Memòria Històrica i Participació

Al Museu d’Història de Barcelona i també a Madrid les federacions d’associacions de veïns han inaugurat les exposicions “40 anys d’acció veïnal”, on es fa un recorregut per diferents accions de la lluita veïnal. La participació ciutadana organitzada en els barris, ha permès al llarg dels anys la recuperació d’espais per a un ús comunitari, impedint que fossin utilitzats per a l’especulació. Aquestes exposicions mostren la força que té la participació ciutadana sempre que sigui capaç d’organitzar-se i de presentar un discurs polític coherent. Tota decisió en l’àmbit públic és política, i quan la ciutadania organitzada s’erigeix com a part afectada, es fa escoltar, fa política, i esdevé determinant en les decisions que es prenen. Desprès de 30 anys de “democràcia”, és clar que l’interès ciutadà per participar de les decisions polítiques ha minvat, reduint-se la capacitat d’incidir en les decisions polítiques que ens afecten. Aquesta és una greu anomalia de funcionament democràtic, en part causada per l’acció dels partits polítics que han exercit el poder, doncs menys participació, menys maldecaps i menys control. Han aconseguit individualitzar-nos i adormir-nos, fins al punt que malgrat ser capaços de criticar, ho som molt poc d’organitzar-nos. La decisió de limitar o evitar la participació ciutadana du a la falta de control, que estimula la corrupció, provoca el desengany i pot acabar en solucions populistes antidemocràtiques. Els tres primer passos ja els hem recorregut, i potser no estem lluny del darrer pas, i cal evitar-ho. La millor forma d’aconseguir-ho és permetent la participació ciutadana en les administracions més properes, i és per això que tornem a posar sobre la taula que la negativa de l'equip de govern (amb la connivència d’ERC) a permetre que grups de veïns organitzats puguin fer preguntes al ple, és la millor forma de dur els ciutadans al desengany en relació als que ens governen. Ara que a Castellar reconeixem la tasca dels alcaldes durant la segona república, època farcida d’exemples d’una participació ciutadana àmplia, ens sobta encara més la negativa dels qui ens governen a obrir espais de participació ciutadana. Compten tan poc amb la ciutadania, que fins i tot a l’hora de fer l’escultura de la plaça major l’encarreguen a dit, i no obren un concurs per poder escollir entre diferents dissenys. La participació ciutadana ha de ser un eix central de la política i no, com passa darrerament, un tràmit políticament correcte que s’ha de pagar com a peatge, defugint d’una participació àmplia.