Perquè ens ignoren?

Aquesta setmana s'han aprovat els pressupostos municipals pel proper 2014 amb els únics vots a favor de l'equip de govern. En el ple de debat dels pressupostos, l'equip de govern ha ignorat completament la nostra intervenció, no contestant a cap de les preguntes formulades i ni tan sols rebatent els motius que han portat a L'Altraveu a votar en contra dels pressupostos presentats.

Els motius pels quals no ens semblen uns bons pressupostos és perquè es destina un 20% del pressupost al pagament del deute i els interessos amb els bancs. Alhora, no es millora cap altra partida ni servei respecte l'any passat, però en canvi, la majoria de les taxes pugen un 2%, inclòs l'IBI que ja porta un increment acumulat en els últims 2 anys de més del 20%. O la nova pujada de la factura de l'aigua que s'incrementa entre un 4 i 10% per al 80% dels castellarencs que viuen al nucli urbà, per a poder pagar el milió d'euros que devem a la companyia subministradora per les obres de connexió amb la xarxa Aigües Ter-Llobregat, una obra faraònica que s'està demostrant completament innecessària, ja que no s'està utilitzant. Entre d'altres qüestions des de L'Altraveu vam preguntar si repetir el mateix pressupost que l'actual, amb l'única diferència de l'augment de la càrrega fiscal que han de suportar els castellarencs, era la millor solució per resoldre els problemes d'atur, pèrdua d'habitatge i dificultats per accedir a aquest dret, falta d'ingressos, tant per part del consistori com per a moltes famílies, o simplement per a millorar la qualitat de vida dels castellarencs. Totes aquestes preguntes només es van respondre amb el simple gest d'aixecar la mà a l'hora de les votacions.

Aquesta manca d'explicacions als vilatans de Castellar demostra, o bé la falta d'arguments per rebatre el nostre discurs, o bé una supèrbia i una falta de respecte cap a les opcions polítiques de l'oposició, que no ajuden a la millora de la democràcia, i a l'establiment d'una confiança vers la política per part de la ciutadania. Des de L'Altraveu seguirem demanant explicacions, perquè creiem que és un deure del govern escoltar i donar comptes a tota la ciutadania de la seva acció i de les seves prioritats.

Finalment, des de L'Altraveu no trobem justificat prioritzar en aquests moments el pagament del deute, contret per una mala gestió política per part de tots els partits polítics presents a la institució durant l'època de vaques grasses. No creiem que sigui de justícia, fer pagar ara a tots els vilatans, les aspiracions de grandesa del passat. Cal començar a trencar amb aquesta pesada herència, per a poder superar aquesta enorme estafa on estem ficats.

 

 

Si vols escoltar el Ple de Presupostos, clica aquest enllaç

Qüestió de números

Ens trobem en un d’aquells moments que en el calendari polític municipal és de la major importància, l’aprovació dels pressupostos municipals per l’any vinent. Explicat d’una forma molt planera és la previsió dels ingressos i la proposta de despeses municipals pel 2014.

En aquest sentit, cal destacar que les ajudes a les entitats que desenvolupen una tasca al nostre poble han patit de nou retallades. Aquestes, sumades a les que hi ha hagut des del 2009, representen una pèrdua global de més del 43%. L’ajuntament, a més, no explica quins criteris es fan servir per aquestes concessions. Les rebaixes en el pressupost fan que, en comparació al 2009, s’arribi a reduccions acumulades del 62,45% per a les entitats d’educació i del 55,40% per a les entitats de caràcter social. També pateixen retallades superiors al 47% les associacions de veïns i superiors al 45% els projectes de cooperació al desenvolupament.

Els grups polítics amb representació municipal també han rebut retallades de més del 40%, però són, de mitjana, les segones entitats que reben més ingressos, només per darrera de les entitats de cooperació. Entenem que han d’existir uns mínims recursos per mantenir la independència en les decisions, però en aquest sentit l’Altraveu ja fa temps que reclama que els partits haurien de rebre menys diners del pressupost municipal.

El pressupost de l’equip de govern que presenta aquesta setmana com el pressupost més social no deixa de ser, al nostre entendre, una proposta continuista. A nivell social, el pressupost presentat no mostra cap nou repte ni tampoc noves propostes que puguin revertir en el conjunt de la ciutadania, especialment aquella més afectada per la situació de crisi financera.

L'Atraveu denúncia el mal estat en que es troba la coberta de l’edifici de l’Espai Tolrà.

L'Altraveu considera que l’estat actual de la coberta de l’Espai Tolrà, suposa un perill real i imminent per la seguretat i la salut pública.

Tal i com es pot observar perfectament des del carrer, a la part sud de l’edifici hi ha un pi arrelat a sobre el mur que fa cantonada entre els carrers Portugal i Suïssa. Les arrels del pi i el propi arbre deterioren l’edifici i poden provocar despreniments a la via pública, posant en perill als vilatans que passin per sota.

A més, a la coberta d’uralita hi ha diverses plaques trencades, i herbes que poden provocar un mal drenatge de l'aigua de pluja, goteres o més desperfectes, augmentant el deteriorament global de l'edifici.

D'altra banda, el despreniment de partícules d'amiant pel deteriorament de les plaques d'uralita, representa un problema greu de salut pública per la seva toxicitat.

Des de l’Altraveu exigim que s'apliquin de forma immediata i urgent mesures de protecció i un pla de restauració de tot l'edifici, i que s'estableixi un pla de manteniment del mateix.

Des de L’Altraveu també reclamem que es determini el més aviat possible l'ús que es vol fer de la zona sud de l'edifici, ja que es tracta d'un dels equipaments municipals amb més superfície que actualment presenta signes evidents d'abandonament.

En aquest sentit l’any 2009, l'Altraveu va presentar una proposta d’estudi per fer habitatge social, amb diversos espais públics en que s’incloïa l'Espai Tolrà. Es proposava destinar 1600m2 d’aquest espai a la construcció d’habitatge social.

La proposta no va ser acceptada ni recollida per cap dels grups municipals del consistori.

Més informació:
L’habitatge social de lloguer a Castellar és possible. Ho hem demostrat http://laltraveu.blogspot.com.es/2010/11/lhabitatge-social-de-lloguercastellar.html

Els perills de l’amiant:
ttp://laltraveu.blogspot.com.es/p/blog-page.html

Sobre política educativa local

 

El passat dilluns dia 14, L’Altraveu va ser present a la Jornada sobre política educativa local celebrada a Barcelona. En ella es va presentar un informe sobre la política educativa portada a terme per els ajuntaments en els darrers anys. A partir del que defineix la llei, els ajuntaments poden incidir de manera decisiva en molts aspectes educatius. Més enllà de les competències reconegudes com la gestió de llars d’infants, escoles de música, o escoles d’adults, els ajuntaments tenen uns actius que s’han de defensar. Aquests són el coneixement del territori, el treball en xarxa, els programes d’acompanyament de l’escolaritat, les lluites contra l’absentisme, els programes d’equitat, etc. Són qüestions molt importants on els ajuntaments han d’incidir com primera administració dels ciutadans.

No obstant, en el context de crisi actual, tots aquests actius poden veure’s afectats. L’avantprojecte de llei de la reforma de l’administració local (Arsal) promoguda pel govern del PP, pretén aprimar l’administració local fins a límits inassolibles. Amb aquesta llei, s’anul•laran els principis d’autonomia local, perdran pes les administracions locals en pro de les diputacions i l’estat, s’acaba amb les polítiques de coresponsabilitat (tan importants en un les accions locals), s’elimina el treball en xarxa i les complicitats, s’anul•la la creació i sosteniment de centres educatius públics (queda només la competència en obtenció de solars), es deleguen les competències en llars d’infants, activitats extraescolars i instal•lacions esportives (és a dir, serveis que probablement farà l’ajuntament de forma delegada); en definitiva, es restringeixen i controlen els instruments jurídics dels ajuntaments. I tot això amb un únic objectiu d’estalvi de personal i de diners. En aquest sentit, és simptomàtic que la nova llei ja no parla de govern local, sinó d’administració local.

Pel que fa estrictament a la qüestió educativa, que és la que ens ocupa avui, caldrà fer front a la llei de manera ferma, amb imaginació i creativitat perquè els ciutadans no quedin afectats. Des de L’Altraveu pensem que s’ha d’apostar decididament per la coresponsabilitat entre veïns. Les prioritats haurien de ser crear una àrea de referència com a zona educativa, mantenir els serveis propis del nivell municipal, fomentar la mobilització ciutadana i fomentar també altres agents del municipi, com per exemple el voluntariat. L’ajuntament és l’administració més propera, on els ciutadans hi acudeixen sempre en primera instancia, i la qual els ha d’oferir solucions. Les decisions s’han de prendre prop de l’escola i de baix a dalt, no des de despatxos a molts quilòmetres de distància. És la única manera de fer una educació més justa i de qualitat.

Revoltant les consciències

Itziar González Virós a Castellar del Vallès 

Itziar, arquietecta i exregidora de Ciutat Vella, va fer ahir dissabte una excepcional xerrada a Cal Gorina.

“No necessitem salvadors, sinó que necessitem ciutadans, subjectes polítics que prenen consciència, i al prendre consciència, s'organitzen i actuen” 

Això ens deia Itziar, prevenint-nos de les temptacions populistes o totalitàries en aquests temps de crisi. 

Itziar va criticar un sistema muntat perquè no hi hagi democràcia, dissenyat per corrompre. Va explicar en detall el procés de degradació i la privatització dels partits polítics, la seva opacitat i organització piramidal i clientelar. Va comparar-los amb les organitzacions que volen transformar el sistema, que rebutgen la forma piramidal d'organització, són horitzontals, i no jeràrquiques. 

Col·lectius amb alts nivells de coneixement, i transparents. Per canviar les coses, ens va dir, s'ha de matar el model, i dissenyar un accés a un poder que no ho sigui, perquè compti amb l'acompanyament auditor de la ciutadania, amb un control que obligui a la transparència.

"Mapa Cartogràfic de la Revolta"

Itziar va defensar el valor de les institucions que vam fer entre tots. La democràcia que es va crear és pobre, no és suficient, la transició va quedar a mig fer, però hem de rescatar el que té un valor i refer-ho entre tots. Per fer aquesta revolta, va dir la Itziar, necessitem ciutadans revoltats de veritat, persones coherents i responsables, que no vulguin ser còmplices ni coartada d'aquest sistema. Itziar va presentar a Castellar ahir en primícia una mapa de la Revolta a Catalunya, la cartografia de la ciutadania organitzada i en lluita per transformar el país en una democràcia real. Nodes de lluita diversos i compromesos, lligats entre ells de manera flexible per cooperacions que es creen quan cal. Va dir que les línies que oficialment marquen les divisions al territori tenen un transfons de caciquisme, de grans propietats de la terra, i que en aquest mapa han volgut marcar les vertaderes unitats a Catalunya que són les de paisatge, que és l'efecte de l'acció humana sobre el territori: 135 unitats de paisatge que defineixen el nostre país, i és sobre aquestes que hem de pensar per dissenyar la seva mobilitat i estructures en un futur que serà diferent, amb una energia més cara que condicionarà la nostra vida. 

"Ordenança de Participació"

Itziar, experta en participació ciutadana, va remarcar en referència a la modificació de l'ordenança de participació que vol fer el govern de Castellar, que no s'ha de dissenyar des del govern la participació, a través d'una regulació o una ordenança, perquè aquesta formalització només serveix per controlar-la. La participació l'ha de treballar la ciutadania i no es pot deixar en mans de l'administració actual. 

Itziar va acabar donant unes pinzellades del Parlament Ciutadà que estan impulsant, i va convidar tothom a les jornades del 18 i 19 d'octubre als Casinet d'Hostafranchs on es parlarà de lluites i propostes, entre elles la del Multireferèndum 2014 llançada per Som lo que Sembrem, Plataforma Aturem el Fracking, Aigua és Vida, Xarxa per la Sobirania Energètica i altres col.lectius i persones, que ja han fet una primera assemblea, i faran una segona el 9 de novembre a Barcelona (www.parlamentciutada.cat, multireferendum.cat). 

