Sobre l’opacitat del PSC

Darrerament el PSC de Castellar està molt cofoi de la transparència del municipi. El tinent d’alcalde Lomas proclamava en aquestes pàgines que el PSC, almenys aquí a Castellar, és molt transparent. No obstant aquests senyors potser s’obliden d’algunes coses a l’hora de fer aquesta proclama. Des de l’Altraveu ens preguntem on era la transparència quan va dimitir el regidor del PSC Víctor Cuervo. Perquè no van explicar als ciutadans de castellar el què va passar realment? També ens preguntem on és la transparència a l’hora de canviar la bases de contractació d’un tècnic de joventut sense explicar-ne els motius. Perquè no expliquen realment què va motivar al regidor Dani Perez a realitzar aquest canvi? També ens preguntem on és la transparència a l’hora d’explicar l’augment desproporcionat de l’aigua (el responsable del qual és directament el tinent d’alcalde Lomas). Perquè no expliquen als ciutadans que l’aigua ha augmentat a conseqüència de la connexió de Castellar a la Xarxa d’aigües Ter/Llobregat, una connexió per la que no hi arriba encara aigua i la qual no és necessària per a Castellar. Igualment ens preguntem on és la transparència del PSC de Castellar quan amaga a tots els ciutadans el desastre del polígon fantasma de Can Bages. Perquè no expliquen el que costarà a Castellar el manteniment d’aquest polígon, que durant vint anys estarà vuit?

També ens preguntem des de l’Altraveu on és la transparència del PSC a l’hora d’aprovar un Pla General d’ordenació (POUM) amb nombroses irregularitats administratives. Podríem seguir qüestionant-nos omissions i males praxis del govern del PSC de Castellar. Ha sigut un contínuum durant tot aquest mandat. Un govern que només està interessat en la imatge i no en la gestió. Que només està interessat en amagar allò que és nociu pels seus interessos electorals, allò que no ha de saber el ciutadà de Castellar. Amb aquesta forma de governar, la hipocresia és majúscula. La transparència no és només una paraula, no és només un estudi de percentatges, és la acció diària i la honestedat davant dels ciutadans del seu poble.

Més informació publicada per l'Altraveu:
Un pas més cap a la transparència 
On és la transparència?
El grup del PSC vota contra la transparència municipal
Rebujtades 3 mocions en foment de la transparència i participació ciutadana
Plaça Major: manca de transparència
Falta de transparència al ple municipal
Transparència
L'Altraveu creu que la pregunta sobre la dedicació de l'alcalde a la Diputació encara no ha estat resposta

Càrrecs i sous a la Diputació: regeneració democràtica?
L’Altraveu critica la utilització del portal de l’ajuntament de Castellar del Vallès com a plataforma de publicitat del PSC

Comunicat sobre la "renúncia" al sou d'alcalde per part d'Ignasi Giménez

Multar els bancs amb pisos buits sempre ha estat possible

Marc Serrà, Dani Sagrera, Elisenda Alamany i Xavier Bella, darrers regidors de l'Altraveu

L'Ajuntament de Castellar del Vallès multarà els bancs, promotors i immobiliàries amb pisos buits. Aquesta mesura ha estat una de les reivindicacions de L'Altraveu des que som treballant a l'administració local. Celebrem aquesta mesura tot i que ens sorprèn tenint en compte que propostes en aquest sentit sempre han obtingut el vot en contra del PSC a Castellar. Fa dos anys, per exemple, L'Altraveu proposava que s'incrementés l'impost de béns immobles (IBI) als pisos buits amb voluntat d'especular. Una proposta ajustada a llei i que calia engegar amb convenciment ja que el poble comptava amb 827 habitatges buits. Aquesta proposta mai va tirar endavant i va ser titllada d'”impossible” per part de l'equip de govern local. Per què ara, i no abans? En política d'habitatge cal que es tinguin en compte les aportacions dels grups locals, més que no pas anar a remolc del que altres amb més decisió política fan a consistoris veïns.

Multar els bancs amb pisos buits sempre ha estat possible tal com es demostra ara. La diferència és que altres ajuntaments han estat prou valents per liderar la iniciativa, gràcies a la pressió dels moviments socials, mentre que a Castellar no hi ha hagut mai voluntat de col•laboració en un aspecte que des de la nostra candidatura creiem que és important. No és temps de medalles, fa anys que som en un moment d'emergència social. És temps de teixir complicitats i de treballar conjuntament. Des de l'Altraveu vetllarem perquè aquesta acció de govern anunciada sigui veritablement rotunda.

Articles relacionats publicats a l'Actual

20/10/2012
L’Altraveu presentarà quatre mocions per als pressupostos basades en l’estalvi i la justícia social

03/01/2014

Castellar multarà als bancs, promotors i immobiliàries amb pisos buits injustificadament

07/01/2014
L'Altraveu diu que multar els bancs que mantenen pisos buits sempre ha estat possible

Comunicat de l'Altraveu, 07/01/2014
Ppd -160K

Discurs presentació curs polític 2013/2014

Avui presentem un nou curs polític que coincideix per l’Altraveu amb el canvi de regidors realitzat fa tres mesos. Pensem que l’alternança en política és necessària i per això, un dels eixos que defineix l'acció política de L'Altraveu és la regeneració democràtica. Som conscients que per assolir aquest objectiu debatem qüestions de plantejament polític diferents als partits tradicionals, de manera concreta i general. A través de la nostra experiència local, constatem que sovint els espais de participació són espais inerts per la seva única direcció i, sobretot, perquè els acords que es prenen no són vinculants. En aquest sentit, des de L'Altraveu hem intentat trencar amb dos conceptes: el fet que la participació sempre ha de nodrir-se de mecanismes institucionals i que sigui una experiència puntual sempre demandada des d'aquest àmbit administratiu.

Per aconseguir un dels objectius bàsics de L'Altraveu, que és transformar el nostre entorn més proper amb criteris de justícia social, la participació i la transparència són aspectes clau. Per a això, la voluntat de fer participar a tothom de la política local (dins i fora de l'ajuntament) ha traspuat el debat polític, alhora, que la nostra estructura. Per a això, vam establir que els nostres càrrecs electes serien rotatoris per un període de dos anys, partint de la base que la política pot fer-se amb professionalitat, però que no és necessària la professionalització dels nostres càrrecs. Els regidors i regidores de L'Altraveu no són representants, sinó portaveus dels acords presos per assemblea a l'Ajuntament. D'aquesta manera també demostrem que el treball col·lectiu és la base per construir alternatives. Moltes vegades el coneixement popular ha servit per bandejar discursos avalats pel tecnicisme. A més a més, seguint amb la línia de la no-professionalització de la política, els regidors i regidores de L'Altraveu gestionen col·lectivament el seu sou. És a dir, que aquests recursos econòmics van directament a gestionar un espai com aquest, Cal Gorina, del que avui celebrem el segon aniversari. L'obertura d'aquest espai ha comportat la recuperació d'una casa amb identitat per al poble. Actualment, hi ha moltes entitats que en formen part de manera estable i puntual, que organitzen diverses activitats. Gràcies a les diverses dinàmiques que s'hi han creat, hem pogut anar estenent polítiques d'acció comunitària, que no es projecten des d'una perspectiva merament d’assistència, sinó que han anat construint un referent a través de xarxes d'intercanvi, cooperatives de consum, política alternativa, etc.

En aquests dos anys de mandat, l’Altraveu ha intentat en tot moment fer propostes constructives que permetessin millorar molts àmbits de la nostra vila. Hem combatut uns pressupostos que han permès un endeutament extraordinari de Castellar per els propers 15 anys. Hem denunciat la política irracional d’augment de tarifes com l’aigua degut a la mala gestió i per afanys només recaptatoris i sense una millora dels serveis. Hem presentat mocions de participació per apropar l’administració als ciutadans. Hem fet propostes per a una ordenança de civisme la qual penalitza al ciutadà fins a extrems ridículs i sense sentit. Hem fet front al greu problema dels desnonaments forçant a l’ajuntament a dialogar amb la PAH i a aprovar propostes consensuades. Ens hem avançat al problema del fracking demanant que el municipi quedi lliure d’aquesta pràctica. Hem promogut la creació de la taula d’emergència social a partir de les fortes retallades del govern central i català. Hem treballat a fons pel nou pla d’ordenació urbana de Castellar. Hem donat sempre suport al dret a decidir i hem defensat el camí cap a la independència nacional com a un mitjà per obtenir un país millor, més democràtic, i no com a un objectiu sense més.

Això són algunes de les propostes que hem presentat durant aquests dos anys. Tanmateix, com ja he dit el sentit de la nostra existència és la participació ciutadana en la gestió pública. I no es pot parlar de transparència i participació sense esmentar la regeneració democràtica urgent que necessita el nostre sistema democràtic. Els reptes de futur són molt grans. El procés és complex perquè no parlem només de política; sinó d'un context general que va més enllà del nostre municipi. Per això, un partit polític alternatiu no pot aspirar només a governar, sinó a ser un referent comunitari d'un nou model de gestió pública (a dins i fora de l'ajuntament). Modernitzar una administració no passa per tenir en compte tan sols diferents processos formals de participació, sinó per acceptar que moltes vegades un ajuntament ha d'actuar i dissenyar polítiques públiques conjuntament amb els moviments socials, sobretot quan en els últims anys s'evidencia que han estat aquests els qui han sabut anticipar-se a problemàtiques que han posat de relleu la manca de resposta i també de flexibilitat de la institució.

És per això que en aquest nou curs polític, amb dos nous regidors, tenim encara molta feina per fer i molt pel què lluitar. Aquests dos propers anys, seran anys en que la tasca des del món local serà més decisiva que mai. Seran anys en els que s’haurà de fer front a una llei de l’administració local que pretén treure tot el poder que queda als ajuntaments, que pretén fiscalitzar i portar un control des de l’estat, donar més poder a diputacions i treure’l dels ajuntaments. En definitiva una llei que allunyarà al ciutadà de l’administració més propera. És per això que des de l’Altraveu combatrem aquesta llei i farem el possible perquè no s’acabi aplicant.

En aquests dos anys hem de consolidar el mitjà de comunicació de l’espiell com a canal directe i sense traves entre l’Altraveu i els ciutadans, hem de lluitar perquè silencis mediàtics com la construcció del gasoducte no puguin tornar a produir-se, hem de seguir treballant en un pla general d’ordenació urbana que està en la fase decisiva i del qual queden encara moltes coses per canviar. Hem de seguir construint per tenir una xarxa viària de de comunicacions útil i sostenible amb l’entorn, hem de demanar la catalogació de l’inventari patrimonial de la vila, hem de seguir el control perquè l’ajuntament no rebaixi la tensió en aspectes socials i d’habitatge...és a dir, hi ha molta feina encara. El repte és molt gran però la il·lusió i les ganes també són fortes. Per tant animem a tothom a que participi amb nosaltres per canviar el que ens envolta, que vingui a les assemblees, a les comissions, i en definitiva que ens ajudi a construir entre tots, una vila a l’alçada dels seus ciutadans.

L’Altraveu lamenta el baix to i la poca enteresa política del Regidor del PSC Pepe Gonzalez

En el Ple extraordinari de dimarts passat L’Altraveu va presentar dues mocions que van ser contestades per el regidor de l’equip de govern Pepe Gonzalez amb un to de menyspreu i desqualificació que no és digne d’un polític. L’Altraveu creu per sobre de tot en la política com a salvaguarda de la gestió pública i en els polítics com a exemples per els ciutadans, i actituds com aquestes fan un nul favor a la institució.

Entre d’altres coses, el regidor Gonzalez va parlar en el passat Ple municipal en termes de “Els regidors (del PSC) sacrifiquen el seu temps i els tractem (l’Altraveu) com si fossin delinqüents” o “la moció de l’Altraveu no pinta res, és oportunisme, insignificant i mentida” o “l’Altraveu no té el més mínim interès per la gestió municipal”

L’Altraveu creu en el Ple municipal com el màxim orgue de representació al municipi que mereix el respecte i les formes que li corresponen. Davant d’expressions del sr. González de “a la puta calle” (no referides a l’Altraveu) creiem que l’alcalde Ignasi Giménez hauria d’haver reprès al regidor i no deixar-lo continuar amb aquest to ofensiu.

Per tot això, L’Altraveu lamenta profundament el baix to demostrat per el regidor socialista i espera que actituds d’aquest tipus no tornin a produir-se en el plenari municipal.

Elisenda Alamany i Xavier Bella
Regidors de L’Altraveu per Castellar.

L'Atraveu acompanya la CUP de Sant Celoni en les seves propostes sobre el gasoducte

L'Altraveu va desplaçar-se dissabte al matí al Baix Montseny on el gasoducte també ha arrasat bona part del territori que també comprèn Santa Maria de Palautordera. En aquesta jornada, el regidor de L'Altraveu Xavier Bella, ha explicat l'origen, el traçat i les conseqüències d'un gasoducte que finalment no connectarà amb França.

En la jornada, els regidors de la CUP de Sant Celoni han llegit la proposta de moció que portaran al ple d'aquest mes on demanen responsabilitats al Ministeri i que el cost del gasoducte no recaigui sobre recursos públics.

L'ajuntament de Viladecavalls ha aturat les obres del gasoducte en el seu municipi i altres ajuntaments, com el de Terrassa, van demanar una fiança de 400.000 euros segons el desenvolupament del pla de restauració. A Castellar la compensació ha estat de 30.000 euros i encara es desconeix a què es destinen aquests recursos. 

Més informació a http://gasoducte.blogspot.com)
Seguiment mocions presentades
Comunicat 29/05/12 - obres al sud de Can Bages

Parlaments de l'Altraveu al darrer ple del mandat 2007-2011

Martí Llobet

Els regidors de L'Altraveu acabem avui el nostre mandat. És un punt i seguit perquè altres regidors agafaran el nostre relleu, com nosaltres ho vàrem fer de L'Elisenda i el Xavi, i ells de la Gemma i el Francesc. Quatre anys de política institucional on hem provat de demostrar que una altra manera de fer política és possible, urgent i necessària. No estem segurs d'haver-ho aconseguit del tot, però sí convençuts que amb la tossuderia de provar-ho, hem obert una porta pels marges que segur que d'aquí a no gaire temps serà de centralitat. Segurament la política del futur serà més com l'intuïm nosaltres que com s'aferren a defensar- la els que ja van a contrapeu. No hi ha retorn. La política serà més participativa, més social i més ecològica.

L'altre dia, un regidor socialista, amb l'alegria de qui se sap guanyador i amb la condescendència que dóna un mandat avalat per un resultat inapel·lable, em deia que el discurs de L'Altraveu està molt bé, que ell el subscriuria en un 95%, però que la política real és una altra cosa, que el bonisme -quin adjectiu tan contradictori en política, perquè l'antagònic és el malisme - no va enlloc; en definitiva, que nosaltres som del món de les idees. Però és que pot haver-hi política sense idees? Sense voler-ho ens va fer el millor dels elogis; certament fugim d'una visió tecnocràtica i asèptica de la política. De la renúncia no en volem fer virtut. I de ben segur que ens hem equivocat, segurament més per pragmàtics que per utòpics, però hem intentat honestament apropar allò que pensem amb allò que defensem aquí. I per fer-ho, per apropar el nostre món de les idees a la pràctica, hem portat més de 20 mocions al Ple i molts més suggeriments i preguntes. Això només en aquestes quatre parets, perquè a fora hem intentat d'obrir altres espais.

Quan se'ns retreu perseguir una arcàdia impossible, nosaltres estem convençuts que som una mica més aprop. Tot això ho hem intentat, no sempre sense dificultats, fer-ho sense caure en les desqualificacions personals, votant sempre amb la llibertat i els límits que ens han marcat el que enteníem que era el bé comú, i amb el convenciment que no hem entrat en el mercadeig polític dels rèdits personals o electorals. Amb aquesta convicció a voltes ens hem quedat sols juntament amb l'equip de govern en algunes mocions, altres sols amb l'oposició, i més cops dels desitjables sols sols; sols amb nosaltres mateixos.

Avui és l'últim ple de comiat i com a portaveus de l'assemblea volíem fer un comiat/valoració que fos polític i no personal. No obstant faré tres mencions:

He rumiat força si avui era escaient parlar de l'anomalia democràtica del meu darrera, però val la pena que quedi en l'acte d'avui la nostra màxima repulsa al que significa el transfuguisme i la seva utilització. 

La regidora Alamany va dir que la consciència del sr. Roman cabia en un pot de confitura; va exagerar. La seva consciència cap en un didal i encara només per cobrar com a regidor. En política, la legitima discrepància es resol amb propostes alternatives o amb la dimissió. Vostè no ha portat ni una moció a ple, ni una pregunta ni un suggeriment. Res. La seva rebequeria amb dret a vot, la seva auto representació per vanitat ha condicionat tota la legislatura i el futur del municipi. L'ús que s'ha n'ha fet del seu vot també. Quedi
per vergonya seva en l'acte d'aquest Ple.

Agrair també la disposició personal de tots el regidors en aclarir-me dubtes. Especialment al tres portaveus dels altres grups municipals. Amb alguns, per trajectòria política personal, he tingut diferències en els temps, amb altres gairebé des de sempre, i amb algun tinc la sensació que s'esforça en voler tenir-ne pel gust de ser enfant terrible ja grandet. No obstant, tots tres sempre s'han ofert per ajudar-me, i estic convençut que no sempre els ha estat fàcil. Avui és just dir-ho. També ha estat un aprenentatge.

Finalment tota la gent de L'Altraveu per fer possible aquesta aventura que tot just volem que comenci. A tots. Per ser-hi, per treballar, per donar sentit a la nostra tasca, per no deixar-nos sols, per fer la crítica oportuna i l'afalac just, i per la convicció que nosaltres dos, som necessaris -a L'Altraveu no sobra ningú-
però no imprescindibles. I amb aquesta voluntat hem provat de deixar un poble millor que quan vàrem entrar. Gràcies.

Ita Espinosa

Voldríem acomiadar-nos agraint a la gent que fa quatre anys i el passat 22de maig va votar L’Altraveu, perquè gràcies a ells, L’Altraveu i jo som aquí icontinuarem sent-hi.

Creiem que la presència de L’Altraveu ha servit per apropar l’ajuntamenta la ciutadania. Aquesta distància entre el carrer i la política municipal s’ha escurçat. No volem ser representants del poble sinó que volem ser portaveus del moviment polític i social de Castellar. Volem que la gent participi, opini; volem escoltar i compartir.

Creiem en la democràcia participativa i real, els municipis són l’escenari ideal per desenvolupar això mateix. Cal que els responsables polítics amb valentia i imaginació creïn els mecanismes pertinents perquè la ciutadania col·labori, nosaltres des de l’oposició apostarem perquè així sigui.

Els ciutadans de L’Altraveu hem tingut l’oportunitat de participar i de poder dir el que pensem i fem, potser no hem sabut prou, però creiem que vostès i els vilatans han entès el nostre
missatge.

Potser no se’ns ha fet molt de cas, però sabem el que volem sobre territori i medi ambient, mobilitat, urbanisme, habitatge, cohesió social, etc. I el més important, sabem com podem fer-ho; així ho hem demostrat.

Aprofitem també l’ocasió per oferir la nostra assemblea a les altres candidatures democràtiques que defensen el benestar de totes les persones i que no han obtingut representació en el consistori i als seus votants perquè participin i ens facin arribar les seves propostes i reflexions.

Ara tenim al davant quatre anys més per continuar fent poble i no esperar que ens el facin.

Un pas més cap a la transparència

El foment de la participació ciutadana ha de ser concebut com una aposta cap a la democratització de les nostres societats. La democràcia no és quelcom estàtic, i per això és important que les institucions públiques i les organitzacions socials desenvolupin un treball permanent per incentivar la participació ciutadana. El món local és un escenari privilegiat per l’elaboració de polítiques públiques orientades cap a aquesta finalitat.

L’accés a la informació i la transparència en les actuacions de les administracions públiques és el primer pas per a fomentar la participació ciutadana. L’accés de la ciutadania a la informació municipal en tot allò que concerneix la gestió pública, és un exercici d'obligada exemplaritat envers els administrats i un dels elements que permet enfortir el sistema democràtic en reforçar la confiança envers els poders públics.

Al llarg d’aquests quatre anys, l’Altraveu hem presentat diverses mocions per tal d’afavorir la transparència i la participació ciutadana a la política local, però amb els vots en contra del PSC i algunes abstencions ens ho han posat dificil.

Una d’elles era sobre la participació ciutadana als plens, no es va aprovar pels vots contraris del govern i el regidor trànsfuga. Una altra per la modificació de l’ordenança de participació, van votar en contra PSC i es van abstenir ERC, el trànsfuga va faltar al ple. L’altra era per la cel.lebració pública de les comissions de govern local, els vots contraris de PSC i abstencions de CiU i ERC tampoc van permetre que s’aprovés, el trànsfuga també va ser absent.

I encara una altra per la publicació de les Juntes de Govern Local respectant la llei de protecció de dades, però PSC votar en contra, ERC es va abstenir i el trànsfuga també va faltar.

En el darrer ple d’aquest mandat, finalment es va aprovar una moció que contempla incorporar i millorar l'accessibilitat al web municipal amb dades que afavoreixen la transparència municipal:

A partir d’ara s’hauran de publicar els sous dels càrrecs electes, l’import de les dietes dels membres consistori i dels càrrecs de confiança, la relació de càrrecs/llocs de confiança de l'Ajuntament i l'import individual o col.lectiu de les seves retribucions, la relació dels llocs de treball de l'ajuntament, ordres del dia prèvies dels Plens Municipals, publicació dels acords de les Juntes de Govern (des de l’any 2009 s’havien deixat de publicar) respectant la llei de protecció de dades, l’evolució anual del pressupost segons les modificacions pressupostàries aprovades, el ingressos fiscals, inversió, despesa i endeutament per habitant, el deute públic municipal, evolució deute en relació a exercicis anteriors, termini de pagament proveïdors i de cobrament, la relació anual dels 20 principals proveïdors i quanties de les operacions, la relació anual dels 20 principals contractistes i quanties de les adjudicacions, la relació anual dels 20 principals adjudicataris de serveis i quanties de les operacions, relació de subvencions a entitats municipals i justificació de les quanties, el convenis urbanístics municipals, l’autonomia fiscal i el superàvit/dèficit per habitant. Amb aquesta moció ens equipararem a d’altres municipis que fa temps que han apostat per la transparència i és que les noves tecnologies permeten això i més.

L'Altraveu: Feina feta

L’Altraveu ha deixat a la Biblioteca Municipal Antoni Tort els dossiers que recullen la feina que l’Altraveu ha dut terme durant els darrers anys.
En ells parlem del funcionament de l’agrupació, de les activitats que s’acullen en el local del Passeig 142, com gestionem els diners que ingressem dels dos regidors a l’Ajuntament, les mocions que hem presentat al ple, les denúncies que hem fet, intàncies, preguntes al ple, alguns articles publicats, les xerrades organitzades per l’Altraveu, els diferents portaveus que han passat pel ple de l’Ajuntament, les propostes treballades...

Els dossiers es poden baixar o mirar directament en format pdf: 

Informe 2009-2010 (PDF-12mb)
Informe 2007-2008 (PDF-5,7mb)

Amb aquests documents donem a conèixer l’activitat de l’agrupació durant aquests anys.
Qualsevol dubte us podeu dirigir a nosaltres a través de  l'adreça laltraveu@gmail.com, o passar pel local del Passeig 142 tots els dimecres a partir de les 22:00h.

Comunicat referent a les actes de Junta de Govern Local

El 2 d’octubre de 2010, l’Altraveu publicava una nota on deia el següent:
http://laltraveu.blogspot.com/2009/10/rebutjades-3-mocions-en-foment-de-la.html

“L’Altraveu proposava l’aprovació de mesures encaminades en un primer moment cap al foment de la transparència i l’accés a la informació. D’aquesta manera, demanàvem al govern que tornés a penjar al web les actes de les Juntes de Govern Local, ometent en cas que fos necessari dades personals si entraven en col·lisió amb la llei de protecció de dades.”

El 28 de gener de 2011, vam publicar la nota referent a la sentència del Síndic de Greuges:
http://laltraveu.blogspot.com/2011/01/el-sindic-insta-lajuntament-complir.html

El 4 de març de 2011, l’Actual publica que l’Ajuntament ha emplaçat a l’Agència Catalana de protecció de dades a fer un informe, del qual es desprèn un dictamen que textualment exposa que tot i que la publicació d’acords entre privats, sancions i d’altres on constin dades personals no és publicable “Tot això que hem exposat s'ha d'entendre sens perjudici del règim aplicable a la publicació dels actes i acords que s'adoptin en el si de la Junta de Govern. Cal no confondre el règim de publicitat de les deliberacions pròpies d'un òrgan col.legiat que consten a les actes de la sessió, amb el règim de publicitat predicable dels actes administratius  que s'adoptin en el si d'aquest òrgan”

En data de 8 de març de 2011, l’Altraveu emet el següent comunicat:

L’Altraveu mai hem demanat que l’Ajuntament de Castellar pengi les juntes de govern local infringint cap llei, simplement demanem que es facin públics aquells acords i aquelles dades d’interès per a la ciutadania. I creiem que la sentència del Síndic de Greuges ja es pronuncia en aquesta línia.

Aquest fet denota una vegada més la manca de transparència de l’actual govern i l’aposta per la interpretació extrema davant de dos informes emesos per organismes com el Síndic i l’Agència Catalana de protecció de dades, davant dels quals aposta per no publicar els acords, tot i que no infringeixi cap llei. Que quedi clar que és una decisió política.

Cloenda del cicle de taules rodones "Construïm el programa de L'Altraveu"

"Participació, cultura, educació i joventut" és la xerrada amb què L'Altraveu tanca el seu cicle de taules rodones per construir el programa de cara a les eleccions de maig. Una trentena de persones van aplegar-se ahir a la sala de l'auditori Miquel Pont per parlar de la importància d'aquests temes al municipi.

Bet Tena va conduir les ponències i el posterior debat i Xavier Bella va fer un resum de les iniciatives que l'agrupació ha fet en aquest sentit. Va destacar que el projecte de L'Altraveu ja és participatiu en essència; un col·lectiu de ciutadans provinents de diferents entitats que decideixen organitzar-se per construir una expressió sociopolítica; L'Altraveu. També va voler destacar l'afany de fer "participació" dels altres partits polítics quan s'apropen eleccions tot i votar en contra de totes les mocions d'obertura de l'ajuntament i el ple que l'agrupació ha reivindicat al llarg d'aquests quatre anys. Bella també va fer un repàs pels diferents consells d'Educació i Cultura on s'han fet propostes i destacava la naturalesa informativa però poc dialogant per part del consistori.

Albert Díez, mestre de l'escola pública i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès, va donar 4 eixos sobre els quals l'educació a nivell municipal hauria d'estructurar-se: participació (fomentar espais de trobada i de debat de la comunitat educativa), defensa dels serveis públics a l'escola (menjador, neteja, consergeria), responsabilitat i eficiència en la coordinació entre regidoria i centres; i perspectiva comunitària (centres oberts, múltiples usos d'aquests, promoció de l'intercanvi entre les escoles i instituts de la localitat, espais de criança).

Llorenç Genescà, especialista en participació i gestió cultural,  va destacar que per assolir consens entre la ciutadania i l'ajuntament la clau és la voluntat per part de l'administració, així com la fermesa del ciutadà a l'hora de reivindicar el seu dret a decidir. Així doncs, "poder", "voler" i "saber" són claus perquè es doni un debat real. Genescà va posar de relleu les mancances en algunes iniciatives participatives que s'han fet des de l'ajuntament i va destacar que la participació "no es fa d'avui per demà".Així mateix va voler destacar la potència del teixit associatiu del poble i la seva capacitat per incidir en la vida quotidiana del municipi tot aportant idees per treballar de cara al futur.

