L’aigua en venda

Amb l'onada privatitzadora del govern més neoliberal dels últims anys, ara li ha tocat el torn a l'aigua. El govern de CiU ha començat el desmantellament de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) i la privatització d'ATLL (aigües Ter-Llobregat). En aquest moments Acciona i Agbar competeixen per qui es queda amb pràcticament tot el monopoli de l'aigua durant els propers 50 anys. Només ATLL subministra aigua a prop de 5 milions de persones. Mentre CiU reclama estructures d'estat, es ven allò que és de tots i privatitza el que ha costat dècades de bastir.

En el nostre model de poble, de país, l'aigua, com la vida, no hauria de ser una mercaderia. El fet que sigui un bé escàs li dóna un valor econòmic que no hauria de caure en mans d'aquells que només en volen treure benefici. Que l'aigua tingui preu -i afegim que cal pagar-la- no vol dir que se'n pugui fer un negoci privat. L'aigua no és només allò que surt per l'aixeta. És allò que configura un territori, que modela un ecosistema, que teixeix un entorn fluvial, que permet regar i desenvolupar una economia per allà on passa i que, finalment, permet allò que és un dret de tots: poder-la consumir amb responsabilitat. I per garantir tot això el lucre privat no es la millor opció. Només una gestió pública integral d'acord amb la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) assegura l'equilibri entre respecte, necessitat, eficiència i preu just.

Tot això com afecta Castellar? Doncs caldrà estar atents. Fins fa molt poc l'aigua era dels nostres aqüífers i per tant érem gestors dels nostres propis recursos. Per garantir el subministrament al polígon fantasma de Can Bages es va voler fer la connexió amb la xarxa Ter-Llobregat. En el mandat passat, el Ple municipal amb acord de CIU, PSC, ERC i el vot en contra de l'Altraveu es va aprovar la connexió. El que havia de ser una obra pagada a mitges, a petició del consistori per avançar tenir aigua en els solars erms, l'ajuntament es va fer càrrec de 3/4 del cost total amb un cost molt superior al que es va adjudicar inicialment de 3,3 milions d’euros.

Tota aquesta operació ara repercutirà directament a la ciutadania amb un increment important del cost de l’aigua, sabent que sense la connexió estalviaríem 600.000 euros anuals. Ara a tot això, hi hem d'afegir la privatització de la part de què no en tenim gestió directa. L'impacte ecològic i social que tenen els transvasaments ja n'hem parlat altres vegades; però quan valdrà en diners recomprar allò que ens hem venut i era de tots?

Més informació del que ha dit l'Altraveu

Implicació ciutadana, responsabilitat política

La comissió d'inclusió social que va impulsar L'Altraveu a l'ajuntament està sent un espai proactiu compartit entre diverses entitats, tècnics de Serveis Socials i representants al consistori. Una de les activitats que engeguem per Nadal és la recollida d'aliments a diferents espais del municipi, on també hi serà Cal Gorina, destinats a famílies amb dificultats socieconòmiques a Castellar del Vallès. Aquesta proposta ha estat motivada per la creixent necessitat d'atenció a la ciutadania. Per això, pensem que a banda de la col•laboració, implicació i generositat que està demostrant la ciutadania de Castellar, cal que l'administració nacional i la local demostrin audàcia política a l'hora de dissenyar accions que no sempre passin per delegar el seu paper a la voluntat de persones, col•lectius i entitats. Una cosa sense l'altra no tindria cap sentit. Per donar un exemple, els recursos que transfereix la Generalitat per als pressupostos d'enguany es reduirà en un 30% aproximadament i l'ajuntament no pot consolidar aquestes retallades també des de l'administració local. Encarem el debat de pressupostos i ordenances 2013 i l'Altraveu proposarà mesures d'austeritat que passin per la priorització de regidories a l'ajuntament racionalitzant els càrrecs de govern i els càrrecs de confiança i cercant noves fonts d'ingressos que passin per explorar fórmules noves i justes com ara aplicar el 50% de l'IBI a aquells pisos desnonats i encara buits a mans d'entitats bancàries. La implicació ciutadana ha d'anar de la mà de la responsabilitat política.

L’Altraveu demana no desviar l’atenció en el pressupost municipal del 6 de novembre

Xavier Bella i Elisenda Alamany, regidors de L'Altraveu al ple municipal

L’Altraveu creu que l’impacte que pot tenir la pujada d’impostos i taxes a la ciutadania es vol disfressar amb la proposta feta pel PSC sobre el fet de decidir l’encaix entre Espanya i Catalunya. L’Altraveu també defensa que un ple extraordinari sobre la situació econòmica del municipi ha d’excloure estratègies electorals de cara a les eleccions del 25-N i  és per això, que demana al PSC centrar-se en el pressupost municipal i les ordenances fiscals que es portaran a votació el 6 de novembre.

