Aquests darrers dies l'Estat ha presentat la nova Llei de la Discapacitat, una llei que introdueix canvis significatius en el dret al treball i en la concepció dels Centres Especials de Treball (CET). Amb aquesta normativa no es prioritza que les persones amb discapacitat siguin integrades dins de l'empresa ordinària, com passava abans. A més els CET deixen de ser mercat de treball protegit, és a dir, orientat prioritàriament a persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats d'inclusió laboral, i afavoreix l'entrada a persones amb un rendiment productiu més alt. La conseqüència directa de tot aquest desplegament és que les persones més vulnerables perdran un dels pocs recursos que tenen per treballar i seran desplaçades cap a serveis assistencials i centres terapèutics, perdent espais de socialització i oportunitats laborals. Això malgrat tenir, com s’ha demostrat fins al moment, una sobrada capacitat de treball. A més aquesta llei també suposarà un increment de la despesa social, perquè deixaran de ser contribuents actius per dependre de recursos assistencials.
Com passa darrerament; quan tanta gent perd és perquè hi ha algú que guanya, i aquests pocs que guanyen cada dia guanyen més. Aquest canvi legislatiu amaga una porta oberta per a l'empresa privada a un espai que fins ara havia estat ocupat per la iniciativa social que donava una oportunitat a milers de persones amb discapacitat al nostre país. Un model al que ens obliguen a renunciar en favor de les grans empreses i multinacionals. Una llei que torna a colpejar a aquelles persones que menys capacitat d’organització, i espais per donar a conèixer la seva situació, tenen. Una vergonya més d’aquest govern populista al que no li tremola el pols a l'hora d'enviar de tornada al pati del darrere a tantes i tantes persones que durant anys han demostrat la seva vàlua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada