Multireferendum a Castellar

Aquest 25 de Maig, més de 40 persones de Castellar del Vallès van col.laborar en les 4 taules del Multireferèndum - que es celebrava per tota la geografia catalana coincidint amb les eleccions europees -, i 527 ciutadans van emetre el seu vot durant el matí en una de les 4 urnes.

L'objectiu era que la gent pogués votar sobre 4 qüestions que diversos col.lectius havien plantejat, i que considerem que hem de poder decidir entre tots; i també reivindicar al carrer una democràcia més directa i real, on siguin presents mecanismes de deliberació, i de decisió vinculant de la ciutadania, com els referèndums o les iniciatives legislatives populars.

En l'organització del Multireferèndum han participat durant gairabé un any, desenes de col.lectius i persones que han anat preparant les eines (de vot electrònic, de registre de votans en xarxa..), els diversos protocols de vot i escrutini, el material de difusió, han dissenyat la xarxa de coordinació dels centenars de voluntaris que s'han anat sumant a la proposta, i han organitzat també els múltiples debats sobre les qüestions per tot el territori, que han tingut lloc aquests dos últimes mesos, també a Castellar (xerrada sobre el control democràtic de l'energia, i debat del deute)

La feina ha estat enorme, i tant el procés com els resultats d'aquesta participació generosa, autònoma i autogestionada de la ciutadania, un èxit. Pel bon funcionament d'eines i protocols, per la bona organització de les diferents fases de votació, per l'alt número de taules i voluntaris donats d'alta, per la gran participació en la votació, i per la fantàstic resposta solidària de la gent front a la prohibició de la Junta Central de Madrid, i a la vergonyosa actuació d'autoritats i mossos diumenge a la tarda retirant o confiscant urnes amb els vots emesos pels ciutadans amb conciència i il.lusió. A Castellar des d'un quart de set els mossos van obligar a retirar una darrera l'altra cadascuna de les 4 taules, després que al matí ja haguessin passat a identificar voluntaris i a aixecar acta de desobediència.

És aquesta la seva democracia? Doncs no la nostra. Aquest procés no ha fet més que començar i no el podran aturar. Continuarem practicant aquesta democràcia que volem, i animant a la gent a empoderar-se, a deliberar sobre les qüestions de política que ens afecten, i a lluitar per poder decidir entre totes quines són les regles del joc de la nostra democràcia i quines les bases comunes sobre les que volem que funcioni el país.

Per tal que voti tothom que no ho va poder fer, reobrim durant una setmana l'eina de votació per internet: https://vota.multireferendum.cat/ Continuem!!

Col.lectius i persones que hem organitzat el Multireferèndum a Castellar 26 de Maig de 2014

DIUMENGE 25 DE MAIG DE 8,30 A 20 H.

Multireferèndum és una convocatòria per decidir sobre diferents qüestions d’interès públic que es multiplicarà a Catalunya des del 23 d’abril fins al 25 de maig, dia de les eleccions europees.

Els col•lectius promotors volem que s’expressi la voluntat popular de forma directa i determinant sobre problemàtiques aturades a les institucions o sobre les quals no es deixa decidir la població.

LES PREGUNTES

1. Quin tipus d’agricultura voleu que hi hagi a Catalunya? (Amb transgènics - Sense transgènics)

2. Voleu que el Govern de la Generalitat de Catalunya deixi de pagar el deute i els interessos que la ciutadania declari il•legítims?

3. Voleu que la ciutadania de Catalunya estableixi un control democràtic directe sobre el sector energètic?

4. Voleu que el grup promotor d’una Iniciativa Legislativa Popular pugui sotmetre la seva proposta a referèndum vinculant?

TAULES VOTACIÓ A CASTELLAR

- Carrer Sala Boadella (cantonada Plaça Major)

- Plaça Calissó

- Plaça Catalunya (cantonada Prat de la Riba)

- Plaça de l’Espai Tolrà (carrer Pedrissos davant Escola adults)

Governs i pobresa

En articles anteriors, vam indicar que l’increment de la pobresa es degut a un repartiment desigual de la riquesa (L’Actual, 21/03/2014) i a les polítiques d’ajust promogudes per la troica (L’actual 25/04/2014). Durant la campanya de les eleccions europees, el Sr Jean-Claude Juncker, candidat del partit popular europeu, va admetre a TV3 que les polítiques d’ajust han estat excessives, malgrat que va estendre la culpa als governs que són els que han promogut les mesures concretes.

Si fem una mica de memòria, podem veure que els nostres governants, tenen gran responsabilitat en la situació actual. Primer per que han promogut una fiscalitat basada principalment en la recaptació per les rendes del treball, és a dir en els impostos dels assalariats. Les grans fortunes, en canvi es poden acollir a mesures amb avantatges fiscals. Com a exemple, esmentar que els propis tècnics d’Hacienda, ja fa 5 anys que demanen canvis en la regulació de les sicav doncs consideren que es produeix un abús de llei (http://www.expansion.com/2009/12/08/inversion/1260308976.html). Aquestes societats estaven pensades per tenir al menys 100 accionistes i la realitat és que la majoria estan controlades per un sol accionista. Serveixen doncs per que els que més patrimoni tenen paguin menys.

Un altre exemple, el tenim en la fiscalitat de les empreses de l’Ibex. Segons l’informe del Observatorio de Responsabilitat Social Corporativa del 2011 (el del 2012 es presenta a finals de Maig) (http://observatoriorsc.org/wp- content/uploads/2013/05/Informe_MemoriasRSC_2011_conclusiones.pdf), el 94% d’aquestes empreses tenen sèus a paradisos fiscals, sense que tinguin activitats relacionades amb la producció de béns o serveis en aquests territoris. S’estima que el capital eludit per aquestes empreses és superior al Producte Interior Brut d’Espanya. L’informe revela també que un 7% dels consellers d’aquestes empreses han tingut càrrecs en l’administració pública, la denominada porta giratòria. Aquestes empreses, que segueixen tenint beneficis en època de crisi, tenen exempcions fiscals i paguen menys impostos que les PyME. Quants polítics retirats estan en nòmina d’empreses de l’IBEX?

Per últim, dir també que tots hem escoltat que hi ha gent amb feina que no arriba a final de mes. La retallada de salaris que s’ha patit en alguns sectors és conseqüència directa d’una moció presentada per Convergència i Unió a la reforma laboral. Gràcies a aquesta moció hi ha empreses que, de forma unilateral, es poden despenjar dels convenis i abaixen els sous dels seus treballadors. Això empobreix molts treballadors amb feina i genera competència deslleial entre les empreses que mostren un responsabilitat social i les que no.

Els nostres governants tenen molta responsabilitat en la generació de pobresa. Per això pensem que va ser vergonyosa la seva actitud, i la dels que els hi donen suport, en el debat del Parlament sobre aquest tema. Vergonyosa va ser també l’actitud del Ministre Sr. Montoro fent brometa sobre el darrer informe de Càritas.

A qui serveixen els nostres governants?

LA BRETOLADA DELS CAPGIRATS!

El passat 27 d'abril, els castellers de Castellar, els Capgirats, van celebrar el seu bateig com a colla. Un èxit total on van deixar de ser una colla de formació per passar a ser una colla més del món casteller, amb dret a lluir la magnífica camisa bordeus que els distingirà allà on vagin. Des de L'Altraveu, només els podem felicitar per aquesta fita, i desitjar-los un munt d'èxits i que els seus castells cada dia siguin més alts, i deixin el nom de Castellar ben amunt arreu del territori.

Tot plegat una gran alegria, i una mostra més de la vitalitat del teixit associatiu del poble de Castellar, una realitat que malauradament no veu de la mateixa manera l'equip de govern. I és que els Capgirats, amb el seu poc temps de vida ja s'han convertit en uns brètols de primera. Si fem cas de les campanyes de civisme del nostre Ajuntament, i sobretot de l'ordenança de civisme en vigor al nostre poble. Aquesta ordenança regula la utilització de pancartes com la que els Capgirats (i tantes d'altres entitats i associacions) van penjar als Pedrissos, per anunciar el dia del seu bateig.

Entre d'altres articles a tenir en compte, els Capgirats tenen la sort de poder fer servir un magnífic pilar per penjar la pancarta, i així no incomplir el punt que prohibeix recolzar escales als fanals, semàfors i entre altres, per penjar pancartes a aquests elements.

Però on si que fan el brètol els Capgirats en l'incompliment dels terminis per retirar la pancarta, ja que tal com estableix l'ordenança, aquesta s'haurà de retirar al cap de tres dies comptats des de l'acabament de l'acte, i la pancarta es va retirar el passat dilluns 12 de maig.

Com passa a moltes entitats, tota la feina es fa de manera voluntària, i els membres de l'entitat sempre es bolquen en els dies previs a qualsevol acte important organitzat per l'entitat, dedicant hores i esforços trets de tot arreu per tal de que l'acte sigui un èxit. Tot aquest esforç, un cop acabada l'activitat requereix d'un merescut descans, però també d'un temps per a recuperar d'altres obligacions deixades de banda durant els dies previs. I això molts cops provoca que per descuit, o per manca de temps, o per les dues coses, hi hagi certes coses que se t'escapin, i en aquest cas, anar a despenjar una pancarta és una d'elles.

Malauradament aquest equip de govern no reconeix aquestes singularitats i particularitats que comporta el voluntariat, i estableix normes i terminis irreals i sense sentit, com el fet d'obligar a retirar una pancarta tres dies després de la realització de l'acte. Desconeixem si els Capgirats han estat advertits d'aquest fet (a Cal Gorina la policia els va advertir de l'obligació de retirar una pancarta el quart dia que estava penjada un cop passat l'acte), si s'ha iniciat un procediment sancionador, si gaudeixen d'algun privilegi o algun tipus d'exempció al respecte, o simplement no s'ha fet res i des del govern es mira cap a una altre banda o ni se n'havien adonat. En tot cas, la voluntat d'aquest escrit no és el de perjudicar els Capgirats, sinó de posar de manifest la incongruència d'una normativa feta d'esquena a la realitat del nostre poble, amb l'únic afany de recaptar diners i desgastar aquells projectes alternatius o contraris als interessos de l'equip de govern. Això si, cal destacar que dins la norma es contempla que durant les campanyes electorals tot és excepcional, i no només això, sinó que a més, destinem recursos municipals a incrementar els punts on posar propaganda.

Una mostra més de la forma partidista i interessada de governar del PSC de Castellar. Des de L'Altraveu aprofitem aquesta anècdota per denunciar una ordenança de civisme injusta, irreal i inútil, i exigim que rectifiquin i modifiquin tots aquests punts absurds que van en contra dels vilatans de Castellar i les seves entitats.

I que visquin els Capgirats! Pit i cuixa!

Hem de continuar pagant el deute, amb les retallades i privatitzacions?

Tractes de favor en temes d’urbanisme?

Fa poc va començar la revisió del pla urbanístic de Castellar (POUM), i l’Altraveu ha suggerit diverses vegades fer un debat sobre el futur polígon de Can Bages, que com tothom sap és un polígon industrial que en els anys que porta en marxa ha atret milions d’herbes però encara cap indústria. L’equip de Govern va dir que Can Bages “ ni tocar-ho” doncs era un pla gairebé nou. Ara, se n’adonen que algunes parcel•les estan mal dibuixades (l’Altraveu ja havia posat de manifest en reiterades ocasions que la cartografia d’aquest projecte era deficient) i l’equip de govern decideix que el pla ara si que s’ha de modificar.

En canvi, l’any 2003 l’Ajuntament de Castellar va concedir el permís de reparcel•lació al propietari d’un terreny de l’Airesol sense preveure la urbanització del carrer. Sobre el mapa semblava que hi arribava una pista forestal, però en la realitat era un carrer que flotava en l’espai. Després de donar el permís de reparcel•lació i sense urbanitzar, el propietari va vendre dues de les finques i el setembre de 2008 l’ajuntament va concedir la llicència d’obres a un dels propietaris per fer-hi una casa. Un cop construïda la casa, el propietari va demanar la urbanització del carrer i l’Ajuntament s’hi veu obligat per llei. Aquí també resulta que el mapa està mal fet (sembla que la cartografia municipal és poc acurada no?), i la urbanització del carrer s’ha de projectar sobre uns marges que obliguen a construir un mur de contenció d’uns 50m. Si el cost d’urbanitzar un carrer normalment està al voltant de 150€/m2 en aquest cas costa més de 350€/m2. L’Ajuntament de Castellar ha demanat a un dels propietaris més de 44.000€ i sembla que poden haver despeses no previstes que podrien augmentar el cost. Aquest propietari, ha comunicat que no pot assumir aquest càrrec i l’Ajuntament de Castellar ha emès una ordre d’embargament.

- El govern socialista de Castellar afavoreix a qui vol especular (Can Bages) i actua amb mà dura amb qui pretenia fer-se un habitatge?

Cal que l’Equip de Govern clarifiqui.

35 anys reivindicant Ajuntaments democràtics

Com cada mes d'abril des del 1979, podem commemorar la celebració de les primeres eleccions democràtiques municipals després de 40 anys de dictadura franquista. I malauradament, i sobretot els últims anys, hem vist com any rere any, cada vegada tenim menys motius de celebració. A l'eterna demanda de manca de finançament dels Ajuntaments, cal sumar-hi ara la voluntat del govern de l'Estat a minvar encara més de competències l'administració més propera als ciutadans, la que rep amb més força totes les demandes i problemàtiques dels ciutadans derivades d'aquesta estafa anomenada crisi, i per tant la que necessita més recursos i eines per poder fer-hi front.

Amb tot, des de L'Altraveu creiem que aquests fets no són excusa per deixar d'actuar i deixar-se endur pel desencís i el conformisme, sinó tot el contrari. El repte que suposa governar un Ajuntament s'ha d'afrontar amb valentia, amb un fort compromís envers els ciutadans, i sobretot amb la ferma convicció de que tot és possible. No ens podem permetre excuses, com ja deia Joan Subirats cinc anys endarrere en relació al llibre “Construint municipi des dels moviments socials”, que va sorgir de les jornades celebrades a Castellar sota el mateix títol per reivindicar els trenta primers anys de municipis democràtics; “Cada vegada més, serà difícil voler construir formes diferents de plantejar-se l’activitat política si es pensen i es practiquen al marge dels debats socials. Si es posa molt d’èmfasi en l’àmbit polític institucional, molt probablement es reforcen les concepcions dominants i convencionals de la política, cada vegada més impotents i aïllades davant d’una realitat que se’ls escapa”.

Per tant cal seguir construint municipi, i cal seguir-ho fent reivindicant tots els actors presents que treballen en la construcció d’un món comú, entre totes i tots sense supeditar-se a oligarquies i poders econòmics, de forma valenta. Recordant en tot moment, que tot està per fer i tot és possible.

La crisi és l’excusa perfecta per acumular riquesa en poques mans

Els mateixos dies que el Parlament de Catalunya debatia sobre la pobresa, la revista Forbes publicava el rànquing de les persones més riques del món. Entre els 10 més rics, sols un va perdre mil milions de dòlars respecte el 2013 (de 73 mil milions que tenia, ara l’hi queden 72), la resta van guanyar en el darrer any una mitjana propera als 5 mil milions cadascun, és a dir van incrementar el seu patrimoni al voltant d’un 10% en un any.

La crisi és una excusa per fer neteja a l’economia, neteja que paguen els treballadors i les persones més dèbils. La crisi dels 80 n’és un exemple. Si a Europa els salaris representessin la part del PIB de l’any 1981, ara cobraríem de mitjana 950 euros més al mes. Ara ens està passant el mateix. Del 2008 fins ara, a Europa 4.500 persones s’han incorporat al grup dels super rics (més 22 milions d’euros), mentre el poder adquisitiu dels grecs ha baixat un 33%, un 22% el d’ espanyols i anglesos i un 12% el dels italians. De l’empobriment tampoc s’escapen els treballadors dels països rics, a Bèlgica els ingressos del 30% més pobre de la població s’han reduït en un 10%.

Sense treure responsabilitat als governants d’aquí per la seva mala gestió dels recursos públics, la troika (Comissió europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) ha imposat polítiques econòmiques que són les principals responsables de la situació actual. A casa nostra han obligat que el deute privat (el d’inversors de risc, entre ells bancs europeus) es transformi en deute públic (que paguem entre tots). Fa pocs dies el Sr. Olli Rehn, comissari europeu d’assumptes econòmics i monetaris, el mateix que permet l’acumulació de riquesa en poques mans i s’oblida la paraula pobresa en els milers de documents de la Comissió Europea sobre la situacióeconòmica actual, tenia la barra de demanar rebaixes addicionals en els salaris espanyols.

Hi hem de ser i tu ens pots ajudar!

Aturar motors, baixar del cotxe i mirar que tot funcioni correctament. Una revisió de tant en tant no fa mal, més aviat el contrari, i això és el que vam voler fer a l'acte del passat dissabte. Sota el lema: “Fes-t'ho amb l'Altraveu”, vam reflexionar sobre el nostre futur i ho vam fer de manera oberta al poble, perquè tothom hi pogués dir la seva. Hem agafat noves idees, tenim nous reptes i, sobretot, seguim tenint molt clara quina és la nostra manera d'entendre la política: com un projecte col•lectiu que hem de construir entre totes i tots.

Abans d'aquest acte ens preguntàvem si valia la pena el desgast que suposa estar a la institució, a l'Ajuntament, però ara no en tenim cap dubte: HI HEM DE SER! Pot semblar-nos, en moltes ocasions, que és un territori hostil (que de fet ho és tal com està concebut actualment), però cal que hi siguem per combatre'l i canviar-lo. Perquè, com ens va recordar el diputat de la CUP-AE al Parlament Quim Arrufat: “L'Ajuntament és el primer esglaó en la defensa de les demandes ciutadanes”, i una de les nostres raons de ser és, precisament, portar la veu del poble dins de la institució i fer visibles les seves necessitats. Volem aconseguir el que, a dia d'avui, sembla una utopia però hauria de ser una realitat: que l'Ajuntament esdevingui una autèntica assemblea de càrrecs electes al servei del poble i del bé comú i per això hem de canviar les coses des de dins.

Volem construir espais de contrapoder, volem reforçar els espais d'arrelament popular i, sobretot, volem tornar a la nostra essència: ser, més que mai, un moviment social i no tant un partit polític. Tornarem a aconseguir les victòries al carrer, serem poble i lluitarem pel poble, des de dins i des de fora. Però tot això no ho podem fer sols. Volem arribar a molts llocs -quants més millor-, fer moltes coses... I per això necessitem ser molta gent. Necessitem que tu també t'ho facis amb l'Altraveu i entre totes i tots construïm el poble que volem, el nostre poble. Us ho feu amb nosaltres?

Fes-t'ho amb l'Altraveu: Els nostres somnis no caben a les vostres urnes

Aquest era el punt de partida, i segueix sent la base del projecte que vol seguir creant alternatives al nostre poble de la mà de tants i tants altres projectes que pretenen transformar la realitat política i social del nostre país, un espai on els nostres somnis tenen cabuda perquè no estan supeditats a cap altre tipus d’interès que no sigui el bé comú.

Fa prop de vuit anys naixia a Castellar del Vallès la candidatura alternativa “l’Altraveu”, fruit de la inquietud de castellarencs/ques vers la política i les seves formes. Naixia amb l’únic afany d’acostar el carrer a la institució i trencar el joc partidista que determinava, de forma interessada, el present i futur de Castellar. En aquest mateix sentit, ara fa quatre anys, ens preguntàvem si realment calia que l’Altraveu es tornés a presentar a les eleccions municipals. Molta gent va decidir seguir i sumar-s’hi, aportant noves visions i treballant en un projecte polític i social ambiciós (amb dos regidors/es al ple i alliberant un espai per al poble, Cal Gorina). Un projecte que no ha parat de créixer i que ha de seguir reformulant el seu espai i els seus objectius.Ara, amb aquesta mateixa idea de no parar de repensar-se, de ser un punt de trobada per a totes aquelles persones que desitgin canviar les coses des de baix i per seguir sent una eina més per als moviments socials, aquest dissabte a les 11 del matí obrim una jornada per a la reflexió i per a la mobilització. Per a fer-ho, i per tal d’engegar un debat en torn al futur de l’Altraveu i sobre què és i com s’ha d’articular l’esquerra transformadora al nostre país, comptarem amb la presència de Quim Arrufat, diputat de la CUP-AE al parlament i antic regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Així, si tens ganes de participar de la construcció d’un Castellar més just i d’una manera diferent d’entendre la política, volem que siguis amb nosaltres aquest proper dissabte al matí a la Plaça Major. Per seguir fent poble des del poble.