L’Altraveu al·lega també haver presentat propostes sobre la participació i el dret a decidir de la ciutadania en els òrgans de l’ajuntament al llarg de cinc anys. Aquestes iniciatives sempre han estat negades per l’equip del PSC, cosa que otorga a la proposta que ara es realitza un caràcter oportunista.

Alamany, portaveu de L’Altraveu, considera que “la posició de l’alcalde va quedar explícita quan no va donar el vist-i-plau a les consultes populars pel dret a decidir a Castellar i és incoherent amb l’abstenció del Parlament el PSC  a l’hora de fer una consulta, així com la posició del PSOE al Congrés”. Aquesta petició s’ha fet arribar al mateix alcalde de l’ajuntament aquest matí.

Canvis a l’Obra Social Benèfica

Obra Social Benèfica de Castellar del Vallès

L’Obra Social Benèfica (OSB) és una entitat emblemàtica i històrica del nostre municipi avesada a la cura de la gent gran amb dependència i que ha estat exemple per a l’administració en múltiples ocasions.

Degut a les dificultats econòmiques que travessava l’OSB, a l’any 2009 l’ajuntament va impulsar un canvi de gestió, fent-se’n càrrec el Consorci de Salut i Social de Catalunya. Malgrat aquell canvi, l’OSB ha vist agreujada al llarg dels últims anys la seva situació econòmica, sobretot en un context de retallades als col•lectius més desafavorits de la societat. És per això, que a principis de setembre d’enguany els regidors i regidores del consistori vam ser convocats per l’equip de govern que va explicar que a l’entitat serà gestionada per la Corporació del Parc Taulí perquè faci una avaluació de l’estat.

Cal destacar que l’actuació de l’anterior gerència així com la del nostre ajuntament han afavorit el clima d’incertesa vers aquesta residència. Abans de l’actual canvi de gerència, l’equip de govern va engegar un ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) per intentar resoldre els problemes econòmics de la residència. Aquest expedient s’ha hagut d’aturar per l’alerta de l’INEM, ja que es demostrava que no es podia seguir aplicant-lo per estalviar-se diners, quan és evident que de feina n’hi ha, i molta. El resultat d’aquesta gestió ha estat doncs un fracàs.

En aquest context arriba l’actual canvi de gerència, que esperem que permeti que l’OSB torni a ser un model de residència geriàtrica de qualitat tant pel municipi com per la comarca. La incertesa en les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores té una repercussió directa en el nivell assistencial dels avis i àvies de la residència, però també cal que s’estudiïn amb cura els possibles canvis en els serveis que ara disposa. El nivell de qualitat de l’entitat ha de seguir sent excel•lent i demanem des d’aquí que es tingui en compte l’important servei social que fa pel municipi. 

Pots llegir també: L’Obra Social Benèfica i el govern socialista

L’accessibilitat a Castellar

Les escales de Cal Calet

Els mitjans de comunicació locals han parlat d’inversió milionària sobre la sol·licitud d’una subvenció de la Diputació al nostre municipi. L’objectiu d’aquest ajut és millorar, entre d’altres coses, l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques però aquests diners encara estan pendents de ser aprovats. 

Castellar té un pla d’accessibilitat de maig de 2003 i un pla de mobilitat de 2011 amb actuacions encara pendents d’executar: accessos a edificis públics, parades de transport urbà, escales de la via pública, carrers amb voreres estretes i mobiliari urbà que obstrueix el pas dels vianants, etc. 

Molts d’aquests dèficits que esmentem ja fa temps que s’haurien d’haver resolt ja que l’accessibilitat en els municipis és un dret de tots els ciutadans i l’administració és l’encarregada d’aconseguir que aquest dret es dugui a terme amb la màxima eficiència i per tant hauria d’haver estat sempre una prioritat. 

Un exemple és l’edifici d’El Mirador, un espai de recent construcció que ara encara incompleix el codi d’accessibilitat. Les rampes que connecten les plantes interiors de l’edifici no tenen els passamans que obliga el decret (D.135/1995 del 24 de març). Així mateix la inclinació dels pendents és superior al que dicta la llei i per això hi ha els ascensors però aquests tampoc faciliten l’accés a les persones amb dificultats. 

Un altre exemple és la parada de l’autobús de Can Carner que incompleix el Decret 135/1995 que a l’apartat 1.2.5 de l’annex 1 que indica les condicions que han de complir les rampes als espais lliures i vies públiques i l’Ordre VIV 561/2010, d’aplicació obligatòria des del 12 de setembre de 2010. Sovint s’actua a partir de la queixa particular i puntual i no sempre amb un pla pautat i coherent. 

Per això pensem que havent-hi entitats, com ara l’ONCE, que tenen una trajectòria i coneixement d’aquests tipus de normatives, caldria demanar opinió per aplicar-hi les solucions pertinents, evitant d’aquesta manera inversions innecessàries i així optimitzar els recursos. Esperem que el futur de la subvenció també passi per millorar aquestes mancances encara existents.

Pots llegir també:

El transport públic: la darrera opció
Deficiències d’accessibilitat a l’edifici pantalla

Els sous de l’Ajuntament

El ple de dimarts va significar l’aprovació de la retallada de la paga de desembre de regidors/res, càrrecs de confiança i grups polítics. Això suposarà que 24.277 euros es destinin a partides socials i educatives del pressupost municipal. El caràcter necessari de la mesura va fer que L’Altraveu hi votés a favor i expliqués també quines són les seves conviccions pel que fa a sous polítics. En el nostre cas, al llarg d’aquests cinc anys al consistori amb dos regidors, hem renunciat al lucre personal dels nostres càrrecs electes i hem revertit en aproximadament 80.000 euros la nostra acció a Castellar amb iniciatives diverses. Això, segurament, no ens fa ni millors ni pitjors, només demostra que és possible apropar-se a la política amb vocació de servei públic i així ho hem fet al llarg d’un mandat i mig a Castellar del Vallès. No farem demagògia ni serem ingenus a l’hora de pensar que per ocupar un càrrec polític de responsabilitat no cal tenir una retribució però cal cercar l’equilibri entre les dedicacions i les responsabilitats que se’n deriven. És per això que vam reclamar al plenari que a banda de portar a terme una acció puntual calia pensar en mesures de racionalització a llarg termini; un full de ruta que parli de cap a on vol anar l’ajuntament de Castellar en els dos anys i mig que queden de mandat. Pensem que és una decisió política municipal la que ha d’establir la flexibilització dels 13 càrrecs amb dedicació del PSC si el que hom vol és donar exemple de sensibilitat i cooperació amb allò que l’envolta; arribem als pressupostos de 2013 amb la necessitat de fer front a aquest debat de nou. A banda d’aquest vot favorable, vam manifestar el nostre desacord davant de les mesures imposades pel govern central que passen per la retallada salarial del personal al servei públic; una nova vulneració dels drets dels treballadors que no podem permetre de cap manera.

Veure retribucions alcalde, regidors i càrrecs de confiança

Veure els comptes de l'Altraveu (2007-2011)

En marxa, en moltes direccions

Comencem el curs polític amb molta intensitat i força. La històrica manifestació de Barcelona ha marcat una inflexió en la nostra política nacional i estatal. Ara caldrà seguir defensant que la Catalunya del futur haurà de sostenir-se sobre un model de fiscalitat justa per a una societat sense desigualtats socials; perquè sense cohesió no hi ha projecte d'emancipació nacional possible. Això contrastava, doncs, amb l'endemà de la diada ja que començava el curs escolar amb més alumnat per aula i amb menys docents per atendre'ls. Així sonaven amb força les reivindicacions del professorat (l'actiu i l'aturat) davant d'un curs que s'allunyarà de la normalitat. Només una educació de qualitat pot formar l'esperit crític i compromès dels ciutadans del demà i per això, caldrà sortir al carrer les vegades que faci falta; es tracta de tenir consciència democràtica. Una altra bona notícia és que més metges desafiaran el decret llei del PP i seguiran atenent els immigrants sense papers.Un exemple de professionalitat i humanitat. Per altra banda, més notícies de desnonaments aturats per la PAH que van plantant cara a les entitats bancàries amb una actitud de generositat que va estenent-se dia rere dia. Així doncs, un poble en marxa en moltes direccions.

Castellar no és una excepció en totes aquestes lluites globals i a banda de seguir mobilitzant-nos com a ciutadania, des de L'Altraveu hem contret la responsabilitat d'articular també aquesta veu a la institució. Així doncs, aquest curs polític seguirem proposant mesures per ajudar els col•lectius més vulnerables de Castellar mitjançant una fiscalitat justa, seguirem obrint espais de participació des de Cal Gorina, seguirem defensant amb diverses iniciatives la transparència a l'administració, seguirem defensant que el dret a decidir és un dret propi d'un sistema democràtic. El primer objectiu per aquests mesos és evitar les conseqüències que puguin tenir les sancions que es posaran en marxa a partir de l'ordenança de convivència i civisme, perquè en definitiva del que se n'extreu de totes aquestes experiències i moviments és que cal anar teixint complicitats, amb una tasca constant i obstinada, no només per defensar l'educació, la sanitat i el dret a un habitatge sinó per anar construint un discurs assumit per una majoria i que sigui l'alternativa al model econòmic i polític que ens ha dut fins aquí.

Cal Gorina segueix caminant

El proper dia 22 de setembre l'entitat de Cal Gorina celebrarà el seu primer aniversari. Durant aquest any s'ha configurat l'organització i definit el projecte d'aquest nou espai obert al poble. Les activitats i la gestió de l'espai es realitza a través d'una gestora formada per representants de totes les entitats que conviuen en aquest espai, buscant el màxim consens, obertura i pluralitat possible.

Dins els objectius principals de l'Altraveu hi trobem revitalitzar l'espai públic de Castellar, fomentar la  participació ciutadana i augmentar els espais de trobada i realització personal i col·lectiva, on poder realitzar qualsevol tipus d'activitat que fomenti i potenciï els valors, ideari i reivindicacions de L'Altraveu. D'aquestes inquietuts sorgeix el projecte de Cal Gorina, un espai que més enllà de ser la seu i lloc de reunió de L'Altraveu, vol esdevenir un referent al poble com a espai obert, plural, divers, viu i participatiu. Un lloc d'integració d'aquells que creuen que la transformació social és necessària i passa pel canvi d'aquelles petites coses que tenim més a prop, de petites accions locals que ens permenten avançar cap a una societat més justa, igualitària i feliç.

Durant aquest primer any de vida, el mas de Cal Gorina s'ha convertit en un espai transformador, alternatiu,  de coneixement i participació ciutadana. Han estat varies i diverses les activitats que s'hi han fet organitzades  per diferents col•lectius, entitats i associacions: cicles sobre energia, sobre gènere, contra els desnonaments,  presentacions de llibres, trobades, reunions i assembles de tot tipus de col·lectius, rodes de premsa,  exposicions reivindicatives, concerts en un entorn emblemàtic com és el pati d'aquesta antiga masia del  centre del poble i el naixement de la revaixella (http://revaixella.blogspot.com.es), entre d’altres. Des de L'Altraveu creiem fermament en el projecte i convidem a totes les castellarenques a venir, gaudir-lo, coneixe'l i participar, per tal de seguir creixent i fent de Castellar un poble millor per tots. 

Per molts anys Cal Gorina! 

Pots llegir també : Primer aniversari de Cal Gorina

Discurs de L'Altraveu a la diada de Catalunya

 Imatge de l'acte unitari per la independència

(L'A, ANC, CAL, CiU, ERC, ICV, Reagrupament, SI)

Acte institucional
Fotografies extretes del setmanari L'Actual

Avui, Onze de setembre de 2012, som aquí per participar d’un acte per la defensa de les llibertats de la ciutadania. Som aquí per fer palès que som una societat plural i heterogènia que persegueix un únic objectiu: tenir el dret a decidir el nostre futur. Pensem que des de Castellar hem d’explicar a la ciutadania que els Països Catalans han de poder ser sobirans. Perquè l’únic camí de llibertat possible ara per ara, ens l’ofereix el dret a l’autoderminació individual i col·lectiva, un dret que l’Espanya actual no ens dóna. Per això, Castellar també ha de tenir una veu clara en el dret a decidir del nostre país. No podem seguir contemplant discursos institucionals de poca volada política referits a reclamar un finançament local durant més de trenta anys, que no arriba i que hipoteca, cada vegada més, els nostres pobles; la resposta ha de ser-ne una altra. Castellar i el poble de Catalunya sap que som en un moment important, decisiu per al nostre futur, i això s’ha de proclamar amb veu alta. Avui demanem que el govern català sigui valent i que tots aquells independentistes i tots aquells demòcrates que són al govern de Castellar, també.

Des de L’Altraveu, com a força local, sempre hem pensat que la reivindicació dels drets nacionals, així com el treball per a la transformació social que fem dia a dia, és l’única via per defensar de veritat la llibertat i l’autonomia dels nostres ciutadans. Les lluites independentistes del país estan estretament lligades als municipis, tal i com va demostrar la generositat de les persones que van participar voluntàriament en el desenvolupament de les consultes populars sobre la independència. Ja ho hem manifestat altres vegades, la gent ha de tenir el dret a decidir i per a nosaltres aquest dret ha de venir avalat per la conformació d'un moviment popular protagonista d'un procés polític i amo de les seves decisions.

Ara és el moment. Aquest Onze de setembre ha de ser diferent; ha de ser decisiu.

Des de L’Altraveu també som aquí per defensar que la Catalunya del futur ha de tenir un clar eix social i per assenyalar que l'actual crisi econòmica, de credibilitat institucional també requereix de posicionaments clars tant en relació a la qüestió nacional com a la qüestió social. En aquest sentit, el model polític i econòmic neoliberal que ens ha conduït a la crisi i que condemna també avui molts catalans i catalanes a l'atur i a la pobresa no pot ser el nostre full de ruta.

Pensem que en un context de retallades a l’educació i la sanitat pública, a atacs contra la nostra identitat lingüística i cultural, cal apostar per uns Països Catalans amb un nou model polític, econòmic i social que faci del nostre país, un model nacional de progrés autèntic on els catalans i catalanes siguin en el centre de les decisions que els afecten, i on les polítiques es facin pensant en la majoria i no en uns pocs. A favor del desenvolupament d'aquestes polítiques, tindrem unes administracions properes, sense duplicitats, capaces de prendre decisions, i assumir responsabilitats; sense excuses. Cal recordar que no hi haurà cap país lliure, per molt català que sigui, si segueix tolerant la desigualtat social. Així ho va deixar escrit Lluís Maria Xirinacs: una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya per la humanitat. I aquesta és la Catalunya que volem; no abaratim el somni.

L’acte d’avui, per altra banda, és també l’ intent més normalitzador per a un país. La millor manera de fer créixer la base social de l’ independentisme és precisament aquesta: oferir als catalans i catalanes tot l’espectre ideològic que aquesta mateixa societat reclamaria.

Així doncs, tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, qüestió que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics que proclama que “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació”, l’Altraveu sempre estarà a favor d’aquells que defensin la necessitat d’exercir aquest dret.

La independència ha d'esdevenir la nostra llibertat. La cultural, la lingüística, la política, la social, la individual i, al capdavall, la col·lectiva. La defensa d’aquest valor, darrere dels altres, ha de ser ara més ferma que mai per construir un futur il·lusionant i en llibertat. Visca Catalunya, lliure i justa!

L’Onze de setembre, tothom al carrer!

Aquest Onze de setembre L’Altraveu participarà del primer acte unitari per la independència amb altres formacions polítiques i col·lectius del municipi.

L’esdeveniment serà al carrer de les Roques a partir de les 9.30 h i és obert a tothom.

La qüestió nacional està estretament lligada a la voluntat dels nostres pobles, tal i com ho han anat demostrant els moviments populars i les consultes sobre la independència que han anat sorgint arreu del territori amb la voluntat de posar la ciutadania en el centre de les decisions polítiques. Així doncs, L’Altraveu sempre serà al costat dels qui defensin que el dret a decidir sobre el futur del nostre poble i del nostre país és una prioritat.

Per a nosaltres, l'actual crisi econòmica, de credibilitat institucional també requereix de posicionaments clars no només en relació a la qüestió nacional. En aquest sentit, també cal recordar que el que ens ha conduït a la crisi no pot ser un model a seguir i per tant, pensem que a banda de la construcció d’un eix nacional, cal una regeneració democràtica que passi per un nou model polític, econòmic i social que faci del nostre país, un país de progrés. A favor del desenvolupament d'aquestes polítiques, hi haurà unes administracions properes, sense duplicitats, capaces de prendre decisions i assumir responsabilitats, sense excuses. La solució inajornable del finançament local també caldrà que sigui una prioritat en l’agenda del govern del futur, ja que ha estat el govern espanyol qui ha anat buidant de poder i d’autonomia els municipis al llarg dels anys al servei dels seus interessos.

Ens agradaria posar èmfasi en el fet que no hi haurà cap país lliure, per molt català que sigui, si segueix tolerant la desigualtat social. Així ho va deixar escrit Lluís Maria Xirinacs: una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya per la humanitat.

Així doncs, l’Onze de setembre, tothom al carrer!