Els vespres de L’Altraveu de dijous va tenir en Xavier Domènech com a ponent. L’historiador i assessor en polítiques de memòria històrica obria la xerrada titulada “Espais de la memòria”. Domènech explicà l’articulació de la memòria històrica actual a través dels calendaris memorials i/o a través d’espais físics.
El debat sobre l’exalçament dels signes d’una identitat passada neix amb força a partir del sorgiment d’una nova dreta política lligada al passat feixista que recupera la concepció de la pàtria, també d’un model creixement fabril en crisi, de la separació generacional d’una experiència viscuda que construeix la necessitat col•lectiva de rescatar el patrimoni del passat; emergeix la necessitat de saber i de recordar.
Domènech va fer un recorregut pel tractament de la memòria a través de l'Amèrica llatina, Europa, l'Àfrica i va concretar a nivell estatal i nacional parlant d’espais creats per decisió política com a record públic com és el cas del Valle de los Caídos, l’espai feixista més gran del món, espai que impregna i simbolitza una memòria col•lectiva, més enllà o fins i tot, malgrat la decisió col•lectiva.
També ens parlà de la manipulació del record, com és el cas de la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona, espai de bombardeig que encara actualment es concep com a lloc d’afussellaments (descrit a les guies actualitzades de Barcelona d’aquesta manera), com a marca de repressió republicana. La petita placa enfosquida difícilment pot atacar aquesta manipulació de la història. Si Sant Felip Neri pot il•lustrar la manipulació franquista, la Gran Via parla del que va succeir ja en democràcia.
Els bombardejos del 16, 17 i 18 de març de 1938 no van ser senyalitzats fins al 2003, prova de les pràctiques polítiques democràtiques al voltant del record. La base d’aquest tipus de política enllaça amb conceptes com la culpa, la penitència, l’expiació i el perdó. (Guerra, Franquisme, Transició, Democràcia).Qualsevol reivindicació d’una de les memòries davant de l’altra seria en aquest sentit el retorn a la culpa.
Pel que fa a Castellar, per exemple, l’escultura de Jordi Martin Clerch “Units” amb un discurs clarament similar al que va fer l’escultora Margarita Andreu d’”Encaix” (aquesta per commemorar els bombardejos de la Gran Via de Barcelona) apuntava al fet que l’obra “simbolitza la tolerància entre les persones. Dues columnes separades i deslineades de les que sorgeixen uns braços tubulars que busquen trobar-se entre ells per unir-se”. Un altre exemple de la manca de decisió ètica sobre el passat, commemorar-lo sense continguts i tornant a fer apologia del present.
El debat sobre l’exalçament dels signes d’una identitat passada neix amb força a partir del sorgiment d’una nova dreta política lligada al passat feixista que recupera la concepció de la pàtria, també d’un model creixement fabril en crisi, de la separació generacional d’una experiència viscuda que construeix la necessitat col•lectiva de rescatar el patrimoni del passat; emergeix la necessitat de saber i de recordar.
Domènech va fer un recorregut pel tractament de la memòria a través de l'Amèrica llatina, Europa, l'Àfrica i va concretar a nivell estatal i nacional parlant d’espais creats per decisió política com a record públic com és el cas del Valle de los Caídos, l’espai feixista més gran del món, espai que impregna i simbolitza una memòria col•lectiva, més enllà o fins i tot, malgrat la decisió col•lectiva.
També ens parlà de la manipulació del record, com és el cas de la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona, espai de bombardeig que encara actualment es concep com a lloc d’afussellaments (descrit a les guies actualitzades de Barcelona d’aquesta manera), com a marca de repressió republicana. La petita placa enfosquida difícilment pot atacar aquesta manipulació de la història. Si Sant Felip Neri pot il•lustrar la manipulació franquista, la Gran Via parla del que va succeir ja en democràcia.
Els bombardejos del 16, 17 i 18 de març de 1938 no van ser senyalitzats fins al 2003, prova de les pràctiques polítiques democràtiques al voltant del record. La base d’aquest tipus de política enllaça amb conceptes com la culpa, la penitència, l’expiació i el perdó. (Guerra, Franquisme, Transició, Democràcia).Qualsevol reivindicació d’una de les memòries davant de l’altra seria en aquest sentit el retorn a la culpa.
Pel que fa a Castellar, per exemple, l’escultura de Jordi Martin Clerch “Units” amb un discurs clarament similar al que va fer l’escultora Margarita Andreu d’”Encaix” (aquesta per commemorar els bombardejos de la Gran Via de Barcelona) apuntava al fet que l’obra “simbolitza la tolerància entre les persones. Dues columnes separades i deslineades de les que sorgeixen uns braços tubulars que busquen trobar-se entre ells per unir-se”. Un altre exemple de la manca de decisió ètica sobre el passat, commemorar-lo sense continguts i tornant a fer apologia del present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada