Comiat dels regidors de L'Altraveu

Per què paguem tant d’aigua?

L’extraordinari increment de la factura de l’aigua que s’ha produït a Castellar del Vallès, i que podeu consultar al vostre darrer rebut, és especialment greu tenint en compte la situació econòmica de molts dels nostres vilatans a causa de la crisi. Sumat al reguitzell de retallades de tots els serveis públics essencials, no és comprensible aquest increment en un element tan bàsic. Segons informa l’alcalde Ignasi Giménez al seu Facebook personal, l'increment és degut a la privatització de l'empresa de subministrament Aigües Ter-Llobregat (ATLL), per part de la Generalitat de Catalunya, disculpant-se i descarregant-se de responsabilitats.

Si analitzem la factura, veurem que el 70% del preu del metre cúbic de l'aigua és degut a taxes o cànons, entre les que podem observar una nova taxa de clavegueram posada per l’Ajuntament de Castellar. Cal a més indicar, que els canvis introduïts en l’ordenança de l’aigua (novembre 2012) han modificat les responsabilitats de la companyia d’aigües (SOREA) en relació al manteniment de la instal·lació de repartiment. Ens podem trobar, com ja ha passat a l’Avinguda Sant Esteve que una avaria amb fuita d’aigua en ple carrer no sigui reparada, i que la companyia s’espolsi la responsabilitat dient que aquesta és dels veïns. És a dir paguem més per l’aigua i a canvi tenim un servei pitjor.

Amb aquestes actuacions les polítiques d'estalvi d'aigua perden efectivitat, ja que no premiem aquells vilatans que fan l'esforç i prenen consciència de que l'aigua és un bé escàs i necessari, que s'ha de consumir amb responsabilitat. La recompensa en forma d'estalvi econòmic, quan es consumia menys aigua, no es veurà reflectida a la factura. Haurem de fer novament campanyes de sensibilització pel consum responsable de l'aigua?.

Cal recordar que l’Altraveu va votar en contra de la connexió de Castellar a la xarxa d’ATLL i va explicar en diverses ocasions, que abans de tirar endavant el polígon industrial “fantasma” de Can Bages, Castellar no estava connectat a la xarxa d'ATLL doncs podia abastir-se amb els recursos propis. Això permetia un bon control sobre els preus de l’aigua, que no s’havien de fixar en funció dels interessos d'aquesta empresa privada.

Cal recordar també que una part important de la despesa de la connexió a ATLL (de més de 5 millions d’Euros) ha estat sufragada pel municipi. Això vol dir, ni més ni menys, que hem fet una important despesa en les obres de connexió i a més ens pugen el rebut de l’aigua donant-nos un servei menor. És per tant imprescindible que l’Equip de Govern de Castellar expliqui clarament a la ciutadania com hem arribat a la situació actual. L’Altraveu considera que la seva aposta s’ha caracteritzat per un important manca de previsió i planificació, i que paradoxalment, un equip autodenominat Socialista és el que ha apostat per que la gestió d’un bé bàsic com és l’aigua passi a mans privades per que n’obtinguin beneficis a costa dels vilatans.

 ANNEX: Text extret de "l'Aigua en venda" publicat per l'Altraveu el 25-10-2012
"Tota aquesta operació ara repercutirà directament a la ciutadania amb un increment important del cost de l’aigua, sabent que sense la connexió estalviaríem 600.000 euros anuals. Ara a tot això, hi hem d'afegir la privatització de la part de què no en tenim gestió directa. L'impacte ecològic i social que tenen els transvasaments ja n'hem parlat altres vegades; però quan valdrà en diners recomprar allò que ens hem venut i era de tots?"

L'Altraveu fa el relleu

Aquest vespre, durant el ple de Castellar, tindrà lloc el relleu dels regidors de l’Altraveu, Elisenda Alamany i Xavi Bella, després de dos anys al consistori. Es tracta d’una acció que pretén visibilitzar la necessitat d’una regeneració democràtica i el carácter col·lectiu de la candidatua. Els nous portaveus de la formació seran Dani Sagrera i Marc Serrà. 

RELLEU A L'ALTRAVEU

Aquest mes, en el ple de 28 de maig, L'Altraveu portarà a terme el relleu dels seus regidors a l'Ajuntament de Castellar del Vallès. Marc Serrà i Dani Sagrera seran els nous portaveus de l'assemblea de L'Altraveu i Elisenda Alamany i Xavier Bella s'acomiaden després de dos anys al consistori.

Aquest gest forma part de la regeneració democràtica que reivindiquem fent que diversos castellarencs i castellarenques puguin participar del seu ajuntament de manera directa. Aquesta actuació també pretén visibilitzar el caràcter col·lectiu de l'acció política del nostre projecte polític a l'ajuntament de Castellar del Vallès.

Construir més en un mercat saturat - Revisió del Pla General (II)

 A l’agost de 2010 la Generalitat va otorgar 1,67 milions d’euros per a la redacció de plans urbanístics a repartir entre 73 municipis (entre ells Castellar). El govern socialista de Castellar s’hi acull i diu que amb la revisió del pla general podrem repensar-ho tot: àrees residencials estratègiques (ARE), Can Bages, Catàleg de Béns, Molí d’en Busquets, Rieral, infraestructures de comunicació...

El calendari de les ARE preveia la licitació de les obres dels nous equipaments (trasllat del camp de futbol i els nous equipaments de les ARE) pel primer trimestre de 2010 i el lliurament de les claus dels 591 nous habitatges a principis de 2013.

Les ARE es van presentar l’any 2008, quan la crisi ja era evident, i es van aprovar amb tota l’oposició en contra, només amb el vot favorable del regidor no adscrit (altrament dit trànsfuga); no era comprensible construir més habitatge en un mercat saturat i amb un excedent molt gran d’habitatges buits ni tenia cap sentit pensar amb el trasllat del camp de futbol.

La setmana passada explicàvem que després de la presentació de l’avanç hi ha molts dubtes sobre l’aprofundiment real de la Revisió del Pla General, com ara la promesa de fer el catàleg de béns patrimonials. Ara també sabem que l’informe que ha emès la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat, diu que el “POUM que es tramiti haurà de respectar l’ordenació fixada pel Pla director de les àrees residencials estratègiques del Vallès Occidental”. Això vol dir que serà complicat replantejar les propostes d’ARE (construcció de més habitatges) des de Castellar. Quin és l’interès de la revisió del Castellar del futur si no es podran tenir en compte les propostes que prenen en l’àmbit local?.

Sobre el catàleg de Béns i la Revisió del Pla General (I)

Enguany s’està portant a terme a Castellar la revisió del Pla General (POUM) i després de les darreres reunions se’ns ha comunicat que es vol aprovar la redacció definitiva del projecte abans de finals d’any, i que malgrat estar recollit en el document inicial no hi haurà temps per fer la catalogació de Béns patrimonials i naturals de Castellar, tal i com s’havia promès. Des de L’Altraveu ens preguntem: perquè hi ha tanta pressa? Perquè es vol acabar abans de finals d’any? La redacció d’un Pla General suposa replantejar l’ordenament urbanístic i patrimonial de Castellar i no hi ha cap motiu per fer les coses amb presses, especialment quan han de quedar fixades pel futur dels propers 15 anys.

El document de l’avanç aprovat pel ple de desembre de 2012 contemplava aquest catàleg, per tant si no s’incorpora en aquesta revisió s’incomplirà l’acord del ple. Que aquest treball és laboriós i requereix temps ja ho sabien els que van impulsar la revisió. Cap llei obliga a obrir una revisió del Pla General (hi ha ciutats com Sabadell o Barcelona, que no l’han revisat mai) i tampoc cap llei marca un termini per tancar una revisió.

D’altra banda l'article 71 de la llei d'urbanisme diu que els ajuntaments han d'incloure un catàleg de bens que cal protegir. I Castellar no el té. El 2010 ja es va presentar l’inventari sobre el Patrimoni cultural de Castellar amb la promesa de que a continuació es crearia el catàleg de Béns. Si anem més enrere l’any 1999 ja se n’havia fet un altre però a la pràctica cap dels dos han arribat mai a formar part d’un catàleg, que és l’element que legalment protegeix el patrimoni. Cal dotar-se d'una normativa per protegir els Béns patrimonials amb singularitat pel municipi a fi efecte que en un futur cap particular ni institució pugui destruir-los. El fet de no tenir un catàleg ha obert la porta a malmetre o perdre alguns d’aquests béns, com per exemple la zona de Can Bages o el Molí d’en Busquets. Des de L’Altraveu pensem que aquesta catalogació és urgent i necessària, i ara en tenim l’oportunitat amb la revisió del Pla General. Demanem a l’equip de govern que es replantegi els terminis d’acabament del POUM i que inclogui la catalogació de béns tal i com estava previst. Qualsevol altra cosa serà un incompliment flagrant i una presa de pèl.

Què vol dir retallar l'administració pública?

Darrere dels criteris d'eficàcia i eficiència que proposa el govern central per a reduir la despesa que generen els ajuntaments s'amaga un retrocés democràtic que té com a principal afectada a la ciutadania. D'una banda, els municipis perden les competències de sanitat, educació i serveis socials que passen a ser autonòmiques allunyant serveis essencials a la ciutadania; de l'altra, els serveis bàsics que no puguin ser sostenibles econòmicament seran eliminats o gestionats pel sector privat i sense control del poble. Casos com aquests, podrien ser l'exemple local d'escoles bressol, transport públic, etc. Certament, el que ens ha arribat d'aquesta reforma és que hi ha una necessitat imperiosa de contenir la despesa pública. Però és cert que la causa de la crisi respon al deute de l'administració pública? No. De fet, és el deute privat que va triplicar el del sector públic en 2011. Tanmateix, segueix retallant-se sobre les polítiques que proveïm amb els nostres impostos i el que hem anat construint tots en comunitat. Sense anar més lluny, els ajuntaments representen només un 5.6% del deute públic. Per què, doncs retallar les administracions més properes a la ciutadania? És clar, doncs, que en la gestió de la crisi hi ha una voluntat de reduir el sector públic, d'atrevir-se amb la part més feble de la societat i d'acabar amb tot allò que no sigui rendible econòmicament abandonant les apostes que contribueixin a la cohesió i el benestar socials. És per això que des de L’Altraveu i les Candidatures Alternatives del Vallès creiem que cal apostar per la capacitat d'iniciativa dels ajuntaments, actuar des de la responsabilitat de cada grup en els diferents estaments administratius, desafiar la llei quan aquesta sigui injusta i apostar per l'aliança amb els moviments socials com hem fet sempre per fer retrocedir una reforma de caire tardofranquista en ple segle XXI.

La nostra regeneració democràtica

Marc Serrà i Dani Sagrera, els propers regidors de l'Altraveu

A l'Altraveu portarem a terme el relleu dels nostres portaveus a l'Ajuntament de Castellar. Hi ha dos objectius bàsics en aquest fet: per una banda visualitzar que la tasca a la institució és vocacional i per l’altra, facilitar un constant canvi de representants per tal que la màxima quantitat de persones puguin participar directament de la política municipal, entenent que, com a representants de l’assemblea no hi ha d’haver grans canvis en cap decisió ja que l'essència de l'Altraveu és la d'un projecte col•lectiu.Aquesta característica també forma part dels moviments socials, col•lectius diversos, candidatures alternatives en què participem al Vallès, etc. Ara bé, que no hi hagi jerarquies no vol dir que no existeixi organització. De fet, per a portar a terme la nostra acció social i política amb l'objectiu d'incloure tothom, es necessita vetllar tant per la forma com pel contingut de les nostres propostes a Castellar. Quan vam presentar-nos a les eleccions municipals vam fer-ho per guanyar entenent que per a això, era important ser al govern però no imprescindible, com ho aval•la tota la feina que hem fet a la institució, des de Cal Gorina o al carrer. Guanyar vol dir moltes coses. No és fàcil, tot s’ha de dir, especialment perquè la política està excessivament esbiaixada cap als interessos dels partits majoritaris que funcionen de forma representativa; Castellar tampoc n'és una excepció.

Les dinàmiques de funcionament dels organismes municipals encara perceben la ciutadania com a client de l'administració pública; com a subjecte passiu de la política. Tot i això, les mesures vers la transparència i la participació han anat apareixent no només en matèria de discurs sinó com a realitat en les nostres pràctiques a l'ajuntament: som l'únic grup que fa públics els seus comptes, per exemple. És per això que ens reiterem en el fet que la regeneració democràtica comença per la voluntat dels partits, també a nivell local.

Fa més de 6 anys que lluitem d’aquesta forma i les polítiques de justícia social que hem aconseguit aprovar a l'ajuntament en benefici de la ciutadania en donen fe; aquesta és l'autèntica victòria, poder seguir treballant per canviar el nostre entorn més proper. Així, acomiadarem, després de dos anys de portar la nostra veu al consistori a l’Elisenda Alamany i el Xavi Bella, a qui els agraïm la seva dedicació a l'hora de representar l’assemblea de l’Altraveu. Ara donem pas a en Marc Serrà i en Dani Sagrera, que segur que ho faran amb el mateix esperit al llarg dels dos anys que resten de mandat.