On és la transparència?

En el ple municipal del passat 27 de novembre, es va portar a votació l’acta corresponent al ple anterior en la qual hi mancaven frases i expressions dites per regidors de l’equip de govern. Des de L’Altraveu vam fer notar aquestes irregularitats en junta de portaveus i l’Alcalde, en el Ple es va comprometre a que quedarien arreglades. Tal com havíem quedat, vam fer arribar al secretari la part dita en el ple i que no es reflectia a l’acta, i la nostra sorpresa va ser la resposta del secretari dient que l’acta era un “resum” del que es deia en el Ple, i que només havia de constar de forma literal si ho demanava l’interessat.

Pensem que és un exercici de cinisme, proclamar la transparència d’aquest ajuntament davant dels ciutadans i no acceptar una translació literal del que es va dir en un document oficial. Perquè un òrgan com el ple municipal, on el que s’hi diu no quedi reflectit correctament a l’acta, perd credibilitat, perd transparència, i redueix el nivell de democràcia. Perquè el secretari d’aquest ajuntament és el secretari municipal, no el secretari del partit que governa. Tots els treballadors d’aquest ajuntament treballen per a tots els ciutadans, i aquests volen saber què es va dir en el Ple, no un resum. És únicament una qüestió de voluntat el voler reflectir realment allò que es va dir, allò que va passar. La resta és obscurantisme, és amagar i no responsabilitzar-se del que es diu i el que es fa. Pensem a més, que és inadmissible que, l’alcalde s’hi comprometés en el ple i hagi quedat en paper mullat.

Si el que volien era minimitzar els exabruptes d’un regidor, si el que volien era amagar la mala imatge, han aconseguit el contrari. Des de L’Altraveu hem presentat una queixa al síndic de greuges, que vindrà a Castellar el proper 5 de febrer. Li hem fet arribar l’acta i la gravació del Ple feta per Ràdio Castellar. Mentre aquest no es pronunciï, L’Altraveu votarà en contra de l’aprovació de qualsevol acta que es porti en el Ple municipal de Castellar. Perquè el que allà s’hi diu és posat en dubte. Creiem que no és gens sa des de un punt de vista democràtic, que un grup municipal es vegi forçat a votar en contra de l’aprovació de l’acta d’un ple. No és sa per la institució i per el que representa. Els ciutadans es preguntaran on és la transparència que tan pregonen, on és la l’autèntica democràcia en aquest ajuntament. I no sabrem què respondre’ls-hi.

El Quart Cinturó ha caducat: Una nova oportunitat per repensar la mobilitat que volem

Enllaç de l'estudi informatiu de la B-124 amb el Quart Cinturó.
En vermell proposta de connexió amb la Ronda Nord (C-58) que
suposaria menys impacte ambiental i menys despesa econòmica.

Com s’ha publicitat darrerament, el tram del quart cinturó entre Terrassa i La Roca queda arxivat.

Al llarg d’aquests 20 anys de lluita de la Campanya contra el Quart Cinturó, s’han posat sobre la taula molts arguments i alternatives més racionals que les del projecte, però des de l’administració mai s’han volgut escoltar, segurament pel molts interessos implicats.

Aquest tram del Quart Cinturó d’uns 30 km, travessava els vallesos pel Parc Agrari de Sabadell (Sant Julià-Mas Canals), del qual el bosc de Can Deu i Sant Julià en són uns dels seus centres simbòlics i culturals. Aquesta obra també afectava el parc forestal de Togores, a Castellar del Vallès, Sabadell, i Sentmenat, l'espai agrari de la Torre Marimon, a Caldes de Montbui, Palau-Solità i Plegamans, i Sentmenat, l'espai agrari de Santa Justa, a Canovelles, Lliçà d'Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana i l'espai agrari de Llerona – Marata (a les Franqueses del Vallès) el més gran espai rural viu avui al Vallès.

A prop del nostre municipi, la connexió que es proposava per enllaçar des de la B-124 fins el Quart Cinturó (darrerament anomenat Ronda Vallès) passava pel Torrent de Colobrers.

El cost econòmic i ambiental d’aquesta infraestructura era molt elevat i no responia a les necessitats reals de la mobilitat del territori. Hi ha alternatives a la mobilitat que no generen aquests impactes i que opten per l'increment del transport públic, així com també d’una racionalització profunda de la xarxa vial.

Pel que fa a Castellar, és cert que l’aturada del projecte no permetrà la connexió de la B-124 a la C-58 tal com s’havia concebut amb la construcció del Quart Cinturó, però no és menys cert que aquesta connexió segueix sent possible i que el nou escenari que s’obre ens permet plantejar aquesta connexió de manera molt més acurada i adequada a les necessitats de Castellar, amb menys impacte a l’entorn i possiblement menys despesa pública, és a dir es podria resoldre abans i millor.

Sobre la gestió de l’Obra Social Benèfica

L'Obra Social Benèfica farà front a un pla de viabilitat engegat per l'equip de govern. Una de les condicions d'aquest pla de viabilitat aconsellat pel Consorci Parc Taulí planteja eliminar un dret adquirit d'algunes treballadores, el Plus de qualitat. Aquest Plus es va donar segons el conveni que hi havia durant les gerències anteriors. L'Altraveu creu que la solució als problemes econòmics de l’OSB no passa per una retallada salarial a treballadores mileuristes que suporten la feina d'atenció als avis i àvies de la residència. La solució ha de passar per fer una reestructuració en la gestió i la organització, i una racionalització de la despesa a diferents àrees de la fundació. L'Obra Social Benèfica sempre ha estat subvencionada per l'ajuntament ja que ha fet tasca social pel municipi reconeguda a través dels convenis signats amb l’ajuntament, però els plans engegats en els últims anys no han aconseguit el propòsit que es pretenia. En primer lloc el govern socialista va contractar el Consorci Hospitalari per gestionar la residència amb un balanç dolent després de més de tres anys.

En segon lloc l'Ajuntament va engegar un ERO per solucionar els problemes econòmics quan tothom sap que un ERO s’aplica quan no hi ha feina, que no és el cas de l’OSB. La mala aplicació de l’ERO va provocar una denuncia de la Seguretat Social i la obligatorietat de tornar els diners, fet que ha assumit la fundació però que ha estat un clar prejudici cap al personal de la residència. Des de L'Altraveu pensem que no es pot estar en contra de les retallades i actuar amb incoherència a nivell municipal. No es pot permetre un retrocés en drets dels treballadors en un sector prioritari com és el de l'atenció a la gent gran, quan se sap que aquesta mesura tampoc és la substancial que permetrà un millor funcionament de la residència. Retallar sempre de la mateixa manera i amb les mateixes excuses és allò que denota la inoperància política i la mediocritat. Des de l'altar de l'administració, no es dialoga amb voluntat real de trobar solucions, es confon i es distreu, i això portarà, una vegada més, a enquistar un problema en el municipi, a reduir la qualitat del servei i a rebaixar el nivell d’una institució històrica de Castellar que genera un nombre important de llocs de treball.

Què hem fet amb el teu vot?

El setembre dèiem que iniciàvem el curs polític amb molta força, conscients que els reptes que se’ns presentaven eren importants. Per això crèiem que era important donar a conèixer totes aquelles propostes que hem portat a terme enguany. El 2012 vam assolir que l’ajuntament declarés que no aplicaria la reforma laboral als seus treballadors municipals i vam engegar una proposta perquè es fomentés la transparència i la participació de la ciutadania en els òrgans de l’ajuntament. Pensem que cal seguir l’exemple d’altres consistoris on la ciutadania té el dret de fer sentir la seva veu en espais com el ple que és on es decideix el rumb que ha de seguir el nostre poble. Malauradament, aquesta iniciativa no va tirar endavant amb el vot en contra de PSC i PP. El maig vam demanar explicacions de la construcció del gasoducte que trinxava part del nostre municipi amb ocultisme per part de l’equip de govern. La nostra resposta davant d’aquesta afectació silenciada al nostre patrimoni natural també va passar per oferir de la mà d’altres entitats i grups una sortida informativa per les zones afectades que va aplegar més de cinc-centes persones. Pel que fa al pressupost 2013 vam oposar-nos a l’apujament dels impostos i vam oferir alternatives diverses que passaven per un estalvi de 150.000 euros així com l’enfortiment de la part relacionada amb l’habitatge, els serveis socials i una tarifació social que tingués en compte la renda de cada família. Enguany, també hem aportat solucions als problemes d’habitatge dotacional al nostre poble i hem estat capaços d’acordar zones on l’ajuntament podria construir habitatge protegit mitjançant la fase d’avantprojecte del Pla d’Ordenació Municipal (POUM). Però no no només hem estat treballant a la institució sinó que hem estat fidels a la nostra naturalesa de moviment social, organitzant trobades obertes, apostant pel projecte de Cal Gorina i participant de les manifestacions en defensa de la sanitat i l’escola públiques. Així, començarem l’any amb la mateixa energia que l’any passat i aportant el nostre punt de vista sobre com cal que Castellar vagi fent camí.

