dilluns, 26 de març del 2012

Ple municipal a Ca l'Alberola. Divendres, a les 17 h

  1. Atorgar Medalla de la Vila a Ramon Casamada.
  2.  Delegació de representació a l’ AMTU.
  3. Derogació de l’Ordenança que regula la 1a ocupació.
  4. Autorització del traspàs de la concessió per a la gestió de les instal·lacions esportives del Racó.
  5. Adjudicació de concessió per a un establiment comercial al Mercat.
  6. Ordenança reguladora de l’Administració Electrònica.
  7. Donar compte liquidació Pressupost 2011.
  8. Donar compte de la relació de factures pendent de pagament.
  9. Modificació pressupostària.
  10. Aprovació del Pla d’Ajust.
  11. Resolució al·legacions presentades a l’aprovació inicial de l’ordenança zones blaves

diumenge, 25 de març del 2012

Què és un Pla General d'Ordenació Urbana?

L’Ajuntament de Castellar del Vallès està procedint a la Revisió de pla General d’Ordenació Urbana aprovat l’any 1999 i vigent en l’actualitat.

Dirigeix els treballs en Sebastià Jornet, professor d’Urbanística i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya i President de l’Associació d’Urbanistes de Catalunya.

En el Ple Municipal de juliol del 2010 es va aprovar la creació d’una comissió de seguiment formada pels grups municipals . L’Altraveu hi participa amb un regidor i un tècnic urbanista.

S’han realitzat les primeres reunions inicials en les que el Sr. Jornet ha exposat que en l’actual etapa de profunda crisi, s’hauria d’intentar positivar i del conflicte fer-ne una oportunitat, per a millorar el municipi i la vida dels ciutadans de Castellar. En general s’inicia un cicle en que la tendència és que l’urbanisme expansiu, especulador, ha de ser superat per un urbanisme sostenible. Que amb plena participació ciutadana preparar el Castellar del demà. Aprofitar el que tenim, reciclar industries obsoletes, reorientar locals, redimensionar espais i aconseguir un urbanisme al servei de les persones en especial, les més desfavorides de la societat.

En la darrera reunió del dia 22 de març dedicada a assentaments, equipaments i mobilitat se’ns va presentar els primers treballs efectuats amb la col.laboració dels Serveis Tècnics Municipals. Consistien en investigacions preliminars. Recollida de dades objectives sobre el padró municipal, dades cadastrals dels edificis, documentació urbanística històrica de l’evolució del creixement del poble, estudi i quantificació de les agrupacions humanes actuals, normativa superior urbanística que incideix i a la que s’ha de sotmetre la revisió, distribució del sòl urbà, l’urbanitzable i el no urbanitzable, el sòl industrial i els equipaments existents. Es va fer prospecció dels terminis previstos per al’execució i aprovació de la revisió i es va establir en un termini d’almenys cinc anys.

El Sr. Jornet va exposar que ell no tenia la vareta màgica per a resoldre tots els problemes i que no ens volia portar un feix de plànols sense sentit. Entenia que entre tots se li haurien de plantejar les deficiències, els desitjos i que intentarien resoldre amb la seva experiència i ofici.

Va exposar que les lleis d’urbanisme vigents es van modificant en cada moment, la darrera s’ha publicat en aquest mes de febrer i no es descarta una nova modificació o una nova llei.

Que la revisió que s’inicia, s’haurà de sotmetre a les prescripcions del Pla Territorial Metropolità, aprovat l’any 2010 per la Generalitat de Catalunya i que estableix que Castellar pels valors mediambientals dels seu entorn, s’ha de mantenir en els seus límits actuals i no es podrà expandir. Per tant el creixement ha de ser moderat.

Que les infraestructures que es preveuen en el Pla Territorial són el Quart Cinturó, el desdoblament de la carretera de Sabadell i les Rondes est i oest de Sabadell. L’arribada dels Ferrocarrils de la Generalitat amb una parada a la zona del pla de la Bruguera i una parada a l’interior de la població.

Es manté la previsió d’equipament supramunicipal a l’entorn de Torre Turull.
Pel proper mes de maig està prevista una reunió dedicada a l’habitatge i l’activitat econòmica.

dijous, 22 de març del 2012

Per la defensa dels nostres drets, 29 M.


Arran de la reforma laboral, els expedients de regulació a Catalunya s’han triplicat i el nombre de treballadors afectats, respecte l’any passat, han augmentat un 171%, fet que demostra que aquesta proposta pactada entre PP i CIU no ha fet altra cosa que abaratir i facilitar els acomiadaments. Així doncs, l’abaratiment de l’acomiadament, l’emplaçament a negociar contractes entre empresa i treballador/a, la moderació salarial i la prioritat dels convenis d’empresa, ja s’ha demostrat que no contribuiran a fomentar l’augment de llocs de treball. Existeixen alternatives per fer front al deute de l’estat, com ara bé un sistema fiscal just que redistribueixi realment la riquesa, la lluita contra els paradisos fiscals i altres models d’economia productiva que no passin per l’especulació i la precarietat laboral. La ciutadania no pot seguir sent el principal eix de suport per a la superació i la reducció d’aquest deute. Al cap i a la fi, el deute públic de l’estat, xifrat en un 68,5% del PIB el 2011, està encara molt per sota de la zona euro (un 87,4% de mitjana). Per tant, la reducció dràstica sobre el sector públic només respon a la voluntat de blindar i protegir el deute privat, especialment el dels bancs.

Per tant, creiem que no és just que els dictats econòmics imposin les seves receptes neoliberals, obviant fragments constitucionals com aquell que defensa que “la soberania resideix en el poble”, i no pas en la voluntat dels mercats. Creiem que és hora de defensar els nostres drets laborals i de reivindicar que el canvi social que freni les desigualtats socials ha de passar per la capacitat de reivindicació social i les propostes alternatives al model capitalista. Per això, des de L’Altraveu donarem suport a la vaga general del 29 de març; perquè siguem les persones treballadores i no el capital, el centre i l’eix fonamental de la transformació i canvi real i radical que necessitem al nostre poble i arreu.

diumenge, 18 de març del 2012

7.387.000 euros per pagar proveïdors

Més de 177.070 proveïdors es beneficiaran del crèdit extraordinari de pagament aprovat per part del Govern Central en el conjunt de l'Estat espanyol.  D'aquests 177.070 proveïdors, dos terços corresponen a pimes (63.543) i autònoms (50.259). 
Castellar del Vallès s'ha acollit a aquesta proposta, com altres 4.622 entitats locals per pagar les obligacions pendents de cobrament fins a 31 de desembre. En el cas de Castellar el crèdit al qual es farà front s'ha fixat en 7.387.000 euros que es pagaran en deu anys a un interès del 5%. Els dos primers anys seran per pagar interessos. Un crèdit que possibilita posar-se al dia en obligacions pendents però que posa en evidència el feble poder polític davant de la banca a qui ha injectat diner públic, i a qui ara haurà de retornar aquest recursos a un 5 % d'interès.

L'escola catalana

  

L’aplicació del programa d’immersió lingüística (1983) del nostre país és considerat un exemple paradigmàtic d’innovació en l’ensenyament de la llengua, on la implicació i complicitat de les famílies no catalanoparlants, que van veure que la immersió reportaria una més gran qualitat d’ensenyament, va ser clau. La seva actitud positiva cap a la llengua catalana va actuar com un valor afegit aleshores i el segueix jugant avui dia. 
Cal preguntar, doncs, després d’un procés col·lectiu per construir una escola catalana, si les reivindicacions els drets individuals de tres famílies poden enderrocar un triomf tan rotund de la societat catalana. Nosaltres pensem que no. Com també pensem que allò que decideix el Parlament de Catalunya, ha de tenir una garantia democràtica per a la ciutadania i per a les seves institucions. Quan debatem models d’escola i llengua, en el fons estem debatent models de societat. Per tant, qui ha de portar a terme aquest debat és Catalunya. 
Aquests dies, arran de la sentència del Tribunal Constitucional hem escoltat conceptes com ara bé “el bilingüisme integrador”, que en realitat vol dir engegar un procés de transició cap al predomini absolut del castellà per sobre del català. I això no es pot permetre perquè tothom sap, fins i tot, els ferms creients del bilingüisme, que quan una societat vol ser bilingüe cal que la llengua socialment més feble prevalgui en l’educació. Altres han apel·lat a reflectir els usos lingüístics de la realitat, com volent dir que hem d’abandonar les polítiques lingüístiques i substituir-les per la pura inèrcia. El que és clar és que no podem defensar la inclusió sense partir de la premissa que l’ús de les dues llengües és desigual a favor del castellà. 
Quin interès, després de vint anys d’escola catalana, hi ha a l’hora de canviar un model que ha possibilitat que tota la població que viu a Catalunya, inclosa una elevada proporció d’alumnes castellanoparlants sortissin de l’escola coneixent el català? Com es pot entendre que una suposada millora de l’Estatut de 1978 hagi portat, al cap i a la fi, a una regressió dels drets aconseguits en matèria lingüística d’ençà de la dictadura? La sentència del TSJC s’ha inhibit de resoldre sobre el model d’immersió lingüísitica per la pressió social generada, però el Tribunal Suprem encara ha de dictar una executòria al respecte. És hora, doncs, que el poble català i les seves institucions decideixen el seu futur, un futur que miri endavant i no enrere, un futur dominat pels drets col·lectius i no els individuals.

dilluns, 12 de març del 2012

L’Altraveu critica la utilització del portal de l’ajuntament de Castellar del Vallès com a plataforma de publicitat del PSC

L’Altraveu reivindica la neutralitat que ha de tenir tot portal d’un consistori

Des de l’Altraveu volem mostrar el nostre rebuig en la utilització de propaganda política al web de l’ajuntament. Pensem que fer publicitat en qualsevol mitjà de comunicació té un cost per qui es vulgui anunciar. Per això ens sorprèn que l’equip del PSC utilitzi el portal municipal per fer publicitat del seu partit en un lloc on la ciutadania accedeix per obtenir informació d’interès públic o fer diversos tràmits. Creiem que és de poca talla política que s’enllaci directament des del portal municipal de l’Ajuntament de Castellar a un web de campanya que va ser inaugurat el 2010 amb motiu d’una celebració socialista. Aquesta plataforma a través de la qual s’accedeix per contactar amb l’alcalde té una clara funció propagandística que no podem legitimar, ja que es paga amb la contribució de tots els vilatants i vilatanes.

Aquesta pàgina de difusió i promoció poc té a veure amb el que genera el nostre poble o els interessos dels castellarencs a l’hora d’accedir en aquesta plataforma. Això a banda, creiem que és tracta d’una publicitat que aprofita el paraigua del consistori.

És per això que demanem al govern la retirada d'aquest tipus de publicitat del portal municipal perquè aquest espai quedi al marge de partidismes.


divendres, 9 de març del 2012

El model econòmic de Castellar ha de passar per recuperar serveis privatitzats

Sige ha invertit 2,85 milions d'euros en l'ampliació de l'equipament municipal, però a quin preu?
Al llarg dels anys, els governs municipals han renunciat a gestionar de manera directa els serveis en favor d’empreses privades que converteixen el servei en un negoci.
Des de l’Altraveu, i compartint criteri amb les Candidatures Alternatives del Vallès, pensem que el repte dels nostres ajuntaments és el de ser capaç de generar llocs de feina i vetllar directament perquè les condicions  laborals siguin respectuoses amb els drets dels treballadors i de les treballadores. Així doncs, la tendència de tot municipi ha de ser la de municipalitzar els serveis que ofereixen a la ciutadania. Casos com els de les llars  d’infants, els casals de joves, els d’estiu, els de les piscines municipals, que abans es feien des de l’ajuntament han anat traspassant-se a empreses, argumentant l’abaratiment de despeses per part de l’ajuntament. Si bé, volem destacar que sovint per inversió i per especialització, hi ha empreses que fan una feina responsable al nostre poble i que seria inviable per part de l’ajuntament, massa vegades es dóna el cas que sota l’etiqueta d’externalització, l’ajuntament no fa res més que delegar responsabilitats. Si una empresa és capaç de generar beneficis, per què l’ajuntament hi renuncia sistemàticament?

A banda dels possibles ingressos que podria generar a l’ajuntament, que és l’administració que també pot contribuir a la redistribució de la riquesa al municipi, la recuperació de serveis privatitzats, augmenta la transparència de la gestió del personal i del propi servei.

Amb aquest compromís, L’Altraveu i les Candidatures Alternatives del Vallès editaran una publicació amb un seguit d’accions per reclamar la gestió directa dels serveis, alhora que ens comprometem a defensar els serveis públics i l’atenció a la ciutadania. Defensar el model públic és també defensar un model econòmic.

dijous, 8 de març del 2012

8 de març


Avui, com tants altres dies, cal reivindicar una forma d'igualtat que no impliqui l’homogeneïtat, no tan sols amb els homes sinó tampoc entre les dones. Es tracta, per dir-ho així, d’aprofundir en la igualtat, no pas de negar-la.

Us animem a seguir tots els actes organitzats en aquesta diada de 8 de març a Castellar del Vallès
Programació

diumenge, 4 de març del 2012

Les Candidatures Alternatives del Vallès, per la municipalització dels serveis privats



Les Candidatures Alternatives del Vallès – CAV, de les quals forma part el grup municipal L’Altraveu per Castellar, van dur a terme el passat dissabte a l’Auditori municipal de Badia del Vallès una jornada monogràfica sobre els serveis públics que es va iniciar amb l’anàlisi de la situació als set municipis que conformen les CAV: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Ripollet, Cerdanyola del Vallès, Sabadell, Castellar del Vallès i Rubí. Representants de les diferents candidatures van exposar l’extensa relació de serveis en concessió de cada municipi –pràcticament tots–, arribant a la conclusió que els governs municipals han renunciat a gestionar de manera directa els serveis en favor d’empreses privades que converteixen el servei en un negoci.

En el cas de Castellar, el regidor de L’Altraveu per Castellar, Xavier Bella, va manifestar que “el repte és que l’ajuntament pugui emplear gent per vetllar perquè les condicions laborals siguin respectuoses amb els drets als i a les treballadores i que la tendència sigui la de municipalitzar els serveis que ofereix a la ciutadania”. La regidora Elisenda Alamany declarava que “si bé en alguns casos puntuals, per inversió i especialització hi ha empreses que fan una feina responsable al nostre poble, inviable per part de l’ajuntament, es dóna el cas que sota l’etiqueta d’externalització, l’ajuntament delega responsabilitats laborals i es posa una bena als ulls”.

La segona part de la jornada es va centrar en el debat del model de gestió directa i els diferents arguments contraris a les externalitzacions o privatitzacions, entre els quals destaca que suposa un encariment del servei o bé una disminució de la qualitat, que es generen pitjors condicions laborals i salarials per als treballadors i treballadores, i que disminueix la transparència de la gestió del personal i del propi servei. En definitiva, la privatització de serveis no té cap avantatge per als usuaris i usuàries i, en canvi, encareixen i degraden el servei i precaritzen les condicions laborals.

Les Candidatures Alternatives del Vallès editaran una publicació amb el contingut de la jornada i programaran un seguit d’accions per reclamar la gestió directa dels serveis, alhora que es comprometen a defensar els serveis públics i l’atenció a la ciutadania.

divendres, 2 de març del 2012

L'espectacle continua?

  • L'ajuntament de Castellar sap si l'empresa que fa les obres té els permisos d'ACA per actuar a la llera del torrent?


Castellar no aplicarà la reforma laboral

Ple el ple de dimarts 28 de febrer de 2012
En les darreres tres dècades s’han anat esborrant el rastre de molts drets, però tan sols en dos anys s’ha donat un gran salt i s’han legislat demandes històriques de la patronal amb uns sindicats cada cop més afeblits. La reforma laboral és la norma de no tenir norma. Per això, L’Altraveu no pot estar d’acord amb una agressió tan dura als i a les treballadores, perquè suposa per a Castellar, un retrocés dels nostres drets. Per això mateix dimarts passat vam proposar que l’ajuntament de Castellar del Vallès, per coherència amb el discurs del PSC contrari a la reforma laboral,  es comprometés a renunciar a aplicar qualsevol regressió en drets laborals que sorgeixi o que pogués aplicar-se al municipi com a resultat d’aquesta reforma pactada entre PP i CIU. Creiem que el govern local ha de començar a ser un espai proactiu en matèria laboral i cal exigir un marc de relacions que defineixi com volen els pobles catalans  que siguin les lleis que regeixen el mercat. El partit que representa el nostre equip de govern és una formació gran del panorama estatal i creiem que és hora que al marge de discursos, s’emprenguin accions coherents al respecte. Ens mostrem satisfets i satisfetes, doncs, d’haver aprovat aquesta proposta en el plenari i que Castellar, com altres municipis de l’estat espanyol, quedi exempt d’aquesta reforma que ataca els drets laborals i sindicals que han costat dècades de lluita i de compromís escombrant-los en qüestió de pocs mesos. Castellar no pot anar a la cua en desprotecció social, precarietat i més atur i les fórmules aplicades fins ara i les que voldran engegar no faran res més que augmentar el poder empresarial i liquidaran la negociació col•lectiva. Alguna de les conseqüències d’aquesta proposta feta pel PP també portarà a l’empobriment de la població, i difícilment es reactivarà l’activitat econòmica, ja que s’afeblirà encara més el consum intern, que en el cas de l’economia catalana és molt més important que l’extern. Així que mentre que no es demostri que aquestes polítiques són un fracàs, se’ns aplicaran les mateixes receptes neoliberals amb dosis augmentades, i l’economia transitarà per moltes dificultats i incerteses, una intensa degradació social i una accentuació de la desigualtat. Cal, doncs, un exercici de responsabilitat des de les institucions, emprendre accions coherents i responsables amb les nostres posicions polítiques i mobilitzar-se per fer evident que no podem estar d’acord amb aquesta escombrada històrica dels nostres drets.