En l'àmbit local, els mitjans de comunicació tenen la tasca de cohesionar el municipi i fomentar la identitat del poble, a banda d’informar. Per esdevenir referent informatiu per a tothom, han de garantir la seva pluralitat i fomentar el debat públic. Perquè això sigui executat i la relació amb el poder no en sigui cap obstacle, han de funcionar a través d’òrgans de gestió participatius. Així ho assenyala el Laboratori de Comunicació Públic en el seu decàleg de bones pràctiques (punt 9è).
És important recordar aquests conceptes, ja que un mitjà de comunicació públic municipal no s’ha de limitar a informar sobre les accions de l’equip de govern, sinó que ha de ser capaç de reflectir diversitat. Tenim massa exemples de diaris i ràdios públiques municipals que es dediquen a fer d'altaveu de les activitats de qui mana i de les entitats afins. És per això que a les corporacions de comunicació importants hi ha un control estricte per tal de garantir la pluralitat. I a Castellar, per què no?
El reglament del Consell de comunicació s’ha demostrat insuficient perquè l’òrgan no compleix, ni tant sols, la seva funció consultiva. No pot ser que ens aferrem a un acord si resulta que no complim aquest en la seva totalitat. Arran del canvi de direcció a Ràdio Castellar, l’equip de govern ha obert un concurs públic on es demana un perfil professional que busca la figura d’un director general de tots els mitjans de comunicació públics de Castellar. Cal dir que ja s'ha obert la convocatòria d'aquest concurs (acaba el dia 5 de febrer) tres dies abans que el Consell es reuneixi. A més, les bases de la convocatòria marquen un perfil tan estret que sembla que abans de fer el concurs ja hi ha un candidat amb noms i cognoms. Presenciarem la contractació d’algú que treballa en un diari d’un gran municipi veí i afí al PSC? Això sí, amb molta vàlua.
Un municipi ric, dinàmic i implicat en activitats i opinions de tot tipus com és Castellar, mereix uns mitjans de comunicació lliures i eficaços que siguin capaços de fer arribar tota aquesta informació a tota la població. Els mitjans de comunicació han d’estar al servei del poble i no de l’equip de govern de torn.
Als anys trenta a Castellar vàrem tenir un exemple del que podria ser un bon mitjà local; el setmanari La Farga reflectia l’activitat del poble de l’època, a més de tenir un editorial realitzat cada setmana per un partit diferent. Recuperar la memòria històrica és molt més que fer monuments, també ens ha de servir per aprendre.
És important recordar aquests conceptes, ja que un mitjà de comunicació públic municipal no s’ha de limitar a informar sobre les accions de l’equip de govern, sinó que ha de ser capaç de reflectir diversitat. Tenim massa exemples de diaris i ràdios públiques municipals que es dediquen a fer d'altaveu de les activitats de qui mana i de les entitats afins. És per això que a les corporacions de comunicació importants hi ha un control estricte per tal de garantir la pluralitat. I a Castellar, per què no?
El reglament del Consell de comunicació s’ha demostrat insuficient perquè l’òrgan no compleix, ni tant sols, la seva funció consultiva. No pot ser que ens aferrem a un acord si resulta que no complim aquest en la seva totalitat. Arran del canvi de direcció a Ràdio Castellar, l’equip de govern ha obert un concurs públic on es demana un perfil professional que busca la figura d’un director general de tots els mitjans de comunicació públics de Castellar. Cal dir que ja s'ha obert la convocatòria d'aquest concurs (acaba el dia 5 de febrer) tres dies abans que el Consell es reuneixi. A més, les bases de la convocatòria marquen un perfil tan estret que sembla que abans de fer el concurs ja hi ha un candidat amb noms i cognoms. Presenciarem la contractació d’algú que treballa en un diari d’un gran municipi veí i afí al PSC? Això sí, amb molta vàlua.
Un municipi ric, dinàmic i implicat en activitats i opinions de tot tipus com és Castellar, mereix uns mitjans de comunicació lliures i eficaços que siguin capaços de fer arribar tota aquesta informació a tota la població. Els mitjans de comunicació han d’estar al servei del poble i no de l’equip de govern de torn.
Als anys trenta a Castellar vàrem tenir un exemple del que podria ser un bon mitjà local; el setmanari La Farga reflectia l’activitat del poble de l’època, a més de tenir un editorial realitzat cada setmana per un partit diferent. Recuperar la memòria històrica és molt més que fer monuments, també ens ha de servir per aprendre.
5 comentaris:
Aquest és el consell de comunicació que demanàven quan estàven a lòposició?
pel que hem de patir és que el govern no ens talli la connexió a Internet, o censuri part. La xarxa ha d'esdevenir la famosa Opinió pública que sempre ens han venut com la part majoritària que està en contra però que no se'ls fa cas... 45 milions segons la organització, 4 exaltats segons el govern... Internet, a part de ser un mitjà de comunicació i informació global, té una interactuació efectiva amb la opinió pública que som tots. Només falta que hi hagi bons programes de gestió i podem tenir una constitució dinàmica, un sistema judicial participatiu, unes fonts d’informació altament contrastades, etc...
Cada mitjà de comunicació serà realitat per índex d'audiència (consumidors del producte), independentment del signe polític que siguin. (la llibreria Europa no existiria si no hi hagués demanda).
El realment preocupant és el tipus de contracte que es faci al concursant. Si es cau en l'error de fer un contracte indefinit i blindat, seguirem enquistant el sistema. És més, en la situació actual de crisi, s’hauria de finiquitar tots els càrrecs de confiança, ja que pel fet d’estar en crisi, es pot acusar a qui dirigeixen el país, per portar-lo fins a aquest punt.
I ja que parlem de mitjans de comunicació local i Internet: quin dels 2 mitjans us sembla més ecològic?
Particularment em trobo que la Forja i el 7dies no va bé ni per encendre el foc, ni per embolicar calçots. L’Actual, fantàstic ;)
Una altra veu
Abans de que tanquin la convocatòria faig la meva aposta: el guanyador del lloc de director de la Ràdio serà (és) J.G. amb un nom que sense accent és femení i un cognom una mica bèlic.
El Jordi Gonzàlez? però si aquest és de la tele. Que tindrem tele castellar ara també?
Com us caigui el Julià Guerrero, aneu ben apanyats!Però jo voto per aquest paio, ja veureu!Fem una porra??
Publica un comentari a l'entrada