Fins ara, l’economia ha assumit que era possible créixer de manera indefinida, tot i les corresponents crisis del capitalisme, que es superaven per un nou cicle de creixement més gran que l’anterior. Això feia que el deute es pogués retornar amb la nova riquesa creada, i que la gent confiés que el nou i major deute generat en el nou cicle es podria pagar més endavant. I en aquests cicles tots ens aniríem fent més rics.Marcel Coderch (professor de telecomunicacions de la UPC i assessor en diverses institucions en temes energètics) ens parlarà el divendres 18 de març de per què aquesta assumpció no es correcta, i com l’energia i la natura entren en les equacions de l’economia canviant-ne els resultats.
La quantitat de petroli que podem extreure de la terra és limitada en el temps per motius tècnics, i probablement ja hem assolit el màxim possible de producció del petroli (zenit del petroli); en un context de demanda creixent de petroli es creuen les corbes d’oferta i demanda això fa que s’acabi l’era de l’energia abundant i barata. Aquesta hipòtesi que porta temps circulant sense voler ser escoltada, i que és realista i plena de sentit comú, esta sent cada vegada més acceptada per polítics i institucions tot i que no volen parlar obertament de les conseqüències que aquest fet tindrà per la nostra vida comunitària i individual. Si la hipòtesi és correcta, i tot apunta a que ho és, cal replantejar la cultura, la vida, l’economia i la política, i molta reflexió de tots per decidir les mesures a prendre i per trobar nous camins que hem de caminar plegats. Perquè no pot ser que, a causa d’entossudits polítics i ciutadans, i als interessos de grans bancs i corporacions, es continui cercant el creixement que probablement no tornarà mai més, amb la conseqüència que uns pocs acumulen riqueses i recursos, mentre la resta de la població (aquí i arreu del món) ens anem empobrint i quedant més exposats i vulnerables a la nova situació crítica.
Verònica Miró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada