Mas Les Fàbregues/Can Boadella/Cal Gorina

Imatges de l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de l’Ajuntament de Castellar del Vallès

• Anteriorment a l’existència de la masia, es documenta al territori delimitat pel pati de la casa actual, un assentament Neolític, i un Vilatge de l’Antiguitat Tardana, documentats per les excavacions del jaciment dels Horts de Can Torras, per part d’en Joan Manuel Coll i Riera, l’any 2003.

• Primeres referències històriques al segle XIII amb el nom de Mas de les Fàbregues, nom en referència a com es coneixia llavors Castellar, Sagrera de les Fàbregues. Concretament les Fàbregues (fàbriques) era la zona a l’entorn de la Plaça Major, Plaça Nova, i la Plaça Vella.

• Cap al 1370 sabem que passa a mans de la família Boadella, provinents de mas Boadella de Sant Julià d’Altura.

• Tenim referència escrita, recollida pel Dr. Vergés, que el 1468 Joan Boadella i el seu mas estava sota domini directe de l’alou de Guerau de Clasquerí, senyor del castell i del terme. Domini ple que els Clasquerí obtenen del rei Martí l’Humà de les terres i masos de Castellar, ja que abans el domini el tenien en emfiteusi, i depenia dels senyors de Montcada.

• El senyor governa a través d’un batlle i la seva cúria, i des d’època de Ferran II una universitat, una assemblea de veïns rellevants, que és reunien per ajudar en el govern a la Plaça de les Fàbregues.

• Des del segle XIII, 1291, sabem que el Mas Boadella i el Mas Mir, Can Torres, reben aigua de Canyelles per poder utilitzar i que existeixen acords entre els tres senyors. A través de l’anomenat Rec de Canyelles.

• El Mas apareix al cadastre Reial de Patiño, fet després de la Guerra de Successió.

• Neix el membre més famós de la família Boadella, Josep Boadella i Homet (1786). Neix a la casa pairal dels Homet, al carrer Major. 1808 entra com a voluntari del sometent, i ferit al Coll de Montcada. Combat contra els francesos al Vallès, Granollers, Cardedeu, Molins, Barcelona i al 1811 participa de la defensa de Tarragona. S’escapa cap a Cartagena, però empresonat pels francesos i captiu a França 33 mesos, s’escapa i reincorpora a l’exèrcit on acaba com a capità. Participa al 1833 a la primera guerra carlista. Acaba sent mariscal, i ocupa càrrecs polítics i militars als governs provincials de Navarra, Almeria, Sevilla i Lleida. 1854 es retira a Castellar, on morirà anys després.

• La família Boadella per propietats: XIX es trasllada l’escorxador de la Plaça Nova(Mestre Gelonch) al carrer del mateix nom, en terrenys de la família. I també venen els terrenys on es faran les escoles del Patronat Tolrà. En aquesta època Joan Sala i Boadella. La seva mare pubilla de can Sala de Canovelles, va imposar el cognom. Dipositari de molta documentació quan Josep Tolrà fa de batlle de Castellar, la dècada dels 60 i 70 del segle XIX.

• Un membre de la família Boadella, implicat en un judici, porta per motiu lo Patascas. La família tenia terres a l’actual Era, d’on sembla que va rebre el nom del seu propietari.

• A principis de segle XX passa a mans de la família Gorina.

• Santiago Gorina alcalde de Castellar des de 1925 a 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera. I reprèn el càrrec com a primer alcalde franquista el 1939.

• Cap als anys 1915/20 en construeix un sistema de distribució d’aigua de Canyelles, cap a diverses cases de Castellar, al carrer Sant Pere d’Ullastre amb un dispositiu que repartia la quantitat d’aigua exacte a cada casa. La torra i el dipòsit del pati són testimoni d’aquest negoci. L’aigua es pagava a mensualitats i l’abonaven directament a Can Gorina els usuaris.

• Durant la Segona República la casa, requisada, va ser el lloc on va néixer a l’agrupació local de la F.A.I.

• Segons sembla un cop la família Gorina recupera el seu estatus i propietats, Santiago Gorina organitza un bon xeflis a base de marisc de closca al pati de casa seva amb una bona colla d’amics importants. Les restes d’aquest àpat no gens usual a l’època van aparèixer en les excavacions realitzades per Jordi Roig i Joan Manuel Coll.

BIBLIOGRAFIA:

Història de Castellar del Vallès : segons el seu manuscrit de 1872... / Antoni Vergés i Mirassó ; pròleg de N'Antoni Parramon Tubau ; revisió i notes de Joan Bernadas Torné ; il•lustracions d'En Pere Roca Roumens
Vergés i Mirassó, Antoni
Granollers : Montblanc-Martin , 1974

Castellar del Vallès : recull històric
Planas, Ester
[Castellar del Vallès : Ajuntament de Castellar del Vallès, DL 1995]

Castellar insòlit
Prat Paz, Esteve
Castellar del Vallès : [l'autor], 1997

L'Art castellarenc : arts plàstiques i visuals : del neolític als temps presents
Prat Paz, Esteve
Castellar del Vallès : Arxiu d'Història de Castellar, 1992



Baixar pdf 114 Kb