Va destacar que el ciutadà crític es forja a l'escola i a casa i que l'ajuntament també pot acompanyar a l'hora de formar futurs castellarencs/ques.

David Brunet, especialista en polítiques de joventuts i redactor del Pla Local de Joventut de Castellar, va parlar del canvi de perfil en el jove que ha anat fent-se al llarg dels últims trenta anys. Actualment, el jove no segueix un camí linial (feina per a tota la vida, parella per a tota la vida, pis per a tota la vida) sinó que la seva trajectòria vital és molt més oberta. Tot i així, el que no ha canviat és que el punt de partida des del qual inicia la seva vida com a jove pot condicionar molt el seu futur. Per a això, l'ajuntament ha d'engegar polítiques de joventut des d'habitatge, mobilitat, educació per fer possible que tots els joves, independentment de la seva posició social, pugui tenir les mateixes oportunitats que qualsevol altre.Fins i tot, que qualsevol altre adut, ja que com apuntava Brunet, existeix discriminació per raó d'edat i de gènere.

El debat posterior va servir per fer un intercanvi de visions i experiències per part del públic assistent.

Tena va emplaçar a l'assistència a les futures paradetes que L'Altraveu organtzarà al carrer properament, així com al 26 de març quan L'Altraveu presentarà les conclusions del programa participatiu.

Polítiques socials, laborals i d'habitatge

Dissabte 19 de febrer es durà a terme la segona taula rodona del cicle “Construïm el programa de L’Altraveu”, aquest cop dedicada a habitatge i politiques socials i laborals. Des de l’assemblea de L’Altraveu hem buscat tres persones especialistes amb la intenció que encetin l’acte i ens dotin d’instruments de debat. També hem convidat entitats, col·lectius i persones a títol individual de Castellar que poden aportar el seu granet de sorra en relació amb aquest tema.

L’inici de l’acte anirà a càrrec de Lleonard Barrios, que exposarà les qüestions i propostes que hem treballat durant aquests quatre anys des de l’agrupació, així com també els reptes a complir. Posteriorment, es donarà la paraula a Ada Colau, Gemma Galdón i Manuel Navas. Colau treballa a l’Observatori de Drets Econòmics Socials i Culturals i és una de les impulsores de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH). Ella és especialista de referència en qüestions d’habitatge en el seu vessant social a l’Estat espanyol (i també persona de contacte amb l’ONU). El seu assessorament ha estat molt útil a L’Altraveu durant aquests quatre anys. Concretament volem que ens expliqui la campanya que han llençat darrerament proposant un paquet de mesures a aplicar a nivell municipal, una de les quals és l’aprovació de mocions per la dació en pagament i que els nostres regidors defensaran en el proper ple a Castellar.

Galdón és investigadora de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB i una de les persones del país que ha treballat de manera seriosa les polítiques públiques de seguretat i civisme des d’una perspectiva emancipadora. Posarà sobre la taula instruments per fer front al populisme punitiu i a la discriminació de persones nouvingudes, mesures per fomentar la cohesió social i evitar la criminalització de l’exclòs. En definitiva, propostes de treball per un municipi segur i respectuós amb els drets fonamentals. Finalment, podrem sentir les propostes que farà Navas, advocat laboralista, jurista i membre de la candidatura municipalista Entesa per Sabadell que parlarà de politiques laborals, i sobretot, d’allò que poden fer els governs locals per lluitar contra l’atur i a favor d’un treball productiu de qualitat. 

La teva opinió ens importa, t’hi esperem!!

Acords de ple inexistents

Els acords municipals que han anat aprovant-se al ple municipal de Castellar del Vallès no consten al web de l'ajuntament des de juny de 2010. Des de L'Altraveu hem portat diverses mocions al ple a favor de la transparència i la publicitat de les actes de junta de govern locals així com els acords de ple per a una visibilització del consistori més evident que apropi l'administració a la ciutadania. Cap d'aquestes iniciatives ha estat escoltada. La deixadesa en aquest aspecte no fa res més que incrementar la desafecció sobre l'ens local i aquest element que denunciem avui n'és una prova. 

Responsabilitat=demagògia?

La irregularitat amb la que va suspendre’s el ple del mes d’abril va fer que en la sessió ordinària d’aquest mes, L’Altraveu presentés dues mocions al respecte. Totes dues encarades a reivindicar la importància i la transparència del que és el màxim òrgan de representació dels grups polítics municipals.

El mes passat, l’equip de govern va decidir la suspensió de la sessió plenària unilateralment, sense consultar els portaveus de cada partit, al•legant que no hi havia propostes a presentar. Però, què passa amb les propostes de l’oposició? Són menys importants? Qui hi ha representat a cada plenari, només l’equip de govern? És ell qui decideix què s’ha de fer i què no? Què en diu el Secretari? En relació a això, L’Altraveu demanà una aplicació rigorosa del ROM, canviant-lo si s’esqueia per evitar que irregularitats com aquesta tornessin a succeir. L’alcalde va dir, evidentment, el que ja sabíem, que fa ús de les seves facultats per convocar/desconvocar el ple al seu criteri. Només ERC va votar-hi a favor, tot i la indignació que havia mostrat el grup convergent anteriorment.

La segona moció feia referència a les retribucions del mes d’abril de cada regidor. Per part de la nostra agrupació demanàvem que com a conseqüència de la suspensió del ple i com a mostra de responsabilitat envers la ciutadania, es renunciés a l’assignació corresponent i es deduís la quantitat corresponent al sou dels regidors amb responsabilitat. Més que un debat tècnic encapçalat per l’alcalde i que ens titllava de demagogs, L’Altraveu buscava la visibilització d’un gest ètic que tampoc va obtenir-hi cap vot favorable. Govern i oposició s’acolliren a la complexitat d’executar aquesta acció, fet que demostra com de diferent és la nostra concepció de servei al municipi perquè tot i la possible dificultat tècnica, tampoc va construir-se cap pont de diàleg al respecte per fer-ho possible. Una vegada més torna a posar-se sobre la taula que de vegades voler és poder.

Aparcament públic en sòl privat?

Estat inicial

A principis d'any, l'ajuntament va anunciar que habilitaria un nou aparcament per a 40 cotxes al carrer Girona amb cantonada Pare Borrell en un terreny de propietat privada argumentant que en aquella zona hi havia molts habitatges que no disposaven d'aparcament propi. L’ajuntament va acordar amb els propietaris del terreny satisfer 10.000 euros/any en concepte de lloguer, a més de pagar les obres d’adequació amb diners del FEIL, per un valor de 18.000€ (tallar dos arbres, retirada dels ciments d’una grua, enderroc de paret, senyalització, asfaltat...). Les obres les va realitzar el mateix propietari del terreny, constructor, encara que la mateixa setmana que es va obrir l'aparcament, va ploure, deixant-lo temporalment fora de servei per l'acumulació de fang.

Des de l’assemblea de L’Altraveu demanem que es facin públics els estudis que justifiquen la necessitat d’aquest aparcament i que s’expliqui a la ciutadania els acords amb els propietaris del terreny. El pàrquing és útil per a 27 cotxes i no per a 40 com s'havia anunciat, fet que representa un cost per a tots els castellarencs de 1.037 euros/cotxe a l’any. En època de crisi, i sense tenir clara la necessitat d’aquest aparcament, creiem que l’Ajuntament no hauria de destinar diners per donar facilitats al vehicle privat per sobre de la promoció del transport públic o d’altres mitjans de transport, molt més sostenibles, econòmics i universals.

En aquest sentit L'Altraveu, ha presentat al ple diverses mocions per promocionar la mobilitat en bicicleta en el nostre municipi o de millores en l’ús i informació del transport públic. Un cop s'han aprovat les mocions (algunes d'elles per unanimitat) L'Altraveu vetlla pel seu compliment preguntant sovint al ple i a la taula de mobilitat sobre el desenvolupament d’aquestes. La resposta ha estat invariablement que les mesures adients per complir les mocions s’aplicaran a partir del pla de mobilitat que està fent la Diputació, que sembla que està costant bastant de fer. Si els aparcaments de cotxes es contemplen en el pla de mobilitat, com és que sense que aquest pla estigui aprovat es fan actuacions com la que esmentem, i moltes d’altres que ja s’han fet en matèria de mobilitat? Les justificacions dels projectes que es tiren endavant han de ser coherents amb una línia d'actuació a més llarg termini.

Estat actual

Lliçons de democràcia?

Què diríem si en Montilla decideix, unilateralment, que no es realitzi una sessió parlamentària ordinària? O que aquest donés per suposat a tots els parlamentaris i parlamentàries per escrit, que l’activitat que realitza el Parlament està totalment supeditada a l’acció de govern?

Si això passés segurament hi hauria una contundent protesta des dels diversos grups parlamentaris, els mitjans de comunicació i fins i tot els membres del mateix govern. Una de les bases principals sobre la que se sustenta la nostra democràcia és la divisió de poders i, per tant, el reconeixement del funcionament autònom de cada un d'aquests: el legislatiu, l’executiu i el judicial. Segurament es tracta d’una de les primeres lliçons de l’assignatura “Educació per la ciutadania”.

Tothom ho té molt clar, però quan baixem al món local sembla que tot s'hi valgui; és l’exemple de Castellar del Vallès. L’equip de govern decideix que aquesta setmana no se celebri un ple ordinari sense comentar-ho amb l’oposició. L’alcalde ho comunica per escrit als regidors i regidores tot apuntant que si l’oposició vol introduir algun punt a l’ordre del dia que s’esperi al proper ple (això, sense haver-se exhaurit el termini que marca el ROM per presentació de mocions i preguntes). El que és més escandalós és que cap grup municipal, a excepció de L’Altraveu, qüestioni aquest funcionament que, com a mínim, podem qualificar d’anòmal.

Citem textualment les paraules de l'alcalde de Castellar:

"Vist que des de les diferents regidories no s’ha proposat temes per portar a aprovació del plenari d’aquest mes, un fet que ja s’havia produït amb anterioritat en alguna ocasió, hem decidit suspendre la sessió inicialment prevista pel dia 27 d’abril i us emplacem al ple ordinari del proper mes de maig que es realitzaria el dimarts 25” (Ignasi Giménez. 16 d’abril)

Qui té funció legislativa? A Catalunya la funció recau en les assemblees legislatives dels diversos nivells territorials (ple, parlament…), en el govern i en la societat civil (a través de la iniciativa popular). Cada quan s’ha de celebrar un ple ordinari? Segons l’article 42.1 del ROM de Castellar: “El ple té sessió ordinària, com a mínim, un cop al mes i sempre que hi hagi assumptes a tractar, excepte períodes de vacances i causes justificades, prèvia consulta a la Junta de portaveus”. Fins quan resta obert el plaç de presentació de punts a l’ordre del dia? També segons el ROM de Castellar, hi ha temps fins a una setmana abans de la celebració del ple ordinari. Per tant, tindríem temps de presentació de propostes fins al 20 d’abril.

Cap escletxa per justificar l’acció de govern i la falta de reacció de la resta de l’oposició.

Resum de la xerrada - Cal pagar el Censos Reials?

Des de l'Altraveu recomanem a totes les persones afectades que no accedeixin a les peticions del Sr. Fontcoberta en pagar el cens

Escoltar o descarregar l'audio de la xerrada (MP3 de 44.315 mb)

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la xerrada-debat titulada “Cal pagar els censos reials?”, organitzada per L'Altraveu i on van intervenir els membres de l'Associació Sense Censos de Sentmenat: Gemma Fruitós, Joan Casòliva i Antonio Hernández, amb Enric Pasquina, moderador i membre de L'Altraveu.

Van assistir-hi prop d’una trentena de ciutadans, molts d'ells, afectats pels censos del Sr. Fontcoberta. Al llarg de l’acte hi van intervenir nombroses persones del públic, aportant dades de la seva situació personal, o fent preguntes.

En relació a la vessant històrica, es van aportar dades sobre l'origen dels censos del Sr. Fontcoberta. Aquests censos provenen de l'època feudal entre els anys 1500 i 1700. En aquella època els marquesos de Sentmenat eren els amos de la major part de les terres, però també eren els que dictaven les normes i determinaven els impostos i els censos.
En l’acte es va fer esment dels estudis històrics fets per l’economista Pere Cristòfol. Segons aquests estudis, el 1836 es van abolir per llei tots els censos que procedien de l’època feudal. De fet, no apareixen en el registre de la propietat fins que es registren el 1911 amb la nova llei hipotecària. Es van inscriure quan, en el cas de Castellar, la Sra Dolores de Sentmenat i Despujol va presentar l'herència rebuda, sense acreditar res més. Aquest fet anòmal, doncs no es normal que s'inscrigui un cens sense demostrar que està vigent, es va deure probablement al fet que la llei hipotecària va permetre inscriure els censos sense control.
Els successius registradors han aplicat la llei i sistemàticament han continuat mantenint els censos inscrits el 1911 cada vegada que es fa una nova inscripció registral.

Sobre la vessant jurídica, cal destacar que la llei actual, recollida en el llibre Vè del Codi Civil Català, es va refer el 1990. La part relacionada amb els censos està entre els articles 565.1 i 565.33, amb les corresponents disposicions transitòries, derogatòries i finals.
Aquesta llei contemplava que els censos de procedència antiga quedaven redimits, però també va obrir la porta perquè es pogués demanar la seva vigència, fent inscripcions en notes marginals. La llei donava 5 anys per poder demanar la inscripció i demostrar la seva vigència, i el Sr. Fontcoberta es va personar en aquest plaç al registre, i va presentar la inscripció del 1911 per demostrar la vigència dels seus censos.
A partir del 1995, els censos registrats a Catalunya solament afecten uns 20 pobles aproximadament (no es tenen dades oficials). A la resta d'Espanya es van abolir i aquests tipus de censos procedents de l'edat mitjana no existeixen.
La nota més curiosa pel que fa a la llei, la trobem en el DOG del 10 de maig del 2006 on apareix la disposició tretzena a la llei de 1990, en la que modifica els articles de la llei on es sostenia que els censos solament es podien redimir a petició del censatari ( el propietari afectat ). Així doncs, es legisla de nou dient que a partir d'aquesta data el censalista ( el senyor feudal ) pot exigir la redempció del cens al censatari. La modificació de la llei aprovada el 2006 atorga doncs encara més drets als censalistes. A partir d’ aleshores, el Sr. Foncoberta comença a enviar cartes a través del Jutjat a tots els afectats reclamant la redempció del cens corresponent.
No és gens clar que els drets censals siguin legítims, doncs apareixen en el registre el 1911, quan sembla que havien estat abolits anteriorment. Degut a això, a Sentmenat van iniciar tràmits amb els partits polítics per tal d’impulsar un canvi en la llei.

