La Farga, subtitulat Setmanari Castellerenc, constitueix el millor testimoni social del període comprès entre 1933-1938 i la publicació que ha fet realment el paper d'òrgan de comunicació popular, aprofundint en els problemes socials, i a més sense competència. D'ideologia clarament catalanista, l'objectiu era, tal com deien en l'editorial del primer número publicat, "ser el setmanari de Castellar", enaltir el poble i difondre el catalanisme. L'equip de redacció estava representat per persones de totes les tendències polítiques, cosa que va donar a la publicació un aire políticament plural i que va motivar que en alguna ocasió, sobretot en els últims temps, passés per la censura.La voluntat de fer un setmanari popular queda demostrada pel mètode escollit per elegir el nom: un concurs públic. El gener de 1933 es va repartir una butlleta per cada casa per què tothom qui volgués col·laborar en l'elecció. Des de 172 propostes rebudes amb 150 noms proposats, fou escollit el que havia tingut més adeptes (3 castellerencs coincidiren en escollir el nom): La Farga.
Se'n publicaren 270 números, des del 3 de març de 1933 al 29 d'abril de 1938, i apareixia setmanalment divendres. Tenia 4 pàgines, tots els escrits eren en català i hi havia publicitat. El preu de l'exemplar era de 20 cèntims i la subscripció mensual 60 cèntims; el 7 de gener de 1938 es va apujar 50 cèntims i 1,50 pessetes, respectivament.
La redacció es reunia els diumenges a la mateixa impremta, la de Ramon Ribera de Solà, en el carrer Puig de la Creu, 3. El consell de redacció estava format per: Dr. Pere Fontanet i Josep Sellent, per la Juventut de la Lliga; Ricard Sampere i Valentí Buxadé, per Esquerra Republicana de Catalunya; i Joan Blanquer i Lluís Montagut com a independents, i en foren freqüents col·laboradors Josep Vives Borrell, Marià Ventura, el poeta sabadallenc Amat Gasolbas, Josep Samaranch, amb el pseudònim Xaff, Lluís Canet, Alfons Gubern, Miquel Santasuana com a cronista local, J. Carner Germà, Lluís Canet, Quirze Morera, Marià Sanarau, etc. Ramon Rivera era alhora l'impressor i l'administrador.
La popularitat de la publicació està demostrada amb el nombre d'exemplars amb el qual va arribar la tirada: 400, tenint en compte que en aquells moments el poble tenia uns 4.000 habitants. Però els esdeveniments de guerra i el fet que l'impressor fos cridat a files, foren dues de les causes més importants de la seva desaparició.
Se'n publicaren 270 números, des del 3 de març de 1933 al 29 d'abril de 1938, i apareixia setmanalment divendres. Tenia 4 pàgines, tots els escrits eren en català i hi havia publicitat. El preu de l'exemplar era de 20 cèntims i la subscripció mensual 60 cèntims; el 7 de gener de 1938 es va apujar 50 cèntims i 1,50 pessetes, respectivament.
La redacció es reunia els diumenges a la mateixa impremta, la de Ramon Ribera de Solà, en el carrer Puig de la Creu, 3. El consell de redacció estava format per: Dr. Pere Fontanet i Josep Sellent, per la Juventut de la Lliga; Ricard Sampere i Valentí Buxadé, per Esquerra Republicana de Catalunya; i Joan Blanquer i Lluís Montagut com a independents, i en foren freqüents col·laboradors Josep Vives Borrell, Marià Ventura, el poeta sabadallenc Amat Gasolbas, Josep Samaranch, amb el pseudònim Xaff, Lluís Canet, Alfons Gubern, Miquel Santasuana com a cronista local, J. Carner Germà, Lluís Canet, Quirze Morera, Marià Sanarau, etc. Ramon Rivera era alhora l'impressor i l'administrador.
La popularitat de la publicació està demostrada amb el nombre d'exemplars amb el qual va arribar la tirada: 400, tenint en compte que en aquells moments el poble tenia uns 4.000 habitants. Però els esdeveniments de guerra i el fet que l'impressor fos cridat a files, foren dues de les causes més importants de la seva desaparició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada