les col·laboracions entre diferents lluites i col·lectius de caràcter social i polític, que treballen de forma militant per rebutjar les bufetades que ens dóna l'actual sistema, que lluiten contra la injustícia i les retallades, i que construeixen alternatives que demostren dia a dia que un altre món és possible Des de fa temps som molts els que venim empenyent per enderrocar el mur que ens envolta, però fa falta posar la feina en comú per adonar-nos que la societat necessita unir-se per avançar cap a la defensa d’uns drets que des de les institucions no es protegeixen.

És per aquest motiu que s’organitzen aquests tallers. És tracta d'una trobada de persones que formen part d'aquests col·lectius, que podran debatre en diferents tallers sobre democràcia, economia, qüestió nacional i social, experiències de lluita i futur de la lluita conjunta. Alguns dels ponents que conduiran el debat seran en Xavier Domènech (Historiador i professor de la UAB), Joan Tafalla (expert en noves formes de democràcia), Josep Bel(Sindicalista) o Jordi Garcia (expert en economia). La trobada es farà a les 9h al C/Monturiol, 32 de Ripollet.

L'Altraveu creu que la pregunta sobre la dedicació de l'alcalde a la Diputació encara no ha estat resposta

El partit reclama el seu dret a rèplica després de les declaracions del portaveu del grup en el plenari i titlla de demagògiques les declaracions on va afirmar que els regidors de l'oposició cobraven 200 euros per hora

L’Altraveu creu que la pregunta al passat Ple municipal perquè l’alcalde aclarís quina era la seva dedicació a la Diputació no ha estat resposta.

L’Altraveu pensa que aquesta demanda és absolutament legítima per part dels ciutadans de Castellar i tenen tot el dret de demanar al seu alcalde què fa per al municipi, quina dedicació té a la Diputació, i en quines tasques hi dedica el seu sou.

En el Ple, el regidor Òscar Lomas va respondre a la petició formulada per l’Altraveu encomanant-los a preguntar a la Diputació directament o a llegir-se la llei i afirmant que l'alcalde no ha de fer tasques de representativitat per al seu municipi perquè la llei no li exigeix. També va afirmar que la petició formava part d'una campanya difamatòria. Així mateix va jutjar en quantitats econòmiques la dedicació dels regidors de l’Altraveu dient que cobraven 200 euros a l'hora quan aquests no cobren.

L'Altraveu no va poder replicar en els torns de suggeriment, tot i que la regidora de L'Altraveu va indicar aquesta intenció diverses vegades i el ple va acabar immediatament.

L’Altraveu creu que aquesta pregunta no ha estat contestada i seguirà exigint a l’equip de govern que s’expliqui de forma clara davant de tots els ciutadans de Castellar.

Antecedents El 27 de juliol de 2011, es publicava una notícia al setmanari L'Actual dient que l’alcalde de Castellar del Vallès “renunciava al seu sou”. L’Altraveu va haver de sortir a aclarir que l’alcalde no renunciava a cap sou, sinó que estava obligat per llei a cobrar-ne només un, i que havia triat el més alt, el de la Diputació. El 27 de febrer de 2013 el País, diari de tirada nacional, publica que 14 alcaldes cobren de la Diputació, al·legant “dedicació exclusiva” quan no era veritat. 

Enllaços d'interès:

• La Diputación ratifica sin debate alguno las dedicaciones exclusivas de 14 alcaldes, 28 febrer 2013
• 14 alcaldes declaran dedicación total a la Diputación para tener más sueldo, 27 febrer 2013
• Comunicat de l'Altraveu sobre la renúncia el sou d'Alcalde per part d'Ignasi Giménez, 28 juliol 2011
• L’alcalde de Castellar renuncia al seu sou municipal, 27 juliol de 2011

Més informació publicada al web de l'Altraveu que també pot ser d'interès:

• Sobre les aportacions econòmiques per part de L’Altraveu, 27 agost de 2012
• Els sous de l'Ajuntament, 27 de setembre de 2012
• Per a qui són els sacrificis, 22 de juny de 2012
• Càrrecs i sous a la Diputació: regenaració democràtica?, 8 de març de 2013

Els pisos del banc dolent per a lloguer social

L'Altraveu presentava aquest dijous una proposta perquè els habitatges que formen part del banc dolent a Castellar puguin ser posats en règim de lloguer social per a les persones més necessitades del nostre municipi. Creiem que les entitats bancàries que han estat ajudades amb fons de l'Estat tenen l'obligació de contribuir amb habitatges al parc públic, tal i com assenyalava en un informe el Síndic de Greuges de Catalunya i el Col•legi d'Advocats de Barcelona. Prova que la política d’habitatge ha estat abusiva amb la ciutadania és el drama que vivim avui dia amb gent que ha hipotecat la seva vida pel que se suposa que és un dret constitucional. Alguns dels punts de la proposta demanen que s’informi a la ciutadania de Castellar quins habitatges formen part del banc dolent, que es posin a disposició de les famílies més necessitades en règim de lloguer social i que aquesta tasca es desenvolupi des de l’Oficina Local d’Habitatge. Altres demandes fan referència a una absoluta transparència en el procés d’adquisició.

Aquesta proposta serà presentada a diversos municipis del Vallès on les Candidatures Alternatives del Vallès tenen representació. Des de L’Altraveu creiem que no pot ser que hi hagi problemes per accedir a un habitatge i que les entitats bancàries ajudades amb fons públic disposin de cases buides. Aquesta hauria de ser una reivindicació que fessin tots els ajuntaments que han de gestionar situacions extremes dia rere dia. Quan es tancava l'edició dels mitjans on publiquem aquest article encara no coneixíem el resultat de la votació al plenari, però esperem que aquesta demanda legítima sigui aprovada per unanimitat.

Proposem que els pisos del banc dolent siguin per a lloguer social

Xavier Bella i Elisenda Alamany, regidors de L'Altraveu.

L’Altraveu proposa en el ple de dijous que les entitats bancàries de Castellar que hagin estat ajudades amb fons públic posin a disposició de la ciutadania part del seu parc d’habitatges, ja que la política d’habitatge ha estat abusiva malgrat que l’accés a un habitatge sigui un dret. La proposta de L’Altraveu inclou que s’informi a la ciutadania de Castellar quins habitatges formen part del banc dolent, que es posin a disposició de les famílies més necessitades en règim de lloguer social i que aquesta tasca es desenvolupi des de l’Oficina Local d’Habitatge. Altres demandes fan referència a una absoluta transparència en el procés d’adquisició. 

Aquesta proposta serà presentada a diversos municipis del Vallès on les Candidatures Alternatives del Vallès tenen representació. Des de L’Altraveu s’assenyala que “no pot ser que hi hagi problemes per accedir a un habitatge i que les entitats bancàries ajudades amb fons públic disposin de cases buides. Aquesta hauria de ser una reivindicació que fessin tots els ajuntaments que han de gestionar situacions extremes dia rere dia”. 

La creació del banc dolent per part de l’Estat ha fet que moltes entitats bancàries ajudades amb fons públic hi destinin actius tòxics (tant de pisos, com sòls i hipoteques de caixes i bancs).En el moment actual els bancs intervinguts són Bankia, CatalunyaCaixa, NovaCaixa Galicia i Banco de Valencia. Aquests actius tòxics que han passat al banc dolent permeten que ara aquestes entitats puguin accedir a crèdit en el mercat interbancari i que disposin d’un gran parc d’habitatges arreu del territori gràcies a l’ajuda pública.