L'Altraveu: Feina feta

L’Altraveu ha deixat a la Biblioteca Municipal Antoni Tort els dossiers que recullen la feina que l’Altraveu ha dut terme durant els darrers anys.
En ells parlem del funcionament de l’agrupació, de les activitats que s’acullen en el local del Passeig 142, com gestionem els diners que ingressem dels dos regidors a l’Ajuntament, les mocions que hem presentat al ple, les denúncies que hem fet, intàncies, preguntes al ple, alguns articles publicats, les xerrades organitzades per l’Altraveu, els diferents portaveus que han passat pel ple de l’Ajuntament, les propostes treballades...

Els dossiers es poden baixar o mirar directament en format pdf: 

Informe 2009-2010 (PDF-12mb)
Informe 2007-2008 (PDF-5,7mb)

Amb aquests documents donem a conèixer l’activitat de l’agrupació durant aquests anys.
Qualsevol dubte us podeu dirigir a nosaltres a través de  l'adreça laltraveu@gmail.com, o passar pel local del Passeig 142 tots els dimecres a partir de les 22:00h.

Per què L'Altraveu? Avui Enric Benavent

L'Altraveu és una alenada d'aire fresc enmig d'un ambient polític contaminat per interessos que la majoria els ciutadans no sabem ni d'on venen ni cap a on van.
M'agrada L'Altraveu perquè és la demostració que es pot fer política d'una manera transparent, participativa, oberta, sense cap altre interès que allò que porta cap a una millora de la societat, cap a una millora de la justícia social, tenint en compte de forma prioritària les necessitats de les persones més febles.
L'Altraveu s'alimenta de la il·lusió per crear un Castellar millor i es manté per l'esforç altruista d'una colla de persones que creuen en un estil de fer política municipal allunyada dels interessos que mouen els grans partits. Les propostes de L'Altraveu estan arrelades al poble, tenen la credibilitat d'un constant procés participatiu, basat en el diàleg, en el debat i en la voluntat de posar-se d'acord.
Les ciutats i pobles que han generat opcions polítiques d'aquest estil són afortunades ja que als seus ajuntaments s'hi respira alguna cosa diferent que prové directament la ciutadania.

L'equip de govern de l'Altraveu

Elisenda Alamany i Gutiérrez. Filòloga catalana. Professora de català. Col·labora amb Òmnium Cultural, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i el Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya. Especialista en educació i noves tecnologies. Exregidora.

Xavier Bella i Redondo. Analista de projectes informàtics i actualment finalitzant la llicenciatura en Humanitats. Vinculat a diverses entitats del municipi com el CAC o el Club d'Escacs Castellar, del que ha format part de la Junta directiva. Ha estat membre dels consells de cultura i comunicació municipals.

Marc Serrà i Arderius. Enginyer tècnic en hidràulica i hidrologia. Ha participat activament en la Plataforma ciutadana Castellar contra el feixisme, l’Assemblea de Joves i el Correllengua. Actualment està vinculat a Vilabarrakes de Festa Major, l'Esbart Teatral de Castellar i a d’altres activitats i campanyes del poble.

Gemma Ubasart i González. Professora de ciència política i investigadora a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques. Especialista en govern local, moviments socials i sociologia jurídica. Participa en organitzacions de defensa dels drets humans. Exregidora.

Dani Sagrera i Rius. Persona humana.

Joan Moyà i Köhler. Educador social i estudiant de psicologia. Vinculat a entitats culturals com l'Esbart Teatral de Castellar, participa d'iniciatives relacionades amb la gestió de conflictes a través de la creativitat i de les seves expressions artístiques. Col·labora amb projectes de cooperació i solidaritat destinats a infants.

Bet Tena i Blanch. Diplomada en ciències empresarials i estudis en història i en restauració. Actualment treballa d’agent cultural i de cap financera d’una empresa. Ha realitzat cursos de teatre a l’escola Eòlia i ha exercit de docent de teatre per a adults i infants. Expresidenta de l’Esbart Teatral, participà activament de l’entitat Castellar Decideix per tal de realitzar la consulta a Castellar i col·labora amb Ràdio Trama.

Xavi Arderius i Matas. Delineant. Participa en diverses entitats del municipi com el CAC, la Plataforma Tren Castellar Centre o l’Economat. Ha participat activament de la Plataforma ciutadana Castellar contra el feixisme, la Plataforma Aturem el polígon industrial de Can Bages i Acció Jam. Col·labora amb Sabadell Cruïlla, Via Vallès i Plataforma Sant Julià. Exregidor.

Ita Espinosa i Montoya. Advocada. Ha participat en organitzacions ciutadanes com SOS Racisme i la Plataforma ciutadana Castellar contra el feixisme. Actualment és regidora de L’Altraveu.

Verònica Miró i Miquel. Llicenciada en física. Participa en moviments socials per la sobirania alimentària, entre ells Som lo que sembrem i l’Economat. Treballa en una empresa de producció de llavors tradicionals.

Martí Llobet i Baró. Llicenciat en història. Treballa com a operador de control als bombers. Impulsor i membre de l'Assemblea d'Insubmissió, de Castellar Sostenible i de la Plataforma Castellar contra el feixisme. Actualment regidor de L’Altraveu.

Llista de l'Altraveu per les properes eleccions del 22 de maig

 Veure o baixar document presentació (PDF 450Kb)
Foto

1. Elisenda Alamany 
2. Xavier Bella
3. Marc Serrà
4. Gemma Ubasart
5. Dani Sagrera 
6. Joan Moyà
7. Bet Tena
8. Xavi Arderius
9. Ita Espinosa
10. Verònica Miró
11. Martí Llobet
12. Berta Tasias
13. Enric Benavent
14. Laura García
15. Llorenç Genescà
16. Mariona Mas
17. Abdo Brichs
18. Marta Garro
19. Francesc Centeno
20. Lluís Busquets
21. Dolors Moré       +21
22. Violeta Palazón
23. Albert Margineda 
24. Teia Sabater
25. Llorenç Martí
26. Carla Busquets
27. Josep Arderius
28. Núria Robert 
29. Oriol Vicente
30. Pepi Lacambra
31. Enric Pasquina
32. Alba Martí 
33. Eloi Creus 
34. Laura Girbau
35. Albert Degràcia
36. Alba Serrà
37. Ferran Planxart
38. Carme Hosta
39. Miquel Sellarès
40. Paquita Antonell
41. Miquel Desclot
42. Montse Germán

L’Altraveu omple la sala de petit format de l’ateneu en la presentació de la seva llista

L’Altraveu ha donat a conèixer les conclusions del programa participatiu que va engegar el gener i la llista electoral per a les eleccions de maig.  

Bet Tena, que presentava l’acte, ha insistit en el fet que “es presenta un projecte col•lectiu i no pas un candidat”. Xavier Bella ha explicat el procés de les taules rodones que han ajudat a donar idees de cara a confeccionar el programa electoral i Martí Llobet, Lleonard Barrios i Elisenda Alamany han exposat les conclusions d’aquestes jornades.

Dani Sagrera ha explicat que per a L'Altraveu el que és més important "és la feina que s'ha anat fent al llarg d'aquests quatre anys" i ha valorat "la capacitat de treball i la qualitat humana dels seus integrants". A més dels 21 components de la llista electoral, dimarts passat, L'Altraveu va penjar a Internet una segona llista de 21 persones més que va ser consultada per més de 400 persones.

ELS 11 PRIMERS DE LA LLISTA|| Elisenda Alamany, la número 1 de la llista,  és filòloga catalana, professora de català, especialista en educació i noves tecnologies i ha estat regidora en aquest mandat. Xavier Bella és analista de projectes informàtics i actualment està finalitzant la llicenciatura en Humanitats. A més, és president de la cooperativa de consum Economat. Marc Serrà és enginyer tècnic en hidràulica i hidrologia i està vinculat a diferents entitats del poble. Gemma Ubasart, que va ser la primera regidora de L'Altraveu, és professora de ciència política i investigadora a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques.

En el número 5 hi figura Dani Sagrera. Al número 6 hi ha Joan Moyà, educador social i estudiant de psicologia. Al número 7 hi va Bet Tena, diplomada en ciències empresarials i estudis en història i en restauració. Fins fa poc era la presidenta de l'Esbart Teatral. Un altre exregidor, Xavi Arderius, delineant de professió i vinculat a diferents entitats de la vila, figura al número 8. L'actual regidora de L'Altraveu, l'advocada Ita Espinosa, és al número 9. Verònica Miró, llicenciada en física i que participa en moviments socials per la sobirania alimentària, serà la número 10 de la llista mentre que l'altre regidor que té actualment L'Altraveu, Martí Llobet, estarà de número 11.

Si voleu tenir accés al comunicat i l'àudio de la presentació cliqueu aquí.

