Per què ens veuen diferents?: La lògica política (I)

Ens acusen d’apropiar-nos de la força moral, de donar lliçons d’ètica; i malgrat les diferències irreconciliables, un halo invisible els uneix. Tots els partits tradicionals fan front comú per defensar qüestions inviolables, inalterables, de sentit comú. Qüestions que en política sempre s’han donat d’aquella manera i que ara, de sobte, uns insensats pretenen canviar.

La diferència rau en la lògica política. Es pot defensar una lògica representativa o una lògica participativa. La lògica representativa no confia en que els ciutadans tinguin prou formació cultural i política per defensar els interessos comuns, i per això es nomena a uns representants, els polítics, que adoptaran les millors decisions per la comunitat. En canvi si fem cas a la lògica participativa, veurem que els ciutadans si que poden tenir criteri i formació per prendre decisions polítiques i defensar els interessos comuns.

Els partits tradicionals, per definició, tenen una lògica que no defensa una participació directa. Tenen funcions clarament vinculades a la lògica representativa, com són estalviar decisions de consens, defensar una estructura jeràrquica o augmentar el control sobre els dirigents. Aquest sistema representatiu disposa de molts pocs mitjans per a la participació i la implicació dels ciutadans en la presa de decisions col·lectives. Per exemple, des del PSC de Castellar s’intenta infructuosament convèncer del seu esperit participatiu i de les seves polítiques participatives, tanmateix, la lògica rígida del sistema impedeix una autèntica política participativa, més enllà de les paraules o de les accions simbòliques (com fer decidir a uns veïns quin tipus de jocs infantils s’han d’instal·lar a un parc). D’aquesta manera, els partits tradicionals veuen les seves actuacions encotillades per el sistema i sense adonar-se’n, donen forma pròpia i manipulada a les demandes socials; no poden evitar passar aquestes demandes per el sedàs del sistema, i així es desvirtua la validesa d’una autèntica política participativa.

Des de L’Altraveu sempre hem defensat que hi ha una altra manera de fer política després d’uns anys de davallada, on la crisi institucional i la desafecció política és evident. Malgrat la dificultat de canviar l’entramat institucional, els nous moviments socials, les noves onades participatives, estan entrant amb força. Malgrat tot, si no es té amplitud de mires pot passar que des de les institucions tradicionals, rígides i encotillades, costi d’entendre la visió de la realitat social i política que té L’Altraveu. Pot costar perquè és un nou model de fer política més centrat en articular demandes socials, generar debats i promoure la participació política. Funcions totes, destinades a donar sortida directa als interessos dels ciutadans i transmetre les demandes que ens arriben sense ser alterades. Aquesta és la gran diferència.

Xavier Bella