La politització de la gestió pública, un mal endèmic.

L’Altraveu va presentar en el darrer Ple municipal una moció per reduir despesa i optimitzar la gestió. Es tractava d’una reorganització de les regidories de l’equip de govern i la supressió dels dos càrrecs de confiança posats per el PSC quan va arribar al govern municipal. Pensem que les causes de la mala gestió pública en els ajuntaments s’han de buscar en la politització de les institucions. Les administracions més propenses a la mala gestió són aquelles amb un major número d’empleats públics que deuen el seu càrrec a un nomenament polític.

A Catalunya, el partit que controla un govern local pot nomenar gran quantitat de càrrecs de confiança i assessors, i a la vegada mantenir un sistema de concursos públics per a funcionaris. Això genera diversos incentius perversos. Els empleats públics anomenats a dit, amb un horitzó laboral limitat per la incertesa de les properes eleccions són més propensos a anar a favor dels que manen. En segon lloc, tota la cadena de decisió política pública està en mans de persones que comparteixen un objectiu comú: guanyar les eleccions. Això fa que es toleri més fàcilment la mala gestió i que, al haver molt més en joc en les eleccions no es pugui ser objectiu. En aquest context, el control dels mitjans de comunicació públics juga un paper important, ja que és l’aparador del que es vol transmetre (Castellar n’és un exemple significatiu).

La gran politització de les administracions locals podria reduir-se de forma dràstica si s’optés per una forma de govern (city-manager) on els càrrecs de confiança estarien nomenats per una majoria qualificada de regidors, del govern i de l’oposició i per un període de temps no coincident amb el cicle electoral, reduint així el grau de dependència política.

Aquest tipus de govern ha estat adoptat en les administracions locals de molts països perquè milloren la gestió pública. El partit que guanya les eleccions no té tanta màniga ampla per fer nomenaments i ha d’arribar a amplis acords amb altres forces polítiques, incloses les de la oposició, per nomenar càrrecs públics. Es tracta de buscar mecanismes perquè es seleccionin empleats públics la continuïtat dels quals en el càrrec depengui de la seva competència o mèrit, i no de la seva lleialtat política.

Podem aspirar a Castellar a una administració més flexible i eficient? Seria el més desitjable, i des de l’Altraveu no deixarem de defensar-ho. El principal obstacle són els partits polítics instal•lats en el poder que defensen una rigidesa tradicional de la administració pública. A Castellar, aquesta concepció de Nova Gestió Pública està molt lluny de ser entesa per l’equip de govern del PSC. Ni tan sols volen entrar en el debat i prefereixen quedar-se en la superfície, però qui paga en darrer terme aquestes ineficiències són els ciutadans. És per tot això que hauríem de ser capaços d’explicar amb claredat que no s’està malgastant amb males polítiques públiques sinó amb mals polítics, o millor dit, amb la pervivència de males institucions utilitzades per polítics més mediocres encara.