El ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, proposa una nova llei espanyola d’educació (LOMCE) que significa un atac a l’escola democràtica, a la immersió lingüística i a la necessitat de fomentar l’esperit crític i participatiu a les aules.
En el document es fomenta la segregació a les aules –amb més concerts per a aquelles escoles que fan diferència de sexe-, es menysprea les llengües cooficials com el català, el gallec, el basc, s’homogeneïtzen els continguts amb un control estatal mai vist en democràcia i s’estableix una preferència d’assignatures segons la seva aparició en el rànquing de l’OCDE; un autèntica rendició davant dels mercats quan la realitat va demostrant que la concessió a la mercantilització de l’ensenyament no fa res més que provocar desigualtats més grans a la societat.
Tots aquests aspectes són especialment preocupants perquè posen en perill el sistema educatiu públic, especialment pel que fa referència a la llengua, però sobretot perquè indiquen una clara involució als guanys que s’havien fet fins ara en educació. El model d’immersió lingüística ha estat defensat en matèria de drets lingüístics i també des de la perspectiva pedagògica amb reconeixement europeu. Així doncs, la notícia de la recentralització de continguts educatius i del menyspreu envers la llengua catalana no és la retòrica que hem anat sentint al llarg dels anys; els catalans i les catalanes ens hi juguem molt. La immersió lingüística forma part del patrimoni del nostre poble i, tot i els obstacles que ha tingut en els últims anys amb la seva actualització, ha donat resposta a una Catalunya feta, no només per espanyols i catalans, sinó per i per a múltiples realitats culturals. Així doncs, només queda dir que les propostes d’Educació de Wert les dirigeix la ignorància, el cinisme i la mala fe.
És un fet xocant incomprensible que quan caldria demanar que la ciutadania sabés més d’una llengua, cosa que per exemple no s’ha produït en el cas dels últims presidents de l’estat espanyol, un càrrec públic defensi la voluntat d’imposar-ne el coneixement d’una.
És a dir, no es pot entendre aquesta decisió sense explicar que aquesta llei és una clara intervenció ideològica sense cap fonament racional. El ministre ja va dir que volia “espanyolitzar” els alumnes catalans i efectivament, ara ho intenta portar a la pràctica.
Tampoc és acceptable que des de l’estat espanyol s’intenti controlar el 100% de les matèries troncals per poder explicar la història i les ciències socials (entre d’altres) des d’una perspectiva espanyola i centralitzadora que més recorda un control de dictadura que una democràcia.
La proposta de llei està tenint un rebuig generalitzat a tot el país i ha tingut també la seva resposta a Castellar amb la concentració als jardins de l’ajuntament. A banda de mobilitzar-nos, és necessari també que els partits catalans, com CiU, considerin aquesta proposta de llei, com qualsevol altre atac d’aquesta magnitud, com una línia vermella d’aquelles que fan innegociable qualsevol pacte amb el PP; perquè això és també actuar amb responsabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada