No al polígon de Can Bages
Mas de Can Bages, segle XVI
El 26 de maig de 1999 la Comissió d’Urbanisme del govern municipal va aprovar el Pla General d'ordenació de Castellar del Vallès on es contemplava desenvolupar un nou polígon industrial, anomenat Can Bages, com a prolongació del Polígon de Can Carner.
Can Bages, és un espai agroforestal d'unes 50 hectàrees (497.352 m2) situat entre Castellar i Sabadell i que limita per l’est amb la carretera B-124 i per l’oest amb el riu Ripoll. Es tracta d’una zona formada per una part forestal, de bosc de pins i alzines, el torrent de Can Bages (de 1.800 m) i alguns camps de conreu. La resta són camps que s'han deixat de conrear, però que estan en procés natural de regeneració tot començant a fer créixer el seu sotabosc. Tots aquests camps havien estat explotats amb ramaderia i conreu i és per això que hi trobem un mas del segle XVI (Can Bages), que queda afectat per la urbanització. També hi ha, des de fa temps, alguna petita indústria i alguns espais tancats destinats a magatzems, així com una zona de pàrking de caravanes. Gran part de l’espai s’ha deixat degradar amb gran quantitat de deixalles, restes de tot tipus (uralita, mobles, runes, electrodomèstics...) i fins i tot vehicles abandonats.
Parc Agrícola del Vallès
La fragmentació dels hàbitats és la primera causa de pèrdua de biodiversitat. Hi ha petites àrees que són peces essencials per garantir la connectivitat interna i externa dels parcs. És en aquest sentit que Can Bages forma part del Parc Agrícola del Vallès (PAV) on hi consta com a àmbit d’interès bàsic connector. Aquesta denominació va ser presentada a Castellar el 24 de maig de 2005 i aprovada en ple municipal, tal i com també ho han fet altres poblacions de la comarca. La urbanització industrial de Can Bages suposa trencar aquest enllaç natural de la franja que va d'est a oest i que uneix els sistemes del parc agrícola del Vallès enllaçant la via verda de St. Llorenç-Collserola fins a Tagamament-Céllecs. S’entén llavors, que el seu paper és bàsic per donar equilibri al sistema natural, ja molt degradat per la creixent urbanització. La construcció d'aquest polígon suposarà afegir més agressió visual i paisatgística en contra de qualsevol objectiu que pugui tenir el municipi per atreure el turisme natural i rural. (veure imatge PAV)
És coherent el nou polígon amb la degradació ecològica que pateix ja gran part del Vallès?
Tothom parla de sostenibilitat
L'increment d'indústria i el creixement urbà de Castellar, està assentant un model de municipi cada cop menys sostenible. Estem augmentant sòl industrial, quan en els polígons ja existents del Pla de la Bruguera i Can Carner encara s'hi construeixen naus i queden parcel·les per ser edificades. El futur no consisteix amb malmetre allò que tenim, sinó en preservar-ho i millorar-ho. Per tal de garantir l’abastament d’aigües al nou polígon, s’ha aprovat l’arribada d’aigües del sistema Ter-Llobregat. Un riu al que no se li respecta ni el cabal ecològic que per llei s’hauria de complir. Els recursos propis que disposa al municipi no poden atendre el cabal màxim d’aigua potable que necessita la nova urbanització industrial tot i tenir-ne prou per les necessitats actuals dels seus habitants. Can Bages a més de generar un greu problema d’abastiment d’aigua que ens obliga a la construcció de nous dipòsits provocarà un altre problema important de depuració d’aigües residuals amb un sistema que caldrà mantenir. És això sostenible?
El problema de la mobilitat
Des de el punt vista de la mobilitat, ja fa anys que Castellar pateix problemes de transport públic per comunicar-se amb els municipis de l'entorn. El poc servei que tenim és deficitari i no compleix amb les necessitats que s'han anat generant al llarg dels anys. Castellar és un dels municipis amb un índex més baix de desplaçaments en transport públic i més elevat en desplaçaments amb vehicle privat. Com és lògic patim embussos i problemes greus de mobilitat, que des de fa anys es van acceptant resignadament, malgrat que al mateix temps deixem que el nombre d'habitants vagi incrementant. Aquesta problemàtica no només és generada pels desplaçaments en vehicle privat dels habitants de Castellar i les urbanitzacións, sinó també pels polígons de Can Carner i del Pla la Bruguera, que generen una gran mobilitat afegida, tan comercial, com de transport de mercaderies, com dels propis treballadors/res, que en gran nombre venen de fora del municipi. S’ha de tenir present que als dos polígons ja existents, hi ha assentades no només petites i mitjanes empreses sinó grans empreses amb el corresponent tràfec de tràilers i vehicles de gran tonatge. A aquest problema, s’hi afegeix ara la disponibilitat per edificar en 207.000 m2 en el futur polígon de Can Bages. Això pot equivaler a més de 200 noves naus industrials. És evident que això complicarà de manera encara més insostenible la problemàtica de mobilitat que ja estem patint. La construcció prevista d'una rotonda en aquest sector no serà un element que ajudarà a millorar la mobilitat global d'aquesta carretera tan saturada, sinó únicament contribuirà a que el propi futur polígon quedi més ben comunicat amb la carretera. És responsable crear un nou polígon industrial, sense tenir un sistema de mobilitat col·lectiu que funcioni adequadament i sense tenir garantida la mobilitat dels habitants de Castellar?
Un únic propòsit
L’interès per tirar endavant aquest projecte rau bàsicament en una qüestió econòmica. A través de tots els ciutadans i ciutadanes de Castellar s’haurà d’invertir molt diners perquè tot això es dugui a terme. De tots és conegut el problema econòmic que pateix el municipi, que ha anat augmentant progressivament, i que ha culminat en la despesa per la construcció de la polèmica plaça major i els seus equipaments. L’únic benefici de vendre els terrenys de Can Bages i possibilitar la construcció del polígon industrial és tenir suficients guanys per pagar part de les obres de la plaça major. Ja des d’un inici ha estat possible la construcció del la nova plaça tenint sempre present que una part important de la seva financiació provindria de la venda de Can Bages.
Can Bages, és un espai agroforestal d'unes 50 hectàrees (497.352 m2) situat entre Castellar i Sabadell i que limita per l’est amb la carretera B-124 i per l’oest amb el riu Ripoll. Es tracta d’una zona formada per una part forestal, de bosc de pins i alzines, el torrent de Can Bages (de 1.800 m) i alguns camps de conreu. La resta són camps que s'han deixat de conrear, però que estan en procés natural de regeneració tot començant a fer créixer el seu sotabosc. Tots aquests camps havien estat explotats amb ramaderia i conreu i és per això que hi trobem un mas del segle XVI (Can Bages), que queda afectat per la urbanització. També hi ha, des de fa temps, alguna petita indústria i alguns espais tancats destinats a magatzems, així com una zona de pàrking de caravanes. Gran part de l’espai s’ha deixat degradar amb gran quantitat de deixalles, restes de tot tipus (uralita, mobles, runes, electrodomèstics...) i fins i tot vehicles abandonats.
Parc Agrícola del Vallès
La fragmentació dels hàbitats és la primera causa de pèrdua de biodiversitat. Hi ha petites àrees que són peces essencials per garantir la connectivitat interna i externa dels parcs. És en aquest sentit que Can Bages forma part del Parc Agrícola del Vallès (PAV) on hi consta com a àmbit d’interès bàsic connector. Aquesta denominació va ser presentada a Castellar el 24 de maig de 2005 i aprovada en ple municipal, tal i com també ho han fet altres poblacions de la comarca. La urbanització industrial de Can Bages suposa trencar aquest enllaç natural de la franja que va d'est a oest i que uneix els sistemes del parc agrícola del Vallès enllaçant la via verda de St. Llorenç-Collserola fins a Tagamament-Céllecs. S’entén llavors, que el seu paper és bàsic per donar equilibri al sistema natural, ja molt degradat per la creixent urbanització. La construcció d'aquest polígon suposarà afegir més agressió visual i paisatgística en contra de qualsevol objectiu que pugui tenir el municipi per atreure el turisme natural i rural. (veure imatge PAV)
És coherent el nou polígon amb la degradació ecològica que pateix ja gran part del Vallès?
Tothom parla de sostenibilitat
L'increment d'indústria i el creixement urbà de Castellar, està assentant un model de municipi cada cop menys sostenible. Estem augmentant sòl industrial, quan en els polígons ja existents del Pla de la Bruguera i Can Carner encara s'hi construeixen naus i queden parcel·les per ser edificades. El futur no consisteix amb malmetre allò que tenim, sinó en preservar-ho i millorar-ho. Per tal de garantir l’abastament d’aigües al nou polígon, s’ha aprovat l’arribada d’aigües del sistema Ter-Llobregat. Un riu al que no se li respecta ni el cabal ecològic que per llei s’hauria de complir. Els recursos propis que disposa al municipi no poden atendre el cabal màxim d’aigua potable que necessita la nova urbanització industrial tot i tenir-ne prou per les necessitats actuals dels seus habitants. Can Bages a més de generar un greu problema d’abastiment d’aigua que ens obliga a la construcció de nous dipòsits provocarà un altre problema important de depuració d’aigües residuals amb un sistema que caldrà mantenir. És això sostenible?
El problema de la mobilitat
Des de el punt vista de la mobilitat, ja fa anys que Castellar pateix problemes de transport públic per comunicar-se amb els municipis de l'entorn. El poc servei que tenim és deficitari i no compleix amb les necessitats que s'han anat generant al llarg dels anys. Castellar és un dels municipis amb un índex més baix de desplaçaments en transport públic i més elevat en desplaçaments amb vehicle privat. Com és lògic patim embussos i problemes greus de mobilitat, que des de fa anys es van acceptant resignadament, malgrat que al mateix temps deixem que el nombre d'habitants vagi incrementant. Aquesta problemàtica no només és generada pels desplaçaments en vehicle privat dels habitants de Castellar i les urbanitzacións, sinó també pels polígons de Can Carner i del Pla la Bruguera, que generen una gran mobilitat afegida, tan comercial, com de transport de mercaderies, com dels propis treballadors/res, que en gran nombre venen de fora del municipi. S’ha de tenir present que als dos polígons ja existents, hi ha assentades no només petites i mitjanes empreses sinó grans empreses amb el corresponent tràfec de tràilers i vehicles de gran tonatge. A aquest problema, s’hi afegeix ara la disponibilitat per edificar en 207.000 m2 en el futur polígon de Can Bages. Això pot equivaler a més de 200 noves naus industrials. És evident que això complicarà de manera encara més insostenible la problemàtica de mobilitat que ja estem patint. La construcció prevista d'una rotonda en aquest sector no serà un element que ajudarà a millorar la mobilitat global d'aquesta carretera tan saturada, sinó únicament contribuirà a que el propi futur polígon quedi més ben comunicat amb la carretera. És responsable crear un nou polígon industrial, sense tenir un sistema de mobilitat col·lectiu que funcioni adequadament i sense tenir garantida la mobilitat dels habitants de Castellar?
Un únic propòsit
L’interès per tirar endavant aquest projecte rau bàsicament en una qüestió econòmica. A través de tots els ciutadans i ciutadanes de Castellar s’haurà d’invertir molt diners perquè tot això es dugui a terme. De tots és conegut el problema econòmic que pateix el municipi, que ha anat augmentant progressivament, i que ha culminat en la despesa per la construcció de la polèmica plaça major i els seus equipaments. L’únic benefici de vendre els terrenys de Can Bages i possibilitar la construcció del polígon industrial és tenir suficients guanys per pagar part de les obres de la plaça major. Ja des d’un inici ha estat possible la construcció del la nova plaça tenint sempre present que una part important de la seva financiació provindria de la venda de Can Bages.
Encara podem decidir el futur de Can Bages
Can Bages és un espai bastant degradat i pateix abandó, però això no vol dir que no tingui possibilitats de ser recuperat i per tant s'hi puguin fer activitats amb menys impacte. Si s’acaba instal·lant un polígon industrial, haurem acabat amb totes les possibilitats que aquests espai ens ofereix, com a part de l'entorn natural del nostre poble.
Can Bages és un espai bastant degradat i pateix abandó, però això no vol dir que no tingui possibilitats de ser recuperat i per tant s'hi puguin fer activitats amb menys impacte. Si s’acaba instal·lant un polígon industrial, haurem acabat amb totes les possibilitats que aquests espai ens ofereix, com a part de l'entorn natural del nostre poble.
Què podríem fer a Can Bages si no s’urbanitzés?
- Circuits senyalitzats de descoberta de l’entorn natural incloent la zona de la Torre Turull.
- Es podria fer un centre d’interpretació del Parc Agrícola del Vallès i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, essent un lloc de parada prèvia pels visitants del parc natural.
- Centre d’ensenyament i pràctica d’agricultura biològica.
- Càmping o centre de parada i pernoctació d’autocaravanes (a l’estil de molts pobles i ciutats de França) perquè no hagin de travessar el municipi i connexió amb transport públic amb el centre del municipi i el parc natural.
Propostes per millorar el nostre entorn no en faltaran i de ben segur que es pot buscar la col·laboració d’ens comarcals i supracomarcals.
La planificació del futur del poble sí que demana participació ciutadana. Cal que obrim un procés sobre quin poble volem pel futur, i en aquest debat hi entra Can Bages. Tan se val si això es va decidir ara fa 8 anys, d'aleshores ençà, les coses han canviat molt, i sempre hem de tenir les portes obertes per que el que estem fent, pugui ser qüestionat i repensat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada