Decidim Castellar: un pas més

Després de 8 anys dedicats a la política municipal de Castellar, l'Altraveu ha decidit, de la mà d'altres grups polítics, fer un pas més i obrir nous fronts de cara a assolir els objectius que sempre ha perseguit: més transparència, més democràcia, més participació, més justícia social i més política municipal.

És per això, que ens hem trobat amb les forces del municipi amb les que compartim objectius per a engegar-nos en un projecte nou i més fort, un projecte per a canviar-ho tot. Procés Constituent, EUiA, Podem i l'Altraveu som els promotors d'aquest nou espai obert i plural que té l'ambició de construir un poble millor a través d'una nova manera d'entendre i de fer la política, bastida a través del treball de totes les persones que, en una situació d'igualtat, allunyades de de sigles i partidismes, treballem i participem de forma activa i directa amb el projecte de municipi que volem, sense lligams i sense pors per a poder-ho decidir tot.

Per a obrir aquest nou moment polític a Castellar us volem convidar a l'acte de presentació que tindrà lloc el proper divendres 13 de febrer a les 19.30h a l'Auditori, on Teresa Forcades donarà suport al projecte i ens parlarà sobre "què vol dir decidir" durant l'acte de presentació de Decidim Castellar.

Podeu seguir l'actualitat d'aquest projecte a través del web http://decidimcastellar.cat/ i les xarxes socials, t'hi esperem !

Hem de continuar pagant el deute, amb les retallades i privatitzacions?

Bones festes a tothom!

L’Onze de setembre, tothom al carrer!

Aquest Onze de setembre L’Altraveu participarà del primer acte unitari per la independència amb altres formacions polítiques i col·lectius del municipi.

L’esdeveniment serà al carrer de les Roques a partir de les 9.30 h i és obert a tothom.

La qüestió nacional està estretament lligada a la voluntat dels nostres pobles, tal i com ho han anat demostrant els moviments populars i les consultes sobre la independència que han anat sorgint arreu del territori amb la voluntat de posar la ciutadania en el centre de les decisions polítiques. Així doncs, L’Altraveu sempre serà al costat dels qui defensin que el dret a decidir sobre el futur del nostre poble i del nostre país és una prioritat.

Per a nosaltres, l'actual crisi econòmica, de credibilitat institucional també requereix de posicionaments clars no només en relació a la qüestió nacional. En aquest sentit, també cal recordar que el que ens ha conduït a la crisi no pot ser un model a seguir i per tant, pensem que a banda de la construcció d’un eix nacional, cal una regeneració democràtica que passi per un nou model polític, econòmic i social que faci del nostre país, un país de progrés. A favor del desenvolupament d'aquestes polítiques, hi haurà unes administracions properes, sense duplicitats, capaces de prendre decisions i assumir responsabilitats, sense excuses. La solució inajornable del finançament local també caldrà que sigui una prioritat en l’agenda del govern del futur, ja que ha estat el govern espanyol qui ha anat buidant de poder i d’autonomia els municipis al llarg dels anys al servei dels seus interessos.

Ens agradaria posar èmfasi en el fet que no hi haurà cap país lliure, per molt català que sigui, si segueix tolerant la desigualtat social. Així ho va deixar escrit Lluís Maria Xirinacs: una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya per la humanitat.

Així doncs, l’Onze de setembre, tothom al carrer!

El món serà sostenible o no serà

 "El món serà sostenible o no serà" sentenciava Marcel Coderch el passat 18 de març en una conferència organitzada per l’Altraveu sobre economia i energia. Explicava que la crisi era quelcom més que econòmica, era també nuclear i energètica i afectava directament a la salut publica.

Aquest darrer any, amb el creixement de la crisi econòmica ha crescut també l’ambiental. El govern de l’estat espanyol planeja ajornar l’imminent tancament de la central nuclear de Garoña fins al 2019, segueix subvencionant el carbó espanyol, paga primes astronòmiques a les empreses de gas per disponibilitat. I per altra banda, a cop de Reial Decret treu les primes a les noves instal·lacions de Règim Especial (renovables, cogeneració i residus).

