Ens fa molt feliç que des de l’Ajuntament es concedeixi la Medalla de la Vila d’enguany a Suport Castellar, una d’aquestes entitats que des d’una posició cada vegada més difícil, desenvolupa una tasca imprescindible al nostre poble.
Imprescindible perquè és precisament la feina del dia a dia d’aquestes entitats la que permet dues grans fites: Per un cantó, a nivell intern, facilita l’autonomia i la integració de les persones amb trastorns mentals dins la societat, a més de teixir un espai de suport per a aquestes persones i per a les seves famílies. I per l’altre, a nivell extern, promou activitats que són una porta oberta per al món, un món en el que encara trobem que el trastorn mental evoca imaginaris maldestres sobre la seva naturalesa. Com deia Foucault, el malalt mental ens toca perquè és en la seva “regressió” que se’ns revelen els trastorns que patim i que hem normalitzat i incorporat a la nostra lògica interna. És impagable aquesta tasca de mostrar al món, tan poruc, una forma més de ser “persona” dins de la nostra societat.
Òbviament però, també volem deixar clar que amb premis i bones paraules no n’hi ha prou. A Castellar les ajudes a les entitats del tercer sector que ha concedit el govern PSC s’han retallat en gairebé un 50% des del 2009, retallades que es sumen a les aplicades a la llei de dependència, de 1.108 milions d'euros, o a l’àrea de salut mental del Departament de Sanitat, que ha perdut any rere any més d’un 10% del pressupost. Aquestes retallades posen en greu perill tota la bona feina que s’ha fet fins al moment i deixen a col•lectius com el de persones amb trastorns mentals, arraconats a les zones més grises de la societat. Sembla que és més fàcil retallar a aquells qui tenen menys opcions de fer-se sentir, i és per això que ens sembla prou important aquest premi, un premi que ha de servir d’altaveu per seguir lluitant i defensant un model de societat més justa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada