Bones festes a tothom!

"El que compta en la vida no és el simple fet d'haver viscut.
Són els canvis que hem provocat en les vides dels altres el que determina el significat de la nostra"

Nelson Mandela (1918-2013)

Quart Cinturó i connexió a la ronda oest de Sabadell; fum, fum, fum ! ! !

Volem aclarir, una vegada més, que apostem per la connexió de la B-124 amb la Ronda Oest, per a que els ciutadans de Castellar puguin arribar a la C58 sense haver de travessar Sabadell. També renovem la nostra oposició al Quart Cinturó, una obra amb un cost econòmic enorme i plantejada de forma summament agressiva amb el nostre entorn. Aquest projecte a més ha caducat administrativament. El març del 2005 el Casa de la Vila reivindicava millores pel que fa a les connexions viàries i el transport públic del nostre municipi, fent una petició explícita per connectar la B-124 amb la ronda oest de Sabadell. En aquell mateix Casa de la Vila, el PSC deia que: “Si algun tema en la política local es pot considerar estratègic i justificar l’acord entre les forces polítiques, a part de l’urbanístic, és el de les comunicacions i els transports públics.” El comentari era una queixa per que considerava que l’equip de govern convergent d’aquell moment tirava pel dret sense consens amb la resta de grups del consistori.

Fa pocs dies que una representació de tots els grups municipals va fer una petició a la Comissió de Territori del Parlament per que des de la Generalitat s’impulsessin els tràmits per aconseguir ràpidament una connexió directa de la B-124 amb la C-58 a través de la ronda Oest de Sabadell.

El consens aconseguit entre els grups municipals del consistori, necessari per mostrar una postura ferma en defensa de les necessitats del nostre municipi, l’ha trencat sobtadament el nostre alcalde pactant amb el Conseller una solució diferent a la que feia uns dies havíem demanat al Parlament i reclamant que el Ministeri de Foment tiri endavant el Quart Cinturó. És sorprenent que el nostre Alcalde demani ara, sense haver-ho parlat amb els grups polítics del consistori, la represa del Quart Cinturó. En aquest país patim massa sovint la pèrdua de memòria d’alguns partits polítics que acaben fent allò que criticaven dels altres.

La demanda del nostre Alcalde i del Conseller és un pas enrere i no agilitza la necessària connexió de la B-124 cap a la ronda oest de Sabadell.

Tenim la sensació que l’Alcalde i el Conseller ens venen fum, i que sols busquen titulars i fotografies a la premsa. A cop de notícies com aquesta no es va enlloc, com queda sobradament demostrat amb les AREs, l’alta ocupació industrial del Polígon de Can Bages o l’arribada del tren.

I si ens posem a treballar d’una vegada per resoldre els problemes reals que patim amb mobilitat?

Des de L'Altraveu considerem important el consens entre les forces polítiques de Castellar, els seus vilatans i les entitats i col•lectius del poble, sempre que es treballi per solucionar els problemes de mobilitat de la comarca, amb unes propostes viables, respectuoses amb l’entorn i més econòmiques.

De Can Bages també pots veure:
17 de setembre de 2008 / TV3 (a partir del minut 15:20) - Telenotícies comarques

La Campanya Contra el Quart Cinturó reclama que s’abandoni definitivament el projecte

L’acord pel tram Terrassa-Sabadell presentat pel Conseller Vila no té consens ni justificació

La contínua fragmentació en trams evidencia la manca de solidesa del projecte

(Ja que l’Actual no ha publicat aquesta nota de la Campanya contra el Quart Cinturó, aquesta setmana l’Altraveu  hem cedit l’espai que disposem per opinar per la seva publicació).

Davant la presentació per part del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat d’un acord amb els Ajuntaments de Sabadell i Terrassa, la Campanya Contra el Quart Cinturó vol tornar a posar sobre la taula que el Quart Cinturó o B-40, com a projecte del Ministerio, no és la via adequada per servir als trànsits locals i comarcals.

L’anàlisi de la mobilitat presentat en l’acte d’avui en cap cas apunta a la necessitat d’una nova via de pas com la que defensa el Ministerio. De les dades presentades tampoc se’n desprèn la necessitat d’una via d’alta capacitat com la que es dibuixa, sinó que es posa de relleu l’existència d’una xarxa amb trams i moments puntuals de saturació. Una diagnosi correcta d’aquesta situació posaria més en evidència l’origen concret d’aquests problemes i les particularitats específiques d’un territori que no es pot voler simplificar amb una proposta ja antiquada que justificaria qualsevol nova carretera.

La concertació a què es fa referència no ha comptat amb la participació de bona part del món local, sinó que s’ha fet d’esquenes als agents locals. Nombroses entitats han mostrat des de fa vint anys la oposició a aquest projecte i han defensat la necessitat d’optar per altres solucions més barates, més eficients, d’acord amb els reptes de la mobilitat sostenible i més respectuoses amb l’entorn natural.

A dia d’avui, seria inversemblant considerar el Quart Cinturó com una actuació prioritària, tenint en compte l’actual context econòmic i els reptes territorials i ambientals de la comarca i del país.

Fragmentar aquest projecte en trams cada vegada més curts no fa més que demostrar la seva feblesa i evidenciar la manca d’arguments sòlids per seguir tirant-lo endavant.

Intervencions de l'Altraveu al ple de novembre

L'Altraveu reclama més espais de participació
Marc Serrà, en el punt sobre la ressolució de les al·legacions presentades al pressupost de 2014, va demanar que "s'obrin espais de participació en el nostre poble, també per la confecció dels pressupostos" i també va demanar que el govern argumentés els motius pels quals no va acceptar cap de les propostes aportades per l'Altraveu, que les respostes es donessin en el ple i no a través del bloc personal com ho va fer el regidor Pepe González.

L'Altraveu suggereix més objectivitat als mitjans de comunicació públics i que es disposi d'un lloc de venda de butà al municipi.
Al final del ple és quan els regidors de l'oposició poden fer suggeriments o preguntes a l'equip de govern. En aquest cas Dani Sagrera, representant de l'Altraveu va demanar al regidor de comunicació Pepe González, que actuï per que els mitjans de comunicació públics siguin més objectius, referint-se a un titular publicat un parell de dies abans sobre la notícia del quart cinturó: "La descongestió de la B-124 passa pel Quart Cinturó".

Dani Sagrera també va suggerir que es trobi una solució per que hi hagi un punt de recollida de butà al municipi per no haver d'anar a Sabadell a buscar-lo. No és el primer cop que l'Altraveu fa aquesta petició:

Pots escoltar els audios d'aquestes intervencions:
Audio de la intervenció (Marc Serrà)

Audio de la intervenció (Dani Sagrera)

Audio complet del Ple del 27 de novembre de 2013
La notícia del ple publicada a l'Actual

O ara o mai

elements de l'inventari de 2010

En el passat Ple municipal, des de l’equip de govern es va afirmar que el catàleg de béns culturals protegits “en cap cas ha d’estar inclòs en el POUM”. El catàleg de béns protegits és el document que permet als ajuntaments protegir els elements patrimonials (històrics, arquitectònics, arqueològics, i naturals) més significatius del municipi. No obstant, des de l’Altraveu pensem que és absolutament necessari aquesta inclusió. Segons la llei d’Urbanisme de Catalunya els catàlegs, “són part integrant de la documentació imperativa del pla urbanístic corresponent”, per tant el catàleg és un complement del Pla i de contingut obligat dins d’aquest. En el document d’Avanç Pla del POUM, realitzat per els equips tècnics de l’ajuntament i supervisat per l’equip de govern, ja s’explica la necessitat de fer un catàleg, el qual que no es va fer l’any 1999. En el mateix document també s’explica que segons el decret legislatiu 1/2010, referent als plans d’ordenació urbanística municipal, aquests queden formalitzats, entre d’altres, mitjançant el catàleg de béns a protegir, d’acord amb l’article 71.

Per tant, que no ens enganyin. Tothom sap que l’autèntic motiu per a no fer el catàleg és la pressa per entregar els documents a la generalitat i la falta de voluntat real per posar-se a fer una catalogació que no s’ha aconseguit mai. Realitzar un catàleg a partir de l’inventari de béns costa, no és una cosa de dos dies. S’ha de negociar amb els propietaris, s’ha de realitzar un treball tècnic costós, entretingut, i és evident que l’equip de govern fins ara no té aquesta intenció, especialment ara que estem a un any i mig de les eleccions.

Tanmateix des de l’Altraveu pensem que s’ha de governar en funció de les necessitats de Castellar en cada moment, i no per interès propi o per mandra. El moment és o ara o mai. En primer lloc perquè, el catàleg de béns de Castellar no s’ha fet mai, i ja l’any 99 va quedar només en un intent. En segon lloc perquè l’any 2010 es va ferl’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental, com a document de diagnosi previ per després poder formar aquest catàleg. I en tercer lloc perquè com hem demostrat, per fer un nou Pla General és necessari fer una catalogació. Si amb tots aquests motius, l’equip de govern no es posa a la feina, serà només per una qüestió de desídia i falta de voluntat.

Veure també: Cal incloure en el POUM el catàleg de béns protegits

Cal incloure en el POUM el catàleg de béns protegits

L’Altraveu considera preocupants les declaracions del regidor Canalís en el darrer ple dient que “en cap cas ha d’estar inclòs al POUM”

Edificis i elements arquitectònics d'interès històric-artístic

L’any 2010 es va fer públic l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Castellar del Vallès. Aquest és un document de diagnosi previ per després poder formar el Catàleg de béns protegits. 

Segons la llei d’Urbanisme de Catalunya els catàlegs, “són part integrant de la documentació imperativa del pla urbanístic corresponent”, per tant el catàleg és un complement del POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) i de contingut obligat dins d’aquest. El POUM és "l’instrument urbanístic bàsic per a la protecció del patrimoni cultural i natural d’un municipi", tal com diu el document de les “Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció”. Les manifestacions del regidor d’urbanisme, Aleix Canalís en el darrer ple de novembre contradiuen el que diu la llei i són falses. En el document d’avanç Pla del POUM realitzat per els equips tècnics de la casa i supervisat per el regidor, ja s’esmenta la necessitat del catàleg; en totes les reunions prèvies s’ha parlat de la inclusió del catàleg en el POUM fins que des de l’equip de govern ha vist que no es tenia temps de realitzar la catalogació en el termini previst. És llavors quan s'ha decidit treure’l del Pla general, anant en contra de la llei i dels acords presos.

Des de l’Altraveu pensem que no es pot confondre als ciutadans amb afirmacions com la del regidor. Creiem que la revisió del Pla General vigent ha de contemplar l’elaboració d’aquest catàleg (per això es va fer l’inventari) i per tant considerem que la revisió del POUM s’ha de tancar després d’aquest treball.

Veure plànol avanç del POUM dels Edificis i elements arquitectònics d'interès històric-artístic

veure també:

Sobre el catàleg de Béns i la Revisió del Pla General (I), L'Altraveu 14 de maig de 2013

El patrimoni cultural de Castellar es mereix quelcom més que un simple inventari, L'Altraveu 15 d'octubre de 2010

El tercer Espiell

El tercer número de L’Espiell, la publicació que fem des de l’Altraveu, ja és a la vostra bústia. Per una banda, aquest número parla de l’activitat que hem fet a l’ajuntament centrant-nos amb el relleu dels regidors de la nostra candidatura. Per una altra, posa de relleu tota aquella activitat que es du a terme al poble i que creiem que contribueix a la transformació del nostre entorn més proper sobre criteris de solidaritat, justícia i radicalitat democràtica. Així podreu trobar una entrevista a Teresa Forcades que ens explica quin es el model econòmic i social que promou el Procés Constituent, també un reconeixement a l’entitat de Suport Castellar que ha rebut la Medalla de la Vila, un repàs de l’activitat que s’ha fet a Cal Gorina al llarg d’aquests mesos i una anàlisi sobre elements de participació ciutadana i transparència.

L’Espiell és una publicació semestral que pretén donar a conèixer l’activitat de l’Altraveu i donar comptes de tot allò que anem fent al llarg de l’any (dins i fora de la institució). Creiem que aquest gest és un retorn a la confiança de totes aquelles persones que creuen que una altra manera de fer política és necessària. Aquesta publicació es finança íntegrament amb els recursos que obtenen els regidors a l’ajuntament. Si voleu fer-ne comentaris, els podeu fer arribar a través de laltraveu@gmail.com, a través del nostre web www.laltraveu.org, on trobareu també tots els números publicats en format digital, o bé través de la nostra pàgina de Facebook.

Bloc de l'Espiell: clic per accedir

Qüestió de menjar

Les campanyes de recollida d’aliments, en realitat és un esforç més que es demana a la ciutadania per ajudar moltes famílies amb greus problemes econòmics. L’administració per la seva part redueix les dotacions econòmiques per a projectes socials i no paga a les entitats del tercer sector, les que s’enfronten dia a dia amb els problemes dels més necessitats. Així i tot, totes les administracions manifesten als quatre vents, sense que la cara se’ls enrogeixi de vergonya, que els pressupostos que presenten són els més socials que han fet mai. Sols cal comparar el que dediquen a pagar interessos i el que dediquen a despeses socials, i veurem que en els darrers anys, la primera partida ha augmentat i la segona ha disminuït. Per les administracions, totes elles, hi ha coses sagrades (pagar els interessos) i n’hi ha que no ho són gens (complir amb els més desafavorits). Espanya és el país de l’OCDE en que la renda disponible durant la crisi, és a dir el poder adquisitiu dels rics i dels pobres, s’ha distanciat més, per sobre de Itàlia i de Grècia.

Amb el titular “Superar les 4 tones de l’any passat” es va iniciar una nova campanya de recollida d’aliments a Castellar. De campanyes com aquesta el que podem concloure és que la ciutadania manté un elevat nivell de compromís i solidaritat amb les persones empobrides per una disbauxa econòmica deguda a la mala gestió dels fons públics. Per fer front al problema de forma eficient, cal en primer lloc identificar el nombre de famílies que necessiten ajut a Castellar, i treballar a fons per que tothom tingui cobertes les primeres necessitats: habitatge, menjar, higiene, medicaments...

Cal també fer un pas endavant i exigir que els grans supermercats del municipi, aquells a qui comprem el menjar que donem en campanyes de recollida d’aliment, no llencin cada dia tones de menjar que en molts casos podrien ser útils. Es llença menjar que per la data de caducitat ja no es pot vendre malgrat que està en condicions de ser consumit. S’han superat les quatre tones d’aliments recollits respecte l’any passat, però també esperem que les administracions siguin més útils als ciutadans i que negociïn i exigeixin canvis en la forma d’actuar dels supermercats del nostre municipi.

Manipulació també als mitjans públics locals?

Aquests darrers dies davant l’amenaça del tancament del Canal 9 a València, alguns dels treballadors han iniciat una programació especial per protestar contra el tancament. Veient-ho tot perdut, les amenaces de perdre la feina o patir represàlies no tenien sentit, i van poder expressar-se lliurement, denunciant la censura a que estaven sotmesos, la manipulació que feien de certes informacions i les diferents pressions que rebien des del govern de la Generalitat Valenciana.

Aquesta forma de manipulació dels mitjans públics per part del govern, sembla que s'hagi d’acceptar com un fet normal que passa a tot arreu. D'exemples més propers en tenim a Sabadell, on a partir del cas Mercuri, es destapa l’afany de control que l’alcalde Bustos tenia sobre tots els àmbits per assegurar-se el seu lloc al poder. Al cas de Sabadell el control sobre els mitjans de comunicació era una prioritat. Tal com denuncia en un article Pilar Gonzalo, del Sindicat de Periodistes de Catalunya, els mitjans de comunicació públics locals són: “manipulació de curt abast però de gran intensitat”. (1)

A Castellar, des del 2008, tenim una publicació setmanal anomenada L’Actual. Aquest mitjà de comunicació impulsat per l’actual equip de govern socialista, teòricament està controlat pel Consell de Comunicació, l’òrgan que hauria de garantir la seva pluralitat, neutralitat i representació democràtica, tal com diu el seu reglament.

L’Altraveu formava part d'aquest consell, però després d’assistir-hi durant aquests anys, i fer-hi aportacions amb la voluntat de garantir el treball lliure i neutral dels periodistes, cap de les nostres propostes han estat recollides per l’equip de govern. Per aquest motiu vam decidir no perdre-hi més el temps i actuar des d’altres àmbits. Així doncs, a Castellar el control dels mitjans de comunicació s’exerceix directament des de la regidoria de comunicació, un càrrec de confiança, i el director de L'Actual, contractat a l’any 2010.

La contractació del nou director ja va ser denunciada per L'Altraveu en el seu moment, i fins i tot algun mitjà de comunicació deia literalment: “Algunes fonts apunten que l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, hauria incidit directament per tal que una persona de la seva confiança (es referia a l’actual director, Julià Guerrero) passi a ser el màxim responsable del principal mitjà de comunicació del municipi.” (2)

És una llàstima que l’esforç econòmic que fem entre tota la ciutadania per tenir uns mitjans de comunicació públics de qualitat, s’ens retorni d’aquesta manera.

(1) Pilar Gonzalo, maig de 2008
http://laltraveu.blogspot.com.es/2008/05/en-el-web-del-sindicat-de-periodistes.html

(2) Vilaweb, 9 març de 2010
http://www.vilaweb.cat/noticia/3700179/20100309/exdirector-lavui-sabadell-julia-guerrero-passa-director-radio-castellar-gracies-canvis-proces-seleccio.html

Perquè ens ignoren?

Aquesta setmana s'han aprovat els pressupostos municipals pel proper 2014 amb els únics vots a favor de l'equip de govern. En el ple de debat dels pressupostos, l'equip de govern ha ignorat completament la nostra intervenció, no contestant a cap de les preguntes formulades i ni tan sols rebatent els motius que han portat a L'Altraveu a votar en contra dels pressupostos presentats.

Els motius pels quals no ens semblen uns bons pressupostos és perquè es destina un 20% del pressupost al pagament del deute i els interessos amb els bancs. Alhora, no es millora cap altra partida ni servei respecte l'any passat, però en canvi, la majoria de les taxes pugen un 2%, inclòs l'IBI que ja porta un increment acumulat en els últims 2 anys de més del 20%. O la nova pujada de la factura de l'aigua que s'incrementa entre un 4 i 10% per al 80% dels castellarencs que viuen al nucli urbà, per a poder pagar el milió d'euros que devem a la companyia subministradora per les obres de connexió amb la xarxa Aigües Ter-Llobregat, una obra faraònica que s'està demostrant completament innecessària, ja que no s'està utilitzant. Entre d'altres qüestions des de L'Altraveu vam preguntar si repetir el mateix pressupost que l'actual, amb l'única diferència de l'augment de la càrrega fiscal que han de suportar els castellarencs, era la millor solució per resoldre els problemes d'atur, pèrdua d'habitatge i dificultats per accedir a aquest dret, falta d'ingressos, tant per part del consistori com per a moltes famílies, o simplement per a millorar la qualitat de vida dels castellarencs. Totes aquestes preguntes només es van respondre amb el simple gest d'aixecar la mà a l'hora de les votacions.

Aquesta manca d'explicacions als vilatans de Castellar demostra, o bé la falta d'arguments per rebatre el nostre discurs, o bé una supèrbia i una falta de respecte cap a les opcions polítiques de l'oposició, que no ajuden a la millora de la democràcia, i a l'establiment d'una confiança vers la política per part de la ciutadania. Des de L'Altraveu seguirem demanant explicacions, perquè creiem que és un deure del govern escoltar i donar comptes a tota la ciutadania de la seva acció i de les seves prioritats.

Finalment, des de L'Altraveu no trobem justificat prioritzar en aquests moments el pagament del deute, contret per una mala gestió política per part de tots els partits polítics presents a la institució durant l'època de vaques grasses. No creiem que sigui de justícia, fer pagar ara a tots els vilatans, les aspiracions de grandesa del passat. Cal començar a trencar amb aquesta pesada herència, per a poder superar aquesta enorme estafa on estem ficats.

 

 

Si vols escoltar el Ple de Presupostos, clica aquest enllaç