dimecres, 23 de juny de 2010

Intervenció i votació al ple al voltant de reduccions salarials

Escoltar/baixar audio intervenció de la regidora de l'Altraveu Ita Espinosa

Ple extraordinari 21/06/10

Avui es porten a Ple per part de l’equip de Govern tres propostes de resolució relatives a l’adopció de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic en aplicació del que estableix el Decret-Llei 8/2010, de 20 de maig, dictat pel Govern espanyol i fruit de les mesures proposades per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.Si bé aquestes tres propostes es votaran per separat, L’Altraveu farà un defensa conjunta del sentit del nostre vot atès la mateixa naturalesa de les tres propostes.Tanmateix no entenem perquè TOTES han de ser aprovades pel ple, perquè són d’obligat compliment d’acord al principi de jerarquia normativa, si no és per crear una complicitat de la que no volem participar.Per això formulem la següent defensa del nostre sentit de vot.

Segons les Disposicions Generals del decret esmentat degut a la duresa i profunditat de la crisi económica, les finances públiques han sofert un greu deteriorament que ha de ser corregit per tal d’aconseguir una recuperació econòmica sòlida.

Respecte d’aquesta crisi són moltes les reflexions, opinions i solucions que s’han fet i donat, tant d’experts economistes i polítics, com des de l’opinió pública i ciutadania.Nosaltres també hem fet aquesta reflexió i hem elaborat algunes conclusions, segurament deficitàries i fragmentades, però si més no a partir de la informació i fonts de coneixement que arriben a la població.
Es diu que la causa principal de l’actual dèficit públic no és un excés de la despesa sinó d’una falta adequada de recaptació, entre altres qüestions degut també a l’elevat frau fiscal.
Diuen també que a l’Estat espanyol hi ha un dèficit de 11% del Producte Interior Brut (PIB) i un atur 2 vegades per sobre de la mitja de l’OCDE .El deute públic d’Espanya representa un 55% del PIB. Sembla alta però està per sota de la mitjana de la zona euro.Pel que fa al dèficit el seu nivell actual és molt similar al de països com Anglaterra o EEUU.
La vulnerabilitat del deute en els mercats financers ha estat causada principalment pel deute combinat del sector públic i privat. La debilitat econòmica de l’Estat és, per tant, la conseqüència de la seva responsabilitat com a garantitzador públic d’un massiu deute privat sorgit d’una bombolla immobiliària.El déficit públic representa al voltant del 20% del total.
Podem recordar que l’origen del creixement de l’economia espanyola basada en el toxto està en el canvi de la llei del sol feta pel ministre Miguel Boyer. Durant mols anys, els especuladors immobiliaris i el bancs han fet l’agost, aixó, sí, amb la complicitat de les administracions que s’han finançat en part de l’especulació. La irresponsabilitat de pensar que aquests guanys eren consolidats ha fet que en ajuntaments com el de Castellar els pressupostos hagin estat durant molts anys inflats artificialment. Ara, quan l’aportació immobiliària baixa ens adonem que tenim dèficits i deutes enormes, que en el nostre ajuntament han dut a fer un pla de sanejament obligat. Pensem a més, que el nostre poble ha tret un rendiment més aviat baix d’aquesta situació. Durant els anys de bonança no hi va haver sentit públic de l’administració. Ara ens adonem que falten espais per equipaments i que s’han de fer merevalles amb els mapes perquè els espais siguin útils. En conclusió, beneficis pels especuladors immobiliaris i bancs, i poca responsabilitat dels dirigents polítics en la seva tasca d’administració.
A escala municipal i salvant les distàncies, un clar exemple de l’especulació immobiliària i financera que ha generat un deute públic desmesurat, és Can Bages, la Plaça Major i pisos colindants.
La primera paradoxa de totes les mesures anticrisis anunciada pel Govern espanyol es fer pagar el preu de la crisi a aquells que menys responsabilitat tenen en haver-la causat. No s’ha pres cap mesura que afecta als actors que es van beneficiar d’aquesta situació.
La segona paradoxa és que son mesures que es concentren en partides de despesa que generen efectes immediats en la reducció del dèficit, però que no ajuden a resoldre el problema de base, sinó que generaran menys ingressos i obligarà a més retallades.Quina mesura es pensa prendre per gravar les economies més poderoses i garantir l’ajut als més febles? No hauria d’estar això en el mateix paquet de mesures?
Per trencar aquest cercle hi ha d’haver-hi reformes que reforcin la capacitat fiscal de l’Estat però repartint els costos de manera més justa i no castigant únicament assalariats i pensionistes.Contràriament a d’altres països europeus, Espanya grava més el treball i el consum i menys el capital. Fins i tot Alemanya amb un govern conservador grava determinades transaccions bancàries, i aquí per contra regalem diners de tots als bancs perquè segueixin tenint beneficis mentre retallem el sou als empleats públics i congelem les pensions.
Podem observar que calen reformes estructurals substancials que els governs no estan aplicant, potser perquè als poders econòmics no els interessa, però aquestes reformes substancials són l’única sortida per abastar els objectius de reducció del dèficit.Tenim la sensació que es van donant solucions parcials, posant pedaços, improvisant, sense tenir clar un projecte sòlid de canvi amb reformes estructurals que preservin la sostenibiliat i el benestar social que tant ha costat aconseguir. Tenim també la sensació que amb un govern d’un partit anomenat socialista s’imposa el capitalisme més salvatge, aquell que vol que es privatitzi l’estat del benestar per obtenir-ne beneficis.
Calen doncs, per començar una reforma del sistema fiscal, de considerar una taxa sobre les rendes del capital, gravar els actius financers, incrementar els impostos sobre els beneficis de la banca, regular i controlar l’especulació, regulació en definitiva del sistema financer.
Retallar en despesa social o en capital humà per atallar el dèficit és absolutament injust i absurd.Tenim també la REFORMA LABORAL que es durà a terme sense el debat i consens necessari. Drets laborals aconseguits que patiran una merma.
En canvi no es parla d’una reducció de la despesa militar o de la Corona al marge de l’afectació del Decret-Llei en questió.No es parla tampoc de la disminució de certs ministeris, conselleries o alts càrrecs.
Tampoc entenem aquesta creuada europea contra Grècia i Espanya, sembla més una creuada dels més poderosos contra els que no són tant, quina mena d’interessos amagats es mouen? Que és el que està trontollant?
Per finalitzar, volem recordar i atorgar el nostre reconeixement a totes aquelles veus que des de fa temps, predicaven aleshores en el desert, contra l’especulació financera i immobiliària, contra el creixement incontrolat i insostenible, contra una economia basada en el consum, alertant del perill de crisi.
Desitjaríem que els governs responsables des de l’interès suprem del bé comú aprofundissin, escoltessin, i consideressin altres veus no tan poderoses i oficials, que han fet un anàlisis seriós des d’una altra vessant, com per exemple i entre d’altres, la teoria del Decreixement Sostenible, per tal de que aquests governs siguin capaços de dur a terme aquelles reformes estructurals substancials necessàries per garantir la societat del benestar i sostenible, i que alhora són extensibles a la resta del món. D’altra manera estem abocats a repetir els errors i a empobrir més la societat i el territori d’arreu.
Dit això, ara entrarem en cada una de les propostes que es presenten:
1-Respecte de la proposta de resolució en relació a les mesures proposades per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies que afecten a les retribucions pels membres de la Corporació, càrrecs electes i càrrecs de confiança, EL NOSTRE VOT TAMBÉ SERÀ EN CONTRA per tot el que hem exposat fins aquí i perquè estaríem en tot cas d’acord a que els càrrecs electes amb dedicació exclusiva o parcial que la reducció fos del 15%, tant per cent que sembla que és el límit aplicable en la reducció de sous, i que en tot cas estaria més d’acord al principi de proporcionalitat. No deixa de ser paradoxal que les reduccions dels treballadors es faci per Decret-Llei i els sous dels polítics per recomanacions.
