Estem molt amoïnats

La situació dels centres educatius de la nostra vila continua sent un problema sense resoldre. Els membres de la comunitat educativa del CEIP El Sol i la Lluna van posar de manifest el passat dimarts la seva indignació per la situació que els està tocant viure. A la pèssima planificació de les places escolars que hem tingut a Castellar s'hi afegeix ara la manca d'atenció en la construcció d'aquesta escola. Els retards inacceptables i els problemes propis del terreny han fet aturar novament, i encarir encara més, les obres. Aquesta situació repercuteix directament al CEIP Sant Esteve que ja porta anys acollint provisionalment el CEIP Sol i la Lluna.

No podem entendre com el Departament d'Educació va acceptar ubicar l'escola en aquest indret. Si algun dia s'arriba a acabar serà, sens dubte, l'escola més inaccessible de Castellar, i la que més problemes de mobilitat portarà. La pluja ha provocat un greu esllavissament del terreny, i ara cal posar tots els esforços per resoldre de la millor manera i el més ràpid possible aquest problema per que l'obra no quedi més temps aturada.

D'altra banda és una gran injustícia la que està patint l'Escola Immaculada. Les esquerdes provocades per la construcció dels pisos de la Plaça Major a càrrec de la totpoderosa, però arruïnada, Tiferca han deixat l'escola en precàries condicions, sense poder utilitzar una part de l'edifici i condicionant de forma clara els seus projectes de futur. L'Ajuntament hauria d'haver fet costat clarament a l'Immaculada. L'escola a hores d'ara hauria d'estar ja totalment en condicions. No s'hi val a badar amb aquestes coses.

No anem bé. El tercer institut hauria d'estar ja en construcció si no volem tornar a passar per la massificació dels dos que ara tenim. Ja ningú recorda els greus perjudicis que tot Castellar va patir a causa de la indecent massificació de l'IES Castellar, fa uns anys?

Estem molt amoïnats per que les coses en aquest tema no sembla que millorin. I encara ens amoïna més que aquestes qüestions, tan importants per a la bona convivència ciutadana, no treguin la son als qui actualment estan governant.

Programari lliure: cap a la democratització de l'informàtica

En el darrer ple, a proposta de L’Altraveu, es va aprovar per unanimitat una moció a favor de promoure la instal·lació de programari lliure a l’ajuntament. El programari lliure, conegut genèricament com GNU/Linux, és aquell que la llicència no és de propietat. Sota un nou concepte de llicència anomenada Llicència Pública General (GLP) es té la llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit; la llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies, és a dir, el lliure accés al codi font, que és un requisit ; la llibertat de redistribuir còpies; la llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, amb la mateixa llicència GPL, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar.
Són molts els organismes oficials i les administracions públiques que cada cop fan el pas per anar substituint les llicències de propietat que requereixen molts diners en pagar-les i que no permeten desenvolupar aplicacions pròpies, per programes i sistemes operatius basats en el programari lliure. Al nostre entendre, aquest pas cap un sistema no privatiu, permetrà a mig termini estalviar diners a l’administració, dissenyar unes aplicacions informàtiques a la mida de les necessitats i no dels grans monopolis informàtics, i permetrà triar a l’usuari amb quines eines es vol relacionar amb l’administració.
El programari lliure és eficient, estable, gairebé sempre gratuït, necessita ordinadors menys potents per funcionar, millora la seguretat de les dades que ha de custodiar l’administració pública i té una amplia distribució en català.
Amb aquesta moció es reconeixen els avantatges econòmics, tecnològics, socioeconòmics i culturals del programari lliure i pensem que es fa un pas important cap a una veritable democratització de l’informàtica.

La Plataforma Aturem el Polígon Industrial de Can Bages es reuneix amb Caixa Terrassa

El 25 d'agost de 2008 van començar les obres del polígon industrial de Can Bages i al cap de quatre mesos, un cop malmès una gran part d’aquest espai, la crisi ha aturat sobtadament les obres d'urbanització. L'empresa Tiferca es troba en concurs de creditors i amb demandes judicials. Aquesta nova situació econòmica ha fet que les propietats que tenien a Can Bages, el 41,03 % del polígon I, hagin passat a mans de Caixa de Terrassa.
L'altre gran propietari és la Immobiliària Colonial, que té el 51,19% del polígon II.
El dia 22 d'abril d'enguany una representació de la Plataforma Aturem Can Bages es va reunir amb directius de Caixa Terrassa a l'edifici de la Rambla Egara per explicar el que pensa la plataforma d'aquest projecte. La reunió va ser cordial i dialogant i es va plantejar una vegada més la possibilitat de no fer aquest projecte o que si més no s’actualitzi tenint en compte criteris moderns d’ocupació del sòl com ho és la compactació i s’adeqüi a la realitat econòmica i a la preservació de l’entorn.
En relació a aquest projecte, ens preocupa que l'Ajuntament de Castellar del Vallès no hagi mostrat més interès davant les successives irregularitats que des de la plataforma s'han denunciat. Això ha dut a malmetre l'entorn de la zona del Mas de Can Bages que el propi ajuntament deia que s'havia de preservar. També ens preocupa la negativa a replantejar un projecte poc adequat a la situació actual i que de ben segur no seria aprovat amb les normatives vigents. A més, s'estan donant facilitats per construir la depuradora pel propi polígon just davant del mas, en un espai reservat per a equipament municipal, quan amb un criteri més raonable són els promotors els qui han de oferir el sòl per els equipaments propis del polígon.
Per sort la crisi ha aturat les obres i ara en aquell entorn la vegetació torna a rebrotar amb força. Ara encara som a temps de no ocupar aquell espai amb naus i ciment. Tenim una nova oportunitat per que els responsables que gestionen aquest municipi repensin el projecte.

Plataforma Aturem el Polígon Industrial de Can Bages (signar)
www.aturemcanbages.org

Decreixement sostenible

L’actual crisi econòmica no té precedents en la història del capitalisme. La crisi cíclica s’ha unit a la d’un sistema basat en un creixement que ja no és pot mantenir. La crisi té un caràcter plural (econòmic, energètic, ambiental, ideològic...)
No es pot créixer sempre en un planeta amb recursos finits. Ara, a principis del S. XXI, ja estem al límit d’alguns recursos.
Els pilars del capitalisme, el model de creixement, els seus sistemes productius i el model consumista van a la deriva. El creixement en el consum comporta alhora individualisme, insolidaritat, més necessitats econòmiques, més estrès i una important deixadesa en les responsabilitats familiars i comunitàries.

Fa aproximadament uns quinze anys, arrel de problemes vinculats al canvi climàtic, es va començar a difondre el que coneixem com a concepte de desenvolupament sostenible, donant resposta al fet que la forma de vida actual i el model econòmic que en resulta no són sostenibles.
A nivell teòric el concepte de decreixement sostenible va ser formulat el 1971 per l’economista nord-americà Georgescu-Roegen.
El decreixement es basa en la reducció del consum de matèries primes, despesa energètica i reducció de les ocupacions especulatives del territori, defensant una disminució conscient i responsable de la febre consumista.

Els detractors argumenten que disminuir el consum significa un retall al progrés però segueixen parlant de desenvolupament sostenible, és a dir, en definitiva, fer un ús racional de l’energia però sense qüestionar el sistema. Però cal tenir en compte que aquest és inviable per la disminució de les matèries primes i el creixement de la població. El planeta és limitat i el sistema de producció per al consum genera un fort desequilibri en el nostre planeta desbordat de mercaderies al Nord i de misèria al Sud.
És evident que la reducció en el consum produeix alhora una reducció en la producció, però també en les necessitats de possessió. Per exemple, es redueixen les hores de treball però alhora millora la capacitat de fruir de més temps lliure.

Per tant, l’alternativa a l’augment del consumisme-producció, de la destrucció mediambiental, ha de passar per altres paràmetres englobats en la idea del decreixement sostenible, partint del manteniment de tot el positiu (coneixement, avenços tecnològics..) eliminant tot el negatiu (consumisme, espoliació...) defensant els patrons de convivència, potenciant l’oci, defensant el territori i el medi ambient però sobretot, augmentant la qualitat de vida.
En definitiva el decreixement sostenible és una transformació del sistema.

Per parlar del decreixement sostenible, L’Altraveu organitza una xerrada que impartirà Dirk Volkmar, membre de la Xarxa pel Decreixement, el dijous 14 de maig a les 20.15h. en el local del Passeig, 142. Us hi esperem.

Desídia al Casal d'Entitats

Ja hem dit moltes vegades que el Casal d’ Entitats no compleix les condicions mínimes de seguretat i protecció envers les entitats que s'hi allotgen i hi treballen. Les entitats no han estat mai una prioritat per als nostres governants, i aquesta desídia que ja ve de fa temps, s'està agreujant cada vegada més (només cal veure tots els formularis que s'han d'omplir per optar a una subvenció i la retallada de pressupost d'aquestes). Estem malmetent el nostre patrimoni cultural (menyspreant les entitats) i l'arquitectònic (permetent que es deteriorin per deixadesa edificis d'arquitectura singular i/o emblemàtics).
Aprofitant la deixadesa d'aquest espai públic, des de fa un temps s'estan donant casos de robatoris que han afectat diverses entitats. El cas més recent és el robatori del material de la festa que vam organitzar l'Altraveu (d'un valor aproximat de 500 euros) que havíem guardat puntualment i que ha desaparegut de la nit al dia.
Des de l'Altraveu ja hem denunciat en reiterades ocasions l'estat de deixadesa en què es troba aquest edifici, vam denunciar l'estat de les pintures que hi havia l'antiga sala de plens que finalment s'han deixat malmetre o el mal funcionament de la calefacció que durant l'hivern funciona sempre al 100% de consum tant de dia com de nit, faci fred o faci calor malbaratant energia i diners. És més, l'edifici té problemes estructurals però a aquest nou govern això tampoc li sembla alarmant ni preocupant.
Ja vam proposar des de L’ Altraveu que una part de la inversió del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) es destinés a la restauració d'aquest espai, però sembla que aquí la intervenció no esdevenia lluïda i evident i és que rendeix molt més electoralment asfaltar carrers que actuar en espais com aquests que demanen inversió a crits des de fa anys. Com pot ser aquesta deixadesa en un espai municipal d'aquestes característiques? Des que el Punt Juvenil va traslladar-se a la Plaça Major no hi ha cap persona responsable que gestioni ni vetlli pel correcte funcionament d'aquest emplaçament.
Pensant en el futur "Centre Cívic" esperem que aquest espai defugi la fórmula plantejada al Casal d’ Entitats i que no resulti tan sols un alberg d’entitats. L’Ajuntament ha de tenir clar que caldran persones per dinamitzar-lo, per crear xarxa entre les entitats que hi visquin. Això ja ho saben! Bé, ara només cal esperar que ho facin.

Teixint municipalisme alternatiu popular

El passat dissabte 25 d’abril L’Altraveu junt amb les Candidatures Alternatives del Vallès vem celebrar a Castellar la trobada "Construint municipi des dels moviments socials. L’aposta municipalista del teixit popular 30 anys després de les primeres eleccions locals". Així doncs en aquest aniversari de les primeres eleccions municipals vem voler posar sobre la taula la constatació de què la política municipal no s’ha fet només des de les institucions i des dels partits polítics tradicionals: els moviments socials han jugat i juguen un paper destacat.

L’acte va iniciar a les 12 del matí al Casal Catalunya amb una taula rodona introduïda per en Pedro Ibarra, catedràtic de ciència política de la Universitat del País Basc. En ella es va parlar de l’important paper de les lluites ciutadanes en la construcció de la democràcia local. N’Antoni Pijoan com a membre del COP de Ripollet (CAV), en Quim Arrufat com a regidor de la CUP de Vilanova i en David Fernández, com a participant dels teixit social i veïnal barceloní –i en concret de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona-, van entrellaçar una interessant conferència. En el torn d’intervencions vem poder comptar també amb en Ricard Gomà, professor de ciència política i segon tinent d’alcalde de L’Ajuntament de Barcelona. El matí es va tancar amb un dinar popular a la Plaça Catalunya en el que hi van participar un centenar de persones.

La segona taula rodona ja va ser per la tarda i fou introduïda per l’investigador social Jordi Bonet. Retorcedint fins a l’edat mitjana, Bonet va desenvolupar una brillant intervenció sobre la importància del món local, exemplificant-ho en diferents episodis de canvi social. Van seguir les intervencions de la Virgínia Domínguez regidora de l’Entesa per Sabadell (CAV), de l’Anna Maria Guijarro regidora de la CUP de Berga i del Nacho Murgui, president de la Federación Regional de Asociaciones de Vecinos de Madrid. Tots ells, activistes en diversos moviments socials i juvenils, van explicar l’aposta que s’ha fet des de diferents espais polítics pel municipalisme.

Les dues últimes taules es van fer en paral.lel i van tenir com a temes centrals el territori i el medi ambient i la justícia social. La primera va ser introduïda per en Maties Serracant, geògraf i membre de l’ADENC que va exposar la importància del món local en tot allò que tenen a veure amb la sostenibilitat. Van partircipar també de la taula rodona en Gerard Nogués, regidor de la CUP de Valls, i n’Eduardo Giménez de la Plataforma VallèsNet i del COP de Ripollet. A la segona taula hi van participar l’Albert Diez de l’Alternativa d’Esquerres de Badia (CAV), en Víctor Reixach de la CUP de Sant Celoni i l’Ivan Miró de l’Assemblea de Barri de Sants. Aquí podeu escoltar les intervencions.

La jornada de debat va tancar-se amb un sopar popular a la Plaça Calissó, organitzat per la cooperativa de consum castellarenca l’Economat, que van oferir un bon àpat a base de productes ecològics de la comarca. I ja entrada la nit vem poder gaudir d’un concert amb els grups Desechos (exHechos contra el Decoro) vinguts des de Madrid i els sabadallencs Rauxa.

La valoració que en fem des de L’Altraveu i les Candidatures Alternatives del Vallès de la trobada és molt positiva, tant per la generació de debat i intercanvi de coneixement, com per la consolidació de xarxes socials ciutadanes. Volem agraïr doncs la presència de regidors i membres de les Candidatures Alternatives del Vallès i de diverses Candidatures d’Unitat Popular (entre elles Vilanova, Sallent, Berga, Sant Celoni, Valls, Terrassa...); així com també destacar la presència de persones provinents d’altres espais polítics municipalistes més enllà de les candidatures: organitzacions socials -com l’Ateneu La Torna, la Ciutat Invisible, l’Assemblea de Barri de Sants o l’Espai Social Magdalenes- així com també veïnals – amb la participació de l’Eva Fernández, presidenta de la FAV de Barcelona, i el Nacho Murgui, president de la FRAV de Madrid.

Construint municipis des dels moviments socials: debats

Baixar o escoltar els audios dels debats de la jornada del dia 25 d'abril 2009

25 d'abril 2009: Construint municipi des dels moviments socials

Aquest dissabte 25 d’abril en motiu dels 30 anys de les primeres eleccions locals, des de l’Altraveu celebrarem unes jornades amb el títol: “Construint municipi des dels moviments socials. L’aposta municipalista del teixit popular 30 anys després de les primeres eleccions locals”. Dins dels múltiples actes que es realitzaran al llarg de l’any, nosaltres hem cregut convenient posar sobre la taula que la política municipal no només s’ha fet des de les insitucions i partitis polítics tradicionals, si no que els moviments socials hi han jugat i juguen un paper destacat. L’aposta municipalista per part dels moviments socials catalans s’ha materialitzat en l’articulació de candidatures alternatives i en el treball del moviment veïnal i ciutadà.
Un bon reflex d’aquest fet són les últimes eleccions municipals de 2007 on més d’un centenar de candidatures alternatives i populars es van presentar als comicis i una cinquantena en va obtenir representació. Es tractava d'allargar espais d'intervenció política des del teixit social també en l'àmbit institucional local, i encara que no podem dir que sigui una experiència nova – tenim present l'UM9 de Sant Pere de Ribes, la CUPA d'Arbúcies o el COP de Ripollet ja a les primeres eleccions locals – si que és destacable l'augment exponencial d'aquestes experiències.
Les jornades que durem a terme a Castellar, començaran al matí al Casal Catalunya, i al llarg del dia en diferents debats oberts a tothom, professors universitaris, regidors i regidores, membres d'organitzacions socials i veïnals vinguts d'arreu de Catalunya, el País Basc i Madrid discutiran sobre com han influït els moviments socials en la política municipal, com s’ha articulat la seva participació i quines propostes sobre qüestions mediambientals i de justícia social es poden aportar des de l’àmbit municipal.
Al vespre les jornades es traslladaran a la Plaça de Cal Calissó, on la cooperativa de productes ecològics l’Economat ens oferirà un sopar popular elaborat amb els seus productes i finalitzaran amb un concert dels grups DESECHOS i RAUXA, a la mateixa plaça.

Esteu totes i tots convidats. Us hi esperem!

25 d’abril: Construint municipi des dels moviments socials

Aquest abril se cel.lebren els 30 anys de les primeres eleccions municipals. Des de L’Altraveu, junt amb les Candidatures Alternatives del Vallès, hem cregut convenient posar sobre la taula l’aposta municipalista per part dels moviments socials catalans que s’ha materializat en l’articulació de candidatures alternatives i en el treball del moviment veïnal i ciutadà. La política municipal no s’ha fet només des de les institucions i des dels partits polítics tradicionals: els moviments socials han jugat i juguen un paper destacat. Sense aquest teixit social, avui possiblement no podríem estar parlant de molt avenços que s’han dut a terme al món local. És per això que hem organitzat una trobada el dia 25 d’abril que porta per nom: "Construint municipi des dels moviments socials. L’aposta municipalista del teixit popular 30 anys després de les primeres eleccions locals".

Aquesta trobada, oberta al públic, tindrà dues parts diferenciades: una primera de debats que es duran a terme al Casal Catalunya (al costat de la Pl. Catalunya) i una segona, més lúdica, amb sopar popular i concert dels grups DESECHOS i RAUXA a la Plaça Calissó. En els debats comptarem amb la presència de professors universitaris, regidors i regidores, així com també membres d’organitzacions socials i veïnals - persones vingudes d’arreu de Catalunya, com ara bé el País Basc i Madrid. El catedràtic de ciència política de la EHU-UPV, Pedro Ibarra, obrirà la primera taula titulada "Construint municipi des dels moviments socials". La segona taula, introduïda per l’investigador social Jordi Bonet, reflexionarà sobre l’aposta per la política local de col.lectius i moviments. La tercera i la quarta taula es dedicaran a dues temàtiques centrals per les nostres candidatures i moviments: el territori i el medi ambient (introduïda per Maties Serracant, geògraf i expert en mobilitat) i la justícia social (introduïda per Gemma Jaumandreu, sociòloga i experta en polítiques d’inclusió social).

El sopar popular anirà a càrrec de la cooperativa de consum castellarenca l’Economat. I pel que fa al concert, comptarem amb la presència del grup DESECHOS (exHechos contra el Decoro) banda madrilenya que barreja el rap, funky, ska reggae, rock o drum and base i el contingut social a parts iguals; i el grup sabadellenc RAUXA de rumba-fussió mediterrània que ofereix un còctel de rumba catalana, tradició llatina d’anada i tornada i cançó catalana.
Esteu totes i tots convidats. Us hi esperem!

Comunicat de la Plataforma Ciutadana Castellar Contra el Feixisme

Fins quan...?

Dissabte passat es va celebrar el Demolition Festival per primer cop a Castellar. A banda de la pluja que va obligar a suspendre alguna activitat i a realitzar els concerts a l’espai Tolrà, la festa va ser un èxit de públic i organització. Tot fins al final, quan es van registrar alguns incidents quan el públic començava a marxar. Cadires volant, espentes, cops de puny, patades, crits, corregudes, amb menys de 10 persones implicades. Qualsevol la podria considerar una simple baralla entre borratxos, si això no hagués passat a Castellar, i els implicats no fossin un vells coneguts per tots nosaltres. Altre cop al mig de tot els feixistes, aquells miserables que sembla que la gent començava a oblidar van tornar a aparèixer amb la pitjor de les cares i amb els mètodes de sempre.
I és que no sé de que ens sorprenem. Les agressions sembla que han disminuït, però no han marxat mai. Les pintades a les parets, els adhesius a les senyals, les concentracions en certs bars per veure partits de futbol, la seva presència amb tota l’estètica en qualsevol festa, són només algunes de les coses a les que ens hem habituat al no sentir parlar de pallisses a ningú.
I és que aquesta gent s’alimenta de tot això, i durant aquests anys, com durant els pitjors anys de violència, les accions per acabar amb el feixisme entre els joves han estat pràcticament inexistents. I la impunitat amb la que han pogut realitzar tot aquest tipus d’accions els permet anar creixent, reclutar noves generacions, i sentir-se valents, perquè a la mínima que tinguin una nova oportunitat, tornar a atemorir tot un poble amb les seves agressions feixistes i irracionals. I potser, l’agressió d’aquest dissabte va ser la primera, o com a mínim el primer avís. I en un tema com aquest no ens podem permetre passar per alt cap avís sense actuar.
És per aquest motiu que cal tornar a l’acció, amb més força que mai, amb tota l’experiència i energies renovades, amb tota l’ambició i valentia, per tal de lluitar sense treva i amb tots els mitjans contra el feixisme. I és que s’acosten temps perillosos, ja que el moment de crisi en que ens trobem pot afavorir una altre cop a que arrelin entre els més desafavorits els discursos demagogs i xenòfobs dels que viu el feixisme, i hem d’estar preparats per evitar-ho com sigui.
Cal una reacció per part de totes i tots, no només de l’Ajuntament, que hauria d’estar al capdavant de tota acció, assistint correctament i amb tots els mitjans a les víctimes, garantint la seguretat de tots els actes públics, treballant amb els joves en situació de caure dins aquesta xacra, denunciant sense por, eliminant tota simbologia, i col·laborant amb qualsevol iniciativa dirigida a fomentar la convivència entre tots. Però la gent del carrer, totes i tots nosaltres, també ens hem d’enfrontar a aquests indesitjables. No ens hem de deixar acovardir, no hem de renunciar a res, no els hem de tolerar ni permetre ni un sol atac, sense mostrar el nostre més gran rebuig contra les seves actituds violentes i excloents.
Que no ens haguem de penedir d’haver perdut el temps tots aquests anys en que hi ha hagut una mica de calma, i ho perdem tot un altre cop per tornar a mirar cap a una altre banda. No tornem a caure en els errors del passat, que ja sabem que el preu a pagar és molt alt.

Cap agressió sense resposta.

Plataforma Ciutadana Castellar Contra el Feixisme