L’Obra Social Benèfica i el govern socialista

Ha trigat tres anys el nou govern local a reconèixer la funció social de l'Obra Social i Benèfica (OSB), entitat amb més de 80 anys de trajectòria. L’OSB neix a l’any 1928 amb la voluntat d’oferir un servei social al municipi de Castellar, i actualment és una Fundació que genera un important nombre de llocs de treball i també compta amb una important aportació de voluntariat. La qualitat del seus serveis, l'han convertit en un referent a nivell de país, com ho demostra el fet que se li hagin concedit les 71 places concertades que va sol•licitar l’anterior gerència amb l’objectiu de millorar l’estabilitat econòmica de l’entitat.

Els comptes de l’OSB s'han presentat anualment davant tots els grups municipals, però l’entitat sempre ha patit dèficit i d’això el govern actual ja n’hauria d’estar al cas, membres del PSC han format part del patronat en algun moment i van participar activament en la redacció del conveni que ha estat vigent fins ara, conveni que reflectia la necessitat que l’Ajuntament donés suport econòmic per garantir la viabilitat de l’entitat. També és evident, i ens consta, que tant el patronat com l’anterior gerència s'havien mostrat disposats a buscar millores i canvis per trobar l’estabilitat econòmica, però mantenint la qualitat del servei. L’any 2008 el govern socialista va decidir no contribuir econòmicament per eixugar el dèficit de l’OSB (que es trobava en una situació econòmica semblant a la d’ara) i això podria haver suposat un daltabaix molt important. Va ser la mort d’un resident que havia decidit deixar el seu patrimoni a l’OSB el que va salvar la situació.

En aquests moments la gerència està en mans del Consorci Hospitalari de Catalunya, i l’Ajuntament ha vist clar que calia fer-hi aportacions. És bo que s’opti per sanejar la situació econòmica, però just per això, cal també que entre tots puguem decidir quins són els objectius de l’OSB, quina ha de ser la vinculació amb el municipi i com ho fem per mantenir-ne la identitat.

És per això que considerem un despropòsit l'aprovació en solitari per part del govern d'un nou conveni amb l’OSB, sense haver-lo volgut discutir en profunditat. La resta de grups, van demanar que es retirés del ple per tal d’estudiar-lo amb deteniment, poder fer-hi aportacions i aprovar-lo amb una majoria més àmplia.
Sap greu que malgrat la petició reiterada de retirar aquest punt de l’ordre del dia del darrer ple, amb la voluntat d’aclarir exactament quin és el conveni que es portava al ple, s’hagi optat una vegada més per a aprovar-ho només amb els  10 vots socialistes. La dinàmica per la que opta aquest govern, genera cada vegada més enfrontament i desconfiança. Es presenten convenis rellevants pel municipi sense voluntat de discutir-los ni de consensuar-los, quedant la resta de grups amb la sensació de que ens volen aixecar la camisa. El govern socialista de Castellar no te voluntat d’explicar les coses clarament, i això és un dèficit democràtic que per desgràcia s’accentua cada vegada més.

Clam contra el Quart Cinturó

2.000 manifestants es mobilitzen i reclamen 
un Vallès sense Quart Cinturó.

Segons el mateix estudi informatiu, aquesta és 
una via de competència catalana.

Aquest diumenge 3 d'octubre a Sabadell, 2.000 manifestants han recorregut el centre de la ciutat acompanyats de 16 tractors i un centenar de bicicletes per expressar el rebuig a l'estudi informatiu sotmès a informació pública pel Ministerio de Fomento el passat 30 de juliol.

Els manifestants han resposta a la crida de la Campanya Contra el Quart Cinturó provinents de diversos punts del Vallès (del mateix Sabadell, Terrassa, Viladecavalls, Sant Quirze, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola, Badia, Barberà, Castellar, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Polinyà, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Palau-Solità i Plegamans, Lliçà d'Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana, Bigues i Riells, l'Ametlla, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana, Canovelles, Granollers, les Franqueses del Vallès, la Roca del Vallès, Cardedeu, Llinars, Sant Celoni, San Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera), però també d'altres indrets de Catalunya.

La major part dels tractoristes provenien del Vallès Oriental, on el sector agrari és força potent i dinàmic, tot i que també hi ha hagut representació del Vallès Occidental (Sabadell, Rubí). Dos autocars plens oferts per l'ajuntament de les Franqueses del Vallès han permès que vilatans dels diferents nuclis urbans d'aquest municipi estiguessin presents a la manifestació. Un altre autocar ha desplaçat manifestants des de Cardedeu.

Una pancarta de capçalera, portada per veïns i veïnes de Sentmenat, ha precedit la llarga corrua de tractors, que anava seguida per una segona pancarta de capçalera amb representants de les entitats i formacions que donen suport a la Campanya Contra el Quart Cinturó. Rere seu, la llarga cua de manifestants, amb proclames de tots colors i animació a càrrec de gegants i algunes bandes de músics.

A la Plaça Doctor Robert, i després que un representant de la Campanya ha agraït l'assistència, l'artista Pep Bou ha llegit un manifest en el qual, sintèticament, es destacava tot el que la Campanya ha après en aquests gairebé 20 anys de lluita, i tot el que els defensors del Quart Cinturó no han après en aquest temps (bàsicament que el Quart Cinturó no és una solució a la millora sostenible de la mobilitat). Finalment, la cloenda ha finalitzat amb dues accions col·lectives: una bombollada protagonitzada pel Pep Bou i pels assistents (degudament equipats per la Campanya), i una cantada de la cançó "Com el Vallès no hi hares" (lletra i música de Fèlix de Blas).

A part de recordar la inadequació de la data de l'anunci i del termini d'informació pública inicialment determinat, els manifestants han expressat amb rotunditat el rebuig a un estudi informatiu insolvent tècnicament, i mancat de seguretat jurídica i respecte al marc normatiu vigent. L'estudi informatiu acaba sent un molt mal exemple del que hauria de ser un projecte tramitat amb rigorositat per l'administració pública.

l'Estat ha de transferir la titularitat del Quart Cinturó a la Generalitat El Quart Cinturó no és una via de competència estatal. Si més no, aquesta és la principal conclusió que es deriva de l'estudi de trànsit integrat en l'estudi informatiu del "Cierre" sotmès a informació pública. D'aquest estudi de trànsit es conclou que menys del 6,5% del trànsit existent a la AP7 és de pas (passa pels peatges de la Roca i de Martorell). És inqüestionable, doncs, que la funció principal de la nova via proposada ha d’estar relacionada amb la mobilitat del 93,5% restant d'usuaris, que entren i surten o es belluguen a la regió metropolitana. Per un 6,5% de vehicles de pas ja hi ha l'AP7, molt més ben situada, amb un traçat més curt i amb menys pendents. És així que, i d'acord amb l'Estatut de Catalunya i la Constitució Espanyola, és inqüestionable que la competència sobre una via amb funció gairebé exclusivament catalana recau en la Generalitat de Catalunya. Per tant, la Generalitat, amb les dades de l'estudi de trànsit a la mà, ha de plantejar un conflicte de competència per reclamar la titularitat d'aquesta via. I si no ho fa, es posarà en evidència qui fa el doble joc amb l'estat en el sostre competencial que ha de tenir Catalunya.

La Campanya sap que la transferència de la competència de la via a la Generalitat no comportarà una solució automàtica, però sí que sabem que la solució haurà d'estar llavors en plena coherència amb una planificació integrada i prioritzada de totes les infraestructures de mobilitat en relació a un objectiu: una millor dotació de transport públic col·lectiu i una major relació d'usuaris. Si més no, i a més de les memòries de diversos instruments aprovats darrerament (PDM RMB, PTMB...), fins i tot el conseller Nadal així mateix ho afirma en el pròleg de la publicació "Pla General d'Infraestructures i serveis de la mobilitat de Catalunya".

El PTMB ja ha integrat aquesta priorització, però en fals, ja que prioritza per separat les infraestructures viàries i ferroviàries, com si la mobilitat no s'ordenés en el conjunt de les infraestructures. Per tant, el conflicte estaria servit, però si més no tindríem la garantia (és d'esperar) que l'estudi informatiu estaria més ben fonamentat, bàsicament perquè ajuntaments i entitats tindríem un accés més proper a l'entorn de redacció. I hauríem d'aspirar a que, sense la pressió de dissenyar una infraestructura que pugui de ser pagada per l'estat, afrontem d'una vegada per totes allò que no hem sabut fer durant gairebé vint anys, els mateixos que té de vida moderna el Quart Cinturó. I no és altra cosa que dissenyar les infraestructures que ens permetin preservar al màxim el nostre patrimoni territorial, natural i cultural, i que permetin afrontar els reptes energètics, econòmics, ambientals i socials mitjançant un nou model de mobilitat amb major quota de mobilitat en transport col·lectiu.

Això, que no hem sabut fer en vint anys, és la mostra més clara que hem fracassat com a societat. La Campanya hi té responsabilitats, però moltes altres parts també. I que sapiguem reconèixer aquest fracàs ens ha d'empènyer a superar-lo. Qui no el vulgui reconèixer és que no està prou madur per voler governar el nostre país.

I ara què?
A partir de demà la Campanya recollirà totes les signatures en el model d'al·legació genèrica repartides arreu del Vallès per presentar-les al Ministerio de Fomento. Alhora i abans de finalitzar el termini el 9 d'octubre, la Campanya formalitzarà les al·legacions tècniques i jurídiques a l'estudi informatiu. A partir del 9, intentarem concertar una reunió amb la Delegació del Govern a Catalunya per poder contrastar tècnicament la solvència de l'estudi informatiu, tal i com vàrem acordar en una reunió prèvia mantinguda a mitjans de setembre.

Fins i tot acabat el termini encara farem alguns actes informatius en diversos municipis, però la Campanya sobretot esta expectant davant la resolució del recurs d'alçada contra la conservació de les consultes ambientals del 2004 i la possible invalidació de tots els tràmits actuals. Sens dubte, una resolució desestimatòria abocarà la Campanya al contenciós administratiu, tot i que dubtem que calgui arribar-hi: la vulneració del dret ambiental i administratiu és mot clara.


Campanya Contra el Quart Cinturó

L'Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 3 d'octubre de 2010

A qui interessa realment construir el Quart Cinturó?

Aquesta és la pregunta que es desprèn després d’analitzar en profunditat les més de 2800 pàgines de l’estudi informatiu del projecte, que podeu trobar al web http://ccqc.pangea.org/cinturo.htm.

Als radicals que porten prop de 20 anys volent tirar endavant aquesta infraestructura, titllant a la campanya contra el Quart Cinturó de cultura del NO, els ha sortit el tret per la culata. Després de fer-se públic l’estudi informatiu (EI),  han de justificar la seva cultura del si a tot, doncs l'estudi de mobilitat indica clarament que aquesta obra no és justificable. S'han fet 45.000 enquestes a peu de carretera, el 90% en els peatges de la Roca i Martorell, i els resultats indiquen que només un 6% de vehicles utilitzen aquesta via per travessar l'àrea metropolitana (Girona-Tarragona i viceversa). Per tant, malgrat les mancances de l'estudi de mobilitat que es centra bàsicament en l'AP7, es pot deduir fàcilment que no cal una despesa pública faraònica, com la que representa el Quart Cinturó, per donar solucions de mobilitat al Vallès. Hi ha diverses actuacions alternatives, més barates i amb menys impacte ambiental, que donarien probablement resultats de descongestió millors. Aquestes alternatives fa anys que estan sobre la taula i es poden també consultar al mateix web.

Pensant localment, és evident que els castellarencs enlloc de travessar Sabadell l'hauríem de poder circumval•lar  per poder accedir als principals eixos viaris, per incrementar la comoditat i la competitivitat de particulars i empreses. Però pensem que per aconseguir-ho no cal una via de sis carrils com la projectada, amb nusos d’accés saltant per sobre el Torrent de Colobrers, ni obrir una rasa de més de 20 metres de profunditat just a tocar de Togores. Amb actuacions més econòmiques, lògiques i amb menys impacte, guanyaríem el mateix en mobilitat. Aquestes propostes alternatives aporten solucions imaginatives i realistes a la mobilitat vallesana. Els radicals del si a tot, fins ara no les han volgut contrastar seriosament malgrat les dades aportades per l'EI, i han apostat cegament per una política cara i poc sostenible. Cal destacar a més que l'EI no compleix ni amb les normatives ambientals actualment en vigor,  ni amb el Pla Territorial, i no té en consideració la normativa del procediment administratiu per fer l'Estudi d'Impacte Ambiental. Les deficiències són tan importants que El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha presentat al•legacions per tots aquests aspectes.

Quan malgrat l'exposat, no es rebaten les propostes alternatives amb raonaments i dades objectives, i segueixen ferms en tirar endavant un projecte que fins i tot es salta la legalitat, és lícit preguntar-se: Quin interès real hi ha darrera la construcció del Quart Cinturó? Quins interessos hi ha darrera de les grans empreses d’obra pública? Quina relació hi ha entre aquestes empreses i el finançament dels partits polítics?  Evidentment això només són cabòries. Cabòries, però, que legítimament seguirem tenint molts mentre els de la cultura del si a tot i a qualsevol preu no defensin les seves propostes amb dades i raonaments, dades realistes, assenyades, contrastades, i a més que donin resposta a un model de progrés adequat per a un país europeu del segle XXI. Ah!,  i complint tots els requeriments que marca la legislació mediambiental.

Per aquestes raons et convidem aquest diumenge 3 d’octubre, a dos quarts de dotze, a l’estació de Renfe Centre de Sabadell per defensar un model de mobilitat assenyat, modern i de progrés, enfront d’un de radicalment insostenible i caducat, que ens hipoteca com a país modern i de futur. No al quart cinturó! Si tu ho vols, encara hi som a temps!

L’Altraveu per Castellar dóna suport a la Vaga General i fa una crida per la participació en les mobilitzacions

L’Altraveu per Castellar dóna suport a la Vaga General i vol expressar la seva solidaritat amb tots els treballadors i treballadores afectats per la crisi actual, fruit d’un model basat en l'absorció de la producció mitjançant l'endeutament de les classes populars.

La reforma laboral recentment aprovada pel parlament espanyol i liderada pel PSOE suposa una agressió als drets socials i laborals dels treballadors i treballadores (rebaixa a la pràctica del cost de l'acomiadament que, a més, és finançarà en part amb diners públics, restricció del dret a la tutela judicial efectiva, restricció del dret a la negociació col•lectiva permetent a l'empresariat l'incompliment dels acords).

En el context actual de precarietat laboral i de crisi econòmica que afecta moltes famílies, l’Altraveu per Castellar és partidària de reforçar les polítiques socials i no pas de retallar drets laborals. Ens oposem a la deriva dels serveis públics pels efectes de les creixents privatitzacions i externalitzacions, i reclamem a les diferents administracions que dediquin més recursos econòmics a l’educació, la sanitat i la despesa social.

L’Altraveu per Castellar participarà en les mobilitzacions convocades per les organitzacions sindicals el proper dimecres a 2/4 de 12 a l’Eix Macià i fa una crida a la ciutadania a fer valer aquest instrument de denuncia per mostrar el seu rebuig a la reforma laboral i per defensar els drets laborals i socials.

La Campanya Contra el Quart Cinturó a Castellar

El divendres 24 de setembre, la sala petita de l'Auditori Miquel Pont, va acollir l'acte informatiu de la Campanya Contra el Quart Cinturó del que actualment l'Estudi Informatiu (EI), fet pel Ministerio de Fomento, està a informació pública fins el 9 d'octubre de 2010.

Jordi Recordà, president de Castellar Sostenible va presentar l'acte i va argumentar la oposició a la construcció d'aquesta carretera proposant un canvi en el model de mobilitat on el vehicle privat no sigui el prioritari. Va esmentar a més que l'EI de Fomento, que ha trigat 8 anys a veure la llum, no compleix amb les normatives ambientals actualment en vigor aprovades des de l'any 2005. També s'obvia la llei de la protecció del paisatge, el Pla Territorial, aspectes de contaminació atmosfèrica i de contaminació acústica. Per últim, no té en consideració la normativa del procediment administratiu per fer l'Estudi d'Impacte Ambiental. Les deficiències són tan importants que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha presentat al·legacions per tots aquests aspectes. Jordi Recordà preguntava si han de ser les ONG qui exerceixin el control del que fa l'administració per que hi ha molta normativa per protegir el medi ambient, però la mateixa administració que l'aprova no la compleix.

Seguidament es va projectar "UN PAIS DEMPEUS", un documental que proposa un debat social al voltant de la nova cultura democràtica. Una forma de fer política que, partint dels valors, potencii la participació ciutadana i del teixit social en la definició de les polítiques territorials i d'obres públiques a Catalunya. En l'acte van ser presents els directors i productors del documental; Mariela Acija, Jordi Oriola i en Juanjo Moreno que van explicar l'origen del projecte.

En el debat sobre el Quart Cinturó, guiat per Maties Serracant, es va exposar el projecte que actualment hi ha sobre la taula i els motius pels que la Campanya Contra el Quart Cinturó s'hi continua oposant. En el cas de Castellar va fer esment a l'afectació que suposa per l'entorn de la zona de Togores, que quedarà arrasada. Del projecte, va comentar que de l'estudi de mobilitat (deficient doncs de les 45.000 enquestes més del 90% s'han fet en 2 punts, els peatges de la Roca i Martorell) indica que només un 6% de vehicles utilitzarien aquesta via per travessar l'àrea metropolitana. Per tant la major part de la mobilitat que podria acollir aquesta via seria metropolitana, el que no justifica un projecte que probablement costarà més de mil milions d'euros. Sembla més assenyada l'alternativa de potenciació conjunta del transport públic amb l'adequació i condicionament de vies actualment existents que podrien absorbir part del trànsit de l'AP7 descongestionant-la.

Finalment es va informar que la CCQC estan recollint signatures i que el proper dia 3 d'octubre es farà una manifestació a Sabadell per expressar el desacord amb aquest projecte.

Tota la informació relativa a la Campanya Contra el Quart Cinturó la podeu veure a: http://ccqc.pangea.org/cinturo.htm

Des d'aquí pots escoltar o baixar l'audio de l'acte: (MP3-15.625mb)

Un país dempeus from TransformaFilms

Un país dempeus. Per una nova cultura democràtica

És El Mirador per a tothom?

Fa tres anys i mig va esclatar un debat polític i ciutadà sobre les dimensions de l’edifici pantalla i sobre el que representava un edifici amb aquesta estètica enmig del poble. Moltes de les crítiques al projecte, i a la relació econòmica amb el polígon especulatiu de Can Bages, van venir del PSC aleshores a l’oposició. Ara, un cop instal•lats en el govern, decideixen que l'edifici albergui l'anomenat centre de coneixement El Mirador. Les qüestions que ara hi ha sobre la taula posen en evidència que els problemes de fons d'aquest equipament venen de la decisió inicial de construir-lo i d'establir més tard els seus usos. Amb les decisions preses sobre els usos d'aquest equipament estem perdent l’oportunitat d'utilitzar aquest equipament heretat per generar centralitat.

Què ofereix el Mirador al poble? Sense menystenir l’equipament tecnològic de les sales, subvencionat pel Plan Avanza del Ministeri, val a dir que les tres sales equipades són difícilment utilitzables per a una altra cosa. Qui visiti el Mirador, quan estigui obert al públic, comprendrà que al criteri amb què s'ha engegat l'equipament li manca voluntat per ser obert i per cobrir les necessitats del poble, i sobretot per ser catalitzador d'activitats populars. Per contra, es perpetua un centre que mira cap endins, restringint l'ús d’aquest a activitats de caràcter molt específic. On és la sinergia que podria haver-hi entre les activitats dels uns i els altres gestionades per l’empresa concessionària de l’equipament? L’Altraveu va defensar de bon començament que aquest espai fos un autèntic centre cívic, opció que hagués permès d’aglutinar diverses activitats culturals (no només d’ofimàtica), erigint l'equipament en un autèntic centre neuràlgic de vida al poble. Però no ha estat així.

A banda d’aquest fet, moltes són les mancances tècniques del centre. A tall d’exemple, no existeix una bona insonorització i això fa que no es puguin utilitzar la sala d’actes i la sala petita de l’auditori Municipal Miquel Pont a l’hora. Quan plou l’aigua s’escola entre la unió del nou edifici i l’antic, i el gran espai que guanyàvem per cedir s’ha demostrat ineficaç ja que entitats com la Coral Sant Esteve han estat emplaçades a assajar al vestíbul de la sala de petit format, en unes condicions inadequades, i no pas a El Mirador.

Per altra banda, l'intent de donar notorietat a l’edifici ha fet que els responsables polítics canviïn els noms de les sales de l’auditori sense que ningú no en tingui constància i que a més com a cim del despropòsit canviïn també el nom d’una part de la plaça Major que passa a ser la plaça del Mirador.

És, doncs, aquest un equipament de tots o només d’uns quants?

*En el web de l'Ajuntament podem llegir:
"Aquest nou espai d’accés i relació de la ciutadania amb l’administració és accessible des de la zona que recentment s’ha batejat com a plaça del Mirador." - qui l'ha batejat? -

Acte informatiu

Campanya Contra el Quart Cinturó amb la convocatòria d'un acte informatiu el proper divendres 24 de setembre a les 20 h a la Sala Petita de l’auditori Miquel Pont (c. de Colom s/n).

A l'acte es projectarà el documental "Un país dempeus", de Mariela Acjia i Jordi Oriola.

L'acte està organitzat per Castellar Sostenible i hi col·laboren els grups polítics de L’Altraveu per Castellar, ERC i ICV.

Pedaç en el transport públic de Castellar

L’Altraveu va alertar a principis d’agost del greu problema de seguretat que hi havia de cara als treballadors dels nostres polígons. Aquests corrien un gran risc quan travessaven la carretera B-124 per accedir a les parades de l’autobús de la carretera.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Castellar del Vallès, per resoldre aquest problema han decidit traslladar dins del polígon industrial de la Bruguera, les parades que hi havia a la carretera. Una és al costat de l’aparcament de camions i l’altra a prop de la Sony i la Fàbrica del Vidre (carrer del Garraf).

Sorprèn la decisió, ja que la línia C1 complica el seu trajecte i a hora punta tindrà retards en el gir d’entrada a la carretera B-124 al carrer del Garraf. A més, aquesta actuació menysté clarament el Polígon de Can Carner perquè difícilment els seus treballadors i treballadores utilitzaran aquesta línia per anar a treballar. I si ho fan hauran de travessar imprudentment la B-124 o hauran de caminar un km i mig d’anada i tornada per travessar pel pas de Castellar Residencial.

Aquesta decisió presa pel departament va acompanyada del següent text: “Es recorda als usuaris i usuàries del servei que està prohibit travessar la B-124 per llocs que no estiguin expressament habilitats als efectes per part de l’autoritat competent.” Queda clar que l’administració es renta les mans i que si algú pateix un accident no en tindrà cap responsabilitat.

Costa d’entendre que en un lloc on els vianants han de creuar la carretera per anar a treballar no sigui possible posar-hi un pas de vianants amb semàfor, la qual cosa resoldria el problema d’una manera satisfactòria.

Novament som davant de solucions que afavoreixen el transport privat i que fan menys eficient el transport públic. Amb aquesta decisió fem una pobra contribució a la seguretat i també a l’estalvi energètic que preconitza l’administració amb molta propaganda, però que no cristal•litza en decisions assenyades.

Models de comunicació

Castellar no ha estat un poble modèlic pel que fa a publicacions dotades de pluralitat engegades des de l’administració local. Si bé la manca d’objectivitat en el tractament de notícies sempre ha estat vist com quelcom normal cal seguir exigint imparcialitat en els mitjans que paguem entre tots. Ara per ara l’ajuntament de Castellar finança el cost de la Ràdio municipal i el de l’Actual, que és el projecte que s’engegà fa dos anys amb el govern socialista, després del traspàs del Casa de la Vila.
El nou setmanari es presentava com un mitjà amb el qual es reduïen costos respecte al que s’havia estat invertint en els temps de CiU i ERC. L’estalvi ha anat explicant-se al llarg del mandat socialista a base de comparar dades respecte altres anys. Ara bé, les dades no són del tot positives. L’Actual va començar-se a publicar el febrer del 2008. A final d’any la recaptació en publicitat era d’uns 28.000 euros, xifra molt inferior al conveni que l’ajuntament havia signat amb Diguescom fixada en 66.000 euros/any. L’any 2009 es preveien 38.000 euros, expectants d’una xifra que podria augmentar fins a 72.000 euros. Quin era el fonament per fer aquest supòsit?Finalment, Diguescom no ha complert amb el que subscrivia el seu contracte i deixa de ser l’empresa gestionadora de la publicitat del setmanari. Això, a banda d’evidenciar la mala gestió per part de l’empresa indica que el projecte en si no és rendible tal i com està plantejat. El setmanari s’ha projectat per sobre de les possibilitats. Des de L’Altraveu ja vam posar sobre la taula l’opció de fer-lo pagar simbòlicament, una manera alhora de prendre el pols del lector envers la publicació i d’alleugerir el pes que suposa la publicació per al consistori.

Hauríem de pensar quins són els termes per a la futura concessió de la publicitat de l’empresa. Cal també un debat més profund. És l’Actual veritablement un negoci tan rodó?

Publicitat perillosa

Qui es cuida d'això?

Aquestes cabines estan amb desperfectes des de principis d'estiu. No hi ha hagut cap moment per arreglar-ho? s'ha de deixar així gaire temps?. Aquesta imatge del municipi no és la que surt a la publicitat, però també existeix. No és seriós deixar accions d'actes vandàlics durant dos mesos sense arreglar. Ni responsable.