L’ALTRAVEU es presenta a les eleccions amb altres candidatures alternatives consolidant l’escenari de la política municipalista

 

La presentació de la coalició electoral de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) es portarà a terme divendres 25 de març al Casal Pere Quart de Sabadell (Rambla, 69)

La coalició és formada per partits locals de diferents ciutats del Vallès Occidental. L’Altraveu valora molt positivament el camí fet plegats, i ha decidit reeditar la coalició pel proper mandat. Aquesta vegada, els partits que la formarem seran Entesa per Sabadell, Alternativa d’Esquerres per Badia, Esquerra Alternativa de Barberà, Alternativa Ciutadana de Rubí, PAS de Cerdanyola, CUP De Sant Cugat, CUP de Terrassa i COP- Compromís per Ripollet, L’Altraveu i CUP de Palau Solità.

En aquests anys de tasca conjunta hem esdevingut un referent a nivell nacional d’una altra manera de fer política, mantenim contactes amb moltes altres candidatures del nostre tarannà d’arreu del territori, ampliem la nostra àrea d’influència a més municipis i ens consolidem com una alternativa real al Vallès a la política feta des dels partits del sistema.L’acte de presentació es clourà amb una actuació de Feliu Ventura prevista al voltant de les 20 h.

Dissabte a les 12, a la Sala de Petit Format de l’Ateneu de Castellar del Vallès, tal i com ja està previst, L’Altraveu presentarà la seva llista electoral per a les eleccions de maig. Així mateix, farà un repàs de les idees i propostes que han sorgit de les taules participatives “Construïm el programa de L’Altraveu”. Enguany, s’ha volgut visibilitzar una llista de 21+21 persones per visibilitzar l’enfortiment de l’aposta municipalista, mostra que una altra forma de fer política és possible i que aquesta confiança es referma amb l’eixamplament del moviment sociopolític. Avui es presentava la llista alfabèticament a www.laltraveu.org per fer palès el compromís de tot un col·lectiu amb la política local i dissabte a l’acte es podrà conèixer la llista electoral.

Economia, Energia i Natura – Marcel Coderch

 Marcel Coderch,  va donar una conferència el passat divendres 18, organitzada per l'Altraveu sota el títol Economia, Energia, Natura, on va tractar diversos temes lligats al límits del creixement. De manera molt breu, no es pot créixer indefinidament en un món finit, tot i el dogma dels economistes de què quant més creixement millor.

Per una banda durant l'època moderna hem estat capaços de controlar moltíssima més energia que l'energia biofísica que té com origen el sol i que és la que aprofiten la resta dels animals. L'ús de l'herència geològica dels combustibles fòssils ens ha permès construir la societat en què vivim. Som  a l'Edat del petroli, que segurament serà el nom amb que  ens recordaran  les generacions futures, ens deia el Marcel,  i el nostre sistema econòmic està construït per explotar i aprofitar aquest recurs, però sense adonar-se que és finit.
Segons l'Agència Internacional de l'Energia, i també de les grans petrolieres, com Repsol, hem passat el punt de màxima producció del petroli (peak oil) al 2005 o al 2006 i en els propers anys anirem passant d'altres com el del gas i els dels altres combustibles líquids i gasosos. El petroli, tot i que encara queda molt,  serà cada vegada més car i objecte de desig dels diferents països. No només Occident està basada en el petroli, també la Xina, la Índia i altres països estan construint societats basades en aquest recurs, ara que ja no és abundant.  La possibilitat del creixement econòmic es basava en disposar àmpliament d'aquest recurs, i  sense que el preu es desboqués.
Segons Marcel Coderch, l'única alternativa raonable doncs  (a més d'aprofitar al màxim les energies renovables),  és la  d'organitzar el decreixement, a un 2 o un  3% anual, suaument, sense que se'ns vagi tot en orris. Ens va recordar que fins i tot el model agrícola actual  funciona a base de tirar als camps petroli (fertilitzants, pesticides) i aigua, i per tant els primers afectats poden ser, com hem vist a la crisi alimentària del 2008 i a  la d'ara, el preu dels aliments.
Decreixement no vol dir creixement negatiu sinó que voldria dir fer un canvi de rumb i reorganitzar-nos com a societat sota altres paràmetres, sobre els quals caldria molt de debat.
Per altra banda, el fet que hàgim estat fent servir durant dècades els combustibles fòssils ha portat una altra conseqüència,  el canvi climàtic. Durant altres èpoques del planeta, els organismes vius  van captar diòxid de carboni, que finalment quedava enterrat. Això va produir  una atmosfera molt més rica en oxigen que va permetre l'aparició de formes de vida més sofisticades, com la nostra. Però nosaltres estem retornant tot aquest CO2 a l'atmosfera. Un planeta amb un augment de temperatura de 3 a 7 graus és un planeta diferent,  i en tot cas, altres espècies apareixeran que s'adaptaran a aquests canvis, ja que el fenomen biològic és molt eficient.
La conferència de Marcel Coderch va donar per molt més i no podem entrar en tots els temes. Va tocar el problema  de la diferència en el consum energètic entre diversos països del món, i com les enormes desigualtats existents són insostenibles i provocaran conflictes. També va parlar de la crisi financera, i com les enormes bombolles financeres i el deute privat generat estan portant a retallades i sacrificis de la població per tal de salvar el sistema financer. Un sistema financer que hauria d'assumir els riscos als que es va exposar, ja que la primera regla del capitalisme és que un obté interessos perquè assumeix uns  riscos. Marcel va abogar per la cancel•lació del deute i va criticar als economistes ("viuen en un altre món") per la manera de generar deute i diners: només el 3% dels diners en circulació són  diners físics, la resta són números en un ordinador amb els que fàcilment es generen especulació i bombolles. De fet,  va ser per tal de continuar amb la bombolla i  es podessin pagar els deutes, que van aparèixer les hipoteques brossa: Es pretenia fer créixer la riquesa financera fins i tot amb gent que no podia pagar.
El consum energètic d'un país o del món és el producte del consum individual per la població. Una o altra, o les dues, s'haurien  de reduir, amb serenor, sense sectarismes i procurant estar atents  per no caure en trampes feixistes.
De les alternatives en  caldrà parlar més . El debat que s'ha produït ja a altres països, com a França, al voltant del concepte de decreixement, aquí no s'ha donat  en el mateix grau.  Decreixement, ciutats i pobles en transició, economia ecològica, democràcia inclusiva.., nous conceptes i paradigmes per estudiar.

Audio de la conferència

La llista de L'Altraveu ja és pública

Vols canviar la política i no la teva manera de pensar?

Recorda que dissabte també hi haurà la presentació de la llista i el resum del programa participat que s'ha fet amb l'ajut dels castellarencs/ques assistents.

PERSONES QUE FORMEN PART DE LA LLISTA DE CANDIDATS DE L'ALTRAVEU

En ordre alfabètic, els 42 candidats (21+21) que es presentaran:

ABDO BRICHS

ALBA MARTÍ

ALBA SERRÀ

ALBERT DE GRÀCIA

ALBERT MARGINEDA

BERTA TASIAS

BET TENA

CARLA BUSQUETS

CARME HOSTA

DANI SAGRERA

DOLORS MORÉ

ELISENDA ALAMANY

ELOI CREUS

ENRIC BENAVENT

ENRIC PASQUINA

FERRAN PLANCHART

FRANCESC CENTENO

GEMMA UBASART

ITA ESPINOSA

JOAN MOYÀ

JOSEP ARDERIUS

LAURA GARCIA

LAURA GIRBAU

LLORENÇ MARTÍ

LLORENÇ GENESCÀ

LLUÍS BUSQUETS

MARC SERRÀ

MARIONA MAS

MARTA GARRO

MARTÍ LLOBET

MIQUEL DESCLOT

MIQUEL SELLARÈS

MONTSE GERMAN

NÚRIA ROBERT

ORIOL VICENTE

PAQUITA ANTONELL

PEPI LACAMBRA

TEIA SABATER

VERONICA MIRÓ

VIOLETA PALAZON

XAVI ARDERIUS

XAVIER BELLA

Moltes gràcies a totes aquestes persones pel seu suport i la seva implicació.

Presentació del projecte de L'Altraveu

Vols canviar la política i no la teva manera de pensar?
Dissabte et presentem la llista de L'Altraveu i el resum del programa participat que hem dut a terme aquests últims mesos al carrer. Enguany 42 persones formen part d'aquest projecte.
Sense personalismes.
El projecte polític pensat a Castellar.

És possible continuar creixent?

L’economia convencional suposa que és convenient i possible créixer exponencialment de manera continuada. Així funciona el capitalisme. Per a gairebé tot el ventall polític, el creixement econòmic és la millor recepta per resoldre tots els problemes socials. El millor exponent d’aquest creixement continuat és el sistema financer que suposa que una determinada quantitat de diner pot créixer a una taxa d’interès multiplicant-se indefinidament al llarg del temps.

A la natura, però, res no creix indefinidament. Per tant, el sistema econòmic que hem construït viola una de les regles més elementals del sistema biofísic del que formem part i és, per tant, insostenible. Aquesta contradicció fonamental entre el sistema biofísic i el sistema econòmic es manifestarà, segurament més d’hora que tard, en forma d’un increment constant dels costos energètics ja que, contràriament al que pensen els economistes, és l’energia i no les finances el motor de l’economia. Estem propers al pic de producció mundial de petroli i segurament que també de carbó, i no tenim substituts per les fonts energètiques fòssils que són les que avui cobreixen el 85% dels nostres consums.

Davant aquests fets, ens hem de plantejar com fer evolucionar el sistema i la societat actual cap a la sostenibilitat energètica, econòmica i demogràfica. En aquest camí, L’Altraveu acull una xerrada al Casal Catalunya divendres a les 18 h. amb Marcel Coderch, professor de telecomunicacions de la UPC i assessor en diverses institucions sobre temes energètics.
T’hi esperem!

Comunicat: L'Altraveu denuncia l'ús partidista del setmanari municipal l'Actual per part de l’equip de govern

Des de l'Altraveu denunciem l'ús partidista del setmanari municipal l'Actual. Ens sembla vergonyosa la poca cobertura que es fa d'actes sociopolítics locals excusant la falta de recursos humans, tot i mobilitzar part important de la ciutadania (presentació de llibre "Construint municipi des dels moviments socials", xerrades diverses com ara bé la de Plataforma Tren Castellar Centre, esdeveniments del teixit associatiu, etc). Per contra, ens trobem sotmesos a una sobresaturació d'imatges gratuïtes de l'alcalde, així com de l'equip de govern (finalització de cursos, visita d'obres diverses, inauguracions vàries). Denunciem novament l'ús de titulars tendenciosos com el que oferia la versió on-line del setmanari referent a la presentació del candidat del PSC, candidat com la resta, amb les paraules "l'alcalde que podria revalidar la seva reelecció". Aquest titular és insòlit en el tractament que estan fent els mitjans de comunicació a la comarca sobre les eleccions municipals. Sobretot, perquè en el moment que es presenta un candidat parlem d'alcaldables.
Reivindiquem la imparcialitat d'un mitjà que paguem entre tots/es castellarencs/ques. En el darrer número, a tall d'exemple, Ignasi Giménez copa la quota d'imatge del setmanari amb 6 imatges (una de les quals és la portada). Considerem que aquest fet és una demostració més de la poca independència que té aquest mitjà de comunicació. Quan el PSC era a la oposició va criticar repetidament el “Casa de la vila” perquè deien que era tendenciós, que ho era, en favor de l’anterior equip de govern de CiU. Ara que el PSC és al govern fa el mateix o pitjor. Els mitjans de comunicació públics s’han de cenyir a unes normes que garanteixin que la informació sigui plural, i és per això que creiem que cal una reunió urgent del Consell de Comunicació perquè valori si la línia editorial del setmanari compleix amb els criteris de pluralitat establerts pel mateix òrgan.

comunicat en format PDF (50Kb)


Notícia relacionada: e-noticies   El Pravda de Castellar del Vallès
1000 setmanaris més que la setmana anterior! 

Veure també: 
Els mitjans de comunicació local. Manipulació de curt abast però de gran intensitat
 

El transport públic: la darrera opció

Aquesta setmana se’ns ha fet saber que la Vallesana ha patit una pèrdua d’uns 12 mil viatgers durant l’any 2010. El regidor de Mobilitat i Transport fa saber que la crisi ha afectat aquest decreixement, però que en cap cas és imputable al canvi de traçat de la línia. Des de l’Altraveu, la qüestió del transport públic ens sembla clau per al nostre model de municipi, i creiem que no és admissible que es parli de la pèrdua de viatgers dient que és a causa de la crisi. Si bé és cert que a causa de la situació econòmica pot haver-hi menys desplaçaments de treballadors cap al polígon industrial, també ho és que en un context d’encariment del petroli i de problemes viaris importants, l’opció del transport públic hauria d’augmentar i no disminuir; hauria de ser la primera opció dels ciutadans en desplaçar-se, i no l’última. I perquè això passi també hi ha d’haver una voluntat real de foment del transport públic per part de les administracions. El gran problema és la circulació de la carretera i els eventuals embussos que a cops retarden mínimament els horaris. Aquest problema pot solucionar-se amb el desdoblament destinat únicament a carril bus i alta ocupació, com va demanar tot el consistori en ple. Si finalment es lluita per això,  es demostrarà que existeix una voluntat que el transport públic sigui una prioritat en matèria de mobilitat.

Des de L’Altraveu hem denunciat des de fa temps les greus deficiències que patim en qüestions de comunicació viària amb autobús amb els pobles i ciutats de l’entorn, així com els problemes d’accessibilitat en algunes de les parades o amb les rampes dels vehicles, la manca d’informació de la línia i dels altres mitjans que connecten amb les parades de la línia (com poden ser els horaris de trens o les línies de bus de Sabadell o altres municipis). No hi ha un servei directe a Terrassa, l’altra gran ciutat del Vallès, i el servei amb Sabadell pot millorar si s’hi aposta des del consistori. Aquesta no és la política de sostenibilitat i millora en la mobilitat que sovint se’ns fa creure. Fins que no arribi el tren a Castellar, s’hauria de fer els màxims esforços per prioritzar les necessitats de comunicació amb Sabadell i Terrassa i no fer l’habitual política “de paperera” d’anar agafant del cistell una solució provisional cada vegada que sorgeix un problema.

*L'accés a la parada des de Can Carner incompleix el codi d'accessibilitat: Decret 135/1995 i l’Ordre VIV 561/2010 .

Veure document annex

És possible continuar creixent en un món sense excedents d’energia?

Fins ara, l’economia ha assumit que era possible créixer de manera indefinida, tot i les corresponents crisis del capitalisme, que es superaven per un nou cicle de creixement més gran que l’anterior. Això feia que el deute es pogués retornar amb la nova riquesa creada, i que la gent confiés que el nou i major deute generat en el nou cicle es podria pagar més endavant. I en aquests cicles tots ens aniríem fent més rics.

Marcel Coderch (professor de telecomunicacions de la UPC i assessor en diverses institucions en temes energètics) ens parlarà el divendres 18 de març de per què aquesta assumpció no es correcta, i com l’energia i la natura entren en les equacions de l’economia canviant-ne els resultats.

La quantitat de petroli que podem extreure de la terra és limitada en el temps per motius tècnics, i probablement ja hem assolit el màxim possible de producció del petroli (zenit del petroli); en un context de demanda creixent de petroli es creuen les corbes d’oferta i demanda això fa que s’acabi l’era de l’energia abundant i barata. Aquesta hipòtesi que porta temps circulant sense voler ser escoltada, i que és realista i plena de sentit comú, esta sent cada vegada més acceptada per polítics i institucions tot i que no volen parlar obertament de les conseqüències que aquest fet tindrà per la nostra vida comunitària i individual. Si la hipòtesi és correcta, i tot apunta a que ho és, cal replantejar la cultura, la vida, l’economia i la política, i molta reflexió de tots per decidir les mesures a prendre i per trobar nous camins que hem de caminar plegats. Perquè no pot ser que, a causa d’entossudits polítics i ciutadans, i als interessos de grans bancs i corporacions, es continui cercant el creixement que probablement no tornarà mai més, amb la conseqüència que uns pocs acumulen riqueses i recursos, mentre la resta de la població (aquí i arreu del món) ens anem empobrint i quedant més exposats i vulnerables a la nova situació crítica.

Verònica Miró

Xerrada de Marcel Coderch.
Divendres 18 de març, 19 hores.
Lloc: Casal Catalunya.

L'Altraveu et convida a la conferència - Economia, Energia i Natura.

És possible continuar creixent?

Divendres 18 de març a les 19:00h

Casal Catalunya, carrer Prat de la Riba, 17 

Marcel Coderch (Olot, 1953) es va doctorar en Enginyeria Elèctrica i Ciències Informàtiques per l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) després d’obtenir el títol d’Enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya, de la qual n’és Professor Honorífic. Després d’una perllongada carrera en el món de l’empresa, actualment és membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, secretari de l’Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics (AEREN-ASPO Spain) i vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. És analista del Real Instituto Elcano en assumptes de geoestratègia de l’energia, membre del capítol català del Club de Roma, i participa a diverses organitzacions no governamentals en defensa dels valors ecològics i mediambientals. Escriu sovint a revistes i diaris sobre assumptes de política energètica i és coautor del llibre El espejismo nuclear – Por qué la energía nuclear no es la solución, sino parte del problema; i de l’informe Un nuevo modelo energético para España, de la Fundación Ideas para el Progreso.

