A partir d'ara pots seguir-nos a través de Decidim Castellar

dijous, 28 d’octubre del 2010

Invisibles?

La presentació del llibre Construint municipi des dels moviments socials va aplegar una setantena de persones a la Sala Lluís Valls Areny de l'antic Mercat Municipal. Elisenda Alamany, membre de L’Altraveu i coeditora -juntament amb Marc Serrà i Gemma Ubasart-, va presentar l'acte referint-se a la publicació com "el llibre dels invisibles". També va explicar que amb aquest llibre s'enderroquen els estigmes i els tòpics que recauen sobre els moviments sociopolítics i va explicar que és un conjunt d'articles de 27 autors; expressions de diverses lluites al  territori.

Joan Subirats, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor del pròleg de llibre, va voler deixar clar que la política no només pertany a les institucions i els partits, malgrat que fins ara és el que s'ha anat reflectint. Els partits, que neixen dels moviments socials i els sindicats (Labour Party), són fruit de les persones i no dels sistemes institucionals.

El llibre publicat per editorial Icària és ja a les prestatgeries de llibreries de renom del país. Un convidat de luxe, Subirats, va acompanyar l’acte a Castellar del Vallès i setanta persones van ser presents. Però tots aquests elements no han valgut cap notícia al setmanari L’Actual. Cobrir o no cobrir l’acte, publicar o no publicar la notícia, és també fer política.

També pots mirar de Joan Subirats:     

9 comentaris:

Anònim ha dit...

no hi ha coses més importants al municipi que parlar d'aquests temes?

Anònim ha dit...

evidentment el mot intessant és molt subjectiu. És greu que un setmanari local no informi d'un acte públic que va omplir una sala de gom a gom i on s'hi van dir coses MOLT INTERESSANTS, clar per a mi. I és que quin és l'aparell que mesura l'interès de les coses? Aquest tema el PSC sempre l'ha dominat molt bé i Castellar no és una excepció. El govern de Castellar ha posat el regidor adequat per que els periodistes tinguin molt clar el que és interessant i el que no.
Val la pena tornar a llegir aquest post:
http://laltraveu.blogspot.com/2008/05/en-el-web-del-sindicat-de-periodistes.html

Anònim ha dit...

l'actual es defineix sol. En un dels últims nº hi ha una noticia de la inauguració d'uns vestuaris. La foto que hi posen, surt a la portada i a l'interior, és de l'alcalde, un regidor i una regidora; els vestuaris no es veien gaire. Segons l'actual l'important són els polítics no els vestuaris.

Jonc ha dit...

Malgrat tot que us censurin ho heu de veure com un aspecte positiu. A Castellar mai hi havia hagut un grup de ciutadans que es presentés a l'Ajuntament, renunciant al sou i treballant com ho feu vosaltres. Els hi heu trencat els esquemes. Una de les maneres de combatre aquesta realitat i fer-vos invisibles.
Continueu treballant així i no us obsesioneu amb aquest tema, hi ha molta gent de Castellar que valora la vostra tasca al marge del que publiqui aquest mitjà de comunicació que paguem entre tots.

laltraveu@gmail.com ha dit...

Hi ha moltes coses més importants, teniu raó. També en parlem d'això.El web n'és un clar exemple dels temes que anem exposant. Però també cal denunciar certs procediments quan cal.Encara que siguin una anècdota.
Gràcies pels comentaris.

Anònim ha dit...

penso que us ha calgut manca de critica construtciva i d'oposició ferma contra l'equip de govern, ara a 6 mesos no es pot demanar la confiança a la gent que esperava més de vosaltres.

Anònim ha dit...

ese warrior de carnet en boca..

Anònim ha dit...

Ostres! penso que cap partit al govern i a l'oposició tindria collons de preguntar-se si cal o no cal amb aquesta honestedad.Això diu molt de vosaltres i de com us he vist. pensava que seríeu més no,no. Però la veritat és que discrepo de la crítica noconstructiva que es comenta.Qui sha informat ha vist quanta feina heu fet.

Marta

Dani ha dit...

Sagú que ens han mancat moltes coses i algunes les subscric. Però ara, a sis mesos no demanem confiança enlloc ni a ningú. Només demanem l'opinió dels que potser n'esperavem més. Tot i així, sigui quina sigui, la volem saber perquè creiem que és necessària per saber cap on em de continuar...o no!?

Apa siau