2.000 manifestants es mobilitzen i reclamen
un Vallès sense Quart Cinturó.
Segons el mateix estudi informatiu, aquesta és
una via de competència catalana.
un Vallès sense Quart Cinturó.
Segons el mateix estudi informatiu, aquesta és
una via de competència catalana.
 |
Els manifestants han resposta a la crida de la Campanya Contra el Quart Cinturó provinents de diversos punts del Vallès (del mateix Sabadell, Terrassa, Viladecavalls, Sant Quirze, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola, Badia, Barberà, Castellar, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Polinyà, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Palau-Solità i Plegamans, Lliçà d'Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana, Bigues i Riells, l'Ametlla, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana, Canovelles, Granollers, les Franqueses del Vallès, la Roca del Vallès, Cardedeu, Llinars, Sant Celoni, San Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera), però també d'altres indrets de Catalunya.
La major part dels tractoristes provenien del Vallès Oriental, on el sector agrari és força potent i dinàmic, tot i que també hi ha hagut representació del Vallès Occidental (Sabadell, Rubí). Dos autocars plens oferts per l'ajuntament de les Franqueses del Vallès han permès que vilatans dels diferents nuclis urbans d'aquest municipi estiguessin presents a la manifestació. Un altre autocar ha desplaçat manifestants des de Cardedeu.
Una pancarta de capçalera, portada per veïns i veïnes de Sentmenat, ha precedit la llarga corrua de tractors, que anava seguida per una segona pancarta de capçalera amb representants de les entitats i formacions que donen suport a la Campanya Contra el Quart Cinturó. Rere seu, la llarga cua de manifestants, amb proclames de tots colors i animació a càrrec de gegants i algunes bandes de músics.
A la Plaça Doctor Robert, i després que un representant de la Campanya ha agraït l'assistència, l'artista Pep Bou ha llegit un manifest en el qual, sintèticament, es destacava tot el que la Campanya ha après en aquests gairebé 20 anys de lluita, i tot el que els defensors del Quart Cinturó no han après en aquest temps (bàsicament que el Quart Cinturó no és una solució a la millora sostenible de la mobilitat). Finalment, la cloenda ha finalitzat amb dues accions col·lectives: una bombollada protagonitzada pel Pep Bou i pels assistents (degudament equipats per la Campanya), i una cantada de la cançó "Com el Vallès no hi hares" (lletra i música de Fèlix de Blas).
A part de recordar la inadequació de la data de l'anunci i del termini d'informació pública inicialment determinat, els manifestants han expressat amb rotunditat el rebuig a un estudi informatiu insolvent tècnicament, i mancat de seguretat jurídica i respecte al marc normatiu vigent. L'estudi informatiu acaba sent un molt mal exemple del que hauria de ser un projecte tramitat amb rigorositat per l'administració pública.
l'Estat ha de transferir la titularitat del Quart Cinturó a la Generalitat El Quart Cinturó no és una via de competència estatal. Si més no, aquesta és la principal conclusió que es deriva de l'estudi de trànsit integrat en l'estudi informatiu del "Cierre" sotmès a informació pública. D'aquest estudi de trànsit es conclou que menys del 6,5% del trànsit existent a la AP7 és de pas (passa pels peatges de la Roca i de Martorell). És inqüestionable, doncs, que la funció principal de la nova via proposada ha d’estar relacionada amb la mobilitat del 93,5% restant d'usuaris, que entren i surten o es belluguen a la regió metropolitana. Per un 6,5% de vehicles de pas ja hi ha l'AP7, molt més ben situada, amb un traçat més curt i amb menys pendents. És així que, i d'acord amb l'Estatut de Catalunya i la Constitució Espanyola, és inqüestionable que la competència sobre una via amb funció gairebé exclusivament catalana recau en la Generalitat de Catalunya. Per tant, la Generalitat, amb les dades de l'estudi de trànsit a la mà, ha de plantejar un conflicte de competència per reclamar la titularitat d'aquesta via. I si no ho fa, es posarà en evidència qui fa el doble joc amb l'estat en el sostre competencial que ha de tenir Catalunya.
La Campanya sap que la transferència de la competència de la via a la Generalitat no comportarà una solució automàtica, però sí que sabem que la solució haurà d'estar llavors en plena coherència amb una planificació integrada i prioritzada de totes les infraestructures de mobilitat en relació a un objectiu: una millor dotació de transport públic col·lectiu i una major relació d'usuaris. Si més no, i a més de les memòries de diversos instruments aprovats darrerament (PDM RMB, PTMB...), fins i tot el conseller Nadal així mateix ho afirma en el pròleg de la publicació "Pla General d'Infraestructures i serveis de la mobilitat de Catalunya".
