divendres, 24 de febrer del 2012

La ciutadania ha de poder participar dels plens municipals

L'única consulta popular que s'ha fet en 5 anys ha
estat per decidir si reduïem una mica l'edifici pantalla,
o no.
Des de l’Altraveu pensem que la participació ciudadana ha de ser un dels eixos sobre el qual se sustentin els processos que es desenvolupen des de l’ajuntament. Creiem que és el camí més legítim per enriquir les polítiques en el sentit de treballar i entendre la democràcia com un lloc de trobada on el ciutadà té veu i pot aportar i millorar aquelles actuacions que es duen a terme des de la institució i que afecten el seu entorn més proper.


Per al ple de febrer presentem una proposta perquè es modifiqui l’ordenança de participació que creiem obsoleta (fa gairebé 20 anys que no es modifica) i perquè respongui a les necessitats del teixit social de la població actual. Aquesta proposta ja fa més de 5 anys que la portem defensant fins a dia d’avui. Els vots de l’equip de govern no han possibilitat que això tirés endavant en cap de les tres ocasions que l’hem proposat. Seguim pensant que darrere dels arguments donats hi ha la infravaloració i la manca de confiança cap al coneixement ciutadà, així com la por de la pèrdua del control sobre les decisions que afecten l’acció pública. Però és cabdal que la ciutadania pugui participar dels plens municipals. Castellar no en seria una excepció, altres poblacions ja ho porten a terme.

En el ple de dimarts vinent, el PSC presenta una contraproposta de participació quan fins ara s’ha negat a dur a termei a aprovar cap acció en aquest sentit. En aquest sentit, creiem que la tasca honesta dels grups polítics passa també per treballar conjuntament i mostrar deferència cap a la la força política que en aquest cas ha estat presentant major sensibilitat i creença ferma, sense incoherències, en tots aquests anys. Com ja hem manifestat altres vegades, creiem que som aquí per construir i per a L’Altraveu aquest és l’únic horitzó. Si en el ple del mes vinent assolim un consens entre totes les forces polítiques de la necessitat real que el món local es reconegui com un espai de proximitat entre la institució i la ciutadania, L’Altraveu pot dir-se que haurà complert amb un dels seus objectius programàtics. És cert que caldrà seguir vetllant perquè els mecanismes de participació segueixin ser clars i transparents però haurem enfilat el camí d’una política local oberta i disposada a escoltar allò que tenen a dir tota la ciutadania de Castellar del Vallès.

Podeu escoltar el debat a radio Castellar sobre participació (22/02/12)
Tertulians: José Leiva, Enric Benavent i Marc Cornet

dimecres, 22 de febrer del 2012

L'Altraveu denuncia irregularitats a les obres del gasoducte

 
L'Altraveu ha denunciat a l'Àrea del Medi Natural i a la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat i al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya iregularitas detectades a l'obra del gasoducte Martorell-Figueres:
  • L’amplada de les franges desforestades no es correspon amb les que hi ha acotades en els plànols del projecte.

  • S’han dut a terme abocaments de terra i troncs als marges propers a l’actuació de les obres, fora de l’àmbit previst d’afectació, afectant greument al sotabosc. 
    La mateixa denuncia s'ha presentat també a l'ajuntament de Castellar: demanem que des de l'ajuntament es realitzi una inspecció a l'obra, s'aixequi acta perquè en quedi constància i iniciï un expedient sancionador si es constaten les afectacions no autoritzades, alhora que es decreti la paralització de les obres mentre el promotor de l'obra no iniciï les obres de restauració.

    Tal com va dir el regidor de medi ambient en el ple de 22 de desembre de 2011, el fet d'haver signat un conveni d'absoluta conformitat amb el projecte del gasoducte, no vol dir que l'ajuntament pugui actuar i denunciar els incompliments d'aquesta obra - "En cap cas fa referència a possibles conflictes en l’execució de l’obra o posteriors", va dir el regidor de medi ambient.  
    En aquell mateix ple ell mateix va dir que les amplades previstes eren de "17 a 24 metres mentre durin les obres". 
    En la zona del torrent de Colobrers hem mesurat franges d'entre 25 i 35 m.
    Segons els plànols que hem pogut consultar a l'ajuntament aquests trams hauríen de ser de 16m i 29m respectivament.

    dilluns, 20 de febrer del 2012

    Recursos energètics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles


    El passat 17 de febrer de 2012 es va presentar a Cal Gorina el llibre anomenat "Recursos energètics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles", que tracta, partint de sòlides bases de dades mundials, dels pocs recursos fòssils que ens queden al planeta i de la mala utilització que s'ha (hem) fet i es fa (fem) d'aquests recursos. La jornada forma part del cicle d’energia organitzat per Cal Gorina i va tenir una assistència massiva de públic. 

     
    Carles Riba Romeva, autor del llibre amb el mateix nom és doctor en Enginyeria Industrial i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i Director del Centre de Disseny d’Equips Industrials.

    En la xerrada, Carles Riba ha fet un repàs de les tesis principals del llibre. En una primera fase s’han presentat les estadístiques més assenyalades sobre consum energètic en el món actual, sobre la localització dels recursos energètics i del consum d’energia, i sobre les perspectives de les fonts no-renovables (petroli, gas, carbó, urani, etc.).

    Riba ha realitzat una comparativa sobre el poder energètic de cada una de les fonts així com l’evolució de les reserves d’acord amb el ritme de consum existent. Riba ha assenyalat un escenari en el qual, cap al 2060, les reserves de combustibles fòssil s’exhauriran, però en un horitzó molt més proper, l’escassetat de fonts energètiques s’haurà posat de manifest amb les corresponents tensions internacionals. En els propers anys la gasolina, el gas, el gasoil i l’electricitat multiplicaran el seu preu i a dia d’avui ja ho estem notant.

    Per Riba, el problema més urgent és l’energètic, que es farà visible a ulls de tothom abans fins i tot que altres efectes col•laterals (com el canvi climàtic). Amb l’estat de coneixements actuals, Carles Riba no pronostica una alternativa viable basada en noves fonts d’energia.

    En Riba, va convidar a la societat a ser intel·ligent i no creure tot el que ens diuen:
    1. Els recursos NO són inacabables. Les petroleres saben que , per moltes perforacions noves que facin, la quantitat de petroli que queda per descobrir és mínima i no tenen alternatives.
    2. NO hi ha cartes amagades NI solucions tecnològicament màgiques. Els tècnics no disposen de solucions miraculoses. 3. Les nuclears NO resolen el problema. Afegeixen un factor de perillositat enorme i no queda suficient urani d’extracció rendible.
    3. L’Hidrogen resol poc. Es una solució com a acumulador però la seva obtenció requereix més energia de la que retorna.
    4. Els biocombutibles NO son la solució. La terra cultivable és necessària per produir aliments.
    En definitiva, el model actual de creixement no és sostenible i es presenta, doncs, un escenari de “decreixement energètic” atenent als límits naturals dels recursos que ens envolten i a una actuació solidària. En ell, Europa pot i ha de ser pionera mantenint els seus valors de Benestar i Cultura. 
     
    Audio:  (mp3-40mb)

    Història d'una proposta de participació mai aprovada


    L’Altraveu portarà al ple de de febrer una proposta per fomentar la participació ciutadana als plens. El nostre grup municipal creu que el món local és l’escenari privilegiat per l’elaboració de polítiques públiques orientades a aquesta finalitat. La ciutadania ha de poder ser part de les decisions públiques i ha de poder intervenir‐hi. Per això, aquesta és la tercera vegada que el grup presenta una proposta perquè l’ordenança de 1992 respongui a les necessitats del teixit social de la població. Fins al moment, en totes les votacions que s’han portat a terme, la proposta no ha estat votada favorablement en el plenari municipal però des dels inicis de la nostra agrupació ens hem mostrat compromesos amb la implicació en l’acció pública per part de la ciutadania i cal possibilitar els canals necessaris perquè això sigui possible”.

    El 30 d'octubre de 2007 L'Altraveu va fer el primer intent per presentar una moció per fomentar la participació ciutadana al ple. En aquest cas el PSC al govern va al·legar arguments legals per invalidar-la sense oferir cap altra alternativa viable. Per això L'Altraveu, amb la voluntat de defensar aquesta proposta va decidir de recórrer a altres ajuntaments amb propostes similars i al sotsdirector general de participació en l’àmbit local de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Seguint el reglament tipus sobre participació ciutadana aprovat per la Diputació de Barcelona a finals de 2004 vam introduir unes petites modificacions al nostre text i el resultat d’aquell treball va ser la moció que vam tornar a presentar el 26 de febrer de 2008. El resultat de la votació va ser:
    • 10 vots en contra dels regidors del PSC
    • 10 vots a favor dels regidors de CiU ERC i L'Altraveu
    • 1 abstenció del regidor no adscrit. 
    La proposta no es va aprovar havent d'utilitzar el vot qualificat de l'alcalde per desempatar la votació i donant el seu vot contrari a la proposta, la qual cosa evidenciava que a banda d'arguments tècnics, s'hi afegia la poca voluntat política.

    El 29 de setembre de 2009 es va tornar a presentar la moció i no es va aprovar amb el  resultat següent:
    • 10 vots en contra dels regidors del PSC
    • 8 vots a favor dels regidors de CiU i L'Altraveu 
    • 2 vots en contra d'ERC

    dijous, 16 de febrer del 2012

    El món serà sostenible o no serà

     "El món serà sostenible o no serà" sentenciava Marcel Coderch el passat 18 de març en una conferència organitzada per l’Altraveu sobre economia i energia. Explicava que la crisi era quelcom més que econòmica, era també nuclear i energètica i afectava directament a la salut publica.
    Aquest darrer any, amb el creixement de la crisi econòmica ha crescut també l’ambiental. El govern de l’estat espanyol planeja ajornar l’imminent tancament de la central nuclear de Garoña fins al 2019, segueix subvencionant el carbó espanyol, paga primes astronòmiques a les empreses de gas per disponibilitat. I per altra banda, a cop de Reial Decret treu les primes a les noves instal·lacions de Règim Especial (renovables, cogeneració i residus).
    En un model de lliure mercat com és el de la generació elèctrica, les primes (que no subvencions) han estat i segueixen sent necessàries per afavorir la inversió privada a instal·lacions que generen electricitat d’una forma més sostenible per davant de l’energia provinent de la crema de combustibles fòssils. La moratòria sobre les renovables aprovada pel PP amb l’ajuda de CiU implicarà una major dependència de recursos fòssils d’importació. Uns recursos cada cop més escassos i cars que van íntimament associats a les conjuntures geopolítiques del moment. Aquesta moratòria implicarà també una menor autonomia energètica, i suposa la condemna a mort d’un dels pocs sectors que han generat i mantingut llocs de treball, industria pròpia, augment del PIB i l’I+D. La caiguda d’un espai on érem fins ara una referència mundial. Castellar també es troba afectat per aquesta moratòria. Això afecta a nivell individual a tota aquella gent que ha apostat pel sector de les renovables a nivell municipal i també al projecte de cobertes municipals on s'havien d'instal·lar plaques fotovoltaiques que no es podran acollir al Regim Especial i faran inviable la seva instal·lació en el regim de lloguer plantejat. 
    Si esteu interessats en la complexitat i la magnitud de la crisi del model energètic, us convidem a participar del cicle de xerrades a Cal Gorina que comença avui divendres a les 19h on participaran els especialistes Carles Riba i Sebastià Ruiz. Un espai de debat sobre els canvis necessaris en els models energètics, econòmics i socials per aconseguir que aquest món pugui seguir essent.

    divendres, 10 de febrer del 2012

    Cal Gorina, un projecte ciutadà


    Cal Gorina és un exemple de com la societat pot organitzar-se al marge de les institucions.
    La unió d’inquietuts, d’idees diverses, de ganes de fer coses, és la base que ha fet que Cal Gorina sigui un projecte que a mesura que avança, creix. Hi ha implicades diverses entitats i iniciatives del municipi de les quals en formem part. No pretén ser un refugi sinó un projecte transformador obert a altres entitats i persones que tinguin ganes d’oferir al municipi les seves activitats, mitjançant una gestora autònoma que coordina les diferents propostes. Aquesta realitat s’ha donat gràcies a una part important d’aportació econòmica que els regidors de l’Altraveu fan al fons comú del col·lectiu, com ja es feia al local del Passeig però de manera molt més ambiciosa i amb l’objectiu que al final Cal Gorina camini sol. El que fóra una bella masia plena d’història tancada al poble va ser llogada i posada a disposició de tothom que tingués ganes d’engegar alguna iniciativa interessant per a la ciutadania de Castellar, ja que des de l’Altraveu entenem que els diners que rebem de l’ajuntament han de tenir un retorn al ciutadà i han de servir per fer cada dia el nostre poble més nostre.
    Així, ja fa mesos que el local està en marxa i els col·lectius i les persones que el composen generen un munt d’activitats sense ànim de lucre, obertes a tots els ciutadans i que tenen l’afany de sensibilitzar o obrir nous horitzons des del compromís amb la sostenibilitat, la justícia social i la cultura de la nostra vila.
    Estem molt contents perquè veiem que el projecte que naixia com una necessitat d’algunes persones per poder realitzar activitats que no trobaven un espai s’ha anat poc a poc convertit en un desig compartit per molts, gràcies a l’empenta de tots els grups i les persones que han anat arribant.
    Volem que Cal Gorina segueixi creixent i es consolidi com un espai de referència, com una possibilitat per participar i fer poble. Podem trobar-nos al carrer Centre, 8.

    Podeu veure més informació del projecte a http://calgorina.wordpress.com

    dimecres, 8 de febrer del 2012

    L'alcalde no vol aturar les obres del gasoducte

    Nota de L’Altraveu sobre la negativa de l’equip de govern de l’ajuntament de Castellar del Vallès a demanar l’aturament de les obres del gasoducte Martorell–Figueres

    Torrent de Colobrers, 5 de gener de 2012
    Atesa la decisió del govern francès de suspendre la construcció del tram del gasoducte europeu que  connectaria amb Figueres, explicat al diari El Punt del dia 20 de gener, l’Altraveu va instar per carta a l’alcalde de Castellar del Vallès a demanar al ministeri l’aturament de les obres de construcció del gasoducte per part de l’Empresa Enagas.

    L’ajuntament ens ha respost al·legant que ni hi ha raons objectives per aturar les obres ja que la connexió amb França no és l’únic objectiu de l’obra i que la regeneració ambiental s’allargaria en el temps.

    Des de l’Altraveu considerem que l’objectiu principal de l'obra era la connexió amb França i que la suspensió de la part francesa fa innecessària la continuació de la construcció en terres catalanes.

    D’altra banda, actualment encara falta desforestar y soterrar tot el tram des de Can Deu, fins a Can Bages, al límit amb la carretera B-124. Aquesta zona comprèn travessar el riu Ripoll i els meandres del torrent de Can Bages. Ambdós indrets són de gran dificultat tècnica i d’alt valor ambiental i paisatgístic.

    Per aquesta raó creiem que l’aturament de les obres permetria preservar encara aquests espais i es podria demanar a l’empresa constructora la reparació i reforestació immediata de totes les zones ja destruïdes.

    Amb la decisió presa, creiem que l’alcalde ha renunciat a evitar el greu impacte que aquestes obres ocasionaran al riu Ripoll, al bosc de Can Bages o al torrent de Colobrers, i pensem que l’equip de govern de Castellar ha actuat amb poca sensibilitat envers el territori i amb poca voluntat real de defensar i minimitzar els danys que aquesta obra està provocant.

    dijous, 2 de febrer del 2012

    El Ple, quin espai de debat?

    Xavier Bella i Elisenda Alamany, regidors de l'Altraveu per Castellar
    Aquells que participem del ple com a regidors/res de L’Altraveu i els que segueixen en directe o a través de Ràdio Castellar (àudio disponible a www.lactual.cat) aquest espai de debat municipal, volem reivindicar el paper municipalista que han de tenir les sessions plenàries.
     
    El Ple municipal és l’òrgan on es prenen les principals decisions del municipi i és l’espai d’escenificació dels acords i de les posicions dels grups municipals. És veritat que també és un espai en el que s’han de debatre qüestions de caràcter general quan afecten directament al poble, però sorprèn que aquestes qüestions siguin protagonistes de les sessions plenàries. Sobretot perquè evidencien la instrumentalització del poble per a lluites i retrets partidistes de caràcter supramunicipal. Així en aquest darrer ple, vam voler fer aquesta denúncia ja que lluny d’articular propostes sobre el pacte fiscal, sobre la publicitat del deute que ha contret la Generalitat amb Castellar (quan no s’aplica aquesta coherència amb la transparència des de l’equip de govern) el que hauríem de fer és treballar seriosament per un bon finançament local, sigui quin sigui el color de l’administració de la Generalitat i l’Estat. Perquè mentre que fem discursos canviants dependent d’això seguirem tenint precarietat en les polítiques locals. Així doncs, per una banda, vam argumentar les nostres abstencions al pacte fiscal i a la bonificació de l’IBI, ja que creiem que primer hem de centrar-nos en propostes de cara als pressupostos i les ordenances municipals sense evadir les nostres responsabilitats; i en aquest sentit les exempcions de l’IBI i de les famílies monoparentals, entre d’altres, van ser incloses per L‘Altraveu en el seu moment. Per altra banda, davant la proposta del PP per donar suport a les polítiques engegades pel nou govern central de l’Estat vam votar en contra perquè no es pot estar d’acord amb unes polítiques que agredeixen les classes populars i els serveis públics.
    A banda del contingut, creiem que els càrrecs públics també tenen l’obligació de tractar seriosament i amb rigor les seves intervencions, ja que som responsables de mantenir, com a mínim, la dignitat d’un espai, que per a nosaltres, és important. No oblidem que a Castellar, els càrrecs electes també som els garants de les llibertats democràtiques i hauríem d’actuar com a tals.