Aquí pots sentir o baixar l'audio de la xerrada (MP-50mb)

Elogi a la complexitat

 

Vivim en un món complex, cada dia més. L’actual societat del coneixement ha portat a l’expertització de molts dels temes que afecten al conjunt de la societat i això situa als ciutadans dins d’una doble exclusió. Per un cantó el fet de no poder expressar-se més enllà d’un vot cada quatre anys, i per tant no poder participar de les decisions que es prenen en el àmbit de la política institucional, allunya al ciutadà del poder de decisió política. I per l’altre, el fet de no tenir un coneixement prou acurat com per poder tractar gran part dels temes, cada dia més tecnificats, que afecten al conjunt de la societat, inhabiliten la seva veu dins dels espais de debat.

Sota aquests paradigmes, el d’expert i el de representant, la sobirania del poble s’ha volgut presentar com un model obsolet, i la democràcia ha passat a ser l’espai d’uns pocs que governen i expliquen què és el bé comú i com s’assoleix a través de lleis i drets sobre les quals la gent no en pot dir res.

A aquesta creixent separació de la ciutadania respecte als espais de decisió cal afegir-hi la incertesa que genera aquest temps de crisi que vivim, que per un cantó serveix d’excusa per a una major tecnificació de l’espai de decisió política i per l’altre fa créixer la necessitat subjectiva de trobar certeses, veritats absolutes i persones o personalitats a les que agafar-se.

Però la realitat, o els coneixements i les creences sobre aquesta, és diversa. Cap certesa científica o tècnica, cap expert prestigiós o cap polític reconegut hauria de tenir la potestat de decidir per sobre d’aquesta complexitat. No existeixen vertaders governs dels millors, així com tampoc messies salvadors.

Per aquesta raó des de l’Altraveu, com des de molts altres espais de transformació, apostem per la complexitat, per acceptar-la i abordar-la. En un sentit similar, Quim Brugué indicava en un article de fa pocs dies que la política comporta l’existència d’alternatives i la democràcia hauria de procurar la possibilitat de defensar-les. La gran política, la que va més enllà de sigles i partits, mai pot declarar-se en possessió de la veritat o, a la inversa, sempre podrà ser acusada de dubtar, de mostrar-se insegura. Aquest fet, lluny de fer por, lluny de fer-nos caure en opcions que es presentin com a fàcils i unívoques, ha de dur-nos a apostar per un model que accepti en tot el seu sentit la veu de l’altre, que replegui el màxim coneixement possible de la realitat, i que ho faci des de, i per al, poble. Sabem que no és un camí fàcil, però creiem que és el que ens pot dur més lluny, corresponsabilitzant-nos i fent-nos partícips de la nostra vida en comú. I és que en política, com deia Max Weber, el que no és possible, és fals.

Les CAV decideixen potenciar el treball municipal i de base

 

El passat dissabte 28 de setembre, les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), van celebrar la seva Assemblea General, al Casal Pere IV de Sabadell, durant tot el matí. En ella es van donar comptes de l'estat econòmic de les CAV, i es va informar als assistents d'alguns relleus de personal de caràcter organitzatiu intern.

Pel que fa al tema principal de l'Assemblea, el paper de les CAV en els diferents processos i projectes de construcció d'una alternativa política de l'esquerra alternativa hegemònica en el territori, les CAV han fet les següents valoracions.

• Les CAV basen el seu treball i funcionament en el municipalisme, assembleari i de base. No podem desatendre aquest front en detriment d'altres, els nostres esforços i recursos són limitats, i obrir més fronts ens pot fer perdre el nostre principal patrimoni.

• D'aquesta manera, decidim enfortir el nostre treball i compromís amb el món local. Alhora valorem molt positivament la relació entre les diferents candidatures que formen les CAV, de manera que aquesta relació s'ha de millorar i potenciar, fins i tot amb candidatures i assemblees similars de fora del Vallès.

• Creiem que el treball municipalista coordinat, és la nostres millor eina per fer front a les agressions que patim tots per culpa de la crisi i el sistema capitalista. L'Assemblea va decidir que la nostre forma de lluitar en contra les polítiques injustes i neoliberals imposades des d'organismes i institucions supramunicipals, serà amb el treball coordinat entre les CAV, i amb l'establiment de complicitats i col·laboracions amb els diferents moviments sectorials i territorials ja existents.

• La forma de relació amb cada un d'ells s'establirà en funció del moment i la problemàtica o lluita a tractar.

• Pel que fa a la relació amb projectes com el Procés Constituent o la CUP-AE, des de les CAV no podem oferir una resposta conjunta i unitària a aquests processos. La decisió de participar-hi queda en mans de cada candidatura local, que en funció dels seus interessos i capacitats establirà la seva aportació a cada una d'aquestes iniciatives. En tot cas, si que com a conjunt es valoren molt positivament el sorgiment d'aquest tipus d'iniciatives, i no descartem en cap cas la col·laboració puntual amb elles o en un futur.

D'altre banda, des de l'Assemblea es va demanar reformular la iniciativa del Construïm Alternatives, impulsada conjuntament per les CAV i d'altres organitzacions similars del territori, per definir una mica més els seus objectius i adaptar-ho al ritme de funcionament i treball dels impulsors. En tot cas, aquesta serà la proposta de les CAV a la propera trobada del Construïm que es celebri.

Itziar Gonzalez: Noves formes de fer política per un temps de crisis

 

El 12 d’Octubre al matí, l’arquitecta, exregidora de Ciutat Vella, i experta en participació ciutadana Itzíar González Virós farà una xerrada a Cal Gorina on tractarà de noves formes d’acció política al nostre país des de l’assemblearisme i des de baix, amb compromís i generositat, i explicarà maneres d’aprofundir en la participació, caminant cap a una democràcia més real i directa, on les qüestion clau, comuns i que ens afecten a tots siguin debatudes i decidides per la ciutadania i no només gestionades per partits polítics sotmesos sovint a interessos privats, finacers o de lobbies concrets.

La xerrada ha estat organitzada per l’Altraveu amb participació de moviments socials com Som lo que Sembrem i el Parlament Ciutadà.

Lloc: Cal Gorina. Carrer del Centre, 8 Dia: Dissabte 12 d’Octubre Hora: 11.30

Marxem del Consell de Comunicació

 

Ho hem intentat, però ja no creiem en els òrgans de participació que ens proposa aquest equip de govern. Són eines en què, en teoria, hauria de lluir la pluralitat de veus que hi ha al consistori i que representen la ciutadania, per debatre i poder-nos escoltar i respectar els uns i altres.

Un d’aquests espais de participació en el que es fa evident aquesta manca de voluntat d’escoltar a qui no pensa igual, és el Consell de Comunicació.

Aquest Consell es va crear amb l’objectiu d’aconseguir millorar els mitjans de comunicació municipals, amb la participació d’un representant de cada formació política al consistori, experts del sector i un representant de la ciutadania. Però l’objectiu queda lluny de la realitat. L’òrgan (diuen) de participació no és més que un espai on s’informa del funcionament de l’Actual i la ràdio, però on no s’accepten opinions ni crítiques per fer-los crèixer.

Nosaltres considerem que per millorar un mitjà cal incidir en el seu contingut (sempre respectant la feina dels periodistes que hi treballen), però qualsevol intent de parlar sobre això ha estat sempre rebutjat de males maneres. No estem per perdre temps ni esforços. En l’últim Consell vam anunciar que si no canviava el funcionament i es valorava la possibilitat de dedicar un espai a parlar del tractament de determinats continguts a l’Actual i a la ràdio ens plantejaríem marxar. Res d’això s’ha tingut en compte i, un cop més, se’ns ha ningunejat. N’estem cansats i ja en tenim prou. Per això, lamentant-ho (perquè podria esdevenir un òrgan útil per a tots i totes) marxem assumint-ne les conseqüències. No és una decisió presa d’un dia per l’altre, sinó valorada en assemblea després que diversos membres de l’Atraveu hagin constatat per activa i per passiva que aquest òrgan de participació no funciona perquè no volen.