Una part de les propietats de Castellar del Vallès estan sotmeses a les especulacions de procedència feudal.
Encara que sembli una broma, es del tot veritat. A l’edat mitjana, la noblesa feudal (l’Església, els comptes, els terratinents,..) dominaven a les classes baixes (camperols i artesans..) i els imposaven tot tipus de normes i impostos.
Amb la decadència del feudalisme i degut als problemes econòmics, molts d'aquest Senyors Feudals van vendre part de les terres heretades, regalades o robades a persones amb pocs recursos econòmics. Aquest compradors quan no disposaven dels diners per comprar les terres arribaven a tractes amb els terratinents, els quals els oferien les terres amb condicions. Aquestes condicions passaven per realitzar pagaments que els compradors havien de fer cada any al recollir la collita i lliurar al Senyor una part de la mateixa, o lliurant altres bens o diners. En cas de no complir aquestes condicions el Senyor Feudal es tornava a quedar les terres venudes.
Aquestes vendes i les corresponents condicions eren inscrites en els llibres de la època, anomenant Censos a les condicions de venda pactades. Si el censatari no pagava, l’amo es tornava a quedar les terres.
Aquests Censos que gravaven les primitives finques de Castellar del Vallès igual que en d’altres pobles, es van anar mantenint en els manuscrits de l'època, per tant aquests Censos van continuar inscrits quant es van constituir els Registres de la Propietat. Més endavant, les entitats bancàries van començar a donar préstecs en garanties de terres i obligaven a cancel·lar els Censos per tal de tenir el ple domini de la finca i forçar l'embargament en cas de no pagar les quotes pertinents. Quan els Bancs volien redimir algun Cens, en moltes ocasions no trobaven els descendents, i aleshores degut a aquests problemes l’any 1990 CIU va fer una nova Llei que pretenia acabar amb el problema dels Censos oblidats. No obstant aquesta llei va deixar la porta oberta pels descendents dels Senyors Feudals per si volien ratificar la validesa dels títols de Censos, de manera que la llei donava 5 anys per a tots els hereus de censos registrats per si volien ratificar la vigència dels mateixos, i els que no es ratifiquessin quedaven extingits.
El 90 % dels Censos van quedar extingits, però a Castellar hi va haver un descendent d’un Senyor Feudal que es va personar al Registre de la Propietat i va ratificar i inscriure els seus censos (molt difícil de comprovar), no va avisar a ningú, però el van legitimar per extorsionar als propietaris actuals sempre que haguessin de vendre, parcel·lar, dividir o hipotecar les seves finques. Aquest descendent s’anomena Carlos Fontcuberta y Balaguer.
Encara que sembli una broma, es del tot veritat. A l’edat mitjana, la noblesa feudal (l’Església, els comptes, els terratinents,..) dominaven a les classes baixes (camperols i artesans..) i els imposaven tot tipus de normes i impostos.
Amb la decadència del feudalisme i degut als problemes econòmics, molts d'aquest Senyors Feudals van vendre part de les terres heretades, regalades o robades a persones amb pocs recursos econòmics. Aquest compradors quan no disposaven dels diners per comprar les terres arribaven a tractes amb els terratinents, els quals els oferien les terres amb condicions. Aquestes condicions passaven per realitzar pagaments que els compradors havien de fer cada any al recollir la collita i lliurar al Senyor una part de la mateixa, o lliurant altres bens o diners. En cas de no complir aquestes condicions el Senyor Feudal es tornava a quedar les terres venudes.
Aquestes vendes i les corresponents condicions eren inscrites en els llibres de la època, anomenant Censos a les condicions de venda pactades. Si el censatari no pagava, l’amo es tornava a quedar les terres.
Aquests Censos que gravaven les primitives finques de Castellar del Vallès igual que en d’altres pobles, es van anar mantenint en els manuscrits de l'època, per tant aquests Censos van continuar inscrits quant es van constituir els Registres de la Propietat. Més endavant, les entitats bancàries van començar a donar préstecs en garanties de terres i obligaven a cancel·lar els Censos per tal de tenir el ple domini de la finca i forçar l'embargament en cas de no pagar les quotes pertinents. Quan els Bancs volien redimir algun Cens, en moltes ocasions no trobaven els descendents, i aleshores degut a aquests problemes l’any 1990 CIU va fer una nova Llei que pretenia acabar amb el problema dels Censos oblidats. No obstant aquesta llei va deixar la porta oberta pels descendents dels Senyors Feudals per si volien ratificar la validesa dels títols de Censos, de manera que la llei donava 5 anys per a tots els hereus de censos registrats per si volien ratificar la vigència dels mateixos, i els que no es ratifiquessin quedaven extingits.
El 90 % dels Censos van quedar extingits, però a Castellar hi va haver un descendent d’un Senyor Feudal que es va personar al Registre de la Propietat i va ratificar i inscriure els seus censos (molt difícil de comprovar), no va avisar a ningú, però el van legitimar per extorsionar als propietaris actuals sempre que haguessin de vendre, parcel·lar, dividir o hipotecar les seves finques. Aquest descendent s’anomena Carlos Fontcuberta y Balaguer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada