Suspensió del Ple Municipal

Ni respostes creibles ni dimissions

De molt greu és la qualificació que posaria al fet que l’Alcalde de Castellar Sr. Giménez hagi suspès la celebració del Ple municipal ordinari del mes d’abril saltant-se a la torera la llei vigent. Om no pot deixar de pensar que si es tenen tan pocs escrúpols per menysprear la llei en això segurament tampoc es tenen per altres qüestions, perquè, on és la diferència?. La dona del Cèsar a més a més de ser honrada ho ha de semblar i en aquest cas ni ho sembla ni, el que és pitjor encara, ho és.

Són dues les preguntes i ben senzilles: Va convocar el Sr. Alcalde la junta de portantveus per suspendre el Ple tal com estableix el Reglament Orgànic Municipal (ROM)?. No. Hi havia assumptes a debatre presentats en temps i forma per cap grup polític municipal? Sí. L’Altraveu va passar pel registre el dia 19 d’abril a les 12’15 hores del matí una proposta de resolució sobre habitatges buits.

Les altres preguntes també són ben senzilles; el que potser no ho són tant són les respostes, o sí: Es va apercebre la Secretaria de l’Ajuntament de la irregularitat que s’estava produint? Quin ha estat el motiu tan poderós que ha obligat a l’Alcalde a cometre aquest acte tan irregular i antidemocràtic?

Sobre l'última d’aquestes qüestions a ningú escapa la relació de fets. El Ple municipal suspès s’hauria d’haver celebrat el dimarts 27 d’abril. Pel blog del Primer Tinent d’Alcalde ens assabentem que durant aquests dies ha estat compartint reflexions, converses, menjars i copes al Vietnam en un viatge privat sense cap relació amb el seu càrrec i responsabilitat política a l’Ajuntament de Castellar. És un insult a la intel·ligència fer creure que un viatge d’aquestes característiques s’improvisa a partir de saber que no hi ha cap tema a tractar al Ple de l’Ajuntament i que, per tant, queda suspès.

Si molt greu és que un Alcalde es toregi la legalitat vigent menystenint els més bàsics principis democràtics, quin qualificatiu hem de posar si la raó és presumptament un viatge personal del seu primer Tinent d’Alcalde? Vol dir això que els interessos del Comú es supediten als interessos personals? Si existeixen, cal que es donin respostes satisfactòries i creïbles a cadascuna de totes aquestes preguntes perquè sinó la decència política i democràtica exigeix que algú dimiteixi. Al Ple municipal ordinari del mes de maig era el lloc adequat per fer-ho i no hi van haver ni respostes creïbles ni dimissions.

(escoltar el ple)

Francesc Centeno

Responsabilitat=demagògia?

La irregularitat amb la que va suspendre’s el ple del mes d’abril va fer que en la sessió ordinària d’aquest mes, L’Altraveu presentés dues mocions al respecte. Totes dues encarades a reivindicar la importància i la transparència del que és el màxim òrgan de representació dels grups polítics municipals.

El mes passat, l’equip de govern va decidir la suspensió de la sessió plenària unilateralment, sense consultar els portaveus de cada partit, al•legant que no hi havia propostes a presentar. Però, què passa amb les propostes de l’oposició? Són menys importants? Qui hi ha representat a cada plenari, només l’equip de govern? És ell qui decideix què s’ha de fer i què no? Què en diu el Secretari? En relació a això, L’Altraveu demanà una aplicació rigorosa del ROM, canviant-lo si s’esqueia per evitar que irregularitats com aquesta tornessin a succeir. L’alcalde va dir, evidentment, el que ja sabíem, que fa ús de les seves facultats per convocar/desconvocar el ple al seu criteri. Només ERC va votar-hi a favor, tot i la indignació que havia mostrat el grup convergent anteriorment.

La segona moció feia referència a les retribucions del mes d’abril de cada regidor. Per part de la nostra agrupació demanàvem que com a conseqüència de la suspensió del ple i com a mostra de responsabilitat envers la ciutadania, es renunciés a l’assignació corresponent i es deduís la quantitat corresponent al sou dels regidors amb responsabilitat. Més que un debat tècnic encapçalat per l’alcalde i que ens titllava de demagogs, L’Altraveu buscava la visibilització d’un gest ètic que tampoc va obtenir-hi cap vot favorable. Govern i oposició s’acolliren a la complexitat d’executar aquesta acció, fet que demostra com de diferent és la nostra concepció de servei al municipi perquè tot i la possible dificultat tècnica, tampoc va construir-se cap pont de diàleg al respecte per fer-ho possible. Una vegada més torna a posar-se sobre la taula que de vegades voler és poder.

El cànon digital

La reforma del text refós de la Llei de Propietat Intel•lectual, aprovada per Reial Decret 1/1996 de 12 d’abril, i portada a terme per la llei 23 /2006 de 7 de juliol, ha suposat, entre altres coses, la reforma del règim de compensació equitativa per còpia privada, tot definint un procediment específic per a la determinació d’aquesta compensació equitativa als equips, aparells i suports materials que poden ser usats per a fer còpies privades de materials subjectes a propietat intel•lectual.

Aquesta compensació, coneguda com “cànon digital”, és de pagament obligatori per a tots els ciutadans en l’adquisició d’aquests equips i suports electrònics.

Atès que els ajuntaments i altres administracions utilitzen un gran nombre d’equips, dispositius i suports afectats pel pagament del cànon digital, els quals són usats exclusivament per a les funcions relacionades amb la pròpia activitat i els continguts generats per les pròpies administracions i que aquestes activitats res tenen a veure amb els continguts subjectes a drets de propietat intel•lectual, donat que les administracions públiques ho tenen prohibit per llei, L’Altraveu va presentar una moció per eximir l’Ajuntament de Castellar del Vallès davant d’aquest pagament.

Ja al setembre de 2007, el Comissari Europeu de Mercat interior i Serveis, constatà que els sistemes de compensació per còpia privada de produccions sotmeses a propietat intel•lectual establerts per la legislació estatal espanyola són injustos, perquè paguen tant els consumidors que realitzen actes de còpia privada com els que no, i perquè el cànon s’aplica a suports i aparells (llapis de memòria USB, DVD verges, ordinadors personals i altres) que es poden utilitzar per a fer còpies privades, però que també s’usen amb altres finalitats.

Aquesta moció presentada al ple del 25 de maig va ser aprovada per tot el ple a instància de l’agrupació d’electors/res de L’Altraveu i arran d’aquesta aprovació se sol•licitarà al Govern Espanyol el canvi de l’actual reglament de la Llei en el sentit que s’eximeixi els ajuntaments del pagament del cànon digital, donat que està suficientment acreditat que el destí i ús dels aparells i suports no és la còpia i reproducció de continguts subjectes a propietat intel•lectual, es demanarà al Govern espanyol que reglamenti la devolució per part de les Entitats de Gestió de Drets d’Autor del cànon digital ja abonat pels ajuntaments, des de l’entrada en vigor del reglament que des de l’any 2008 grava la compra d’equips i suports digitals.I es traslladarà aquest acord al Govern de l’Estat, al Parlament Espanyol, al Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació de municipis de Catalunya.

Xerrada "L'espai de la memòria"

Els vespres de L’Altraveu de dijous va tenir en Xavier Domènech com a ponent. L’historiador i assessor en polítiques de memòria històrica obria la xerrada titulada “Espais de la memòria”. Domènech explicà l’articulació de la memòria històrica actual a través dels calendaris memorials i/o a través d’espais físics.

El debat sobre l’exalçament dels signes d’una identitat passada neix amb força a partir del sorgiment d’una nova dreta política lligada al passat feixista que recupera la concepció de la pàtria, també d’un model creixement fabril en crisi, de la separació generacional d’una experiència viscuda que construeix la necessitat col•lectiva de rescatar el patrimoni del passat; emergeix la necessitat de saber i de recordar.

Domènech va fer un recorregut pel tractament de la memòria a través de l'Amèrica llatina, Europa, l'Àfrica i va concretar a nivell estatal i nacional parlant d’espais creats per decisió política com a record públic com és el cas del Valle de los Caídos, l’espai feixista més gran del món, espai que impregna i simbolitza una memòria col•lectiva, més enllà o fins i tot, malgrat la decisió col•lectiva.

També ens parlà de la manipulació del record, com és el cas de la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona, espai de bombardeig que encara actualment es concep com a lloc d’afussellaments (descrit a les guies actualitzades de Barcelona d’aquesta manera), com a marca de repressió republicana. La petita placa enfosquida difícilment pot atacar aquesta manipulació de la història. Si Sant Felip Neri pot il•lustrar la manipulació franquista, la Gran Via parla del que va succeir ja en democràcia.

Els bombardejos del 16, 17 i 18 de març de 1938 no van ser senyalitzats fins al 2003, prova de les pràctiques polítiques democràtiques al voltant del record. La base d’aquest tipus de política enllaça amb conceptes com la culpa, la penitència, l’expiació i el perdó. (Guerra, Franquisme, Transició, Democràcia).Qualsevol reivindicació d’una de les memòries davant de l’altra seria en aquest sentit el retorn a la culpa.

Pel que fa a Castellar, per exemple, l’escultura de Jordi Martin Clerch “Units” amb un discurs clarament similar al que va fer l’escultora Margarita Andreu d’”Encaix” (aquesta per commemorar els bombardejos de la Gran Via de Barcelona) apuntava al fet que l’obra “simbolitza la tolerància entre les persones. Dues columnes separades i deslineades de les que sorgeixen uns braços tubulars que busquen trobar-se entre ells per unir-se”. Un altre exemple de la manca de decisió ètica sobre el passat, commemorar-lo sense continguts i tornant a fer apologia del present.

Can Bages, propostes mai escoltades

A:l'Ajuntament de Castellar del Vallès, en els assumptes sobrevinguts de la junta de govern del 9 de març de 2010 es va aprovar que es malmetessin uns 700m2 més de zona boscosa, i que es talés un centenar d'arbres més que corresponen a una zona qualificada en el pla parcial com a zona verda. Aquest fet s'afegeix a d'altres que ja hem denunciat, com el fet de reomplir una zona del costat del mas de Can Bages de deixalles i runa o també reomplir zones del torrent en la seva part alta ja que la superfície de les parcel·les es van ajustar més enllà de la riba del torrent.

Aquestes actuacions poc respectuoses i expansives sobre zones qualificades com a verdes són el resultat d'un projecte tècnicament molt deficient i aprovat sense les mínimes garanties tècniques ni mediambientals, que incomprensiblement van aprovar aquest ajuntament i el departament d’urbanisme de la Generalitat de Catalunya. El projecte de Can Bages s’ha dissenyat sobre uns plànols topogràfics que no representen correctament la realitat del terreny i això és el que ara ha provocat aquesta modificació; un desajust de 3 metres sobre el nivell del vial que es resolen malmetent entorn verd. Al llarg d’aquests anys ja hem denunciat diverses accions que s’han permès des de l’administració local que fan palès l’ús de la legalitat urbanística gairebé sempre afavorint els interessos privats.

Qui considera que no hi ha problema en fer l'actuació de la tala per arreglar el talús? Només un enginyer? Cap estudi mediambiental ni cap informe d'una persona o entitat qualificada per prendre decisions sobre impacte ambiental.

L'equip de govern i els partits que donen suport a construir el polígon de Can Bages mostren de manera evident molt poca sensibilitat per l'entorn del nostre municipi i cedeixen contínuament a les directrius de grups empresarials, actors privats que només vetllen pels seus interessos econòmics i juguen a especular amb el sòl. Recordem que cap d'ells ha estat mai a favor de fer un estudi d'impacte ambiental del projecte, essent aquest un requisit exigible a qualsevol projecte urbanístic actual.

L’Altraveu, vista la negativa del govern local d’aturar la innecessària construcció, es va assessorar amb urbanistes qualificats per plantejar la compactació del polígon mantenint l’edificabilitat. Aquesta proposta més respectuosa amb l'entorn natural no ha estat mai escoltada.

Els vespres de L'Altraveu

L'habitatge a Castellar 2. La situació del lloguer.

A castellar, l’any 2009, el preu del lloguer d’un habitatge de 78 m2 de mitjana era de 716€/mes, mentre que el d’habitatges unifamiliars de 145 m2 de mitjana era de 985€/mes. El Pla Local d’Habitatge (PLH) indica que malgrat que hi ha un volum d’oferta elevat d’habitatge, els preus són una barrera important per poder accedir-hi, i calcula que com a mínim hi ha unes 242 llars excloses del mercat d’habitatge per tenir uns ingressos massa baixos. El PLH també estima que al 2008 hi havia uns 220 habitatges buits.

La millora de la situació que acabem d’exposar s’ha d’afrontar per diverses vies, i una d’elles és la incentivació del lloguer per tal d’aconseguir amb un mercat més ampli una disminució dels preus. En els darrers anys, l’administració ha posat sobre la taula una sèrie de mesures per incentivar als propietaris que posin habitatges en lloguer. Algunes d’aquestes mesures són facilitar assegurances de cobrament, per desperfectes i de garantia de defensa jurídica en cas d’impagament. A més també es garanteixen subvencions de fins a 6.000 euros per obres d’habitabilitat i l’accés a préstecs establerts per conveni amb entitats financeres. En alguns municipis l’ajuntament fa reduccions en el pagament de l’IBI pels qui posin els habitatges a lloguer o incrementa l’ajut econòmic per obres d’habitabilitat. Lògicament aquests habitatges s’hauran de llogar a un preus per sota dels de mercat, però com hem indicat amb unes garanties superiors als lloguers directes.
Així mateix, també hi ha ajuts per a la rehabilitació d’habitatges vells, tant per qüestions estructurals com per millores d’accessibilitat, per a la instal•lació d’ascensors, per l’adequació de xarxes elèctriques, de sanejament, de gas o de telecomunicacions.
A més de les campanyes informatives sobre els avantatges de realitzar el lloguer mitjançant aquesta via administrativa, per poder informar de manera directa a la població, per incentivar els propietaris i per agilitzar els tràmits cal que l’Oficina Local d’Habitatge jugui un paper central i sobretot tingui els recursos materials, econòmics i personals adients. L’administració local no ha de ser únicament una oficina de tramitació, ha de jugar un paper decisiu utilitzant aquelles competències que li són pròpies per incentivar la posada d’habitatges buits a lloguer. En la situació actual de crisi i tenint en compte el nombre de llars excloses del mercat d’habitatge, caldrà adoptar mesures diverses i imaginatives, i entre elles les que poden tenir un efecte més immediat són les que tenen com a objectiu incentivar el lloguer a preus assequibles.

"Els nostres fills ens acusaran"

Aquest documental narra la història del poble de Barjac a Gard (França), on el seu alcalde, Édouard Chaulet, de 68 anys, va decidir enfrontar-se de manera directa a la indústria alimentària actual, creant la primera escola biològica de tot l’estat francès.

A través de les vides i testimonis de “Nos enfants nous accuseront”, el telespectador és traslladat a una realitat incòmoda, però també a una solució molt propera que tothom pot aplicar a la seva vida quotidiana sense cap mena d’esforç, donant així esperances de deixar un món millor als nostres fills i filles.

Teniu l'oportunitat de veure la pel·lícula a l'Auditori Miquel Pont de Castellar del Vallès dins del de la mostra de cinema del BRAM! 2010.

Serà dissabte 8 de maig i comptarà amb la presentació d'Ester Casas, productora de llavors agroecològiques a Les Refardes (Mura). També hi haurà paradeta amb llavors ecològiques de varietats tradicionals i de llibres.

Es un acte organitzat per la comissió del BRAM! i la cooperativa de consum ecològic l'Economat.
Hora: 19.30
Preu:3 euros

Viure a Castellar

L’Altraveu inicia amb aquest article una sèrie de reflexions i mesures al voltant del tema de l’habitatge. En aquest primer ens centrarem en una diagnosi de la situació del nostre municipi per valorar més endavant les mesures i propostes fetes per part de la nostra agrupació.

A Castellar, el febrer d’aquest any es va aprovar inicialment el Pla local d’habitatge 2010-2105. Aquest document fa un diagnòstic de la situació de l’habitatge al municipi de Castellar.

Pel que fa a la demanda, s'indica que és elevada per habitatges de dimensions reduïdes i de preu assequible per emancipació, creació de noves llars i gent gran. Entre el 2009 i el 2015 es quantifica que 242 llars quedaran totalment excloses del mercat, el que implica un nombre molt important de llars en situació de risc social, i que 482 quedaran excloses del mercat de propietat.

De l'habitatge de compra es destaca que a Castellar, malgrat que el preu ha baixat un 35%, segueix havent-hi una oferta important d’obra nova unifamiliar que segueix sent massa cara, el que impedeix a un nombre de persones important accedir a aquest tipus d'habitatge.

En relació a l'habitatge de lloguer, entre 2007 i 2009 el preu va patir un increment i a mitjans de 2009 va experimentar un petit decreixement per ajustar-se a la demanda, però tot i que de lloguer hi ha una oferta elevada els preus encara són massa alts per un sector important de població.

L’Oficina Local d’Habitatge durant l’any 2006 va atendre 279 persones amb demandes d'habitatge, xifra que el 2008 va apujar-se a 1003. L’interès majoritari era accedir a habitatge protegit de compra o lloguer. En aquesta demanda però, el 50% és per la creació de noves llars i l’altra 50% està vinculada a problemes d’allotjament.

Per assolir els objectius de Solidaritat Urbana que fixa la Llei del Dret a l'Habitatge per municipis de més de 5.000 habitants, a Castellar calen 491 habitatges destinats a polítiques socials.

Les dades que hem exposat indiquen clarament que al nostre municipi cal habitatge social. Un habitatge que sigui útil perquè els joves que es volen independitzar no hagin de marxar del municipi si no volen, per gent gran amb problemes econòmics i per famílies amb recursos limitats, sectors tots ells sense possibilitat d'accedir a l’oferta actual.