En un model de lliure mercat com és el de la generació elèctrica, les primes (que no subvencions) han estat i segueixen sent necessàries per afavorir la inversió privada a instal·lacions que generen electricitat d’una forma més sostenible per davant de l’energia provinent de la crema de combustibles fòssils. La moratòria sobre les renovables aprovada pel PP amb l’ajuda de CiU implicarà una major dependència de recursos fòssils d’importació. Uns recursos cada cop més escassos i cars que van íntimament associats a les conjuntures geopolítiques del moment. Aquesta moratòria implicarà també una menor autonomia energètica, i suposa la condemna a mort d’un dels pocs sectors que han generat i mantingut llocs de treball, industria pròpia, augment del PIB i l’I+D. La caiguda d’un espai on érem fins ara una referència mundial. Castellar també es troba afectat per aquesta moratòria. Això afecta a nivell individual a tota aquella gent que ha apostat pel sector de les renovables a nivell municipal i també al projecte de cobertes municipals on s'havien d'instal·lar plaques fotovoltaiques que no es podran acollir al Regim Especial i faran inviable la seva instal·lació en el regim de lloguer plantejat. 

Si esteu interessats en la complexitat i la magnitud de la crisi del model energètic, us convidem a participar del cicle de xerrades a Cal Gorina que comença avui divendres a les 19h on participaran els especialistes Carles Riba i Sebastià Ruiz. Un espai de debat sobre els canvis necessaris en els models energètics, econòmics i socials per aconseguir que aquest món pugui seguir essent.

Dones treballadores a la indústra tèxtil de Sabadell

El món i la política vistos amb perspectiva de gènere

Volem que aquest, sigui també el vostre espai.

És possible continuar creixent?

L’economia convencional suposa que és convenient i possible créixer exponencialment de manera continuada. Així funciona el capitalisme. Per a gairebé tot el ventall polític, el creixement econòmic és la millor recepta per resoldre tots els problemes socials. El millor exponent d’aquest creixement continuat és el sistema financer que suposa que una determinada quantitat de diner pot créixer a una taxa d’interès multiplicant-se indefinidament al llarg del temps.

A la natura, però, res no creix indefinidament. Per tant, el sistema econòmic que hem construït viola una de les regles més elementals del sistema biofísic del que formem part i és, per tant, insostenible. Aquesta contradicció fonamental entre el sistema biofísic i el sistema econòmic es manifestarà, segurament més d’hora que tard, en forma d’un increment constant dels costos energètics ja que, contràriament al que pensen els economistes, és l’energia i no les finances el motor de l’economia. Estem propers al pic de producció mundial de petroli i segurament que també de carbó, i no tenim substituts per les fonts energètiques fòssils que són les que avui cobreixen el 85% dels nostres consums.

Davant aquests fets, ens hem de plantejar com fer evolucionar el sistema i la societat actual cap a la sostenibilitat energètica, econòmica i demogràfica. En aquest camí, L’Altraveu acull una xerrada al Casal Catalunya divendres a les 18 h. amb Marcel Coderch, professor de telecomunicacions de la UPC i assessor en diverses institucions sobre temes energètics.
T’hi esperem!

Construint municipi des dels Moviments Socials

Xerrada dilluns 14

Els vespres de L'Altraveu

Els vespres de L'Altraveu

El poder dels mitjans de comunicació local

Les tardes de l'Altraveu

On es destinen els meus estalvis?

Què en sabem d’aquelles entitats bancàries que apliquen els principis de les finances ètiques, és a dir, aquelles que tenen per objectiu fer compatible la rendibilitat financera i econòmica amb l'assoliment d'objectius socials i ambientals ?

Tenim dret a saber on i en què s'inverteixen els nostres diners.

"Fa molts anys que a Castellar s'ha anat pagant aquest cens reial al senyor del castell de Clasquerí. Tot i que és un tribut anacrònic i amb dubtosa base històrica i jurídica ningú, ni la població ni la classe política ha aixecat mai la veu per aturar aquesta anomalia social.
Ara des de l'Altraveu us proposem una Xerrada amb membres de la Associació Sense Censos de Sentmenat, perquè ens expliquin les seves estratègies socials, jurídiques i polítiques per aturar el seu senyor feudal, el Marqués de Sentmenat."

Decreixement sostenible

L’actual crisi econòmica no té precedents en la història del capitalisme. La crisi cíclica s’ha unit a la d’un sistema basat en un creixement que ja no és pot mantenir. La crisi té un caràcter plural (econòmic, energètic, ambiental, ideològic...)
No es pot créixer sempre en un planeta amb recursos finits. Ara, a principis del S. XXI, ja estem al límit d’alguns recursos.
Els pilars del capitalisme, el model de creixement, els seus sistemes productius i el model consumista van a la deriva. El creixement en el consum comporta alhora individualisme, insolidaritat, més necessitats econòmiques, més estrès i una important deixadesa en les responsabilitats familiars i comunitàries.

Fa aproximadament uns quinze anys, arrel de problemes vinculats al canvi climàtic, es va començar a difondre el que coneixem com a concepte de desenvolupament sostenible, donant resposta al fet que la forma de vida actual i el model econòmic que en resulta no són sostenibles.
A nivell teòric el concepte de decreixement sostenible va ser formulat el 1971 per l’economista nord-americà Georgescu-Roegen.
El decreixement es basa en la reducció del consum de matèries primes, despesa energètica i reducció de les ocupacions especulatives del territori, defensant una disminució conscient i responsable de la febre consumista.

Els detractors argumenten que disminuir el consum significa un retall al progrés però segueixen parlant de desenvolupament sostenible, és a dir, en definitiva, fer un ús racional de l’energia però sense qüestionar el sistema. Però cal tenir en compte que aquest és inviable per la disminució de les matèries primes i el creixement de la població. El planeta és limitat i el sistema de producció per al consum genera un fort desequilibri en el nostre planeta desbordat de mercaderies al Nord i de misèria al Sud.
És evident que la reducció en el consum produeix alhora una reducció en la producció, però també en les necessitats de possessió. Per exemple, es redueixen les hores de treball però alhora millora la capacitat de fruir de més temps lliure.

Per tant, l’alternativa a l’augment del consumisme-producció, de la destrucció mediambiental, ha de passar per altres paràmetres englobats en la idea del decreixement sostenible, partint del manteniment de tot el positiu (coneixement, avenços tecnològics..) eliminant tot el negatiu (consumisme, espoliació...) defensant els patrons de convivència, potenciant l’oci, defensant el territori i el medi ambient però sobretot, augmentant la qualitat de vida.
En definitiva el decreixement sostenible és una transformació del sistema.

Per parlar del decreixement sostenible, L’Altraveu organitza una xerrada que impartirà Dirk Volkmar, membre de la Xarxa pel Decreixement, el dijous 14 de maig a les 20.15h. en el local del Passeig, 142. Us hi esperem.

Les tardes de l'Altraveu

El repte de la mobilitat sostenible

Cada vegada anem més lluny i més ràpid, per fer les mateixes coses que abans fèiem més a prop. L'increment de la mobilitat, especialment en cotxe, ha comportat l'augment de l'impacte ambiental i social que defineix el model de mobilitat actual. La reducció de la contaminació de l'aire, de l'accidentalitat, del canvi climàtic, de l'exclusió social, del soroll, de la dependència energètica són reptes urgents. Quines són les oportunitats i les receptes per reduir aquests impactes en un municipi com Castellar?

Urbanisme respectuós amb l'entorn

Pensant el Centre Cívic

L'Ajuntament de Castellar ha plantejat un centre cívic a la vila gràcies al Fons Estatal d'Inversió Local. Un centre cívic és un espai municipal que té per objectiu cobrir necessitats socials de caire molt divers. Així doncs, aquest pot prendre moltes formes diferents. Pot ser des d'un punt de trobada a un espai utilitzat per entitats, des d'un espai amb una forta programació cultural a un lloc on es duguin a terme tasques d'assistencialisme, etc. Però dins de l'ampli ventall de centres cívics que existeix, quin seria el més idoni per a Castellar? Per parlar d'això hem convidat en Ramon Bernal i en Xavi Urbano amb experiència en aquest àmbit. Ens exposaran els pros i els contres de diferents models i plantejaran com podria ser un bon centre cívic per a Castellar.

T'esperem!