En relació a la vessant política, a la xerrada es van explicar les experiències dels membres de l'Associació Sense Censos de Sentmenat. Es va explicar que a Sentmenat s’han fet protestes continuades, que s’ha intervingut en nombrosos mitjans de comunicació, i s’han fet tasques de sensibilització dels partits polítics per tal que presentin una moció al parlament per modificar la Llei de 1990. En aquest punt, ens van explicar que a Sentmenat han trobat suport d’Esquerra Republicanan de Catalunya. De fet, un dels membres de l'associació,Casòliva, és regidor per ERC a Sentmenat i s'ha solidaritzat amb aquest tema, portant-lo a la màxima direcció del seu partit. Inicialment el procés va quedar paralitzat a nivell del mateix partit però després de molt insistir sembla que ha trobat ressò en la direcció. Sembla que gràcies a aquesta insistència, a nivell del Parlament podria estudiar-se el tema i hi ha esperances que es tingui en compte la informació aportada sobre els censos i que la Llei pugui ser modificada.

Pel que fa a les accions futures, els membres de Sense Censos reclamen que ara més que mai cal :
- Aconseguir implicar i agrupar a tots els pobles afectats per presentar mocions conjuntes als seus respectius plens municipals.
- Presentar accions conjuntes en contra de la llei i dels censalistes que reclamen les redempcions.

Des de l'Altraveu recomanem a totes les persones afectades que no accedeixin a les peticions del Sr. Fontcoberta en pagar el cens, ni tan sols que facin cas de la citació del Jutjat per interposició de conciliació, ja que aquesta conciliació és voluntària. Si no s’hi assisteix no passa res. El temps que es guanyi pot ser important fins que la llei sigui modificada.

Si us cal més informació sobre els censos reials a Castellar del Vallès us podeu adreçar a: nocensos@gmail.com

o al telèfon : 658 966 869

Llegir també: Sentmenat. com

Rebutjades 3 mocions en foment de la transparència i la partcipació ciutadana presentades per l'Altraveu

En les darreres eleccions municipals tots els grups polítics tenien al seu programa la voluntat de fomentar la participació ciutadana. L’Altraveu, fidel a aquest compromís, ha estat treballant al llarg dels dos anys en aquesta direcció. No entrarem en un debat terminològic, per nosaltres fomentar la participació ciutadana és simplement aquell procés que permet allargar els espais de decisió més enllà de l’àmbit estrictament tècnic i polític, es a dir, treballar perquè un nombre major de persones i col·lectius pugui decidir sobre qüestions rellevants del futur del seu municipi. Al ple del dimarts vam portar a aprovació tres mocions que van ser rebutjades, oposant-se el PSC fermament a totes elles. No preteníem proposar grans canvis sinó tant sols que es duguessin a terme unes quantes mesures que creiem de sentit comú, fins que no es modifiqui l’ordenança de participació ciutadana que data de 1992 i que ja ha quedat obsoleta. Els i les tècniques de participació ciutadana parlen de 4 esglaons de la participació: l’accés a la informació (com a pas previ), la possibilitat de deliberació, la decisió i la congestió. Les modestes propostes de l’agrupació d’electors es movien en el primer i segon esglaó, condició necessària, encara que no suficient, per poder continuar treballant en els altres esglaons. Volem evitar la construcció d’una enginyeria participativa (multiplicació de fòrums, consells i consultes populars sobre temes irrellevants...) sense que haguem consolidat pilars bàsics d’una cultura cívica democràtica. Començar la casa per la teulada no ens ajuda a construir unes institucions públiques més obertes o un teixit social més dinàmic. En aquest sentit, L’Altraveu proposava l’aprovació de mesures encaminades en un primer moment cap el foment de la transparència i l’accés a la informació. D’aquesta manera, demanàvem al govern que tornés a penjar al web les actes de les Juntes de Govern Local, ometent en cas que fos necessari dades personals si entraven en col·lisió amb la llei de protecció de dades. Cal recordar que aquestes actes han estat molts anys consultables a la web. També apuntàvem la necessitat d’estudiar la possibilitat que algunes (les que fos possible i es creies convenient) comissions informatives o delegades del ple es celebressin de manera pública i no a porta tancada com es realitzen en l’actualitat. Per últim, proposàvem l’obertura d’espais de participació a ciutadans/es i entitats als plens municipals, òrgan màxim de representació i participació de l’àmbit local. Totes aquestes mesures són possibles des d’un punt de vista tècnic i tant sols cal mirar a municipis del nostre voltant on s’estan implementant. El problema és que el PSC no te voluntat política per implementar-les a casa nostra, i prefereix treballar sense transparència, en contra del que van proclamar durant la campanya electoral.

Falta de voluntat

En el ple municipal del passat dimarts es va portar a votació una moció presentada per l’equip de govern per condemnar el darrer atemptat d’ETA al País Basc. L’Altraveu es va abstenir en la votació per falta de voluntat política per arribar a un consens en el text presentat. Com molts dels temes que portem a ple, vam sol·licitar al govern municipal la introducció d'esmenes a la moció i la consecució d'un text consensuat per tots els grups municipals. La nostra sorpresa va ser la negativa rotunda a qualsevol modificació: el senyor alcalde ens va dir que del text no es podia tocar ni una coma.

L’assemblea de l'Altraveu condemna i rebutja tot tipus de violència, i com no l’assassinat d’Eduardo Puelles, i mostra solidaritat cap a les famílies de víctimes que pateixen al País Basc. Tot això perquè estem en contra de la violència ja que la vida és el primer dels drets universals. Tot això també perquè estem a favor de la llibertat de viure en pau, a favor de viure sense haver de mirar sota el cotxe, a favor de no haver de patir per ser torturat o detingut injustament, a favor de poder votar a qui més ens agradi, a favor de poder triar a quin país volem viure.
Des de L’Altraveu no podíem admetre acceptar el darrer punt de la moció en que es donava suport a les forces i cossos de seguretat de l’estat en la seva lluita contra ETA. La lluita antiterrorista a l'Estat espanyol ha estat àmpliament denunciada per violació de drets i llibertats fonamentals per part d’organismes internacionals i associacions de drets humans. Sense anar mes lluny, el senyor Martin Scheinin, Relator especial sobre la protecció de drets humans en la lluita contra el terrorisme de l'ONU, va alertar -desprès de la seva visita oficial a l'Estat espanyol- del greu perill que es corre en una democràcia quan es fa un ús extensiu del concepte de delicte de terrorisme per penalitzar activitats que no constitueixen i no guarden suficient relació amb actes de violència greu. El Relator en aquest sentit afirmava que “quan es comença a caure per aquesta pendent es corre el risc de conculcar molts drets”. Cap persona que cregui en l'estat de dret pot recolzar la practica de la tortura, les il·legalitzacions de partits polítics i organitzacions socials, el tancament de mitjans de comunicació i un llarg etcètera de practiques... pilars bàsics de la lluita antiterrorista espanyola.
Les persones que creiem en la resolució dialogada i negociada dels conflictes mai ens cansarem de recordar que de poc serveixen mocions d'aquest tipus si no ens posem a treballar de veritat per la pau. Segons els experts, el conflicte basc es de senzilla resolució i només es qüestió d'una mínima voluntat per totes les parts. Una solució d'aquest tipus ha de comptar, per suposat, amb una aturada dels atemptats, però també de les tortures (denunciades insistentment per l'ONU, Amnistia Internacional i mes de quaranta organitzacions de tot l'estat espanyol), la repressió desmesurada i de l'anomenada “guerra bruta” .
Sembla ser que l’ancestral costum dels tirans neuròtics segueix vigent a la “España democrática”, i matar al missatger produeix un cert alleujament entre els que pensen amb les vísceres. Avui parlar de l'existència d'un conflicte i assenyalar l'arrel d'un problema, treballar per la consecució de la pau a traves del diàleg i la negociació es criminalitzat. Nosaltres, tossuts, continuarem apostant per aquesta via. I no tant sols perquè creiem que sigui la millor sinó perquè estem convençuts que es la única possible.

Cal complir els acords de ple

Quan ens apropem a la meitat de la legislatura municipal, cal fer balanç d’algunes qüestions, entre elles el grau de compliment dels acords del ple de l’Ajuntament.
És lògic que l’Equip de Govern municipal, que no té majoria absoluta, busqui els suports necessaris per complir amb els seus compromisos electorals, d’igual manera que els grups de l'oposició han de procurar fer el mateix. Per a dur a terme les polítiques proposades cal prendre acords, sigui en un parlament o en un ple municipal. En qualsevol cas, malgrat que puguin haver-hi discrepàncies, per altra banda legítimes, els acords s’han de complir, i és l’administració competent la que té l'obligació de dur-los a terme. Tenim la sensació de que quan es tracta de determinats acords, per exemple els relacionats amb la Urbanització del Polígon Industrial de Can Bages, la diligència de l’Ajuntament de Castellar del Vallès és màxima, però ens els altres acords aprovats no és així.
L'Altraveu ha treballat diverses propostes presentant-les en diferents mocions, i malgrat que moltes d’elles han estat aprovades per unanimitat, semblen paper mullat per a l’Equip de Govern. Entre aquestes mocions n’hi ha una per millorar la seguretat dels vianants que han de travessar la carretera de Sabadell per agafar el bus a la zona industrial, en vam parlar recentment. N’hi ha una altra demanant millores en la informació i el servei de transport públic, tan senzill com posar plànols a les parades que ens informin on podem anar amb l'autobús, com podrem combinar amb altres serveis de transport públic quan arribem al destí, horaris de tots ells, un servei que ens informi del temps que falta per arribar el següent autobus. Així mateix s’han aprovat mocions per a reduir l’ús de bosses de plàstic i per estudiar millores per afavorir la circulació amb seguretat de les bicicletes en el municipi. També va ser l'Altraveu qui inicialment va proposar que el senyor Carlos Fontcuberta i Balaguer i a altres possibles censalistes renunciessin unilateralment als drets sobre les propietats i bens de censataris a Castellar del Vallès. Malgrat que inicialment aquesta moció no va ser aprovada, més tard se’n va aprovar per unanimitat, una altra proposada pel mateix Equip de Govern.
Fins ara, no tenim noticies sobre el desenvolupament de cap d’aquests acords, i és per això que des de l’Altraveu reclamem el compliment de les mocions aprovades per unanimitat en el Ple Municipal.

CASTELLAR ES MANIFESTA CONTRA EL POLÍGON INDUSTRIAL DE CAN BAGES

Al final de la manifestació d'avui que ha aplegat més de 300 persones s'ha llegit aquest

MANIFEST

Som aquí per defensar tossudament el nostre territori.

Des de la Plataforma Aturem Can Bages us hem convocat perquè no podem quedar impassibles veient com cauen els arbres i són substituïts pel ciment i l’asfalt després de mes de vuit mesos de denúncies en contra de la construcció d’un nou polígon industrial a la nostra vila.

Volem viure en una vila que no creixi desmesuradament.

Volem que es conservi el corredor natural Penedès – Selva, corredor que actua de connector ecològic per a les espècies animals i vegetals, i que el nou polígon estroncarà irreversiblement.

Volem que les voluntats, paraules i mocions de suport al Parc Agrícola del Vallès i a l'Espai Agroforestal de Llevant es concretin en polítiques actives coherents, no en accions de submissió al model urbanístic i econòmic que ha marcat la destrucció del patrimoni natural les darreres dècades.

El nou polígon i el trànsit que generarà incrementaran la contaminació atmosfèrica en una zona que ja està prou contaminada.

Com és possible que, en els temps en els que estem, cap govern municipal hagi tingut la voluntat de demanar un estudi d’impacte ambiental abans d’autoritzar la construcció d’aquest polígon?

Mentre més de 50 ajuntaments del Ter estan demanant que no es transvasi aigua cap a l’àrea metropolitana perquè el riu està sota mínims. El govern municipal de Castellar, amb l’excusa de Can Bages i amb el beneplàcit de l’Agència Catalana de l’Aigua (què fort!), justifica una connexió absolutament insolidària.

No necessitem un nou polígon industrial de 165 naus quan els que hi ha a Castellar encara no estan totalment ocupats.

Actualment molta gent de Castellar treballa a polígons industrials d'altres municipis, com també passa a l'inrevés, és a dir als polígons de Castellar hi treballa molta gent d'altres municipis. Queda clar que els llocs de feina dels polígons industrials no es regeixen per criteris de proximitat.

Ja tenim la carretera prou embussada com per augmentar el trànsit amb 10 o 15 mil vehicles diaris més. La construcció d’aquest polígon no preveu cap alternativa de transport públic, ni tan sols uns accessos viaris adequats a la seva envergadura.

Durant aquests mesos no hem vist voluntat política per part de l’equip de govern, no ja per aturar el polígon, sinó ni tan sols per controlar que el procés de construcció es portés a terme degudament, amb una bona gestió dels residus, amb les adequades mesures de seguretat i amb els mínims danys mediambientals.

Avui ens hem manifestat perquè no ens agrada que el futur de Castellar i de la comarca del Vallès estigui marcat només pels interessos econòmics d’uns quants.

Avui ens hem manifestat no només per aturar el polígon de Can Bages, sinó per deixar clar a l’actual equip de govern i als que vinguin en un futur, quin és el model que volem pel futur del nostre territori.

Avui ens hem manifestat perquè volem que el Castellar dels nostres fills i filles sigui una vila on es pugui viure d’una forma sostenible, en harmonia amb el paisatge natural que ens envolta.

Aturem Can Bages per protegir l’entorn natural!
Salvem el Vallès !