L’afirmació del regidor Canalís que el Quart Cinturó servirà per connectar Castellar amb l’autopista C58, no s’ajusta a la realitat.
La connexió, en tot cas, es faria pels laterals que són la continuació de la Ronda Oest de Sabadell. No s’usaria el Quart Cinturó a no ser que volgués anar a la part nord de Terrassa o en direcció a l’est (Granollers). La connexió de la carretera de Castellar amb l’autopista es pot resoldre amb, o sense, Quart Cinturó.
La venda de la bondat del Quart Cinturó com a millora de la connexió de Castellar i el comentari adjunt que tan sols afecta pocs metres del terme municipal se situen al marge de la gran polèmica ambiental d’aquesta via, com deixant entendre que és possible reduir-se a reclamar-ne la seva construcció, o almenys el tram Sabadell Terrassa, pel benefici que podria suposar a Castellar i quedar-se tant ample.
Seria lògic ser més curós en les afirmacions. La complexitat del cas demanaria a un càrrec polític i a un professional de la geografia no negligir el centre de la qüestió. Més encara perquè la mateixa cultura que s’oposa al Quart Cinturó en nom d’una major racionalitat en la mobilitat i de no fer impactes ambientals inacceptables és la mateixa cultura que ara ha portat el projecte de l’allargament dels Ferrocarrils de la Generalitat a Castellar del Vallès. Que no s’enganyi Canalís i el seu grup polític; sense l’acció per part de diverses entitats que portaven deu anys d’avançada a l’ajuntament i a la força política que representa, el PSC, a hores d’ara no hi hauria la proposta de transport públic que hi ha.
Però no és això el que més dol. Dol que en nom de l’esquerra (si és que el PSC encara se’n predica) es pugui ser practicant del “realisme” i del poc aprofundiment en la complexitat dels problemes. I dol veure-ho en una persona jove, transmutada per la pràctica política que ha après molt ràpidament el llenguatge edulcorat que infantilitza els ciutadans.
És tant demanar dels responsables polítics una certa profunditat en les anàlisis que fan?, una categoria intel•lectual que superi la tertúlia banal i posicions més clares? Com per exemple dir: “estem a favor del Quart Cinturó, tot i els impactes ambientals que suposa...” o, potser amb més cinisme: “neguem que suposi impactes....”. Almenys ens entendríem amb paraules clares. Perquè aquest és el sentit ple de les paraules de Canalís sota la disfressa del localisme angelical.
Valgui aquest escrit de clatellada de vell exregidor a regidor novell.
Manel Larrosa
La connexió, en tot cas, es faria pels laterals que són la continuació de la Ronda Oest de Sabadell. No s’usaria el Quart Cinturó a no ser que volgués anar a la part nord de Terrassa o en direcció a l’est (Granollers). La connexió de la carretera de Castellar amb l’autopista es pot resoldre amb, o sense, Quart Cinturó.
La venda de la bondat del Quart Cinturó com a millora de la connexió de Castellar i el comentari adjunt que tan sols afecta pocs metres del terme municipal se situen al marge de la gran polèmica ambiental d’aquesta via, com deixant entendre que és possible reduir-se a reclamar-ne la seva construcció, o almenys el tram Sabadell Terrassa, pel benefici que podria suposar a Castellar i quedar-se tant ample.
Seria lògic ser més curós en les afirmacions. La complexitat del cas demanaria a un càrrec polític i a un professional de la geografia no negligir el centre de la qüestió. Més encara perquè la mateixa cultura que s’oposa al Quart Cinturó en nom d’una major racionalitat en la mobilitat i de no fer impactes ambientals inacceptables és la mateixa cultura que ara ha portat el projecte de l’allargament dels Ferrocarrils de la Generalitat a Castellar del Vallès. Que no s’enganyi Canalís i el seu grup polític; sense l’acció per part de diverses entitats que portaven deu anys d’avançada a l’ajuntament i a la força política que representa, el PSC, a hores d’ara no hi hauria la proposta de transport públic que hi ha.
Però no és això el que més dol. Dol que en nom de l’esquerra (si és que el PSC encara se’n predica) es pugui ser practicant del “realisme” i del poc aprofundiment en la complexitat dels problemes. I dol veure-ho en una persona jove, transmutada per la pràctica política que ha après molt ràpidament el llenguatge edulcorat que infantilitza els ciutadans.
És tant demanar dels responsables polítics una certa profunditat en les anàlisis que fan?, una categoria intel•lectual que superi la tertúlia banal i posicions més clares? Com per exemple dir: “estem a favor del Quart Cinturó, tot i els impactes ambientals que suposa...” o, potser amb més cinisme: “neguem que suposi impactes....”. Almenys ens entendríem amb paraules clares. Perquè aquest és el sentit ple de les paraules de Canalís sota la disfressa del localisme angelical.
Valgui aquest escrit de clatellada de vell exregidor a regidor novell.
Manel Larrosa
2 comentaris:
Pobret, ja no sap el que diu.
Amén, brutal
Publica un comentari a l'entrada