L'Altraveu defensa la necessitat de vetllar pel personal de l'Obra Social Benèfica

L'Obra Social Benèfica farà front a un pla de viabilitat engegat per l'equip de govern. Una de les condicions d'aquest pla de viabilitat aconsellat per Sabadell Gent gran (de la Corporació del Parc Taulí) planteja eliminar un dret adquirit d'algunes treballadores, el Plus de qualitat. Aquest Plus es va donar segons el conveni que hi havia durant les gerències anteriors. L'Altraveu creu que la solució als problemes econòmics de l’Obra Social Benèfica (OSB) no passa per una retallada salarial a treballadores mileuristes que suporten la feina d'atenció als avis i àvies de la residència. La solució ha de passar per fer una reestructuració en la gestió i l'organització, i una racionalització de la despesa a diferents àrees de la fundació. L'OSB ha estat subvencionada per l'ajuntament en el seu pressupost municipal però en els últims anys no s'ha aconseguit el propòsit que es pretenia. En primer lloc es va contractar el Consorci hospitalari per gestionar la residència amb un balanç dolent després de més de tres anys. En segon lloc l'Ajuntament va engegar un ERO per solucionar els problemes econòmics quan un ERO s’aplica quan no hi ha feina, que no és el cas de l’OSB. La mala aplicació d'aquest expedient de regulació va provocar una denúncia de la Seguretat Social i l'obligatorietat de tornar els diners, fet que ha assumit la fundació però que ha estat un clar prejudici cap al personal de la residència. Des de L'Altraveu s'assegura que “no es pot estar en contra de les retallades i actuar amb incoherència a nivell municipal. No es pot permetre un retrocés en drets de treballadors en un sector prioritari com és el de l'atenció a la gent gran, quan se sap que aquesta mesura tampoc és la substancial que permetrà un millor funcionament de la residència”. L'Altraveu ha fet arribar el seu suport al sindicat i al personal laboral de l'Obra Social Benèfica.

Reduïm el cost de la impressió de l’Actual?

 

En el ple de pressupostos de desembre de 2012 el grup municipal de l’Altraveu va presentar una moció proposant la reducció del gramatge del paper de l’Actual, però la proposició va ser rebutjada. L‘Altraveu plantejava imprimir l’Actual amb un paper de 45gr, obtenint així un estalvi del 20% sobre el cost actual. La majoria de mitjans ja no fan servir el gramatge de L’Actual (60gr), s’ha optat per la reducció (52/45gr) aconseguint així un estalvi econòmic.

Després del ple hem entregat a l’equip de govern un document on s’apunten més possibilitats de cara a obtenir aquest estalvi.

La darrera licitació per la impressió que consta en el web de l’Ajuntament és amb l’empresa Gràficas de Prensa Diaria SA per 74.500€ anuals amb un paper de 60gr, una blancor del 80% i 24 planes en color.

Amb les diferents opcions de gramatge i nombre de planes en color estudiades es podria assolir aquest estalvi:

1. Paper de 52 gr i blancor del 76% i amb 24 planes en color un estalvi del 9% (67.795€) 
2. Paper de 45 gr i blancor del 59% i amb 24 planes en color un estalvi del 19% (60.345€) 
3. Paper de 52 gr i blancor del 76% i amb només 16 planes en color un estalvi del 17% (61.835€)
4. Paper de 45 gr i blancor del 59% i amb només 16 planes en color un estalvi del 26% (55.130€)

En el millor dels casos (opció 4) es podria disminuir en un 26% però a part de l’estalvi econòmic també suposaria una reducció de l’impacte ambiental ja que cada setmana es deixarien de consumir 120Kg de paper, és a dir 6Tn menys cada any o el que equilvadria a 2.400 paquets de 500 folis de 80gr.

A final d’any l’Actual ha estat 15 dies sense publicar-se, imaginem que aquesta periodicitat fos tot l’any, aleshores l’estalvi ambiental i econòmic seria el doble.

Cal recordar que a Castellar a part de l’Actual de paper també hi ha l’emissora municipal (Radio Castellar) que emet informatius diaris, el web de l’Ajuntament que notifica l’activitat institucional i cultural de la vila i el portal l’Actual.cat que publica informació diversa del dia dia del municipi.

Bones festes a tothom!

Pensant amb el Castellar dels propers 15 anys

Proporta alternativa traçat del tren a Castellar.
Més informació a Plataforma Tren Castellar: http://trencc.blogspot.com.es/

 Dimarts passat es va aprovar en el ple municipal l’Avanç Pla del POUM (Pla d’ordenació municipal). Aquest és un projecte que s’ha treballat des de fa més d’un any i en el qual l’Altraveu ha participat en totes les comissions informatives i de treball.

Des de L’Altraveu considerem que la revisió del Pla General de la Vila mereix ser explicada amb claredat i amb detall, atès que és un dels punts forts de decisió municipal. Amagat per la terminologia difícil d’un pla d’ordenació municipal, (POUM) es presenta el full de ruta de com volem el Castellar dels propers 10/15 anys.

Un dels aspecte més a tenir en compte és que planteja la contenció urbanística i no amplia la taca urbana. Es prioritza la ciutat densa contra la ciutat dispersa, es tendeix a equilibrar el model plurifamiliar d’habitatge respecte a l’unifamiliar. El pla té la voluntat de fer actuacions en la línia que va dir L'Altraveu en la nostra proposta d'habitatge i que ara es recullen com el criteri raonable i sostenible.

Trobem positiu el replantejament que enguany fa de les ARE l’equip de govern, ja que caldria recordar com es van aprovar amb el transfuga, i que l’Altraveu en va fer propostes les quals el temps ens ha donat la raó. També estem d’acord amb la revalorització dels espais, en el tractament que es fa dels sistemes d’espais lliures, amb l’obertura de Castellar al riu i en la recuperació i restauració del Ripoll.

Hi ha d’altres aspectes, però que ens semblen millorables, que ens plantegen dubtes i que es podrien haver tingut en compte. Els més importants són que no incorpora el traçat alternatiu del tren defensat per la Plataforma TCC. Pensem que el Pla ha de quedar suficientment obert perquè hi tingui cabuda qualsevol canvi en el traçat d’aquesta infraestructura ferroviària. A més, l’entrada per la carretera de Terrassa és un punt conflictiu no resolt, i tot i que no ens hi oposem, no ens agrada el projecte del vial de Can Barba.

En quan a habitatge, la zona Molcasa planteja un potencial urbanitzable molt gran que d'entrada ens planteja dubtes a l'espera de com es vol plantejar definitivament. En canvi, el Pla ja reconeix d'entrada que no es pot complir la llei en Habitatge protegit. Hi ha un dèficit de 681 habitatges HPO i L’Altraveu ha realitzat diverses propostes, les quals algunes han estat recollides en el document d’Avanç. En l’aspecte d’activitat econòmica no dóna solució a què es farà amb el polígon de Can Bages. La solució no pot passar en que s’activi de nou l’activitat econòmica. Finalment, també hem de tenir en compte que s’ha de trobar una solució per el problema del Rieral, on hi ha un assentament urbà en risc, en un terreny qualificat de no urbanitzable.

Des de l’Altraveu hem intentat realitzar una tasca constructiva que pensem que s’ha traduït amb un model de planificació que té la voluntat de fer actuacions en la línia que vam dir en la nostra proposta d'habitatge i que ara es recullen com a criteri raonable i sostenible.

Més informació a Propostes Urbanes de l'Altraveu: http://laltraveurbanisme.blogspot.com/

Intervenció ideològica

El ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, proposa una nova llei espanyola d’educació (LOMCE) que significa un atac a l’escola democràtica, a la immersió lingüística i a la necessitat de fomentar l’esperit crític i participatiu a les aules.

En el document es fomenta la segregació a les aules –amb més concerts per a aquelles escoles que fan diferència de sexe-, es menysprea les llengües cooficials com el català, el gallec, el basc, s’homogeneïtzen els continguts amb un control estatal mai vist en democràcia i s’estableix una preferència d’assignatures segons la seva aparició en el rànquing de l’OCDE; un autèntica rendició davant dels mercats quan la realitat va demostrant que la concessió a la mercantilització de l’ensenyament no fa res més que provocar desigualtats més grans a la societat.

Tots aquests aspectes són especialment preocupants perquè posen en perill el sistema educatiu públic, especialment pel que fa referència a la llengua, però sobretot perquè indiquen una clara involució als guanys que s’havien fet fins ara en educació. El model d’immersió lingüística ha estat defensat en matèria de drets lingüístics i també des de la perspectiva pedagògica amb reconeixement europeu. Així doncs, la notícia de la recentralització de continguts educatius i del menyspreu envers la llengua catalana no és la retòrica que hem anat sentint al llarg dels anys; els catalans i les catalanes ens hi juguem molt. La immersió lingüística forma part del patrimoni del nostre poble i, tot i els obstacles que ha tingut en els últims anys amb la seva actualització, ha donat resposta a una Catalunya feta, no només per espanyols i catalans, sinó per i per a múltiples realitats culturals. Així doncs, només queda dir que les propostes d’Educació de Wert les dirigeix la ignorància, el cinisme i la mala fe.

És un fet xocant incomprensible que quan caldria demanar que la ciutadania sabés més d’una llengua, cosa que per exemple no s’ha produït en el cas dels últims presidents de l’estat espanyol, un càrrec públic defensi la voluntat d’imposar-ne el coneixement d’una.

És a dir, no es pot entendre aquesta decisió sense explicar que aquesta llei és una clara intervenció ideològica sense cap fonament racional. El ministre ja va dir que volia “espanyolitzar” els alumnes catalans i efectivament, ara ho intenta portar a la pràctica.

Tampoc és acceptable que des de l’estat espanyol s’intenti controlar el 100% de les matèries troncals per poder explicar la història i les ciències socials (entre d’altres) des d’una perspectiva espanyola i centralitzadora que més recorda un control de dictadura que una democràcia.

La proposta de llei està tenint un rebuig generalitzat a tot el país i ha tingut també la seva resposta a Castellar amb la concentració als jardins de l’ajuntament. A banda de mobilitzar-nos, és necessari també que els partits catalans, com CiU, considerin aquesta proposta de llei, com qualsevol altre atac d’aquesta magnitud, com una línia vermella d’aquelles que fan innegociable qualsevol pacte amb el PP; perquè això és també actuar amb responsabilitat.

Fem que Castellar sigui gran

Possible proposta d’equipaments a l’Espai Tolrà

El Grup Pessebrista de Castellar inaugurava aquest cap de setmana la 62ª Exposició de Pessebres que porta per títol "Jocs i Pessebres", una celebració que posava de relleu que qui fa gran el poble són la seva gent, les seves entitats i les seves inquietuds. En aquell mateix moment coneixíem la gran notícia que la biblioteca municipal Antoni Tort recollirà un fons específic sobre literatura de pessebres i que serà un referent a nivell de Catalunya en aquest àmbit. La biblioteca municipal, de fet, és un dels espais més valorats per la ciutadania. Certament, la diversitat d'activitats que s'hi generen, i el fet que moltes persones l'hagin fet seva a l'hora d'organitzar qualsevol acte o, simplement passar-hi l'estona llegint, en són una prova. Tradicionalment, les biblioteques públiques han estat instruments que les societats democràtiques han posat a l’abast de tots els ciutadans per tal que aquests puguin accedir a la cultura i al coneixement. Així, podríem dir que la biblioteca ha esdevingut un agent educatiu més de la nostra societat. Des de L'Altraveu i aprofitant l'avinentesa de la notícia del nou fons, creiem que és un bon moment per posar sobre la taula la necessitat d'ampliació de la biblioteca. La proposta des de l'equip de govern és la d’ampliar la biblioteca ocupant l’espai de la ludoteca municipal. Tanmateix, la superfície aconsellada per la Diputació de Barcelona en un municipi com el nostre és d’entre 1800 i 2000 m2. Tenint en compte que la biblioteca actual en té uns 600 m2 i la ludoteca uns 340 m2, aquesta opció d'ampliació seria clarament insuficient. Pensem que els dos equipaments fa anys que conviuen junts i la sinergia que s’ha generat entre ells és molt positiva. Per això pensem que en un futur es podria pensar en una nova biblioteca que es podria ubicar a la planta baixa de l’edifici de l’Espai Tolrà, lloc on també hi proposem habitatge dotacional. Això permetria conservar el fet que biblioteca i ludoteca fossin en un espai compartit com ara. Creiem que cal anar pensant en els edificis municipals a llarg termini, però sobretot potenciant allò que ja funciona en l'actualitat. Aquesta proposta urbana, com moltes altres, les hem presentat a l'ajuntament i les hem publicat a http://laltraveurbanisme.blogspot.com.