Decreixement sostenible

L’actual crisi econòmica no té precedents en la història del capitalisme. La crisi cíclica s’ha unit a la d’un sistema basat en un creixement que ja no és pot mantenir. La crisi té un caràcter plural (econòmic, energètic, ambiental, ideològic...)
No es pot créixer sempre en un planeta amb recursos finits. Ara, a principis del S. XXI, ja estem al límit d’alguns recursos.
Els pilars del capitalisme, el model de creixement, els seus sistemes productius i el model consumista van a la deriva. El creixement en el consum comporta alhora individualisme, insolidaritat, més necessitats econòmiques, més estrès i una important deixadesa en les responsabilitats familiars i comunitàries.

Fa aproximadament uns quinze anys, arrel de problemes vinculats al canvi climàtic, es va començar a difondre el que coneixem com a concepte de desenvolupament sostenible, donant resposta al fet que la forma de vida actual i el model econòmic que en resulta no són sostenibles.
A nivell teòric el concepte de decreixement sostenible va ser formulat el 1971 per l’economista nord-americà Georgescu-Roegen.
El decreixement es basa en la reducció del consum de matèries primes, despesa energètica i reducció de les ocupacions especulatives del territori, defensant una disminució conscient i responsable de la febre consumista.

Els detractors argumenten que disminuir el consum significa un retall al progrés però segueixen parlant de desenvolupament sostenible, és a dir, en definitiva, fer un ús racional de l’energia però sense qüestionar el sistema. Però cal tenir en compte que aquest és inviable per la disminució de les matèries primes i el creixement de la població. El planeta és limitat i el sistema de producció per al consum genera un fort desequilibri en el nostre planeta desbordat de mercaderies al Nord i de misèria al Sud.
És evident que la reducció en el consum produeix alhora una reducció en la producció, però també en les necessitats de possessió. Per exemple, es redueixen les hores de treball però alhora millora la capacitat de fruir de més temps lliure.

Per tant, l’alternativa a l’augment del consumisme-producció, de la destrucció mediambiental, ha de passar per altres paràmetres englobats en la idea del decreixement sostenible, partint del manteniment de tot el positiu (coneixement, avenços tecnològics..) eliminant tot el negatiu (consumisme, espoliació...) defensant els patrons de convivència, potenciant l’oci, defensant el territori i el medi ambient però sobretot, augmentant la qualitat de vida.
En definitiva el decreixement sostenible és una transformació del sistema.

Per parlar del decreixement sostenible, L’Altraveu organitza una xerrada que impartirà Dirk Volkmar, membre de la Xarxa pel Decreixement, el dijous 14 de maig a les 20.15h. en el local del Passeig, 142. Us hi esperem.