dimecres, 28 de juliol del 2010

Per què ara la revisió del POUM?

El Ple municipal va aprovar en el passat ple de juliol la creació d’una comissió per a la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). La revisió del Pla general no ens hauria de fer por. És una eina urbanística que tenim i que ens serveix per decidir el model de municipi que volem, però cal ara?
Segons el nostre parer, cap dels motius que dóna l’equip de govern exigeixen forçosament la revisió del Pla actual. Revisar-lo és un procés feixuc i molt car i cal saber quin és el veritable objectiu per portar a terme aquesta acció, per què just ara al final de mandat?

Quin és el motiu de la nostra prudència? La que ens ha confiat el temps. Les actuacions urbanístiques més importants d'aquests darrers anys han estat aprovades pel PSC amb el vot del regidor trànsfuga. No parlem d’actuacions menors. A tall d’exemple, han aprovat la creació de les àrees residencials estratègiques, 600 nous habitatges que comportaran el trasllat del camp de futbol a la zona industrial. També han aprovat l'explotació de la restauració de la pedrera per 25 anys més, han volgut encabir la 7a escola dins les pistes d'atletisme, ha escombrat sencera la zona del Molí d'en Busquets, i han iniciat les obres de Can Bages. Tot sense obrir cap pont de diàleg, sense acceptar cap de les propostes que s’han fet des de l’oposició. Ara, en canvi, ha arribat l’hora d’iniciar un procés de reflexió i de debat sincer.

Què en sap la ciutadania d’això?

Molt ens temem que sense arguments convincents el que s’està coent és de nou un procés que obri de nou l’especulació urbanística. A més, durant tota la legislatura no hi ha hagut intenció seriosa de discutir les mesures a emprendre per abordar els problemes manifestats en el pla d’habitatge local. En aquest sentit, l’Altraveu ha posat sobre la taula per discutir amb tots el grups municipals i la ciutadania, una proposta que contempla la possibilitat de fer habitatge social en sòl municipal sense la necessitat de revisar el pla general, ni de sobrepassar els límits actuals del terme, senzillament gestionant el sòl que actualment tenim. Com dèiem, creiem que amb aquesta revisió el govern pretén fer créixer el municipi més enllà del terme urbà residencial actual.

El valor estratègic, l'abast del Pla i la participació que això suposa ha de marcar un abans i un després en la voluntat política en temes d'urbanisme. Com gestionem el sòl que tenim a Castellar és un fet tan cabdal que tots els actors possibles s’hi haurien de veure implicats des del primer pas fins a l’últim. Quin és l’horitzó de futur que els que han donat suport a la proposta volen pel nostre poble?

dimecres, 21 de juliol del 2010

El tren, un projecte col·lectiu?

L’arribada del tren a Castellar del Vallès és un projecte estratègic que afecta el municipi en molts sentits. Per això calia un diàleg extens, amb tots els actors possibles al voltant de la taula i amb un pont de diàleg franc i bidireccional amb la població. Però no ha estat així. L’única aparició de l’equip de govern local (PSC) va donar-se el desembre de 2008 quan l’alcalde, Ignasi Giménez, va acceptar la proposta de debat organitzat per l’agrupació d’electors/res de L’Altraveu i que duia per títol “Com ha darribar el tren a Castellar?”. La taula rodona que també comptà amb Dolors Llonch, presidenta de Sabadell Cruïlla, consistí a informar de la situació de l’estat de la qüestió al poble així com de conèixer el procés de participació ciutadana viscut a Sabadell. La resposta dels assistents va ser molt positiva però setmanes després l’alcalde manifestava sentir-se qüestionat i aquella esdevenia la primera i ultima aparició en públic del govern per informar el poble i escoltar propostes.

Donades les circumstàncies, un col•lectiu de ciutadans crea la Plataforma Tren Castellar Centre (http://trencc.blogspot.com/) per cobrir aquest buit de debat i diàleg amb els/les castellarencs/ques i es posa com a objectius promoure els estudis sobre el tren i facilitar al màxim l’accés de la ciutadania a aquests. Presenta al•legacions, com altres entitats del municipi i de fora, i se suma a les veus crítiques al voltant del poc marge de treball per les poques dades que arriben des de l’administració i els curts terminis per presentar al•legacions.

El mutisme del PSC al voltant del tren s’interromp amb l’article de l’alcalde al setmanari castellarenc L’Actual (març, número 98) on Giménez parla de participació ciutadana.El text “Qui vol el tren ?” diu: “Ara toca que fem la feina des d’aquí, des de Castellar. La nostra obligació és aconseguir el consens necessari perquè aquest projecte sigui un projecte col•lectiu”. Quin sentit té que es demani participació ciutadana quan s’arriba a la finalització del termini de presentació d’al•legacions al projecte? L’alcalde no explica quins seran aquests mecanismes de debat que s’engegaran (encara que arribin tard). De quina informació disposem realment per posar-nos a debatre amb igualtat de condicions?

Som a juliol i després de les al•legacions presentades per uns i altres per millorar el projecte, constatem que les paraules sobre el consens per fer d’aquest “un projecte col•lectiu” no signifiquen res. L’equip de govern no ha fet cap pas en aquest sentit.

Els darrers esdeveniments econòmics que frenaran la immediatesa del projecte podrien significar paradoxalment en aquest cas concret una oportunitat per trobar un espai d’encontre per articular una millor proposta, si més no, amb perspectives territorials més àmplies. Fóra bo que les entitats que han treballat en el tema, com per exemple la Plataforma Tren Castellar Centre, poguessin contrastar les seves propostes amb les de l’administració. Aquesta hauria de ser la propera parada del tren.
Elisenda Alamany
Setmanari La Directa, núm.191

dimarts, 20 de juliol del 2010

Transport públic des-adaptat

De què serveix la plataforma que ens va costar 10.000 euros?

A Castellar, l’únic mitjà de transport públic que ens transporta més enllà del municipi és l’autobús. Política Territorial i Obres Públiques és qui va atorgar a l'empresa Sarbús la concessió per a l'explotació de la línia interurbana i la titularitat de la línia urbana és a càrrec de l’Ajuntament de Castellar.

És cert que aquest mitjà de transport ha millorat molt amb els anys, però darrerament hem sabut que ciutadans/nes que necessiten la rampa d’accés per poder pujar a l’autobús no poden fer-ho perquè aquesta no sempre funciona. Les persones afectades ens han comentat que ho han posat en coneixement de l'Ajuntament i que la resposta que han rebut és que ho denunciïn a l'empresa Sarbus. Aquesta empresa els ha dit que estan intentant de trobar una solució i de moment tan sols els aconsellen que quan vulguin agafar el bus truquin abans perquè aquesta prevegi un cotxe de línia amb una rampa efectiva.

En primer lloc, caldria puntualitzar que Sarbus té l’obligació que en tots els autobusos les rampes funcionin correctament. Ara sembla que això és un atzar i en alguns casos han d’esperar fins a tres autobusos per poder pujar. En segon lloc, l'ajuntament no pot dir que la culpa és de l'empresa i rentar-se les mans. A l’'administració pública li correspon atendre els ciutadans i fer que els serveis que ofereix tant directament com indirectament, a través de les concessions, tinguin un correcte funcionament.
No cal dir que aquesta situació és del tot inadmissible i que uns i altres haurien de donar una resposta efectiva a un problema d’extrema gravetat que vulnera els drets bàsics dels usuaris del transport públic.

A més d'aquest problema, tal i com hem denunciat reiteradament, no s'ha fet cap actuació en tot el mandat perquè els usuaris de les parades que hi ha als costats de la B-124, a l’alçada de les benzineres, no es juguin la vida travessant una carretera on passen 31.000 vehicles diaris. Fa més d'un any que també hem denunciat que la inversió d’uns 10.000 euros per posar una plataforma a la parada del carrer Tarragona, darrere el camp de futbol, ha estat llençar els diners perquè els contenidors que hi ha al costat de la parada de l'autobús no permeten apropar-se prou perquè els usuaris s'hi puguin aproximar per pujar i per baixar còmodament.
Calen solucions.

dimarts, 13 de juliol del 2010

Gràcies.Tercera bicicletada pel Vallès

Any rere any reivindiquem l’accés i la circulació amb seguretat de les bicicletes pels nostres municipis i l’entorn de la comarca. Seguint amb aquest valor, cal agrair a tota la gent que va participar en la tercera bicicletada pel Vallès el passat 11 de juliol de 2010. Tot i la forta calor una trentena de castellarencs i castellarenques vam anar fins a Badia amb bicicleta pels camins i carrers de la comarca. Durant el recorregut vam trobar-nos amb els grups d’altres indrets que també en participaven i finalment tots junts vam dirigir-nos fins al municipi organitzador de la jornada on 400 ciutadans vallesans vam esmorzar plegats.

Aquesta jornada reivindicativa cal prendre-la seriosament. El pla de mobilitat local de Castellar no comptarà amb un pla director per les bicicletes, un acord que es va aprovar per unanimitat en el ple d’abril de 2008. Sembla que el govern actual considera que no hi ha demanda d’ús d’aquest mitjà de transport al municipi. Fa temps que reclamem un altre model de mobilitat que aposti pels mitjans més sostenibles: caminar i anar en bici, no tan sols com a lleure sinó com a mitjà de transport habitual per desplaçar-se a qualsevol lloc, com ara bé la feina. Ara per ara qui va en bici topa amb obstacles, itineraris discontinus, perills, etc.

Cada vegada hi ha més gent que va prenent l’hàbit de desplaçar-se amb bicicleta pel municipi, però en canvi no disposem ni d’aparcaments suficients ni d’espai urbà perquè les bicicletes puguin circular amb seguretat i comoditat; el cotxe continua sent el mitjà més afavorit, fins i tot l’ajuntament actual ha invertit 28.000 euros en una parcel•la privada per fer-hi un aparcament públic per 27 cotxes, calia?

Malgrat tot des de l’Altraveu continuarem treballant per la mobilitat sostenible i farem propostes perquè la bicicleta tingui un espai digne en el municipi.

dijous, 8 de juliol del 2010

Les noves tendències participatives: La lògica política (II)


L’últim dia dèiem que en lògica política, el sistema representatiu disposa de molt pocs mitjans per a la participació i la implicació dels ciutadans en la presa de decisions col·lectives. Voldria posar alguns exemples.
En l’àmbit castellarenc, l’espectre polític esta format per tres partits de caire tradicional, PSC, CIU i ERC amb característiques pròpies d’una lògica representativa, i L’Altraveu, formació que defensa una lògica participativa. És veritat que els partits polítics tradicionals són organitzacions amb un interès prioritari per els seus afiliats i per la ciutadania, però la lògica del sistema els porta a tenir una tendència irrefrenable, pròpia de qualsevol organització, vers l’elitisme, que representa el govern d’uns pocs (elits) en nom de la majoria. Per tant, en darrer terme, les funcions que acompleixen els partits de forma efectiva són: en primer lloc, formar i proporcionar elits polítiques per lluitar pel poder, i en segon ocupar el govern o intentar controlar-lo segons si es guanya o es perd.

Enfront a aquest tipus de fer política, hi ha altres sistemes, més participatius, amb una concepció nova i diferent d’entendre la política. Posem un exemple parlant de la diferència entre els consells consultius i els consells ciutadans. De consells consultius, tothom ho sap, a Castellar en tenim molts, i cap permet una participació real i efectiva de la ciutadania. En referim per exemple al consell de mobilitat, el consell de comunicació, el consell de cultura, el consell de solidaritat.... Són òrgans de participació consultiva de ciutadans i associacions dirigides per els representants municipals, però a la pràctica s’acaba produint una mera col·laboració o una simple informació de les activitats de l’Ajuntament, i no pas una autèntica participació ciutadana.

En canvi s’haurien d’impulsar els consells ciutadans, on persones aïllades no sotmeses a pressions de cap tipus, realitzen propostes polítiques a les institucions que les han demanat. Hi ha ajuntaments que ja han posat en pràctica aquest sistema i en aquest sentit es podria seguir el model britànic on els consells ciutadans es poden constituir també si ho demana la societat civil. Aquesta seria una bona eina per donar oportunitat a grups amb interessos afins a desenvolupar qüestions municipals a les que ells, per si sols no podrien arribar. És per tant aquesta la autèntica participació, i no la dels consells consultius, que com el seu nom indica, no passen de ser merament consultius, i a la pràctica deixen de tenir una utilitat real més enllà de la propaganda política.

Per tant, com dèiem a l’anterior article, en aquest entorn de descrèdit de la política tradicional detectada per una majoritària desafecció cap a les institucions polítiques representatives, la única possibilitat és tornar a aquest tipus de polítiques participatives, la qual ens portarà de ben segur a noves formes de participació i a la possibilitat de gestionar-nos col·lectivament d’una altra manera, no només amb la concepció tradicional.

Xavier Bella

dijous, 1 de juliol del 2010

Per què ens veuen diferents?: La lògica política (I)

Ens acusen d’apropiar-nos de la força moral, de donar lliçons d’ètica; i malgrat les diferències irreconciliables, un halo invisible els uneix. Tots els partits tradicionals fan front comú per defensar qüestions inviolables, inalterables, de sentit comú. Qüestions que en política sempre s’han donat d’aquella manera i que ara, de sobte, uns insensats pretenen canviar.

La diferència rau en la lògica política. Es pot defensar una lògica representativa o una lògica participativa. La lògica representativa no confia en que els ciutadans tinguin prou formació cultural i política per defensar els interessos comuns, i per això es nomena a uns representants, els polítics, que adoptaran les millors decisions per la comunitat. En canvi si fem cas a la lògica participativa, veurem que els ciutadans si que poden tenir criteri i formació per prendre decisions polítiques i defensar els interessos comuns.

Els partits tradicionals, per definició, tenen una lògica que no defensa una participació directa. Tenen funcions clarament vinculades a la lògica representativa, com són estalviar decisions de consens, defensar una estructura jeràrquica o augmentar el control sobre els dirigents. Aquest sistema representatiu disposa de molts pocs mitjans per a la participació i la implicació dels ciutadans en la presa de decisions col·lectives. Per exemple, des del PSC de Castellar s’intenta infructuosament convèncer del seu esperit participatiu i de les seves polítiques participatives, tanmateix, la lògica rígida del sistema impedeix una autèntica política participativa, més enllà de les paraules o de les accions simbòliques (com fer decidir a uns veïns quin tipus de jocs infantils s’han d’instal·lar a un parc). D’aquesta manera, els partits tradicionals veuen les seves actuacions encotillades per el sistema i sense adonar-se’n, donen forma pròpia i manipulada a les demandes socials; no poden evitar passar aquestes demandes per el sedàs del sistema, i així es desvirtua la validesa d’una autèntica política participativa.

Des de L’Altraveu sempre hem defensat que hi ha una altra manera de fer política després d’uns anys de davallada, on la crisi institucional i la desafecció política és evident. Malgrat la dificultat de canviar l’entramat institucional, els nous moviments socials, les noves onades participatives, estan entrant amb força. Malgrat tot, si no es té amplitud de mires pot passar que des de les institucions tradicionals, rígides i encotillades, costi d’entendre la visió de la realitat social i política que té L’Altraveu. Pot costar perquè és un nou model de fer política més centrat en articular demandes socials, generar debats i promoure la participació política. Funcions totes, destinades a donar sortida directa als interessos dels ciutadans i transmetre les demandes que ens arriben sense ser alterades. Aquesta és la gran diferència.

Xavier Bella