Pel que fa la reducció que es proposa del personal eventual, Gerent i Director del 8% i 9%, estem en contra pels motius que ja hem dit anteriorment, és a dir o bé que siguin a càrrec del grup municipal que els ha contractat, el Partit Socialista, o bé que siguin suprimits. La supressió d’aquesta despesa alleugera el pressupost municipal aproximadament en 114.000 € anuals.
Gerent i Director, dos càrrecs de confiança, que costen molts diners i no han passat pel mandat de les urnes, sense dubtar òbviament de la vàlua personal de les persones que ara mateix ocupen el càrrec, són assessors al servei de l’equip de govern i per tant haurien de ser retribuïts pel partit que governa. Si les places que ocupen són necessàries pel funcionament de l’ajuntament, que es faci per concurs.
2-En relació a la proposta de resolució de reducció del 15% per al funcionament dels grups polítics municipals, EL NOSTRE SENTIT DEL VOT TAMBÉ SERÀ EN CONTRA.L’Altraveu en altres ocasions ja ha manifestat el seu desacord en el sistema del finançament públic dels grups polítics i concretament els municipals. Ara que es produeixen grans retallades socials per la crisi, entenem que s’han de suprimir les assignacions econòmiques als grups municipals.3-Per últim, respecte de la proposta relativa a la reducció de les retribucions del personal funcionari i laboral al servei de l’ajuntament en l’extensió esmentada, EL NOSTRE VOT SERÀ EN CONTRA per tot el que hem exposat de forma genèrica, i en concret, en primer lloc perquè els treballadors d’aquest ajuntament s’han pronunciat majoritàriament en contra d’aquesta reducció amb la màxima de que sempre paguen els plats trencats els mateixos, i d’això també n’estem convençuts.
En segon lloc, perquè ja en el sector públic, la despesa social està patint retallades pel mateix Decret-Llei, parlem de la llei de dependència, a la supressió de la prestació econòmica per naixement o adopció, també es produeixen menys inversió en substitucions en els llocs de treball per malalties, embarassos... en el sector de l’educació, sanitat, etc... , en les pensions.
Així-mateix, pel mateix Decret-Llei el ciutadà es veurà afectat en matèria tributària en relació a l’IRPF i de seguretat social.
Aquestes retallades en la despesa social pot posar en perill el desmantellament de l’Estat del Benestar.
En tercer lloc perquè, la no aplicació d’aquesta reducció en l’àmbit d’aquest municipi podria veure‘s en part compensada si el sou dels dos càrrecs de confiança d’aquest ajuntament fos a càrrec del grup municipal que els ha contractat o amb la seva supressió, tal i com hem manifestat anteriorment respecte dels alts càrrecs, ministeris i conselleries.
D’altra banda des de l’any 82 els treballadors públics han perdut un 42% de poder adquisitiu respecte l’IPC amb retallades i congelacions salarials. PER TOT AIXÒ EL NOSTRE VOT SERÀ EN CONTRA.

1 comentari:

Sergi Vila ha dit...

Sou collonuts! Inclús la Gatell fa un comentari irònic sobre aquesta intervenció. Aixó és bó, vol dir que, si critiquen, és perque veuen que els passeu la mà per la cara. Imagino la cara dels socialistes escoltant-vos, lo més correcte seria que s'haguessin posat vermells i blancs. Ara bé, com que tenen la cara tan dura, potser no es van ni inmutar. Ah, ni Ciu ni Erc van fer cap esment dels càrrecs de confiança. Por qué será? I és de suposar que si el trànsfuga hagués vist que Ciu també votava en contra, hauria apoiat als socialistes, no? Ciu va fer un gran favor als socialistes per no tornar-los a posar en evidència de que necessiten al trànfuga. Tots plegats, Psc, Ciu, Erc i trànsfuga, son polítics polítics, no persones al servei del poble. Viuen de la política, que és una merda tal com la porten els polítics. No pensen en el poble, només en la seva poltrona i en fer mèrits per escalar posicions dins la merda de la política.