Tractes de favor en temes d’urbanisme?

Fa poc va començar la revisió del pla urbanístic de Castellar (POUM), i l’Altraveu ha suggerit diverses vegades fer un debat sobre el futur polígon de Can Bages, que com tothom sap és un polígon industrial que en els anys que porta en marxa ha atret milions d’herbes però encara cap indústria. L’equip de Govern va dir que Can Bages “ ni tocar-ho” doncs era un pla gairebé nou. Ara, se n’adonen que algunes parcel•les estan mal dibuixades (l’Altraveu ja havia posat de manifest en reiterades ocasions que la cartografia d’aquest projecte era deficient) i l’equip de govern decideix que el pla ara si que s’ha de modificar.

En canvi, l’any 2003 l’Ajuntament de Castellar va concedir el permís de reparcel•lació al propietari d’un terreny de l’Airesol sense preveure la urbanització del carrer. Sobre el mapa semblava que hi arribava una pista forestal, però en la realitat era un carrer que flotava en l’espai. Després de donar el permís de reparcel•lació i sense urbanitzar, el propietari va vendre dues de les finques i el setembre de 2008 l’ajuntament va concedir la llicència d’obres a un dels propietaris per fer-hi una casa. Un cop construïda la casa, el propietari va demanar la urbanització del carrer i l’Ajuntament s’hi veu obligat per llei. Aquí també resulta que el mapa està mal fet (sembla que la cartografia municipal és poc acurada no?), i la urbanització del carrer s’ha de projectar sobre uns marges que obliguen a construir un mur de contenció d’uns 50m. Si el cost d’urbanitzar un carrer normalment està al voltant de 150€/m2 en aquest cas costa més de 350€/m2. L’Ajuntament de Castellar ha demanat a un dels propietaris més de 44.000€ i sembla que poden haver despeses no previstes que podrien augmentar el cost. Aquest propietari, ha comunicat que no pot assumir aquest càrrec i l’Ajuntament de Castellar ha emès una ordre d’embargament.

- El govern socialista de Castellar afavoreix a qui vol especular (Can Bages) i actua amb mà dura amb qui pretenia fer-se un habitatge?

Cal que l’Equip de Govern clarifiqui.

35 anys reivindicant Ajuntaments democràtics

Com cada mes d'abril des del 1979, podem commemorar la celebració de les primeres eleccions democràtiques municipals després de 40 anys de dictadura franquista. I malauradament, i sobretot els últims anys, hem vist com any rere any, cada vegada tenim menys motius de celebració. A l'eterna demanda de manca de finançament dels Ajuntaments, cal sumar-hi ara la voluntat del govern de l'Estat a minvar encara més de competències l'administració més propera als ciutadans, la que rep amb més força totes les demandes i problemàtiques dels ciutadans derivades d'aquesta estafa anomenada crisi, i per tant la que necessita més recursos i eines per poder fer-hi front.

Amb tot, des de L'Altraveu creiem que aquests fets no són excusa per deixar d'actuar i deixar-se endur pel desencís i el conformisme, sinó tot el contrari. El repte que suposa governar un Ajuntament s'ha d'afrontar amb valentia, amb un fort compromís envers els ciutadans, i sobretot amb la ferma convicció de que tot és possible. No ens podem permetre excuses, com ja deia Joan Subirats cinc anys endarrere en relació al llibre “Construint municipi des dels moviments socials”, que va sorgir de les jornades celebrades a Castellar sota el mateix títol per reivindicar els trenta primers anys de municipis democràtics; “Cada vegada més, serà difícil voler construir formes diferents de plantejar-se l’activitat política si es pensen i es practiquen al marge dels debats socials. Si es posa molt d’èmfasi en l’àmbit polític institucional, molt probablement es reforcen les concepcions dominants i convencionals de la política, cada vegada més impotents i aïllades davant d’una realitat que se’ls escapa”.

Per tant cal seguir construint municipi, i cal seguir-ho fent reivindicant tots els actors presents que treballen en la construcció d’un món comú, entre totes i tots sense supeditar-se a oligarquies i poders econòmics, de forma valenta. Recordant en tot moment, que tot està per fer i tot és possible.

La crisi és l’excusa perfecta per acumular riquesa en poques mans

Els mateixos dies que el Parlament de Catalunya debatia sobre la pobresa, la revista Forbes publicava el rànquing de les persones més riques del món. Entre els 10 més rics, sols un va perdre mil milions de dòlars respecte el 2013 (de 73 mil milions que tenia, ara l’hi queden 72), la resta van guanyar en el darrer any una mitjana propera als 5 mil milions cadascun, és a dir van incrementar el seu patrimoni al voltant d’un 10% en un any.

La crisi és una excusa per fer neteja a l’economia, neteja que paguen els treballadors i les persones més dèbils. La crisi dels 80 n’és un exemple. Si a Europa els salaris representessin la part del PIB de l’any 1981, ara cobraríem de mitjana 950 euros més al mes. Ara ens està passant el mateix. Del 2008 fins ara, a Europa 4.500 persones s’han incorporat al grup dels super rics (més 22 milions d’euros), mentre el poder adquisitiu dels grecs ha baixat un 33%, un 22% el d’ espanyols i anglesos i un 12% el dels italians. De l’empobriment tampoc s’escapen els treballadors dels països rics, a Bèlgica els ingressos del 30% més pobre de la població s’han reduït en un 10%.

Sense treure responsabilitat als governants d’aquí per la seva mala gestió dels recursos públics, la troika (Comissió europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) ha imposat polítiques econòmiques que són les principals responsables de la situació actual. A casa nostra han obligat que el deute privat (el d’inversors de risc, entre ells bancs europeus) es transformi en deute públic (que paguem entre tots). Fa pocs dies el Sr. Olli Rehn, comissari europeu d’assumptes econòmics i monetaris, el mateix que permet l’acumulació de riquesa en poques mans i s’oblida la paraula pobresa en els milers de documents de la Comissió Europea sobre la situacióeconòmica actual, tenia la barra de demanar rebaixes addicionals en els salaris espanyols.

Hi hem de ser i tu ens pots ajudar!

Aturar motors, baixar del cotxe i mirar que tot funcioni correctament. Una revisió de tant en tant no fa mal, més aviat el contrari, i això és el que vam voler fer a l'acte del passat dissabte. Sota el lema: “Fes-t'ho amb l'Altraveu”, vam reflexionar sobre el nostre futur i ho vam fer de manera oberta al poble, perquè tothom hi pogués dir la seva. Hem agafat noves idees, tenim nous reptes i, sobretot, seguim tenint molt clara quina és la nostra manera d'entendre la política: com un projecte col•lectiu que hem de construir entre totes i tots.

Abans d'aquest acte ens preguntàvem si valia la pena el desgast que suposa estar a la institució, a l'Ajuntament, però ara no en tenim cap dubte: HI HEM DE SER! Pot semblar-nos, en moltes ocasions, que és un territori hostil (que de fet ho és tal com està concebut actualment), però cal que hi siguem per combatre'l i canviar-lo. Perquè, com ens va recordar el diputat de la CUP-AE al Parlament Quim Arrufat: “L'Ajuntament és el primer esglaó en la defensa de les demandes ciutadanes”, i una de les nostres raons de ser és, precisament, portar la veu del poble dins de la institució i fer visibles les seves necessitats. Volem aconseguir el que, a dia d'avui, sembla una utopia però hauria de ser una realitat: que l'Ajuntament esdevingui una autèntica assemblea de càrrecs electes al servei del poble i del bé comú i per això hem de canviar les coses des de dins.

Volem construir espais de contrapoder, volem reforçar els espais d'arrelament popular i, sobretot, volem tornar a la nostra essència: ser, més que mai, un moviment social i no tant un partit polític. Tornarem a aconseguir les victòries al carrer, serem poble i lluitarem pel poble, des de dins i des de fora. Però tot això no ho podem fer sols. Volem arribar a molts llocs -quants més millor-, fer moltes coses... I per això necessitem ser molta gent. Necessitem que tu també t'ho facis amb l'Altraveu i entre totes i tots construïm el poble que volem, el nostre poble. Us ho feu amb nosaltres?

Fes-t'ho amb l'Altraveu: Els nostres somnis no caben a les vostres urnes

Aquest era el punt de partida, i segueix sent la base del projecte que vol seguir creant alternatives al nostre poble de la mà de tants i tants altres projectes que pretenen transformar la realitat política i social del nostre país, un espai on els nostres somnis tenen cabuda perquè no estan supeditats a cap altre tipus d’interès que no sigui el bé comú.

Fa prop de vuit anys naixia a Castellar del Vallès la candidatura alternativa “l’Altraveu”, fruit de la inquietud de castellarencs/ques vers la política i les seves formes. Naixia amb l’únic afany d’acostar el carrer a la institució i trencar el joc partidista que determinava, de forma interessada, el present i futur de Castellar. En aquest mateix sentit, ara fa quatre anys, ens preguntàvem si realment calia que l’Altraveu es tornés a presentar a les eleccions municipals. Molta gent va decidir seguir i sumar-s’hi, aportant noves visions i treballant en un projecte polític i social ambiciós (amb dos regidors/es al ple i alliberant un espai per al poble, Cal Gorina). Un projecte que no ha parat de créixer i que ha de seguir reformulant el seu espai i els seus objectius.Ara, amb aquesta mateixa idea de no parar de repensar-se, de ser un punt de trobada per a totes aquelles persones que desitgin canviar les coses des de baix i per seguir sent una eina més per als moviments socials, aquest dissabte a les 11 del matí obrim una jornada per a la reflexió i per a la mobilització. Per a fer-ho, i per tal d’engegar un debat en torn al futur de l’Altraveu i sobre què és i com s’ha d’articular l’esquerra transformadora al nostre país, comptarem amb la presència de Quim Arrufat, diputat de la CUP-AE al parlament i antic regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Així, si tens ganes de participar de la construcció d’un Castellar més just i d’una manera diferent d’entendre la política, volem que siguis amb nosaltres aquest proper dissabte al matí a la Plaça Major. Per seguir fent poble des del poble.

T'ho fas amb L'Altraveu?

Ja falta menys d'un any i mig per les properes eleccions municipals. Des de L'Altraveu, creiem que ara és un bon moment per fer balanç d'aquests 7 anys de vida del nostre projecte, i plantejar-nos el futur de la nostre agrupació i de Castellar.

Durant aquests anys al consistori, el projecte de L'Altraveu ha crescut més a fora que a dins de la institució, i és per aquest motiu que volem obrir un debat, amb totes aquelles persones que participeu en el projecte, l'heu fet créixer i creieu que és necessari per aconseguir un poble millor. És per aquest motiu que convoquem un acte públic i obert a qui vulgui participar, el proper dissabte 5 d'abril a les 11:00h, on conjuntament farem una valoració de la feina feta, i debatrem sobre quin ha de ser el futur de L'Altraveu.

I per ajudar-nos en el debat, i per obtenir una visió des d'altres experiències similars, hem convidat a participar al Quim Arrufat, diputat de la CUP – AE al Parlament, i ex-regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que ens explicarà l'experiència de la CUP dins d'una institució com el Parlament de Catalunya, la seva articulació i vinculació amb els moviments socials, i el seu punt de vista sobre la necessitat i el paper que juguen els partits alternatius dins de les institucions. En definitiva, una bona oportunitat per conèixer de primera mà una experiència que sens dubte trobarà molts paral∙lelismes amb la realitat de L'Altraveu a Castellar.

La gent de L'Altraveu esperem una màxima assistència a aquest acte, per tal de seguir fent créixer el projecte, que es planteja més necessari que mai en l'actual context d'estafa econòmica que està patint la població, que no està obtenint cap mena de resposta per part dels polítics convencionals.

És per això que us esperem a totes el proper dissabte 5 d'abril a les 11:00h a la Plaça Major, per seguir fent poble des del poble, i perquè tota aquella política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. T'ho fas amb L'Altraveu?

La cuina del regidor Canalís

ARA

ABANS

L'altre dia passejant per les fantàstiques rodalies de Castellar vam comprovar l’estat en que es troba la repoblació forestal que es du a terme per minimitzar la devastació que havia produït el pas del futur gasoducte Martorell-Figueres. En una tertúlia a radio Castellar, el regidor d'urbanisme, el senyor Aleix Canalís comparava la destrucció forestal feta a la zona amb les obres a la cuina de casa; en aquesta interessant comparació deia que en un principi la cuina quedava en estat catastròfic, però que un cop enllestida la feina tothom diria: Caram quina cuina que tinc ara! Hem de dir al senyor Canalís que després de la visita a la zona, la cuina continua es estat de catàstrofe total; es troba en idèntic lamentable estat, dels arbres replantats no en queda ni rastre, tan sols n'han sobreviscut dos de cada cent. El contratista que vostè té per fer la cuina l'ha enganyat, o dit més clarament, l'ha timat, o sigui ens ha timat a tots els castellarencs i creiem que vostè és qui hauria d’assumir la responsabilitat d'aquest desastre. És una llàstima que aquesta sigui una cosa més de l'herència que ens quedarà del seu pas pel govern del poble.

L’origen de la pobresa està en el repartiment desigual i injust de la riquesa

La setmana passada el Parlament va estar incapaç d’aprovar mesures per frenar l’increment de la pobresa a Catalunya. El Govern i els que li donen suport es van negar a incloure modificacions en el pressupost en aquest sentit, i per tant són els responsables directes del manteniment de la situació actual. En un article de l’economista Marc Vandepitte (http://www.rebelion.org/noticia.php?id=181366), s’assegura que mai el món ha produït tanta riquesa. Si la riquesa es repartís per igual entre tots els habitants del planeta, una família de tres fills tindria uns ingressos de 2.870 euros al mes i un patrimoni (estalvis, vivenda...) de 125.000 euros. Aquestes dades sorprenentment elevades ens donen una idea de l’enorme desigualtat en el repartiment de la riquesa. De fet l’1% més ric posseeix la meitat de la riquesa, mentre que el 70% més pobre només posseeix el 3% de la riquesa mundial. Sabem també que 32 billons de dòlars, més del 13% del patrimoni total del món, es troba en paradisos fiscals.

Aquest repartiment escandalosament desigual no es dóna sols entre persones de països rics i pobres, l’abisme entre rics i pobres incrementa també a casa nostra. Segons l’informe anual del banc Crédit Suisse el percentatge de llars pobres a Espanya ha incrementat fins el 21.1% el 2012, i el poder adquisitiu mitjà ha disminuït un 22%. Segons Intermon Oxfam la pobresa a Espanya podria arribar al 40% el 2022.

Paradoxalment, els darrers anys s’ha incrementat un 13% el percentatge de milionaris a Espanya. De fet, Espanya és el país de l’OCDE on la diferència entre rics i pobres ha augmentat més els darrers anys.

És vergonyós el que ha passat al Parlament de Catalunya la setmana passada, i fa ràbia veure que els nostres governants, els de totes les institucions, parlin de pressupostos socials quan a la pràctica no tenen intenció de modificar les polítiques fiscals i redistributives. Com diu l’economista Jeffrey Sachs, la redistribució de la riquesa és una qüestió de “civilització”. Que poc civilitzats són els que aboquen a la pobresa a una gran part de la població.

El dia de la Dona treballadora

La jornada reivindicativa del Dia Internacional de la Dona treballadora, ha tingut un especial caràcter reivindicatiu enguany (la qual cosa és doblement greu!). Els drets de les dones lluny de ser equiparats als dels homes en molts àmbits: el laboral, el cultural i el familiar, es troben greument amenaçats. Les dones som ciutadanes de segona a ulls del govern del PP i la influència de la jerarquia catòlica. Certament, el caràcter masclista de les polítiques de la dreta a l'Estat i la misogínia de les cúpules eclesiàstiques fan que les dones es vegin arrossegades a una foscor de reminiscències franquistes.

Però no és només una qüestió discriminatòria pel fet de ser dona, també es tracta d'una qüestió de gènere que està afectant a l'imaginari de la nostra societat. COGAM (Colectivo de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales de Madrid) ha publicat un informe que aporta dades rellevants en aquest aspecte: el 90% de l'alumnat de la Comunitat de Madrid percep homofòbia en els centres educatius i el 80% dels estudiants no heterosexuals no parla de la seva orientació sexual per por al rebuig social.Sense anar més lluny 1 de cada 10 estudiants revela que pel fet de ser homosexual pateix assetjament i agressions a l'escola.

L'estat de la qüestió de gènere i d'orientació sexual és un reflex dels discursos i de les polítiques retrògrades que el govern de l'Estat ha engegat darrerament. El dia 8 de març va ser el dia de la Dona treballadora i malgrat els anys segueix sent un dia de reivindicació de lluita en contra de la violència de gènere, vingui d'on vingui, més que no pas de celebració.

El PP i la discriminació (negativa)

Aquests darrers dies l'Estat ha presentat la nova Llei de la Discapacitat, una llei que introdueix canvis significatius en el dret al treball i en la concepció dels Centres Especials de Treball (CET). Amb aquesta normativa no es prioritza que les persones amb discapacitat siguin integrades dins de l'empresa ordinària, com passava abans. A més els CET deixen de ser mercat de treball protegit, és a dir, orientat prioritàriament a persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats d'inclusió laboral, i afavoreix l'entrada a persones amb un rendiment productiu més alt. La conseqüència directa de tot aquest desplegament és que les persones més vulnerables perdran un dels pocs recursos que tenen per treballar i seran desplaçades cap a serveis assistencials i centres terapèutics, perdent espais de socialització i oportunitats laborals. Això malgrat tenir, com s’ha demostrat fins al moment, una sobrada capacitat de treball. A més aquesta llei també suposarà un increment de la despesa social, perquè deixaran de ser contribuents actius per dependre de recursos assistencials.

Com passa darrerament; quan tanta gent perd és perquè hi ha algú que guanya, i aquests pocs que guanyen cada dia guanyen més. Aquest canvi legislatiu amaga una porta oberta per a l'empresa privada a un espai que fins ara havia estat ocupat per la iniciativa social que donava una oportunitat a milers de persones amb discapacitat al nostre país. Un model al que ens obliguen a renunciar en favor de les grans empreses i multinacionals. Una llei que torna a colpejar a aquelles persones que menys capacitat d’organització, i espais per donar a conèixer la seva situació, tenen. Una vergonya més d’aquest govern populista al que no li tremola el pols a l'hora d'enviar de tornada al pati del darrere a tantes i tantes persones que durant anys han demostrat la seva vàlua.