El PTMB ja ha integrat aquesta priorització, però en fals, ja que prioritza per separat les infraestructures viàries i ferroviàries, com si la mobilitat no s'ordenés en el conjunt de les infraestructures. Per tant, el conflicte estaria servit, però si més no tindríem la garantia (és d'esperar) que l'estudi informatiu estaria més ben fonamentat, bàsicament perquè ajuntaments i entitats tindríem un accés més proper a l'entorn de redacció. I hauríem d'aspirar a que, sense la pressió de dissenyar una infraestructura que pugui de ser pagada per l'estat, afrontem d'una vegada per totes allò que no hem sabut fer durant gairebé vint anys, els mateixos que té de vida moderna el Quart Cinturó. I no és altra cosa que dissenyar les infraestructures que ens permetin preservar al màxim el nostre patrimoni territorial, natural i cultural, i que permetin afrontar els reptes energètics, econòmics, ambientals i socials mitjançant un nou model de mobilitat amb major quota de mobilitat en transport col·lectiu.
Això, que no hem sabut fer en vint anys, és la mostra més clara que hem fracassat com a societat. La Campanya hi té responsabilitats, però moltes altres parts també. I que sapiguem reconèixer aquest fracàs ens ha d'empènyer a superar-lo. Qui no el vulgui reconèixer és que no està prou madur per voler governar el nostre país.
I ara què?
A partir de demà la Campanya recollirà totes les signatures en el model d'al·legació genèrica repartides arreu del Vallès per presentar-les al Ministerio de Fomento. Alhora i abans de finalitzar el termini el 9 d'octubre, la Campanya formalitzarà les al·legacions tècniques i jurídiques a l'estudi informatiu. A partir del 9, intentarem concertar una reunió amb la Delegació del Govern a Catalunya per poder contrastar tècnicament la solvència de l'estudi informatiu, tal i com vàrem acordar en una reunió prèvia mantinguda a mitjans de setembre.
La Campanya sap que la transferència de la competència de la via a la Generalitat no comportarà una solució automàtica, però sí que sabem que la solució haurà d'estar llavors en plena coherència amb una planificació integrada i prioritzada de totes les infraestructures de mobilitat en relació a un objectiu: una millor dotació de transport públic col·lectiu i una major relació d'usuaris. Si més no, i a més de les memòries de diversos instruments aprovats darrerament (PDM RMB, PTMB...), fins i tot el conseller Nadal així mateix ho afirma en el pròleg de la publicació "Pla General d'Infraestructures i serveis de la mobilitat de Catalunya".
El PTMB ja ha integrat aquesta priorització, però en fals, ja que prioritza per separat les infraestructures viàries i ferroviàries, com si la mobilitat no s'ordenés en el conjunt de les infraestructures. Per tant, el conflicte estaria servit, però si més no tindríem la garantia (és d'esperar) que l'estudi informatiu estaria més ben fonamentat, bàsicament perquè ajuntaments i entitats tindríem un accés més proper a l'entorn de redacció. I hauríem d'aspirar a que, sense la pressió de dissenyar una infraestructura que pugui de ser pagada per l'estat, afrontem d'una vegada per totes allò que no hem sabut fer durant gairebé vint anys, els mateixos que té de vida moderna el Quart Cinturó. I no és altra cosa que dissenyar les infraestructures que ens permetin preservar al màxim el nostre patrimoni territorial, natural i cultural, i que permetin afrontar els reptes energètics, econòmics, ambientals i socials mitjançant un nou model de mobilitat amb major quota de mobilitat en transport col·lectiu.
Això, que no hem sabut fer en vint anys, és la mostra més clara que hem fracassat com a societat. La Campanya hi té responsabilitats, però moltes altres parts també. I que sapiguem reconèixer aquest fracàs ens ha d'empènyer a superar-lo. Qui no el vulgui reconèixer és que no està prou madur per voler governar el nostre país.
I ara què?
A partir de demà la Campanya recollirà totes les signatures en el model d'al·legació genèrica repartides arreu del Vallès per presentar-les al Ministerio de Fomento. Alhora i abans de finalitzar el termini el 9 d'octubre, la Campanya formalitzarà les al·legacions tècniques i jurídiques a l'estudi informatiu. A partir del 9, intentarem concertar una reunió amb la Delegació del Govern a Catalunya per poder contrastar tècnicament la solvència de l'estudi informatiu, tal i com vàrem acordar en una reunió prèvia mantinguda a mitjans de setembre.
Fins i tot acabat el termini encara farem alguns actes informatius en diversos municipis, però la Campanya sobretot esta expectant davant la resolució del recurs d'alçada contra la conservació de les consultes ambientals del 2004 i la possible invalidació de tots els tràmits actuals. Sens dubte, una resolució desestimatòria abocarà la Campanya al contenciós administratiu, tot i que dubtem que calgui arribar-hi: la vulneració del dret ambiental i administratiu és mot clara.
Campanya Contra el Quart Cinturó
Campanya Contra el Quart Cinturó
L'Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 3 d'octubre de 2010
1 comentari:
Aprovecho la oportunidad para saludarlo y asu vez, invitarlo a ver mi blog dedicado a mostrar la riqueza cultural del Perú mediante fotos comentadas, modelos tridimensionales en imagenes y videos, artículos y más. La dirección es:
historiaenfotosperu.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada