Cal incloure en el POUM el catàleg de béns protegits

L’Altraveu considera preocupants les declaracions del regidor Canalís en el darrer ple dient que “en cap cas ha d’estar inclòs al POUM”

Edificis i elements arquitectònics d'interès històric-artístic

L’any 2010 es va fer públic l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Castellar del Vallès. Aquest és un document de diagnosi previ per després poder formar el Catàleg de béns protegits. 

Segons la llei d’Urbanisme de Catalunya els catàlegs, “són part integrant de la documentació imperativa del pla urbanístic corresponent”, per tant el catàleg és un complement del POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) i de contingut obligat dins d’aquest. El POUM és "l’instrument urbanístic bàsic per a la protecció del patrimoni cultural i natural d’un municipi", tal com diu el document de les “Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció”. Les manifestacions del regidor d’urbanisme, Aleix Canalís en el darrer ple de novembre contradiuen el que diu la llei i són falses. En el document d’avanç Pla del POUM realitzat per els equips tècnics de la casa i supervisat per el regidor, ja s’esmenta la necessitat del catàleg; en totes les reunions prèvies s’ha parlat de la inclusió del catàleg en el POUM fins que des de l’equip de govern ha vist que no es tenia temps de realitzar la catalogació en el termini previst. És llavors quan s'ha decidit treure’l del Pla general, anant en contra de la llei i dels acords presos.

Des de l’Altraveu pensem que no es pot confondre als ciutadans amb afirmacions com la del regidor. Creiem que la revisió del Pla General vigent ha de contemplar l’elaboració d’aquest catàleg (per això es va fer l’inventari) i per tant considerem que la revisió del POUM s’ha de tancar després d’aquest treball.

Veure plànol avanç del POUM dels Edificis i elements arquitectònics d'interès històric-artístic

veure també:

Sobre el catàleg de Béns i la Revisió del Pla General (I), L'Altraveu 14 de maig de 2013

El patrimoni cultural de Castellar es mereix quelcom més que un simple inventari, L'Altraveu 15 d'octubre de 2010

El tercer Espiell

El tercer número de L’Espiell, la publicació que fem des de l’Altraveu, ja és a la vostra bústia. Per una banda, aquest número parla de l’activitat que hem fet a l’ajuntament centrant-nos amb el relleu dels regidors de la nostra candidatura. Per una altra, posa de relleu tota aquella activitat que es du a terme al poble i que creiem que contribueix a la transformació del nostre entorn més proper sobre criteris de solidaritat, justícia i radicalitat democràtica. Així podreu trobar una entrevista a Teresa Forcades que ens explica quin es el model econòmic i social que promou el Procés Constituent, també un reconeixement a l’entitat de Suport Castellar que ha rebut la Medalla de la Vila, un repàs de l’activitat que s’ha fet a Cal Gorina al llarg d’aquests mesos i una anàlisi sobre elements de participació ciutadana i transparència.

L’Espiell és una publicació semestral que pretén donar a conèixer l’activitat de l’Altraveu i donar comptes de tot allò que anem fent al llarg de l’any (dins i fora de la institució). Creiem que aquest gest és un retorn a la confiança de totes aquelles persones que creuen que una altra manera de fer política és necessària. Aquesta publicació es finança íntegrament amb els recursos que obtenen els regidors a l’ajuntament. Si voleu fer-ne comentaris, els podeu fer arribar a través de laltraveu@gmail.com, a través del nostre web www.laltraveu.org, on trobareu també tots els números publicats en format digital, o bé través de la nostra pàgina de Facebook.

Bloc de l'Espiell: clic per accedir

Qüestió de menjar

Les campanyes de recollida d’aliments, en realitat és un esforç més que es demana a la ciutadania per ajudar moltes famílies amb greus problemes econòmics. L’administració per la seva part redueix les dotacions econòmiques per a projectes socials i no paga a les entitats del tercer sector, les que s’enfronten dia a dia amb els problemes dels més necessitats. Així i tot, totes les administracions manifesten als quatre vents, sense que la cara se’ls enrogeixi de vergonya, que els pressupostos que presenten són els més socials que han fet mai. Sols cal comparar el que dediquen a pagar interessos i el que dediquen a despeses socials, i veurem que en els darrers anys, la primera partida ha augmentat i la segona ha disminuït. Per les administracions, totes elles, hi ha coses sagrades (pagar els interessos) i n’hi ha que no ho són gens (complir amb els més desafavorits). Espanya és el país de l’OCDE en que la renda disponible durant la crisi, és a dir el poder adquisitiu dels rics i dels pobres, s’ha distanciat més, per sobre de Itàlia i de Grècia.

Amb el titular “Superar les 4 tones de l’any passat” es va iniciar una nova campanya de recollida d’aliments a Castellar. De campanyes com aquesta el que podem concloure és que la ciutadania manté un elevat nivell de compromís i solidaritat amb les persones empobrides per una disbauxa econòmica deguda a la mala gestió dels fons públics. Per fer front al problema de forma eficient, cal en primer lloc identificar el nombre de famílies que necessiten ajut a Castellar, i treballar a fons per que tothom tingui cobertes les primeres necessitats: habitatge, menjar, higiene, medicaments...

Cal també fer un pas endavant i exigir que els grans supermercats del municipi, aquells a qui comprem el menjar que donem en campanyes de recollida d’aliment, no llencin cada dia tones de menjar que en molts casos podrien ser útils. Es llença menjar que per la data de caducitat ja no es pot vendre malgrat que està en condicions de ser consumit. S’han superat les quatre tones d’aliments recollits respecte l’any passat, però també esperem que les administracions siguin més útils als ciutadans i que negociïn i exigeixin canvis en la forma d’actuar dels supermercats del nostre municipi.

Manipulació també als mitjans públics locals?

Aquests darrers dies davant l’amenaça del tancament del Canal 9 a València, alguns dels treballadors han iniciat una programació especial per protestar contra el tancament. Veient-ho tot perdut, les amenaces de perdre la feina o patir represàlies no tenien sentit, i van poder expressar-se lliurement, denunciant la censura a que estaven sotmesos, la manipulació que feien de certes informacions i les diferents pressions que rebien des del govern de la Generalitat Valenciana.

Aquesta forma de manipulació dels mitjans públics per part del govern, sembla que s'hagi d’acceptar com un fet normal que passa a tot arreu. D'exemples més propers en tenim a Sabadell, on a partir del cas Mercuri, es destapa l’afany de control que l’alcalde Bustos tenia sobre tots els àmbits per assegurar-se el seu lloc al poder. Al cas de Sabadell el control sobre els mitjans de comunicació era una prioritat. Tal com denuncia en un article Pilar Gonzalo, del Sindicat de Periodistes de Catalunya, els mitjans de comunicació públics locals són: “manipulació de curt abast però de gran intensitat”. (1)

A Castellar, des del 2008, tenim una publicació setmanal anomenada L’Actual. Aquest mitjà de comunicació impulsat per l’actual equip de govern socialista, teòricament està controlat pel Consell de Comunicació, l’òrgan que hauria de garantir la seva pluralitat, neutralitat i representació democràtica, tal com diu el seu reglament.

L’Altraveu formava part d'aquest consell, però després d’assistir-hi durant aquests anys, i fer-hi aportacions amb la voluntat de garantir el treball lliure i neutral dels periodistes, cap de les nostres propostes han estat recollides per l’equip de govern. Per aquest motiu vam decidir no perdre-hi més el temps i actuar des d’altres àmbits. Així doncs, a Castellar el control dels mitjans de comunicació s’exerceix directament des de la regidoria de comunicació, un càrrec de confiança, i el director de L'Actual, contractat a l’any 2010.

La contractació del nou director ja va ser denunciada per L'Altraveu en el seu moment, i fins i tot algun mitjà de comunicació deia literalment: “Algunes fonts apunten que l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, hauria incidit directament per tal que una persona de la seva confiança (es referia a l’actual director, Julià Guerrero) passi a ser el màxim responsable del principal mitjà de comunicació del municipi.” (2)

És una llàstima que l’esforç econòmic que fem entre tota la ciutadania per tenir uns mitjans de comunicació públics de qualitat, s’ens retorni d’aquesta manera.

(1) Pilar Gonzalo, maig de 2008
http://laltraveu.blogspot.com.es/2008/05/en-el-web-del-sindicat-de-periodistes.html

(2) Vilaweb, 9 març de 2010
http://www.vilaweb.cat/noticia/3700179/20100309/exdirector-lavui-sabadell-julia-guerrero-passa-director-radio-castellar-gracies-canvis-proces-seleccio.html

Perquè ens ignoren?

Aquesta setmana s'han aprovat els pressupostos municipals pel proper 2014 amb els únics vots a favor de l'equip de govern. En el ple de debat dels pressupostos, l'equip de govern ha ignorat completament la nostra intervenció, no contestant a cap de les preguntes formulades i ni tan sols rebatent els motius que han portat a L'Altraveu a votar en contra dels pressupostos presentats.

Els motius pels quals no ens semblen uns bons pressupostos és perquè es destina un 20% del pressupost al pagament del deute i els interessos amb els bancs. Alhora, no es millora cap altra partida ni servei respecte l'any passat, però en canvi, la majoria de les taxes pugen un 2%, inclòs l'IBI que ja porta un increment acumulat en els últims 2 anys de més del 20%. O la nova pujada de la factura de l'aigua que s'incrementa entre un 4 i 10% per al 80% dels castellarencs que viuen al nucli urbà, per a poder pagar el milió d'euros que devem a la companyia subministradora per les obres de connexió amb la xarxa Aigües Ter-Llobregat, una obra faraònica que s'està demostrant completament innecessària, ja que no s'està utilitzant. Entre d'altres qüestions des de L'Altraveu vam preguntar si repetir el mateix pressupost que l'actual, amb l'única diferència de l'augment de la càrrega fiscal que han de suportar els castellarencs, era la millor solució per resoldre els problemes d'atur, pèrdua d'habitatge i dificultats per accedir a aquest dret, falta d'ingressos, tant per part del consistori com per a moltes famílies, o simplement per a millorar la qualitat de vida dels castellarencs. Totes aquestes preguntes només es van respondre amb el simple gest d'aixecar la mà a l'hora de les votacions.

Aquesta manca d'explicacions als vilatans de Castellar demostra, o bé la falta d'arguments per rebatre el nostre discurs, o bé una supèrbia i una falta de respecte cap a les opcions polítiques de l'oposició, que no ajuden a la millora de la democràcia, i a l'establiment d'una confiança vers la política per part de la ciutadania. Des de L'Altraveu seguirem demanant explicacions, perquè creiem que és un deure del govern escoltar i donar comptes a tota la ciutadania de la seva acció i de les seves prioritats.

Finalment, des de L'Altraveu no trobem justificat prioritzar en aquests moments el pagament del deute, contret per una mala gestió política per part de tots els partits polítics presents a la institució durant l'època de vaques grasses. No creiem que sigui de justícia, fer pagar ara a tots els vilatans, les aspiracions de grandesa del passat. Cal començar a trencar amb aquesta pesada herència, per a poder superar aquesta enorme estafa on estem ficats.

 

 

Si vols escoltar el Ple de Presupostos, clica aquest enllaç

Qüestió de números

Ens trobem en un d’aquells moments que en el calendari polític municipal és de la major importància, l’aprovació dels pressupostos municipals per l’any vinent. Explicat d’una forma molt planera és la previsió dels ingressos i la proposta de despeses municipals pel 2014.

En aquest sentit, cal destacar que les ajudes a les entitats que desenvolupen una tasca al nostre poble han patit de nou retallades. Aquestes, sumades a les que hi ha hagut des del 2009, representen una pèrdua global de més del 43%. L’ajuntament, a més, no explica quins criteris es fan servir per aquestes concessions. Les rebaixes en el pressupost fan que, en comparació al 2009, s’arribi a reduccions acumulades del 62,45% per a les entitats d’educació i del 55,40% per a les entitats de caràcter social. També pateixen retallades superiors al 47% les associacions de veïns i superiors al 45% els projectes de cooperació al desenvolupament.

Els grups polítics amb representació municipal també han rebut retallades de més del 40%, però són, de mitjana, les segones entitats que reben més ingressos, només per darrera de les entitats de cooperació. Entenem que han d’existir uns mínims recursos per mantenir la independència en les decisions, però en aquest sentit l’Altraveu ja fa temps que reclama que els partits haurien de rebre menys diners del pressupost municipal.

El pressupost de l’equip de govern que presenta aquesta setmana com el pressupost més social no deixa de ser, al nostre entendre, una proposta continuista. A nivell social, el pressupost presentat no mostra cap nou repte ni tampoc noves propostes que puguin revertir en el conjunt de la ciutadania, especialment aquella més afectada per la situació de crisi financera.

L'Atraveu denúncia el mal estat en que es troba la coberta de l’edifici de l’Espai Tolrà.

L'Altraveu considera que l’estat actual de la coberta de l’Espai Tolrà, suposa un perill real i imminent per la seguretat i la salut pública.

Tal i com es pot observar perfectament des del carrer, a la part sud de l’edifici hi ha un pi arrelat a sobre el mur que fa cantonada entre els carrers Portugal i Suïssa. Les arrels del pi i el propi arbre deterioren l’edifici i poden provocar despreniments a la via pública, posant en perill als vilatans que passin per sota.

A més, a la coberta d’uralita hi ha diverses plaques trencades, i herbes que poden provocar un mal drenatge de l'aigua de pluja, goteres o més desperfectes, augmentant el deteriorament global de l'edifici.

D'altra banda, el despreniment de partícules d'amiant pel deteriorament de les plaques d'uralita, representa un problema greu de salut pública per la seva toxicitat.

Des de l’Altraveu exigim que s'apliquin de forma immediata i urgent mesures de protecció i un pla de restauració de tot l'edifici, i que s'estableixi un pla de manteniment del mateix.

Des de L’Altraveu també reclamem que es determini el més aviat possible l'ús que es vol fer de la zona sud de l'edifici, ja que es tracta d'un dels equipaments municipals amb més superfície que actualment presenta signes evidents d'abandonament.

En aquest sentit l’any 2009, l'Altraveu va presentar una proposta d’estudi per fer habitatge social, amb diversos espais públics en que s’incloïa l'Espai Tolrà. Es proposava destinar 1600m2 d’aquest espai a la construcció d’habitatge social.

La proposta no va ser acceptada ni recollida per cap dels grups municipals del consistori.

Més informació:
L’habitatge social de lloguer a Castellar és possible. Ho hem demostrat http://laltraveu.blogspot.com.es/2010/11/lhabitatge-social-de-lloguercastellar.html

Els perills de l’amiant:
ttp://laltraveu.blogspot.com.es/p/blog-page.html

Sobre política educativa local

 

El passat dilluns dia 14, L’Altraveu va ser present a la Jornada sobre política educativa local celebrada a Barcelona. En ella es va presentar un informe sobre la política educativa portada a terme per els ajuntaments en els darrers anys. A partir del que defineix la llei, els ajuntaments poden incidir de manera decisiva en molts aspectes educatius. Més enllà de les competències reconegudes com la gestió de llars d’infants, escoles de música, o escoles d’adults, els ajuntaments tenen uns actius que s’han de defensar. Aquests són el coneixement del territori, el treball en xarxa, els programes d’acompanyament de l’escolaritat, les lluites contra l’absentisme, els programes d’equitat, etc. Són qüestions molt importants on els ajuntaments han d’incidir com primera administració dels ciutadans.

No obstant, en el context de crisi actual, tots aquests actius poden veure’s afectats. L’avantprojecte de llei de la reforma de l’administració local (Arsal) promoguda pel govern del PP, pretén aprimar l’administració local fins a límits inassolibles. Amb aquesta llei, s’anul•laran els principis d’autonomia local, perdran pes les administracions locals en pro de les diputacions i l’estat, s’acaba amb les polítiques de coresponsabilitat (tan importants en un les accions locals), s’elimina el treball en xarxa i les complicitats, s’anul•la la creació i sosteniment de centres educatius públics (queda només la competència en obtenció de solars), es deleguen les competències en llars d’infants, activitats extraescolars i instal•lacions esportives (és a dir, serveis que probablement farà l’ajuntament de forma delegada); en definitiva, es restringeixen i controlen els instruments jurídics dels ajuntaments. I tot això amb un únic objectiu d’estalvi de personal i de diners. En aquest sentit, és simptomàtic que la nova llei ja no parla de govern local, sinó d’administració local.

Pel que fa estrictament a la qüestió educativa, que és la que ens ocupa avui, caldrà fer front a la llei de manera ferma, amb imaginació i creativitat perquè els ciutadans no quedin afectats. Des de L’Altraveu pensem que s’ha d’apostar decididament per la coresponsabilitat entre veïns. Les prioritats haurien de ser crear una àrea de referència com a zona educativa, mantenir els serveis propis del nivell municipal, fomentar la mobilització ciutadana i fomentar també altres agents del municipi, com per exemple el voluntariat. L’ajuntament és l’administració més propera, on els ciutadans hi acudeixen sempre en primera instancia, i la qual els ha d’oferir solucions. Les decisions s’han de prendre prop de l’escola i de baix a dalt, no des de despatxos a molts quilòmetres de distància. És la única manera de fer una educació més justa i de qualitat.

Revoltant les consciències

Itziar González Virós a Castellar del Vallès 

Itziar, arquietecta i exregidora de Ciutat Vella, va fer ahir dissabte una excepcional xerrada a Cal Gorina.

“No necessitem salvadors, sinó que necessitem ciutadans, subjectes polítics que prenen consciència, i al prendre consciència, s'organitzen i actuen” 

Això ens deia Itziar, prevenint-nos de les temptacions populistes o totalitàries en aquests temps de crisi. 

Itziar va criticar un sistema muntat perquè no hi hagi democràcia, dissenyat per corrompre. Va explicar en detall el procés de degradació i la privatització dels partits polítics, la seva opacitat i organització piramidal i clientelar. Va comparar-los amb les organitzacions que volen transformar el sistema, que rebutgen la forma piramidal d'organització, són horitzontals, i no jeràrquiques. 

Col·lectius amb alts nivells de coneixement, i transparents. Per canviar les coses, ens va dir, s'ha de matar el model, i dissenyar un accés a un poder que no ho sigui, perquè compti amb l'acompanyament auditor de la ciutadania, amb un control que obligui a la transparència.

"Mapa Cartogràfic de la Revolta"

Itziar va defensar el valor de les institucions que vam fer entre tots. La democràcia que es va crear és pobre, no és suficient, la transició va quedar a mig fer, però hem de rescatar el que té un valor i refer-ho entre tots. Per fer aquesta revolta, va dir la Itziar, necessitem ciutadans revoltats de veritat, persones coherents i responsables, que no vulguin ser còmplices ni coartada d'aquest sistema. Itziar va presentar a Castellar ahir en primícia una mapa de la Revolta a Catalunya, la cartografia de la ciutadania organitzada i en lluita per transformar el país en una democràcia real. Nodes de lluita diversos i compromesos, lligats entre ells de manera flexible per cooperacions que es creen quan cal. Va dir que les línies que oficialment marquen les divisions al territori tenen un transfons de caciquisme, de grans propietats de la terra, i que en aquest mapa han volgut marcar les vertaderes unitats a Catalunya que són les de paisatge, que és l'efecte de l'acció humana sobre el territori: 135 unitats de paisatge que defineixen el nostre país, i és sobre aquestes que hem de pensar per dissenyar la seva mobilitat i estructures en un futur que serà diferent, amb una energia més cara que condicionarà la nostra vida. 

"Ordenança de Participació"

Itziar, experta en participació ciutadana, va remarcar en referència a la modificació de l'ordenança de participació que vol fer el govern de Castellar, que no s'ha de dissenyar des del govern la participació, a través d'una regulació o una ordenança, perquè aquesta formalització només serveix per controlar-la. La participació l'ha de treballar la ciutadania i no es pot deixar en mans de l'administració actual. 

Itziar va acabar donant unes pinzellades del Parlament Ciutadà que estan impulsant, i va convidar tothom a les jornades del 18 i 19 d'octubre als Casinet d'Hostafranchs on es parlarà de lluites i propostes, entre elles la del Multireferèndum 2014 llançada per Som lo que Sembrem, Plataforma Aturem el Fracking, Aigua és Vida, Xarxa per la Sobirania Energètica i altres col.lectius i persones, que ja han fet una primera assemblea, i faran una segona el 9 de novembre a Barcelona (www.parlamentciutada.cat, multireferendum.cat). 

Aquí pots sentir o baixar l'audio de la xerrada (MP-50mb)

Elogi a la complexitat

 

Vivim en un món complex, cada dia més. L’actual societat del coneixement ha portat a l’expertització de molts dels temes que afecten al conjunt de la societat i això situa als ciutadans dins d’una doble exclusió. Per un cantó el fet de no poder expressar-se més enllà d’un vot cada quatre anys, i per tant no poder participar de les decisions que es prenen en el àmbit de la política institucional, allunya al ciutadà del poder de decisió política. I per l’altre, el fet de no tenir un coneixement prou acurat com per poder tractar gran part dels temes, cada dia més tecnificats, que afecten al conjunt de la societat, inhabiliten la seva veu dins dels espais de debat.

Sota aquests paradigmes, el d’expert i el de representant, la sobirania del poble s’ha volgut presentar com un model obsolet, i la democràcia ha passat a ser l’espai d’uns pocs que governen i expliquen què és el bé comú i com s’assoleix a través de lleis i drets sobre les quals la gent no en pot dir res.

A aquesta creixent separació de la ciutadania respecte als espais de decisió cal afegir-hi la incertesa que genera aquest temps de crisi que vivim, que per un cantó serveix d’excusa per a una major tecnificació de l’espai de decisió política i per l’altre fa créixer la necessitat subjectiva de trobar certeses, veritats absolutes i persones o personalitats a les que agafar-se.

Però la realitat, o els coneixements i les creences sobre aquesta, és diversa. Cap certesa científica o tècnica, cap expert prestigiós o cap polític reconegut hauria de tenir la potestat de decidir per sobre d’aquesta complexitat. No existeixen vertaders governs dels millors, així com tampoc messies salvadors.

Per aquesta raó des de l’Altraveu, com des de molts altres espais de transformació, apostem per la complexitat, per acceptar-la i abordar-la. En un sentit similar, Quim Brugué indicava en un article de fa pocs dies que la política comporta l’existència d’alternatives i la democràcia hauria de procurar la possibilitat de defensar-les. La gran política, la que va més enllà de sigles i partits, mai pot declarar-se en possessió de la veritat o, a la inversa, sempre podrà ser acusada de dubtar, de mostrar-se insegura. Aquest fet, lluny de fer por, lluny de fer-nos caure en opcions que es presentin com a fàcils i unívoques, ha de dur-nos a apostar per un model que accepti en tot el seu sentit la veu de l’altre, que replegui el màxim coneixement possible de la realitat, i que ho faci des de, i per al, poble. Sabem que no és un camí fàcil, però creiem que és el que ens pot dur més lluny, corresponsabilitzant-nos i fent-nos partícips de la nostra vida en comú. I és que en política, com deia Max Weber, el que no és possible, és fals.