El nostre municipi, s’ha adherit a la “Campanya pel Desarmament” promoguda per l’ONU per tal d’evitar la proliferació d’armes, és a dir la fabricació i sobretot la venda. Per expressar el nostre rebuig a la proliferació armamentística, volem mostrar algunes dades extretes d’uns articles del periodista Gervasio Sánchez, que podeu llegir complerts a la web de l’Altraveu, on a més trobareu els enllaços amb els llocs on s’han publicat. Tan sols recordar que a aquest periodista se li va concedir el 2007 el Premi Ortega i Gasset de fotoperiodisme pel seu treball “Vidas Minadas” sobre les mines antipersones.
Referint-se a la venda d’armes, es diu que “Espanya trafica millor ja que hem escalat dues posicions i ara ocupem el sisè lloc (de venda d’armes) del rànking mundial darrera dels EEUU, Rússia, Alemània, Regne Unit i França”. Dubtós mèrit oi?
Organitzacions com Amnistía Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace y Fundació per la Pau informen que “hi ha hagut transferències (d’armes) a destins preocupants sense que es coneguin els criteris que han permès aquestes exportacions”. El document d’aquestes organitzacions assegura que “la informació proporcionada pel Govern sobre les vendes de material de defensa i de material de doble ús, incloent armes i munició de caça y tir esportiu, segueix sent insuficient per realitzar un control parlamentari efectiu. A més, no existeix coincidència entre les dades de Duanes i les estadístiques oficials en relació a les quantitats exportades”. Dit d’una altra forma, podem estar venent més armes que les que declarem.
La “Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso (ley 53/2007)”afirma “que no s’han de vendre armes quan hi hagi indicis racionals que es puguin utilitzar en accions que pertorbin la pau, puguin incrementar tensions o conflictes latents, puguin ser utilitzades de forma contrària al respecte degut i la dignitat humana, puguin ser utilitzades amb finalitats repressives o de violació dels drets humans, tinguin com a destí països amb evidència de desviaments de materials transferits o puguin vulnerar els compromisos internacionals contrets per Espanya”. La llista de compradors inclou països amb conflictes armats, violacions del Dret Internacional Humanitari (DIH), violacions dels drets humans i elevats índexs de violència armada com ara Angola, Aràbia Saudí, Algèria, Bolívia, Cuba, Colòmbia, Egipte, Estats Units, (el seu exèrcit s’ha vist involucrat en violacions de drets humans y del DIH a l’Irak o l’Afganistan), Geòrgia, Ghana, India, Indonèsia, Israel, Jamaica, Líban, Marroc, Pakistan, Paraguai (“destí habitual d’operacions triangulars amb països limítrofes”), Senegal, Sri Lanka, Sud-àfrica, Turquia i Veneçuela.
En aquests temes cal ser clars i honestos, i totes les actuacions han de ser transparents. Hem de pressionar per que així sigui, per neutralitzar aquells que ens intenten prendre el pèl amb discursos falsament pacifistes.
Referint-se a la venda d’armes, es diu que “Espanya trafica millor ja que hem escalat dues posicions i ara ocupem el sisè lloc (de venda d’armes) del rànking mundial darrera dels EEUU, Rússia, Alemània, Regne Unit i França”. Dubtós mèrit oi?
Organitzacions com Amnistía Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace y Fundació per la Pau informen que “hi ha hagut transferències (d’armes) a destins preocupants sense que es coneguin els criteris que han permès aquestes exportacions”. El document d’aquestes organitzacions assegura que “la informació proporcionada pel Govern sobre les vendes de material de defensa i de material de doble ús, incloent armes i munició de caça y tir esportiu, segueix sent insuficient per realitzar un control parlamentari efectiu. A més, no existeix coincidència entre les dades de Duanes i les estadístiques oficials en relació a les quantitats exportades”. Dit d’una altra forma, podem estar venent més armes que les que declarem.
La “Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso (ley 53/2007)”afirma “que no s’han de vendre armes quan hi hagi indicis racionals que es puguin utilitzar en accions que pertorbin la pau, puguin incrementar tensions o conflictes latents, puguin ser utilitzades de forma contrària al respecte degut i la dignitat humana, puguin ser utilitzades amb finalitats repressives o de violació dels drets humans, tinguin com a destí països amb evidència de desviaments de materials transferits o puguin vulnerar els compromisos internacionals contrets per Espanya”. La llista de compradors inclou països amb conflictes armats, violacions del Dret Internacional Humanitari (DIH), violacions dels drets humans i elevats índexs de violència armada com ara Angola, Aràbia Saudí, Algèria, Bolívia, Cuba, Colòmbia, Egipte, Estats Units, (el seu exèrcit s’ha vist involucrat en violacions de drets humans y del DIH a l’Irak o l’Afganistan), Geòrgia, Ghana, India, Indonèsia, Israel, Jamaica, Líban, Marroc, Pakistan, Paraguai (“destí habitual d’operacions triangulars amb països limítrofes”), Senegal, Sri Lanka, Sud-àfrica, Turquia i Veneçuela.
En aquests temes cal ser clars i honestos, i totes les actuacions han de ser transparents. Hem de pressionar per que així sigui, per neutralitzar aquells que ens intenten prendre el pèl amb discursos falsament pacifistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada