Castellar del Vallès s’adhereix a la Setmana del Desarmament

Repsol dicta la política exterior de España (I)
Gervasio Sánchez, 2-09-2009
Publicat en el bloc "Los desastres de la guerra" a el Diari Heraldo de Aragón i Soitu

Kazajstán, Uzbekistán, Turkmenistán, Guinea Ecuatorial, Venezuela, Libia. Desde principios de julio, el ministro de Asuntos Exteriores, Miguel Ángel Moratinos ha recorrido estos países, con grandes reservas petrolíferas y de gas, firmando acuerdos bilaterales y elogiando a regímenes y gobiernos que violan sistemáticamente los derechos humanos.
Antonio Brufau, presidente de Repsol, ya ha conseguido su principal objetivo: dictar la política exterior de España. Aunque no es la primera vez que ocurre en nuestra reciente historia, nunca se había hecho con tanto descaro y proselitismo. [continuar llegint...]

Repsol dicta la política exterior de España (II)
Gervasio Sánchez, 7-09-2009
Publicat en el bloc "Los desastres de la guerra" a el Diari Heraldo de Aragón i Soitu

Una mesa muy querida porque recuerda la última cena con el periodista Miguel Gil, muerto en una emboscada dos días después en mayo de 2000. Tres comensales en un país africano. Un misionero valiente, un alto directivo de Repsol y quien esto suscribe.
La cena se la come una fuerte discusión. “Trabajé en el departamento de Petén en Guatemala entre 1978 y 1982”, explica el directivo. “En los años de las masacres y de las desapariciones forzosas”, indico dando por supuesto que se trata de datos históricos incuestionables. “Son calumnias, propaganda comunista. El petróleo ha traído riqueza a Guatemala”, responde sin respirar. [continuar llegint...]

España trafica mejor
Gervasio Sánchez, 15-10-2009
Publicat en el bloc "Los desastres de la guerra" a el Diari Heraldo de Aragón i Soitu

“A mi me parece muy hipócrita que un gobierno que habla de derechos humanos, de compromiso por la paz, de alianza de civilizaciones, se dedique a vender guerra, muerte y destrucción”. Aunque todavía falta un trimestre para finalizar 2009 me atrevo a decir que esta es la mejor frase que he escuchado durante todo el año.
Su autor es un joven traductor de 29 años llamado Rafael Lafuente Blanco y su interlocutor, el presidente del gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero. Ocurrió el 26 de enero en el programa Tengo una pregunta para usted ante una audiencia de seis millones de televidentes. [continuar llegint...]

La falta de transparència municipal arriba als plens

Al darrer ple de l’ajuntament es va arribar a una situació esperpèntica pel que fa a la falta d’informació que l’equip de govern dóna a la resta de grups municipals. Habitualment, una setmana abans del ple hi ha una Comissió Informativa, reunió dels grups municipals que es fa una setmana abans del ple per tractar dels temes del mateix. Altres vegades ens havíem queixat que en aquestes reunions se’ns dona una informació molt parcial i incomplerta dels temes que es tractaran al ple, però a la darrera l’equip de govern ha fet un pas més, ha institucionalitzat la desinformació a la resta de grups municipals i ha provocat deliberadament que els plens esdevinguin una pantomima de democràcia. Aquesta vegada, no tan sols no van aportar la informació necessària per a que la resta de grups municipals puguin estudiar i valorar els temes que aniran al ple, sinó que amb posterioritat van afegir temes importants a l’ordre del dia del ple. Amb aquesta actitud, l’equip de govern incompleix amb l’obligació d’informar a la resta de grups a la comissió informativa i limita la informació, impedint que la resta de grups tinguin tots els elements necessaris per valorar els temes del ple.
Aquesta forma d’actuació del nostre equip de govern és una anomalia greu en el funcionament democràtic. El fet que tinguin assegurada la majoria no justifica que menystinguin a la resta de grups municipals. La falta de transparència i la deliberada desinformació a que ens sotmet l’actual equip de govern ens porta per un pendent perillós, doncs no permet que la resta de grups puguin fer la tasca de control de forma adequada, que recordem-ho és el mandat que han rebut dels electors. Sincerament, quan hem vist en diversos reportatges d’algunes poblacions turístiques del llevant espanyol la falta d’informació envers els grups de la oposició, pensàvem que això sols passava en altres llocs, mai ens haguéssim cregut que aquí també tindríem situacions esperpèntiques.
L’Altraveu, encoratja l’equip de govern a modificar la seva actitud i que temes com la proposta d’ubicació del nou institut o les rectificacions del cost del projecte de la Plaça Major, es presentin de forma més seriosa, informant adequadament a les comissions informatives i aportant tota la documentació que permeti resoldre els dubtes que es generin. Tenim la rara sensació de que sense tenir la majoria pels vots però tenint-la de facto, intenten aplicar el rodet i no tenen la voluntat de jugar net i clar. Potser per això els fa tanta por obrir el consistori a una major participació i facilitar informació a la ciutadania de tots els acords que vostès van prenent. Els recordem que hi ha poblacions que retransmeten els plens en directe fel facebook, i no sols això, sinó que qualsevol veí pot preguntar al final del ple. Són exemples d’aprofundiment en la claredat i en la participació democràtica, cosa que no està renyida amb la presa de decisions. Aquest és el futur, si no aprofundim la democràcia senzillament anem fent passos en fals.

Els grup municipal del PSC vota contra la transparència municipal

Les actes de la Junta de Govern del nostre Ajuntament (Grup de Regidors amb Cartera), desprès d’estar molts anys a la pàgina web de l’ajuntament on tots les podíem consultar, han estat retirades i ja no estan a l’abast dels ciutadans. Cal dir que la majoria de decisions executives del nostre Ajuntament s’aproven en Junta de Govern, i per tant que els ciutadans sols se’n poden assabentar llegint les actes de l’esmentada Junta. La retirada de les actes es deu a una interpretació molt restrictiva, per part de l’Equip de Govern del PSC, d’un dictamen de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, que diu que no es pot donar publicitat a les actes de la Junta de Govern que afectin a persones, sense el consentiment d’aquestes. El grup municipal de l’Altraveu no considera necessari que les actes mostrin les opinions dels participants en la Junta de Govern, ni tampoc que els noms de les persones afectades per les decisions quedin reflectits en les actes que es fan públiques. Dit això, si que ens sembla imprescindible que els acords que es prenen siguin públics i accessibles a la ciutadania. Per tal de conjugar el dret a la informació sobre els acords municipals i alhora preservar la protecció de les dades dels ciutadans, L’Altraveu va presentar una moció al Ple de l’Ajuntament proposant que es facin de nou públics els acords de la Junta de Govern, i que si s’escau s’esborrin les referències personals com noms o DNI. D’aquesta forma s’informaria a la ciutadania dels acords de la Junta de Govern, i no s’incompliria amb la llei de protecció de dades.
En tota acció de l’administració, la transparència és una obligació envers els ciutadans. En l’administració local, aquesta transparència passa per informar a la ciutadania amb claredat de tots els acords i decisions preses i per tant de fer públiques les actes dels òrgans on es prenen les decisions. No fer-ho, és un atac clar a la transparència i a la netedat democràtica. No es pot obrir la porta a que les decisions de la Junta de Govern quedin ocultes per a la ciutadania.
Aquesta moció va ser rebutjada amb els vots en contra del grup municipal del PSC i l’abstenció d’ERC. L’Altraveu i Convergència i Unió van votar a favor.

Rebutjades 3 mocions en foment de la transparència i la partcipació ciutadana presentades per l'Altraveu

En les darreres eleccions municipals tots els grups polítics tenien al seu programa la voluntat de fomentar la participació ciutadana. L’Altraveu, fidel a aquest compromís, ha estat treballant al llarg dels dos anys en aquesta direcció. No entrarem en un debat terminològic, per nosaltres fomentar la participació ciutadana és simplement aquell procés que permet allargar els espais de decisió més enllà de l’àmbit estrictament tècnic i polític, es a dir, treballar perquè un nombre major de persones i col·lectius pugui decidir sobre qüestions rellevants del futur del seu municipi. Al ple del dimarts vam portar a aprovació tres mocions que van ser rebutjades, oposant-se el PSC fermament a totes elles. No preteníem proposar grans canvis sinó tant sols que es duguessin a terme unes quantes mesures que creiem de sentit comú, fins que no es modifiqui l’ordenança de participació ciutadana que data de 1992 i que ja ha quedat obsoleta. Els i les tècniques de participació ciutadana parlen de 4 esglaons de la participació: l’accés a la informació (com a pas previ), la possibilitat de deliberació, la decisió i la congestió. Les modestes propostes de l’agrupació d’electors es movien en el primer i segon esglaó, condició necessària, encara que no suficient, per poder continuar treballant en els altres esglaons. Volem evitar la construcció d’una enginyeria participativa (multiplicació de fòrums, consells i consultes populars sobre temes irrellevants...) sense que haguem consolidat pilars bàsics d’una cultura cívica democràtica. Començar la casa per la teulada no ens ajuda a construir unes institucions públiques més obertes o un teixit social més dinàmic. En aquest sentit, L’Altraveu proposava l’aprovació de mesures encaminades en un primer moment cap el foment de la transparència i l’accés a la informació. D’aquesta manera, demanàvem al govern que tornés a penjar al web les actes de les Juntes de Govern Local, ometent en cas que fos necessari dades personals si entraven en col·lisió amb la llei de protecció de dades. Cal recordar que aquestes actes han estat molts anys consultables a la web. També apuntàvem la necessitat d’estudiar la possibilitat que algunes (les que fos possible i es creies convenient) comissions informatives o delegades del ple es celebressin de manera pública i no a porta tancada com es realitzen en l’actualitat. Per últim, proposàvem l’obertura d’espais de participació a ciutadans/es i entitats als plens municipals, òrgan màxim de representació i participació de l’àmbit local. Totes aquestes mesures són possibles des d’un punt de vista tècnic i tant sols cal mirar a municipis del nostre voltant on s’estan implementant. El problema és que el PSC no te voluntat política per implementar-les a casa nostra, i prefereix treballar sense transparència, en contra del que van proclamar durant la campanya electoral.

Transparència

No és la primera vegada que des de L'Altraveu ens queixem que a les reunions informatives se'ns dóna una informació parcial i incompleta dels temes que es tractaran al ple. Aquesta no és sinó una anomalia greu en el funcionament democràtic. El fet que el PSC tingui assegurada la majoria no justifica que menystingui la resta de grups municipals. El mandat dels electors exigeix que els que governen, però també la resta del consistori, puguin treballar els temes a debatre amb temps, i això no està sent així. No es dóna tota la informació a les reunions informatives i un cop fetes, s’afegeixen punts a l’ordre del dia sense una informació completa. Aquest funcionament porta a un pendent perillós ja que no permet que la resta de grups puguin fer la seva tasca de forma acurada. Aquesta forma d’actuar, retallant la informació als vilatans i també a la resta de grups municipals, pensàvem que era més típica d’algunes poblacions turístiques del llevant espanyol, on les decisions ja estaven preses abans d’anar al ple.
Encoratgem el PSC per modificar la seva actitud i fer partícips a tots els grups municipals de les propostes que es volen dur a terme, demanem que es presentin de forma més seriosa, informant adequadament i aportant tota la documentació que permeti resoldre els dubtes que es generin. Tenim la rara sensació que sense tenir la majoria pels vots però tenint-la de facto no hi ha la voluntat de jugar net i clar. Potser per això fa tanta por obrir el consistori a una major participació. Recordem que hi ha poblacions que retransmeten els plens en directe pel Facebook, i no sols això, sinó que qualsevol veí pot fer preguntes al final del ple. És així com aprofundim en la claredat i en la participació democràtica, cosa que no està renyida amb la presa de decisions. No cal que tots estiguem d'acord, segur que discreparem en alguns temes, però el fil de la confiança no s'hauria d’haver trencat mai. La discrepància és també lleial però jugar amb informació privilegiada, informar incorrectament a la resta de grups i evitar la transparència en totes les accions municipals no ho és. Jugar net és una necessitat i una obligació per a tots, encara que finalment no votem el mateix.

I de la uralita, què en fem?

Abocaments d'uralita pels entorns del municipi de Castellar del Vallès.

Molts d'ells corresponen a Can Bages i al Molí d'en Busquets

Aquests dies ha fet un any que va començar la destrossa de Can Bages, i cal recordar que entre les irregularitats denunciades per l'Altraveu i la Plataforma Aturem el Polígon industrial de Can Bages estaven els abocaments il·legals de deixalles, especialment quantitats importants d’uralita (fibrociment). La deixadesa en aquestes obres aturades permet encara trobar mostres d’uralita, que recordem conté amiant. Els elements que contenen amiant són perillosos per la salut i el contacte amb la seva pols pot provocar greus malalties, tal i com adverteix la O.M.S. És per això que a Europa ja fa anys que van prohibir aquest element en la construcció.

Cerdanyola, és un municipi que n’ha patit les conseqüències doncs fa anys hi havia una industria (Uralita) que en fabricava, i molts dels seus treballadors i gent pròxima han estat i estan greument afectats. Per això, la deixalleria de Cerdanyola està especialitzada en recollir la uralita, facilitant un plàstic pel seu embalatge a la mateixa. De fet a aquesta deixalleria s’hi poden adreçar els habitants de l’àrea metropolitana.

En canvi, a Castellar no ho tenim tant fàcil, doncs el nostre municipi no forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona. Si portem a la deixalleria municipal la uralita, ens la fan tornar a casa, i ens demanen que a casa l’emboliquem amb paper de film transparent, doncs no hi ha la possibilitat d’embalatge a la pròpia deixalleria. Si anem al punt blau (deixalleria de Sabadell pròxima), no l'admeten de cap manera, ni embolicada ni sense embolicar, i ens remeten al telèfon d'una empresa especialitzada, a qui haurem de pagar les despeses. Aquesta situació provoca que el control sobre la uralita no sigui prou efectiu, i que per tant sigui un element clàssic en alguns abocaments furtius.

És per això que L'Altraveu ha decidit presentar una proposta al proper ple municipal per tal que s’estableixin els protocols necessaris que facilitin l’admissió d’uralita a la deixalleria municipal. Aquesta proposta pretén també que des de l'administració municipal es sensibilitzi a la ciutadania sobre aquest tema. No pot ser que per falta de voluntat de les administracions municipals o per entrebancs administratius, es posi impediments als ciutadans que volen reciclar els materials. Especialment un material tòxic com l’amiant. Amb aquests procediments obsolets només s’aconsegueix que sigui més fàcil abocar l’amiant a una cuneta de la carretera que complir el deure de portar-lo a reciclar. Reflexionem-hi.

Veure article del Punt

Els ajuntaments estan ofegats econòmicament?

Des de l'Altraveu sempre hem denunciat els problemes econòmics que arrossega el nostre ajuntament per la mala gestió tant de l'equip de govern anterior (CIU i ERC) com l'actual (PSC). S'han realitzat obres innecessàries, s'ha cedit a interessos econòmics particulars, s'han seguit ordres de partit que no s'ajustaven a les necessitats particulars del nostre municipi, ha faltat sovint transparència a l'hora d'explicar les despeses. En definitiva s'ha seguit la política de "Pan para hoy, hambre para mañana" centrada sobretot en el boom de la construcció, que tants diners fàcils ha generat per els ajuntaments, però també en una mala gestió a l'hora de realitzar obres públiques, moltes innecessàries i d'altres mal enfocades. El penúltim desencert és la desviació pressupostària de més de dos milions de Euros per les obres de la plaça major.

En època de crisi, els més hàbils se'n podran sortir millor, per molt enfangats que estiguin, i desitgem que el nostre municipi pugui resoldre satisfactòriament els seus problemes. Nosaltres hem denunciat sempre el que no ens ha semblat encertat, però si no ens fan cas a nosaltres, com a mínim que escoltin als catedràtics. Pengem una entrevista al catedràtic d'Hisenda pública, Joaquim Solé i Vilanova, que fa un retrat molt lúcid dels problemes econòmics dels ajuntaments i les seves causes i conseqüències. L'ajuntament de Castellar del Vallès seria un exemple perfecte.

Feudalisme a Castellar del Vallès (II)

Com vam explicar la setmana passada, el senyor feudal de Castellar es fa anomenar Don Carlos de Fontcuberta y Balaguer. És sabut que aquesta persona s'ha beneficiat vergonyosament d' una quantitat elevada de diners mitjançant el cobrament de censos feudals com a vist-i-plau per a hipoteques de finques heretades dels seus avantpassats.

Actualment i, degut al fet que els bancs es mostren més conservadors en el nombre d'hipoteques a concedir, el senyor Fontcuberta ha fet una llista de les finques en les quals la seva demanda encara no s'ha vist executada i ha enviat una carta a través del Jutjat al·legant el seu dret a cobrar el cens i amenaçant de passar a la via judicial si no rep la quantitat exigida.

La llei actual sobre censos està recollida en el Llibre V del Codi Civil Català i aprofita les febleses de la Llei de CiU de 1990 i perpetuada per la socialista del 2006 que actuen com a porta oberta per reclamar aquests pagaments. D'aquesta manera, el senyor Fontcuberta no té cap mirament a l'hora de perseguir els castellarencs i reclamar uns drets propis de l' època medieval.
La procedència del títol del cens que va inscriure aquesta persona i la legalitat del cobrament per la seva redempció no és gens clara, com tampoc ho són les inscripcions dels censos donades les múltiples divisions, segregacions i parcel·lacions de finques rústiques, actualment qualificades com a urbanes.

Ens consta que hi ha persones que per pròpia iniciativa s’han negat a pagar perquè s’han adonat que l'exigència del pagament és un fet abusiu i obsolet. Amb tot, qui encara estigui exposat a aquesta injustícia ha de saber que l'obligatorietat d'assistir a una citació al Jutjat de Pau no existeix ja que és una demanda del senyor Fontcuberta per reclamar al censatari que s'avingui a redimir el cens en un acte de conciliació al Jutjat. Per altra banda, la llei contempla que solament es pot redimir un cens sempre que ho demani el censatari, no pas el censalista. El senyor Fontcuberta és hereu de drets d'un censalista feudal.

Per tant, ningú no està obligat a redimir el cens com es pretén. És per això que hem de reclamar als partits polítics que s'impliquin en la defensa dels drets dels ciutadans i que lluitin per tal que els censos de procedència feudal quedin tots, i sense cap excepció, redimits per llei i que els actuals beneficiaris d'aquests deixin d'abusar econòmicament dels ciutadans gràcies a una legislació ambigua. Qui vulgui més informació o es vegi afectat per aquesta qüestió pot posar-se en contacte amb L’Altraveu.

Feudalisme a Castellar del Vallès (I)

Una part de les propietats de Castellar del Vallès estan sotmeses a les especulacions de procedència feudal.

Encara que sembli una broma, es del tot veritat. A l’edat mitjana, la noblesa feudal (l’Església, els comptes, els terratinents,..) dominaven a les classes baixes (camperols i artesans..) i els imposaven tot tipus de normes i impostos.

Amb la decadència del feudalisme i degut als problemes econòmics, molts d'aquest Senyors Feudals van vendre part de les terres heretades, regalades o robades a persones amb pocs recursos econòmics. Aquest compradors quan no disposaven dels diners per comprar les terres arribaven a tractes amb els terratinents, els quals els oferien les terres amb condicions. Aquestes condicions passaven per realitzar pagaments que els compradors havien de fer cada any al recollir la collita i lliurar al Senyor una part de la mateixa, o lliurant altres bens o diners. En cas de no complir aquestes condicions el Senyor Feudal es tornava a quedar les terres venudes.

Aquestes vendes i les corresponents condicions eren inscrites en els llibres de la època, anomenant Censos a les condicions de venda pactades. Si el censatari no pagava, l’amo es tornava a quedar les terres.

Aquests Censos que gravaven les primitives finques de Castellar del Vallès igual que en d’altres pobles, es van anar mantenint en els manuscrits de l'època, per tant aquests Censos van continuar inscrits quant es van constituir els Registres de la Propietat. Més endavant, les entitats bancàries van començar a donar préstecs en garanties de terres i obligaven a cancel·lar els Censos per tal de tenir el ple domini de la finca i forçar l'embargament en cas de no pagar les quotes pertinents. Quan els Bancs volien redimir algun Cens, en moltes ocasions no trobaven els descendents, i aleshores degut a aquests problemes l’any 1990 CIU va fer una nova Llei que pretenia acabar amb el problema dels Censos oblidats. No obstant aquesta llei va deixar la porta oberta pels descendents dels Senyors Feudals per si volien ratificar la validesa dels títols de Censos, de manera que la llei donava 5 anys per a tots els hereus de censos registrats per si volien ratificar la vigència dels mateixos, i els que no es ratifiquessin quedaven extingits.

El 90 % dels Censos van quedar extingits, però a Castellar hi va haver un descendent d’un Senyor Feudal que es va personar al Registre de la Propietat i va ratificar i inscriure els seus censos (molt difícil de comprovar), no va avisar a ningú, però el van legitimar per extorsionar als propietaris actuals sempre que haguessin de vendre, parcel·lar, dividir o hipotecar les seves finques. Aquest descendent s’anomena Carlos Fontcuberta y Balaguer.

Avui fa un any que va començar la destrucció de Can Bages

Encara pots signar per que no es faci el polígon