Dia internacional de la dona

Cada 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones, data en què es commemora la lluita pels drets de les dones per la seva participació a la vida pública i pel seu desenvolupament personal.

L’origen d’aquesta diada es remunta a l’any 1908, quan 146 treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton, de Nova York, van morir en un incendi durant una protesta deguda a les seves pèssimes condicions laborals i els seus baixos salaris.

Dos anys després, la Conferència Internacional de Dones Socialistes es va reunir a Copenhaguen i va proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, a partir de la proposta de la dirigent alemanya Clara Zetkin. La proposició fou aprovada unànimement per més de 100 dones procedents de 17 països diferents.

Actualment, aquesta diada està reconeguda per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i se celebra arreu del món. 

Tot i els anys que ens separen de l'origen d'aquesta diada, malauradament encara vivim en una societat marcadament patriarcal. La igualtat de la dona és una lluita que s'ha de dur a terme des de les polítiques laborals, socials i educatives. És una lluita de tots/tes.

L'Altraveu s'uneix a la celebració de la Dona Treballadora i anima tothom a sortir al carrer i participar de les iniciatives proposades al nostre municipi amb motiu d'aquesta efemèride. Tanmateix vol subratllar que la igualtat arribarà quan tots els estaments de la societat la reivindiquin els 365 dies a l'any.

Comunicat referent a les actes de Junta de Govern Local

El 2 d’octubre de 2010, l’Altraveu publicava una nota on deia el següent:
http://laltraveu.blogspot.com/2009/10/rebutjades-3-mocions-en-foment-de-la.html

“L’Altraveu proposava l’aprovació de mesures encaminades en un primer moment cap al foment de la transparència i l’accés a la informació. D’aquesta manera, demanàvem al govern que tornés a penjar al web les actes de les Juntes de Govern Local, ometent en cas que fos necessari dades personals si entraven en col·lisió amb la llei de protecció de dades.”

El 28 de gener de 2011, vam publicar la nota referent a la sentència del Síndic de Greuges:
http://laltraveu.blogspot.com/2011/01/el-sindic-insta-lajuntament-complir.html

El 4 de març de 2011, l’Actual publica que l’Ajuntament ha emplaçat a l’Agència Catalana de protecció de dades a fer un informe, del qual es desprèn un dictamen que textualment exposa que tot i que la publicació d’acords entre privats, sancions i d’altres on constin dades personals no és publicable “Tot això que hem exposat s'ha d'entendre sens perjudici del règim aplicable a la publicació dels actes i acords que s'adoptin en el si de la Junta de Govern. Cal no confondre el règim de publicitat de les deliberacions pròpies d'un òrgan col.legiat que consten a les actes de la sessió, amb el règim de publicitat predicable dels actes administratius  que s'adoptin en el si d'aquest òrgan”

En data de 8 de març de 2011, l’Altraveu emet el següent comunicat:

L’Altraveu mai hem demanat que l’Ajuntament de Castellar pengi les juntes de govern local infringint cap llei, simplement demanem que es facin públics aquells acords i aquelles dades d’interès per a la ciutadania. I creiem que la sentència del Síndic de Greuges ja es pronuncia en aquesta línia.

Aquest fet denota una vegada més la manca de transparència de l’actual govern i l’aposta per la interpretació extrema davant de dos informes emesos per organismes com el Síndic i l’Agència Catalana de protecció de dades, davant dels quals aposta per no publicar els acords, tot i que no infringeixi cap llei. Que quedi clar que és una decisió política.

Cloenda del cicle de taules rodones "Construïm el programa de L'Altraveu"

"Participació, cultura, educació i joventut" és la xerrada amb què L'Altraveu tanca el seu cicle de taules rodones per construir el programa de cara a les eleccions de maig. Una trentena de persones van aplegar-se ahir a la sala de l'auditori Miquel Pont per parlar de la importància d'aquests temes al municipi.

Bet Tena va conduir les ponències i el posterior debat i Xavier Bella va fer un resum de les iniciatives que l'agrupació ha fet en aquest sentit. Va destacar que el projecte de L'Altraveu ja és participatiu en essència; un col·lectiu de ciutadans provinents de diferents entitats que decideixen organitzar-se per construir una expressió sociopolítica; L'Altraveu. També va voler destacar l'afany de fer "participació" dels altres partits polítics quan s'apropen eleccions tot i votar en contra de totes les mocions d'obertura de l'ajuntament i el ple que l'agrupació ha reivindicat al llarg d'aquests quatre anys. Bella també va fer un repàs pels diferents consells d'Educació i Cultura on s'han fet propostes i destacava la naturalesa informativa però poc dialogant per part del consistori.

Albert Díez, mestre de l'escola pública i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès, va donar 4 eixos sobre els quals l'educació a nivell municipal hauria d'estructurar-se: participació (fomentar espais de trobada i de debat de la comunitat educativa), defensa dels serveis públics a l'escola (menjador, neteja, consergeria), responsabilitat i eficiència en la coordinació entre regidoria i centres; i perspectiva comunitària (centres oberts, múltiples usos d'aquests, promoció de l'intercanvi entre les escoles i instituts de la localitat, espais de criança).

Llorenç Genescà, especialista en participació i gestió cultural,  va destacar que per assolir consens entre la ciutadania i l'ajuntament la clau és la voluntat per part de l'administració, així com la fermesa del ciutadà a l'hora de reivindicar el seu dret a decidir. Així doncs, "poder", "voler" i "saber" són claus perquè es doni un debat real. Genescà va posar de relleu les mancances en algunes iniciatives participatives que s'han fet des de l'ajuntament i va destacar que la participació "no es fa d'avui per demà".Així mateix va voler destacar la potència del teixit associatiu del poble i la seva capacitat per incidir en la vida quotidiana del municipi tot aportant idees per treballar de cara al futur.

Va destacar que el ciutadà crític es forja a l'escola i a casa i que l'ajuntament també pot acompanyar a l'hora de formar futurs castellarencs/ques.

David Brunet, especialista en polítiques de joventuts i redactor del Pla Local de Joventut de Castellar, va parlar del canvi de perfil en el jove que ha anat fent-se al llarg dels últims trenta anys. Actualment, el jove no segueix un camí linial (feina per a tota la vida, parella per a tota la vida, pis per a tota la vida) sinó que la seva trajectòria vital és molt més oberta. Tot i així, el que no ha canviat és que el punt de partida des del qual inicia la seva vida com a jove pot condicionar molt el seu futur. Per a això, l'ajuntament ha d'engegar polítiques de joventut des d'habitatge, mobilitat, educació per fer possible que tots els joves, independentment de la seva posició social, pugui tenir les mateixes oportunitats que qualsevol altre.Fins i tot, que qualsevol altre adut, ja que com apuntava Brunet, existeix discriminació per raó d'edat i de gènere.

El debat posterior va servir per fer un intercanvi de visions i experiències per part del públic assistent.

Tena va emplaçar a l'assistència a les futures paradetes que L'Altraveu organtzarà al carrer properament, així com al 26 de març quan L'Altraveu presentarà les conclusions del programa participatiu.

Participació, cultura, educació i joventut

L’Altraveu acaba el seu cicle de taules rodones participatives aquest dissabte 5 de març a la sala petita de l’auditori Miquel Pont en una trobada que començarà a les 11 amb un esmorzar ecològic.
La propera trobada tractarà els temes de participació, cultura, educació i joventut. Totes les AMPES, entitats culturals i esportives i col•lectius juvenils estan especialment convidats a formar part del debat que es portarà a terme en aquesta taula tot i que l’acte, com sempre,és obert a tothom. Bet Tena conduirà el debat i presentarà l’acte. Xavier Bella,membre de L’Altraveu, explicarà la feina de l’agrupació en aquest sentit. Com a ponents es comptarà amb Llorenç Genescà, especialista en participació i gestió cultural;David Brunet, politòleg i especialista en polítiques de joventut; i Albert Díez, mestre i membre de les candidatures alternatives del Vallès.
Els debats que s’han desenvolupat a diversos punts del poble han servit per tenir elements a contemplar en el programa, tenint en compte opinions d’especialistes, d’entitats i persones compromeses del nostre municipi. Aquest procés ha estat  cabdal per incorporar les sensibilitats de la gent de Castellar.
“Construïm el programa de L’Altraveu” evidencia la capacitat crítica dels ciutadans de Castellar i referma la necessitat que les idees i propostes sobre el model de poble que volem siguin al carrer i puguin ser debatudes. El dia 26 de març es presentaran les conclusions del programa participatiu a la Sala de Petit Format en un acte on tothom està convidat.