L’últim dia dèiem que en lògica política, el sistema representatiu disposa de molt pocs mitjans per a la participació i la implicació dels ciutadans en la presa de decisions col·lectives. Voldria posar alguns exemples.
En l’àmbit castellarenc, l’espectre polític esta format per tres partits de caire tradicional, PSC, CIU i ERC amb característiques pròpies d’una lògica representativa, i L’Altraveu, formació que defensa una lògica participativa. És veritat que els partits polítics tradicionals són organitzacions amb un interès prioritari per els seus afiliats i per la ciutadania, però la lògica del sistema els porta a tenir una tendència irrefrenable, pròpia de qualsevol organització, vers l’elitisme, que representa el govern d’uns pocs (elits) en nom de la majoria. Per tant, en darrer terme, les funcions que acompleixen els partits de forma efectiva són: en primer lloc, formar i proporcionar elits polítiques per lluitar pel poder, i en segon ocupar el govern o intentar controlar-lo segons si es guanya o es perd.
Enfront a aquest tipus de fer política, hi ha altres sistemes, més participatius, amb una concepció nova i diferent d’entendre la política. Posem un exemple parlant de la diferència entre els consells consultius i els consells ciutadans. De consells consultius, tothom ho sap, a Castellar en tenim molts, i cap permet una participació real i efectiva de la ciutadania. En referim per exemple al consell de mobilitat, el consell de comunicació, el consell de cultura, el consell de solidaritat.... Són òrgans de participació consultiva de ciutadans i associacions dirigides per els representants municipals, però a la pràctica s’acaba produint una mera col·laboració o una simple informació de les activitats de l’Ajuntament, i no pas una autèntica participació ciutadana.
En canvi s’haurien d’impulsar els consells ciutadans, on persones aïllades no sotmeses a pressions de cap tipus, realitzen propostes polítiques a les institucions que les han demanat. Hi ha ajuntaments que ja han posat en pràctica aquest sistema i en aquest sentit es podria seguir el model britànic on els consells ciutadans es poden constituir també si ho demana la societat civil. Aquesta seria una bona eina per donar oportunitat a grups amb interessos afins a desenvolupar qüestions municipals a les que ells, per si sols no podrien arribar. És per tant aquesta la autèntica participació, i no la dels consells consultius, que com el seu nom indica, no passen de ser merament consultius, i a la pràctica deixen de tenir una utilitat real més enllà de la propaganda política.
Per tant, com dèiem a l’anterior article, en aquest entorn de descrèdit de la política tradicional detectada per una majoritària desafecció cap a les institucions polítiques representatives, la única possibilitat és tornar a aquest tipus de polítiques participatives, la qual ens portarà de ben segur a noves formes de participació i a la possibilitat de gestionar-nos col·lectivament d’una altra manera, no només amb la concepció tradicional.
En l’àmbit castellarenc, l’espectre polític esta format per tres partits de caire tradicional, PSC, CIU i ERC amb característiques pròpies d’una lògica representativa, i L’Altraveu, formació que defensa una lògica participativa. És veritat que els partits polítics tradicionals són organitzacions amb un interès prioritari per els seus afiliats i per la ciutadania, però la lògica del sistema els porta a tenir una tendència irrefrenable, pròpia de qualsevol organització, vers l’elitisme, que representa el govern d’uns pocs (elits) en nom de la majoria. Per tant, en darrer terme, les funcions que acompleixen els partits de forma efectiva són: en primer lloc, formar i proporcionar elits polítiques per lluitar pel poder, i en segon ocupar el govern o intentar controlar-lo segons si es guanya o es perd.
Enfront a aquest tipus de fer política, hi ha altres sistemes, més participatius, amb una concepció nova i diferent d’entendre la política. Posem un exemple parlant de la diferència entre els consells consultius i els consells ciutadans. De consells consultius, tothom ho sap, a Castellar en tenim molts, i cap permet una participació real i efectiva de la ciutadania. En referim per exemple al consell de mobilitat, el consell de comunicació, el consell de cultura, el consell de solidaritat.... Són òrgans de participació consultiva de ciutadans i associacions dirigides per els representants municipals, però a la pràctica s’acaba produint una mera col·laboració o una simple informació de les activitats de l’Ajuntament, i no pas una autèntica participació ciutadana.
En canvi s’haurien d’impulsar els consells ciutadans, on persones aïllades no sotmeses a pressions de cap tipus, realitzen propostes polítiques a les institucions que les han demanat. Hi ha ajuntaments que ja han posat en pràctica aquest sistema i en aquest sentit es podria seguir el model britànic on els consells ciutadans es poden constituir també si ho demana la societat civil. Aquesta seria una bona eina per donar oportunitat a grups amb interessos afins a desenvolupar qüestions municipals a les que ells, per si sols no podrien arribar. És per tant aquesta la autèntica participació, i no la dels consells consultius, que com el seu nom indica, no passen de ser merament consultius, i a la pràctica deixen de tenir una utilitat real més enllà de la propaganda política.
Per tant, com dèiem a l’anterior article, en aquest entorn de descrèdit de la política tradicional detectada per una majoritària desafecció cap a les institucions polítiques representatives, la única possibilitat és tornar a aquest tipus de polítiques participatives, la qual ens portarà de ben segur a noves formes de participació i a la possibilitat de gestionar-nos col·lectivament d’una altra manera, no només amb la concepció tradicional.
Xavier Bella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada