Darrere dels criteris d'eficàcia i eficiència que proposa el govern central per a reduir la despesa que generen els ajuntaments s'amaga un retrocés democràtic que té com a principal afectada a la ciutadania. D'una banda, els municipis perden les competències de sanitat, educació i serveis socials que passen a ser autonòmiques allunyant serveis essencials a la ciutadania; de l'altra, els serveis bàsics que no puguin ser sostenibles econòmicament seran eliminats o gestionats pel sector privat i sense control del poble. Casos com aquests, podrien ser l'exemple local d'escoles bressol, transport públic, etc. Certament, el que ens ha arribat d'aquesta reforma és que hi ha una necessitat imperiosa de contenir la despesa pública. Però és cert que la causa de la crisi respon al deute de l'administració pública? No. De fet, és el deute privat que va triplicar el del sector públic en 2011. Tanmateix, segueix retallant-se sobre les polítiques que proveïm amb els nostres impostos i el que hem anat construint tots en comunitat. Sense anar més lluny, els ajuntaments representen només un 5.6% del deute públic. Per què, doncs retallar les administracions més properes a la ciutadania? És clar, doncs, que en la gestió de la crisi hi ha una voluntat de reduir el sector públic, d'atrevir-se amb la part més feble de la societat i d'acabar amb tot allò que no sigui rendible econòmicament abandonant les apostes que contribueixin a la cohesió i el benestar socials. És per això que des de L’Altraveu i les Candidatures Alternatives del Vallès creiem que cal apostar per la capacitat d'iniciativa dels ajuntaments, actuar des de la responsabilitat de cada grup en els diferents estaments administratius, desafiar la llei quan aquesta sigui injusta i apostar per l'aliança amb els moviments socials com hem fet sempre per fer retrocedir una reforma de caire tardofranquista en ple segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada